Cadafal: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|280px -> |miniatura
m neteja i estandardització de codi
Línia 9: Línia 9:
==Usos religiosos==
==Usos religiosos==
Per a efectes religiosos a l'edat mitjana es descriu com un tauler de grans dimensions, elevat del sòl més o menys la talla d'un home mitjà, connectat amb un passadís també alçat on s'asseien les autoritats.<ref name="Santacruz2001">{{ref-llibre|autor=Luis Quirante Santacruz|títol=Del teatro del Misteri al misterio del teatro|url=http://books.google.cat/books?id=B7LoQvi4cR8C&pg=PA100&lpg=PA100&dq=cadafal&source=bl&ots=ZOdCJ5V9dl&sig=8lA4lEyuCXlBOBM654PXEMRGm3s&hl=ca&sa=X&ei=xWd-UICeLsqChQfzuIHYDA&ved=0CEgQ6AEwBA#v=onepage&q=cadafal&f=false|consulta= 17 octubre 2012|any=2001|editorial=Universitat de València|isbn=978-84-370-5149-9|pàgines=100–}}</ref>
Per a efectes religiosos a l'edat mitjana es descriu com un tauler de grans dimensions, elevat del sòl més o menys la talla d'un home mitjà, connectat amb un passadís també alçat on s'asseien les autoritats.<ref name="Santacruz2001">{{ref-llibre|autor=Luis Quirante Santacruz|títol=Del teatro del Misteri al misterio del teatro|url=http://books.google.cat/books?id=B7LoQvi4cR8C&pg=PA100&lpg=PA100&dq=cadafal&source=bl&ots=ZOdCJ5V9dl&sig=8lA4lEyuCXlBOBM654PXEMRGm3s&hl=ca&sa=X&ei=xWd-UICeLsqChQfzuIHYDA&ved=0CEgQ6AEwBA#v=onepage&q=cadafal&f=false|consulta= 17 octubre 2012|any=2001|editorial=Universitat de València|isbn=978-84-370-5149-9|pàgines=100–}}</ref>

== Exèquies ==
== Exèquies ==
Per aquest ús el cadafal té una forma de plataforma elevada sobre una estructura de fusta o tarima allargada, curosament adornada, que se situa als temples o llocs on se celebren les [[exèquies]] o sepultures de cos present, per col·locar les restes mortals d'una persona ja sigui directament al damunt, o bé, dins d'un taüt ([[sarcòfag]], o similar), el qual es deixa obert perquè les despulles siguin visibles als concurrents a la cerimònia. Aquest arranjament es fa durant les cerimònies prèvies a la sepultura per rendir honors fúnebres al finat. El cadafal acostuma a decorar-se en negre o en els colors propis del càrrec del difunt, com en el cas de reis i papes, quan es decora en vermell.
Per aquest ús el cadafal té una forma de plataforma elevada sobre una estructura de fusta o tarima allargada, curosament adornada, que se situa als temples o llocs on se celebren les [[exèquies]] o sepultures de cos present, per col·locar les restes mortals d'una persona ja sigui directament al damunt, o bé, dins d'un taüt ([[sarcòfag]], o similar), el qual es deixa obert perquè les despulles siguin visibles als concurrents a la cerimònia. Aquest arranjament es fa durant les cerimònies prèvies a la sepultura per rendir honors fúnebres al finat. El cadafal acostuma a decorar-se en negre o en els colors propis del càrrec del difunt, com en el cas de reis i papes, quan es decora en vermell.
Línia 26: Línia 26:
{{Commonscat}}
{{Commonscat}}


*[http://www.tinet.cat/bdt/tirant/capitols/cap479.html Tirant lo blanc]
* [http://www.tinet.cat/bdt/tirant/capitols/cap479.html Tirant lo blanc]
{{Autoritat}}
{{Autoritat}}
{{Viccionari-lateral|cadafal}}
{{Viccionari-lateral|cadafal}}

Revisió del 12:07, 27 abr 2020

Per a altres significats, vegeu «cadafal (arquitectura)».
Execució de Lally-Tollendal al cadafal (1766)

Un cadafal,[1] catafalc,[2] o cadafalc (del llatí cadafalcum, amb derivats en moltes altres llengües romàniques: fr. échafaud, ang. scaffold...) era una estructura generalment de fusta que s'aixecava per un acte solemne enmig d'una església amb finalitats religioses o a la plaça principal d'una població (per exemple per rebre al rei).[3]

Execucions públiques

A liuely Representation of the manner how his late Majesty was beheaded uppon the Scaffold Ian 30: 1648 i A representation of the execution of the King's Judges. En el panell superior, Carles I està esperant la seva execució dalt del cadafal -30 de gener de 1648-. En el panell inferior, un dels seus jutges és penjat i l'altre esquarterat, mentre que el cap del darrer es mostra a la multitud.

Una aplicació molt popular del cadafal, era una plataforma provisional construïda, generalment de fusta, a la plaça principal d'una ciutat, per executar públicament una pena de mort com escarment.

Usos religiosos

Per a efectes religiosos a l'edat mitjana es descriu com un tauler de grans dimensions, elevat del sòl més o menys la talla d'un home mitjà, connectat amb un passadís també alçat on s'asseien les autoritats.[4]

Exèquies

Per aquest ús el cadafal té una forma de plataforma elevada sobre una estructura de fusta o tarima allargada, curosament adornada, que se situa als temples o llocs on se celebren les exèquies o sepultures de cos present, per col·locar les restes mortals d'una persona ja sigui directament al damunt, o bé, dins d'un taüt (sarcòfag, o similar), el qual es deixa obert perquè les despulles siguin visibles als concurrents a la cerimònia. Aquest arranjament es fa durant les cerimònies prèvies a la sepultura per rendir honors fúnebres al finat. El cadafal acostuma a decorar-se en negre o en els colors propis del càrrec del difunt, com en el cas de reis i papes, quan es decora en vermell.

Vegeu també

Referències

  1. cadafal a Optimot
  2. cadafal-coromines
  3. Joan Aliaga Morell. Documents de la pintura valenciana medieval i moderna II.: Llibre de l'entrada del rei Martí I. Universitat de València, 28 novembre 2011, p. 304–. ISBN 978-84-370-8713-9 [Consulta: 17 octubre 2012]. 
  4. Luis Quirante Santacruz. Del teatro del Misteri al misterio del teatro. Universitat de València, 2001, p. 100–. ISBN 978-84-370-5149-9 [Consulta: 17 octubre 2012]. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cadafal