Tumor: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció lèxica al primer paràgraf.
Línia 2: Línia 2:
[[Fitxer:Verruca.jpg|miniatura|Una [[berruga]] és un tipus comú de tumor (no neoplàsic)]]
[[Fitxer:Verruca.jpg|miniatura|Una [[berruga]] és un tipus comú de tumor (no neoplàsic)]]
{{altres usos|Inflamació}}
{{altres usos|Inflamació}}
Un '''tumor''' és qualsevol alteració dels [[Teixit(biologia)|teixits]] que produeix un augment de volum. És un augment anormal d'una part del cos que apareix inflada o distesa. El tumor, juntament amb el rubor, el dolor i la calor, formen la tètrada clàssica dels [[símptoma|símptomes]] i [[signe clínic|signes]] de la [[inflamació]].
Un '''tumor''' és qualsevol alteració dels [[Teixit(biologia)|teixits]] que produeix un augment de volum. Aquesta paraula prové del llatí: ''tǔmor-tumōris''<ref>{{Ref-llibre|cognom=Corominas|nom=Joan|títol=Breve diccionario etimológico de la lengua castellana|url=|edició=3a.|llengua=castellà|data=1973|editorial=Gredos|lloc=Madrid|pàgines=589|isbn=84-249-1332-9}}</ref> que en català significa «inflor» i que com sinònims, nus, nòdul, bony. El terme científic correcte és [[neoplàsia]].


És un augment anormal d'una part del cos que apareix inflada o distesa. El tumor, juntament amb el rubor, el dolor i la calor, formen la tètrada clàssica dels [[símptoma|símptomes]] i [[signe clínic|signes]] de la [[inflamació]].
En sentit restringit, un tumor és qualsevol massa o embalum que hi hagi un augment en el nombre de [[cèl·lula|cèl·lules]] que el componen, independentment del fet que siguin de caràcter benigne o maligne; en aquest cas hi ha neoformació cel·lular, i també es denomina [[neoplàsia]]. Quan un tumor és maligne, té capacitat d'invasió o infiltració i de produir [[metàstasis]] a llocs distants del tumor primari, sent un [[càncer]] metastàtic.

En sentit restringit, un tumor o nòdul és qualsevol massa o embalum que hi hagi un augment en el nombre de [[cèl·lula|cèl·lules]] que el componen, independentment del fet que siguin de caràcter benigne o maligne; en aquest cas hi ha neoformació cel·lular. Quan un tumor és maligne, té capacitat d'invasió o infiltració i de produir [[metàstasi]] a llocs distants del tumor primari, sent un [[càncer]] metastàtic.


== Tumors o neoplàsia benignes ==
== Tumors o neoplàsia benignes ==
Línia 71: Línia 73:
* [[Tumor glòmic]]
* [[Tumor glòmic]]
* [[Tumor de l'estroma gastrointestinal]]
* [[Tumor de l'estroma gastrointestinal]]
*[[Incidentaloma]]


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 13:27, 26 abr 2020

Una berruga és un tipus comú de tumor (no neoplàsic)
Si cerqueu altres usos, vegeu Inflamació.

Un tumor és qualsevol alteració dels teixits que produeix un augment de volum. Aquesta paraula prové del llatí: tǔmor-tumōris[1] que en català significa «inflor» i que té com sinònims, nus, nòdul, bony. El terme científic correcte és neoplàsia.

És un augment anormal d'una part del cos que apareix inflada o distesa. El tumor, juntament amb el rubor, el dolor i la calor, formen la tètrada clàssica dels símptomes i signes de la inflamació.

En sentit restringit, un tumor o nòdul és qualsevol massa o embalum que hi hagi un augment en el nombre de cèl·lules que el componen, independentment del fet que siguin de caràcter benigne o maligne; en aquest cas hi ha neoformació cel·lular. Quan un tumor és maligne, té capacitat d'invasió o infiltració i de produir metàstasi a llocs distants del tumor primari, sent un càncer metastàtic.

Tumors o neoplàsia benignes

Un tumor benigne és una neoplàsia que no posseeix la malignitat dels tumors cancerosos. Això implica que aquest tipus de tumor no creix en forma desproporcionada ni agressiva, no envaeix teixits adjacents, i no fa metàstasis a teixits o òrgans distants. Les cèl·lules de tumors benignes romanen juntes i a vegades són envoltades per una membrana de contenció o càpsula. Els tumors benignes no constituïen generalment una amenaça per la vida; es poden extirpar i, a la majoria dels casos, no reapareixen. Per a denominar aquests tumors s'utilitza com a prefix el nom del teixit que l'origina acompanyada del sufix «-oma» (tumor).[2]

Exemples de tumors benignes:

  • Papil·loma: massa més protuberant a la pell (per exemple, un quist).
  • Adenoma: tumor que creix en les glàndules i al seu entorn.
  • Lipoma: tumor a un teixit adipós.
  • Osteoma: tumor d'origen a l’os
  • Mioma: tumor del teixit muscular.
  • Hemangioma: tumor compost generalment de petits vasos sanguinis o limfàtics (per exemple, una marca de naixement).
  • Nevus: petit tumor cutani d'una varietat de teixits (per exemple, un lunar).
  • Teratoma tumor encapsulat amb components de teixits o òrgans que recordin els derivats normals de les tres capes germinals.
  • Tumor de Warthin: hiperplàsia quística especialment de la glàndula paròtida.

