2002: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m referència a efemèride #capsulatema |
m referència a efemèride #capsulatema |
||
| Línia 83: | Línia 83: | ||
* [[12 de maig]], [[Eivissa (municipi)|Eivissa]]: '''[[Marià Villangómez Llobet]]''', poeta, narrador, traductor i dramaturg eivissenc (n. [[1913]]). |
* [[12 de maig]], [[Eivissa (municipi)|Eivissa]]: '''[[Marià Villangómez Llobet]]''', poeta, narrador, traductor i dramaturg eivissenc (n. [[1913]]). |
||
* [[2 de juny]], [[Picassent]], [[Horta Sud]]: '''[[José María Cervera Lloret]]''', compositor, director d'orquestra i pedagog de la música [[valencians|valencià]] (92 anys). |
* [[2 de juny]], [[Picassent]], [[Horta Sud]]: '''[[José María Cervera Lloret]]''', compositor, director d'orquestra i pedagog de la música [[valencians|valencià]] (92 anys). |
||
* [[27 de setembre]], [[Terrassa]]: '''[[Anna Murià i Romaní]]''', [[escriptora]], [[traductora]] i [[periodista]] catalana. |
* [[27 de setembre]], [[Terrassa]]: '''[[Anna Murià i Romaní]]''', [[escriptora]], [[traductora]] i [[periodista]] catalana.<ref>{{Ref-web|títol=Anna Murià i Romaní {{!}} enciclopèdia.cat|url=https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0045000.xml|consulta=2020-04-20}}</ref> |
||
* [[26 d'octubre]], [[València]]: '''[[Alfons Cucó i Giner]]''', professor i polític valencià (61 anys). |
* [[26 d'octubre]], [[València]]: '''[[Alfons Cucó i Giner]]''', professor i polític valencià (61 anys). |
||
Revisió del 19:44, 20 abr 2020
| Tipus | any comú, any civil i any comú començat en dimarts  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 2002 (mmii) |
| Islàmic | 1423 – 1424 |
| Xinès | 4698 – 4699 |
| Hebreu | 5762 – 5763 |
| Calendaris hindús | 2057 – 2058 (Vikram Samvat) 1924 – 1925 (Shaka Samvat) 5103 – 5104 (Kali Yuga) |
| Persa | 1380 – 1381 |
| Armeni | 1451 |
| Rúnic | 2252 |
| Ab urbe condita | 2755 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
| Segles | |
| segle xx - segle xxi - segle xxii | |
| Dècades | |
| 1970 1980 1990 - 2000 - 2010 2020 2030 | |
| Anys | |
| 1999 2000 2001 - 2002 - 2003 2004 2005 | |
2002 fon un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 1 de gener, Europa: Es posen en circulació les monedes i bitllets d’euro (€), en onze de quinze països de la Unió Europea que ratificaren el Tractat de Schengen.
- 15 de febrer, Granollers: S'inaugura el complex del Teatre Auditori de Granollers.[1]
- 1 de març, Espanya: Les monedes i bitllets de pesseta hi deixen de circular: l'euro n'és l'única moneda de curs legal.
- 5 de maig, Màlaga: El València CF es proclama matemàticament campió de lliga en guanyar per 0:2 front el Málaga CF.
- juny: Es crea la Comissió de la Dignitat amb l'objectiu principal d'aconseguir el retorn als seus legítims propietaris de la documentació confiscada pel règim franquista.
- 17 de juny, Barcelona: s'hi publica la "Gramàtica del català contemporani", dirigida per Joan Solà.
- 22 de novembre, Vila-seca: Josep Carreras i Coll inaugura l'auditori del Conservatori de Música de Vila-seca
- 5 de desembre, els Hostalets de Pierola, Anoia: un grup de paleontòlegs de l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont, dirigits per Salvador Moyà-Solà, hi troben els primers ossos del Pau, el Pierolapithecus catalaunicus.
- 11 de setembre, Barcelona: Lluís Maria Xirinacs, en un acte reivindicatiu al Fossar de les Moreres, fa un polèmic discurs pel qual el 25 d'octubre del 2005 serà detingut.
- 11 de setembre: El lloc web de la Generalitat de Catalunya adopta el domini .net.[2]
- Resta del món
- 3 de març, Suïssa: els votants accepten en referèndum l'entrada d'aquest país a l'ONU.[3]
- 26 d'abril, Vitòria, País Basc: Inauguració d’ARTIUM, institució museística amb seu a Vitòria.
- 6 de maig, Hilversum, Holanda Septentrional: l'assassinat de Pim Fortuyn a trets commociona el país.
- 1 de juliol, Owingen, Baden-Württemberg, Alemanya: el xoc entre un Boeing 757 de càrrega i un Tupolev 154 bielorús de passatgers que feia el trajecte Moscou-Barcelona hi causa més de 140 morts.[4]
- 17 de juliol, illot de Perejil: l'ocupa un escamot de l'exèrcit espanyol, que no l'abandonarà fins al dia 20.[5]
- 2 de setembre, Strépy-Bracquegnies, Bèlgica: Obertura de l’ascensor naval de Strépy-Thieu, el més llarg del món.
- 9 de setembre, publicació del videojoc Emperor: Rise of the Middle Kingdom
- 13 de novembre, oceà Atlàntic: comença a enfonsar-se el petrolier Prestige, el subseqüent vessament de la seva càrrega de petroli causa una marea negra que resulta en una catàstrofe ecològica a la costa de Galícia.
