Eleuteri de Ravenna: diferència entre les revisions
referència |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4: | Línia 4: | ||
Al començament del seu govern hi havia molt de descontentament a l'exarcat contra els bizantins. [[Nàpols]] es va separar de l'autoritat de [[Ravenna]] sota Joan de [[Compsa]]. després de fer una visita de cortesia al papa [[Deodat I]], va marxar contra Nàpols on va derrotar Joan i el va matar juntament amb els seus partidaris.<ref>{{ref-llibre |cognom=Davis |nom=Raymond (ed.) |títol=The book of pontiffs (liber pontificalis) : the ancient biographies of the first ninety Roman bishops to AD 715 |pàgines=63 |lloc=Liverpool |editorial=Liverpool University Press |any=1989 |isbn=9780853232162}}</ref> Els [[longobards]] van iniciar una guerra i Eleuteri va demanar la pau a canvi de pagar un tribut anual.<ref>Pau Diaca. ''[[Historia Langobardorum]]'' IV, 36</ref> |
Al començament del seu govern hi havia molt de descontentament a l'exarcat contra els bizantins. [[Nàpols]] es va separar de l'autoritat de [[Ravenna]] sota Joan de [[Compsa]]. després de fer una visita de cortesia al papa [[Deodat I]], va marxar contra Nàpols on va derrotar Joan i el va matar juntament amb els seus partidaris.<ref>{{ref-llibre |cognom=Davis |nom=Raymond (ed.) |títol=The book of pontiffs (liber pontificalis) : the ancient biographies of the first ninety Roman bishops to AD 715 |pàgines=63 |lloc=Liverpool |editorial=Liverpool University Press |any=1989 |isbn=9780853232162}}</ref> Els [[longobards]] van iniciar una guerra i Eleuteri va demanar la pau a canvi de pagar un tribut anual.<ref>Pau Diaca. ''[[Historia Langobardorum]]'' IV, 36</ref> |
||
Davant la greu situació a Itàlia i aprofitant que l'[[Emperador romà d'Orient|emperador]] [[Heracli]] tenia problemes amb els [[sassànides]], el [[619]] va prendre el títol d'emperador i va anunciar que restabliria la capital a [[Roma]]. Era de camí cap a Roma on esperava convèncer el [[Papa Bonifaci V]] de coronar-lo emperador quan fou assassinat pels seus propis soldats, i el seu cap enviat a Heracli ([[620]]). |
Davant la greu situació a Itàlia i aprofitant que l'[[Emperador romà d'Orient|emperador]] [[Heracli]] tenia problemes amb els [[sassànides]], el [[619]] va prendre el títol d'emperador i va anunciar que restabliria la capital a [[Roma]]. Era de camí cap a Roma, on esperava convèncer el [[Papa Bonifaci V]] de coronar-lo emperador quan fou assassinat pels seus propis soldats, i el seu cap enviat a Heracli ([[620]]). Li va succeir al front de l'exarcat [[Isaac de Ravenna|Isaac]].<ref>{{ref-llibre |cognom=[[Pau Diaca]] |títol=History of the Lombards |pàgines=176 |lloc=Filadèlfia |editorial=University of Pennsylvania Press |any=1974 |isbn=9780812210798}}</ref> |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Línia 11: | Línia 11: | ||
[[Categoria:Exarques de Ravenna]] |
[[Categoria:Exarques de Ravenna]] |
||
[[Categoria:Eunucs]] |
[[Categoria:Eunucs]] |
||
[[Categoria:Usurpadors romans d'Orient]] |
Revisió del 11:06, 25 abr 2020
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle VI |
Mort | 620 (Gregorià) Cantiano (Itàlia) (en) |
Causa de mort | Homicidi |
Exarca de Ravenna | |
Activitat | |
Ocupació | alt càrrec |
Eleuteri (en llatí Eleutherius) fou exarca de Ravenna del 615 al 620. Va morir el 620. Era un eunuc i va succeir a Joan I Lemigi.
Al començament del seu govern hi havia molt de descontentament a l'exarcat contra els bizantins. Nàpols es va separar de l'autoritat de Ravenna sota Joan de Compsa. després de fer una visita de cortesia al papa Deodat I, va marxar contra Nàpols on va derrotar Joan i el va matar juntament amb els seus partidaris.[1] Els longobards van iniciar una guerra i Eleuteri va demanar la pau a canvi de pagar un tribut anual.[2]
Davant la greu situació a Itàlia i aprofitant que l'emperador Heracli tenia problemes amb els sassànides, el 619 va prendre el títol d'emperador i va anunciar que restabliria la capital a Roma. Era de camí cap a Roma, on esperava convèncer el Papa Bonifaci V de coronar-lo emperador quan fou assassinat pels seus propis soldats, i el seu cap enviat a Heracli (620). Li va succeir al front de l'exarcat Isaac.[3]
Referències
- ↑ Davis, Raymond (ed.). The book of pontiffs (liber pontificalis) : the ancient biographies of the first ninety Roman bishops to AD 715. Liverpool: Liverpool University Press, 1989, p. 63. ISBN 9780853232162.
- ↑ Pau Diaca. Historia Langobardorum IV, 36
- ↑ Pau Diaca. History of the Lombards. Filadèlfia: University of Pennsylvania Press, 1974, p. 176. ISBN 9780812210798.