Tumors malignes o càncer

Els tumors malignes són cancerosos. Les cèl·lules canceroses poden envair i danyar teixits i òrgans propers al tumor. Les cèl·lules canceroses poden separar-se del tumor maligne i entrar al sistema limfàtic o al flux sanguini, que és la manera en què el càncer arriba a altres parts del cos. L'aspecte característic del càncer és la capacitat de la cèl·lula de créixer ràpidament, de manera descontrolada i independent del teixit on va començar. La propagació del càncer a altres llocs o òrgans al cos mitjançant el flux sanguini o el sistema limfàtic s'anomena metàstasis. Els tumors malignes generalment es poden classificar en sis categories:

Característiques dels tumors benignes i malignes
Característica Benigne Maligne
Diferenciació Les cèl·lules tumorals s'assemblen a les cèl·lules madures originals Les cèl·lules tumorals pot ser no s'assemblen a les cèl·lules madures originals
Tassa de creixement Lenta; pot interrompre o retrocedir Ràpida, autònoma; generalment no interromp ni retrocedeix
Tipus de creixement S'expandeix i desplaça Envaeix, destrueix i reemplaça
Metàstasis No
Efecte a la salud Generalment no ocasiona la mort Por ocasionar la mort si no es diagnostica i subministra tractament

Teratoma

Un teratoma és un tipus de tumor d'origen embrionari. El terme teratoma procedeix del grec tumor.

El diagnòstic definitiu d'un teratoma es basa en el seu estudi histològic: un teratoma és un tumor amb teixit biològic o components d'òrgan que procedeix de derivats normals de les tres capes germinatives. És a dir, els teratomes contenen regions cel·lulars amb les tres línies embrionàries germinals: endoderma (epiteli glandular) mesoderma (cartílag, os i múscul llest i estirat) i ectoderma (epiteli neural i epiteli escamós estratificat).

Rarament, poden no ser d'alguna d'aquestes tres capes la identificació. Els teixits d'un teratoma, encara que en aparença normals en si, poden ser alguna diferent dels teixits circumdants, i ser altament incongruents: els teratomes poden contenir cabell, dents, os i molt rarament òrgans més complexos com el globulós ocular, tors, . Usualment, un teratoma no conté cap òrgan, sinó un o més teixits normalment trobats en òrgans com el cervell, tiroides, fetge i pulmó. El teratoma té una forma benigna anomenada teratoma madur, i una forma cancerosa anomenada teratoma immadur.

El teratoma madur més freqüent és el "tumor ovàric de cèl·lules germinals", que en general afecta dones amb edat de procreació (des d'adolescents fins a dones de cinquanta anys). Sovint es denomina "quist dermoide" perquè el seu revestiment s'assembla a la pell. Aquests tumors o quists contenen diversos teixits benignes que podrien semblar-se a les vies respiratòries, els ossos, el teixit nerviós, les dents i altres teixits d'un adult. El seu tractament consisteix a l'extirpació quirúrgica del quist.

Els teratomes immadurs es presenten en nenes i dones joves, en general menors de 18 anys. Aquests tumors cancerosos són poc freqüents, s'assemblen a teixits embrionaris o fetals, com el teixit connectiu, les vies respiratòries i el cervell. Quan no s'han estès més enllà de l'ovari i la immaduresa no és prominent (teratoma immadur de grau 1), es curen mitjançant l'extirpació quirúrgica de l'ovari. Quan s'estén més enllà de l'ovari i/o una gran part del tumor té un aspecte molt immadur (teratomes immadurs de grau 2 o 3), es recomana quimioteràpia, a més de l'extirpació quirúrgica de l'ovario.

Tumors vegetals

Vegeu també

Referències

  1. Corominas, Joan. Breve diccionario etimológico de la lengua castellana (en castellà). 3a.. Madrid: Gredos, 1973, p. 589. ISBN 84-249-1332-9. 
  2. Ramzi Cotran, Vinay Kumar, Tucker Collins. Robbins Pathologic Basis of Disease, 6th Edition. W.B. Saunders, 1999, p. 327. ISBN 072167335X. 

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tumor