- S'estrena la pel·lícula El bonaerense
- Estrena de la pel·lícula The Biggest Fan
- Estrena a l'Argentina de la pel·lícula Bahía mágica
- Fundació de Foodwatch, organització alemanya centrada en la protecció dels drets del consumidors i la qualitat dels aliments.
Premis Nobel
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau | |
| Economia |
Naixements
- Països Catalans
- Resta del món
- 23 de desembre, Vancouver: Finn Wolfhard, actor i cantant canadenc.
Necrològiques
- Països Catalans
- 21 de gener, Madrid: Adolfo Marsillach i Soriano, actor, autor dramàtic, director de teatre i escriptor català (n. 1928).
- 24 de gener, Barcelonaː Teresa Condeminas i Soler, pintora classicista-noucentista catalana (n.1905).[6]
- 14 de febrer, Barcelona: Domènec Balmanya i Perera, futbolista català (87 anys).
- 14 de març, Barcelona: Enric Freixa i Pedrals, enginyer industrial català (n. 1911).
- 7 de maig, Barcelona: Xavier Montsalvatge i Bassols, compositor català (n. 1912).
- 12 de maig, Eivissa: Marià Villangómez Llobet, poeta, narrador, traductor i dramaturg eivissenc (n. 1913).
- 2 de juny, Picassent, Horta Sud: José María Cervera Lloret, compositor, director d'orquestra i pedagog de la música valencià (92 anys).
- 27 de setembre, Terrassa: Anna Murià i Romaní, escriptora, traductora i periodista catalana.[7]
- 26 d'octubre, València: Alfons Cucó i Giner, professor i polític valencià (61 anys).
- Resta del món
- 8 de gener, Moscou (Rússia): Aleksandr Mikhàilovitx Prókhorov, físic rus, Premi Nobel de Física de l'any 1964 (n. 1916).
- 17 de gener, Madrid, Espanya: Camilo José Cela Trulock, escriptor i Premi Nobel de Literatura el 1989 (n. 1916).
- 21 de gener, Los Angeles, Califòrniaː Peggy Lee, cantant estatunidenca de jazz i música popular, compositora i actriu (n. 1920).[8]
- 28 de gener, Estocolm, Suècia: Astrid Lindgren, escriptora sueca, creadora de Pippi Långstrump (94 anys).
- 6 de febrer, Cambridge (Anglaterra): Max Ferdinand Perutz, químic britànic d'origen austríac, Premi Nobel de Química de l'any 1962 (n. 1914).[9]
- 18 de març, Viena, Àustria: Gösta Winbergh (58 anys).
- 7 d'abril, Amsterdam, Països Baixos: Conny Vandenbos, cantant neerlandesa (65 anys).
- 21 d'abril, Verviers, Bèlgica: Pierre Rapsat, cantautor.
- 20 de maig, Nova York, EUA: Stephen Jay Gould, paleontòleg i divulgador científic estatunidenc (60 anys).
- 5 de juny, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Douglas Colvin, conegut com a Dee Dee Ramone, músic de rock estatunidenc, baixista del grup The Ramones (49 anys).
- 9 de juny, l'Havana: Elena Burke, important cantant cubana de boleros i balades (n. 1928).[10]
- 25 de juliol, el Caire: Abd-ar-Rahman Badawí, existencialista, professor de filosofia, escriptor i poeta egipci.
- 28 de juliol, Llangarron (Anglaterra): Archer John Porter Martin, químic anglès, Premi Nobel de Química de 1952 (n. 1910).
- 31 de juliol, Xangai: Pauline Chan Bo-Lin, actriu de cinema.
- 2 d'agost, Nepi, Laci (Itàlia)ː Magda László, soprano especialista en òperes del segle XX (n. 1912).[11]
- 19 d'agost, Sant Sebastià, País Basc: Eduardo Chillida Juantegui, escultor basc (n. 1924).
- 31 d'agost, Nova York: Lionel Hampton, vibrafonista, pianista, bateria, cantant i director estatunidenc de blues (n. 1908).[12]
- 8 de novembre, Boulogne-Billancourt, Françaː Zoé Oldenbourg, historiadora i novel·lista (n. 1916).
- 20 de novembre, Bad Ragaz, Sankt Gallen, Suïssa: Niddy Impekoven, coreògrafa i ballarina alemanya.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 2002 |
- ↑ «Cultura. Teatre Auditori de Granollers». Ajuntament de Granollers. [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ «Catalan nationalism hits the web». BBC NEWS. [Consulta: 18 juny 2012].
- ↑ Calvert, Peter. Treaties and Alliances of the World (en anglès). John Harper Publishing, 2002, p. 23. ISBN 0953627896.
- ↑ «Passenger List». Arxivat de l'original el 29 octubre 2008. [Consulta: 21 novembre 2008].
- ↑ España desalojará la isla Perejil si Marruecos se compromete a no ocuparla, El País
- ↑ «Teresa Condeminas Soler | Asociación Española de Pintores y Escultores» (en castellà). [Consulta: 26 febrer 2020].
- ↑ «Anna Murià i Romaní | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Peggy Lee | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 febrer 2020].
- ↑ «Max F. Perutz. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Fallece una de las voces cubanas más emblemáticas, Elena Burke». La Vanguardia, 09-06-2002.
- ↑ «Magda Laszlo (Soprano)». Bach Cantatas Website. [Consulta: 12 abril 2020].
- ↑ Aguirre, Pablo «Los 100 años de Lionel Hampton» (en anglès). BBC Mundo.com, 19-04-2008.