Campionat del món de ciclisme en ruta masculí sub-23: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot estandarditza plantilles
m Bot elimina espais sobrants
Línia 184: Línia 184:
| align=left| {{DEN}}|| 0 || 0 || 2 || 2
| align=left| {{DEN}}|| 0 || 0 || 2 || 2
|-
|-
| rowspan=4|21 ||align=left| {{AUT}} || 0 || 0 || 1 || 1
| rowspan=4|21 ||align=left| {{AUT}} || 0 || 0 || 1 || 1
|-
|-
| align=left| {{CAN}} || 0 || 0 || 1 || 1
| align=left| {{CAN}} || 0 || 0 || 1 || 1

Revisió del 19:02, 16 abr 2020

Campionat del món de ciclisme en ruta masculí sub-23
Disciplinaciclisme en ruta
CompeticióCampionat del món
OrganitzadorUnió Ciclista Internacional
Història
Primera edició1996

El Campionat del món de ciclisme en ruta masculí sub-23 és una de les curses ciclistes que formen part dels Campionats del món de ciclisme en ruta. La cursa s'acostuma a desenvolupar-se al final de la temporada ciclista ordinària.

La primera edició es va córrer al 1996 i és una cursa reservada a ciclistes menors de 23 anys.

És una competició organitzada per la Unió Ciclista Internacional i es disputa anualment en un país diferent. La prova es realitza en un circuit, i excepcionalment, per l'equip nacional (els ciclistes durant la resta de l'any participen sota el seu equip de marca). El guanyador de la prova obté el mallot irisat que ostenta durant l'any següent al campionat en totes les competicions en què pren part.

Palmarès

Campionat Or Plata Bronze
1996 Lugano
detalls
 Giuliano Figueras (ITA)  Roberto Sgambelluri (ITA)  Luca Sironi (ITA)
1997 Donostia
detalls
 Kurt Asle Arvesen (NOR)  Óscar Freire (ESP)  Gerrit Glomser (AUT)
1998 Valkenburg
detalls
 Ivan Basso (ITA)  Rinaldo Nocentini (ITA)  Danilo Di Luca (ITA)
1999 Verona
detalls
 Leonardo Giordani (ITA)  Luca Paolini (ITA)  Matthias Kessler (GER)
2000 Plouay
detalls
 Evgeni Petrov (RUS)  Iaroslav Popòvitx (UKR)  Lorenzo Bernucci (ITA)
2001 Lisboa
detalls
 Iaroslav Popòvitx (UKR)  Giampaolo Caruso (ITA)  Ruslan Gryschenko (UKR)
2002 Zolder and Hasselt
detalls
 Francesco Chicchi (ITA)  Francisco Gutiérrez (ESP)  David Loosli (SUI)
2003 Hamilton
detalls
Uzbekistan Serguei Lagutin (UZB)  Johan Van Summeren (BEL)  Thomas Dekker (NED)
2004 Verona
detalls
 Kanstantsín Siutsou (BLR)  Thomas Dekker (NED)  Mads Christensen (DEN)
2005 Madrid
detalls
 Dmitrò Hrabovski (UKR)  William Walker (AUS)  Yevgeni Popov (RUS)
2006 Salzburg
detalls
 Gerald Ciolek (GER)  Romain Feillu (FRA)  Aleksandr Khatúntsev (RUS)
2007 Stuttgart
detalls
 Peter Velits (SVK)  Wesley Sulzberger (AUS)  Jonathan Bellis (GBR)
2008 Varese
detalls
 Fabio Duarte (COL)  Simone Ponzi (ITA)  John Degenkolb (GER)
2009 Mendrisio
detalls
 Romain Sicard (FRA)  Carlos Betancur (COL)  Iegor Silin (RUS)
2010 Geelong
detalls
 Michael Matthews (AUS)  John Degenkolb (GER)  Guillaume Boivin (CAN)
 Taylor Phinney (USA)[1]
2011 Copenhagen
detalls
 Arnaud Démare (FRA)  Adrien Petit (FRA)  Andrew Fenn (GBR)
2012 Limburg
detalls
 Aleksei Lutsenko (KAZ)  Bryan Coquard (FRA)  Tom Van Asbroeck (BEL)
2013 Florència
detalls
 Matej Mohorič (SLO)  Louis Meintjes (RSA)  Sondre Holst Enger (NOR)
2014 Ponferrada
detalls
 Sven Erik Bystrøm (NOR)  Caleb Ewan (AUS)  Kristoffer Skjerping (NOR)
2015 Richmond
detalls
 Kévin Ledanois (FRA)  Simone Consonni (ITA)  Anthony Turgis (FRA)
2016 Doha
detalls
 Kristoffer Halvorsen (NOR)  Pascal Ackermann (GER)  Jakub Mareczko (ITA)
2017 Bergen
detalls
 Benoît Cosnefroy (FRA)  Lennard Kämna (GER)  Michael Svendgaard (DEN)
2018 Innsbruck
detalls
 Marc Hirschi (SUI)  Bjorg Lambrecht (BEL)  Jaakko Hänninen (FIN)

Medaller

Posició País Or Plata Bronze Total
1 Itàlia Itàlia 4 6 4 14
2 França França 4 3 1 8
3 Noruega Noruega 3 0 2 5
4 Ucraïna 2 1 1 4
5 Alemanya Alemanya 1 3 2 6
6 Austràlia Austràlia 1 3 0 4
7 Colòmbia Colòmbia 1 1 0 2
8 Rússia Rússia 1 0 3 4
9  Suïssa 1 0 1 2
10 Belarús Belarús 1 0 0 1
Kazakhstan Kazakhstan 1 0 0 1
Eslovàquia Eslovàquia 1 0 0 1
Eslovènia Eslovènia 1 0 0 1
Uzbekistan Uzbekistan 1 0 0 1
15 Bèlgica Bèlgica 0 2 1 3
16 Espanya Espanya 0 2 0 2
17 Països Baixos Països Baixos 0 1 1 2
18 Sud-àfrica Sud-àfrica 0 1 0 1
19 Regne Unit Regne Unit 0 0 2 2
Dinamarca Dinamarca 0 0 2 2
21 Àustria Àustria 0 0 1 1
Canadà Canadà 0 0 1 1
Estats Units Estats Units 0 0 1 1
Finlàndia Finlàndia 0 0 1 1
Total 23 23 24[2] 70

Notes

  1. Boivin i Phinney finalitzaren empatats i ambdós reberen la medalla de bronze.
  2. El 2010 el canadenc Guillaume Boivin i l'estatunidenc Taylor Phinney foren tercers ex aequo

Referències