Monestir de San Xoán de Caaveiro: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida Categoria:Esglésies de Galícia usant HotCat
Línia 96: Línia 96:
[[Categoria:Edificis de la província de La Corunya]]
[[Categoria:Edificis de la província de La Corunya]]
[[Categoria:Béns d'interès cultural de Galícia]]
[[Categoria:Béns d'interès cultural de Galícia]]
[[Categoria:Esglésies de Galícia]]

Revisió del 19:02, 22 abr 2020

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Monestir de San Xoán de Caaveiro
Imatge
Dades
TipusMonestir i monument Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaA Capela (província de la Corunya) Modifica el valor a Wikidata
Map
 43° 25′ 03″ N, 8° 04′ 06″ O / 43.4175°N,8.0683°O / 43.4175; -8.0683
Bé d'interès cultural
Data18 novembre 1975
IdentificadorRI-51-0004195
Monestir de San Xoán de Caaveiro

El monestir de San Xoán de Caaveiro és un monestir que es va establir l'any 934 a les fragues de l'Eume (província de La Corunya), Galícia, per acollir els nombrosos anacoretes que vivien dispersos a la zona. Però, aviat, importants donacions de sant Rossend engrandiren el patrimoni del monestir, que va rebre la major part de les terres cultivables existents a la dreta del riu Eume i li concediren jurisdicció sobre viles i feligresies, tot eximint-lo de l'autoritat de l'arquebisbat de Santiago de Compostel·la.[1]

El cenobi obtingué així un gran poder, i aconseguí la seva església la categoria de Reial Col·legiata (amb sis canonges), que conservà fins a finals del segle XVIII, època en què, després de restar abandonat el cenobi, quedà a cura d'un masover i inicià així la seva decadència i deteriorament. Acabant el segle XIX, Pío García Espinosa, que havia comprat bona part de les terres que envolten el monestir, aconseguí una autorització de l'arquebisbe de Santiago per restaurar-lo. Enderrocà, per emprendre la restauració, la casa davantera i l'església prioral, edificà un pavelló emmerletat i reconstruí la capella de Sta. Isabel.

Les restes més antigues són del segle XII, i en destaca l'església que s'aixeca sobre un monticle molt escarpat, que va obligar els constructors a salvar els desnivells del terreny per mitjà d'alts murs amb contraforts i estances subterrànies. Del temple romànic, se'n conserva en bon estat la capçalera i bona part de la nau. Queda també en peus un bell campanar barroc del segle XVIII, obra de l'escola de Simón Rodríguez. La casa dels canonges i les cuines del monestir també es conserven acceptablement.

El conjunt va ser declarat el 1975 Monument Historicoartístic per la seva importància arquitectònica.[2]

Bibliografia[3]

  • ALVAREZ CARBALLIDO, E.. Boletín de la Real Academia Gallega, II, A Coruña. Monasterios olvidados de Galicia: A Capela. 
  • CASTILLO, A. del. Breamo, 57. La colegiata de Caaveiro. 
  • CASTRO ALVAREZ, C. de. El cañón del Eume: paraíso natural de Galicia, Pontedeume.. El monasterio de San Juan de Caaveiro. 
  • PORTA DE LA ENCINA, A.. Estudios Mindonienses, 2. Aportación al estudio del Monasterio de Caabeiro. 
  • REVIEJO, M.. FEGAMP: Revista da Federación Galega de Municipios e Provincias. Monfero-Caaveiro, polas terras do Eume. 
  • SANDOMINGO, T.. Abrente. El dolor de la montaña: ¿la hora de Caaveiro?. 
  • SANDOMINGO, T.. Arte Galicia: revista de información de las artes plásticas gallegas. Caaveiro, otra vez.. 
  • SOTO-QUIROGA, E. de. Suevia, Buenos Aires.. La colegiata de Caaveiro: en donde se habla de.... 
  • VAAMONDE LORES, C.. Boletín de la Real Academia Gallega, XIV.. Importante escritura de donación otorgada por Don Bermudo, rey de Galicia, a favor del Monasterio de San Juan de Caaveiro: Año 934, 1924. 
  • VIDAL, X.M.. Brigantium, 4.. Acerca da orixe e fundación do Mosteiro de San Xoan de Caaveiro. 
  • VV.AA.. Cátedra: Revista eumesa de estudios,3.. O Mosteiro de San Xoan de Caaveiro. 

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monestir de San Xoán de Caaveiro