Michael Robinson: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
→‎Biografia: 61 anys tenia
Línia 13: Línia 13:
Robinson va començar la seva trajectòria als mitjans de comunicació als pocs mesos de retirar-se de futbolista. Va debutar a finals del 1989 a [[Televisió Espanyola]] com a comentarista dels partits de la [[Primera Divisió anglesa]] de l'espai ''[[Estadio 2]]'',<ref>{{Cita Harvard |Robinson|1996| p=103||sp=sí}}</ref> i d'aquí va passar a l'equip de narradors que va cobrir la [[Copa del Món de Futbol de 1990]], juntament amb el periodista Luis Fernández.<ref>{{Cita Harvard |Robinson|1996| p=108||sp=sí}}</ref> Al mateix temps, va estar treballant com a directiu a [[Screensport]], una productora vinculada a [[Sky Television]] que acabaria fusionant-se amb [[Eurosport]].<ref name=":10" />
Robinson va començar la seva trajectòria als mitjans de comunicació als pocs mesos de retirar-se de futbolista. Va debutar a finals del 1989 a [[Televisió Espanyola]] com a comentarista dels partits de la [[Primera Divisió anglesa]] de l'espai ''[[Estadio 2]]'',<ref>{{Cita Harvard |Robinson|1996| p=103||sp=sí}}</ref> i d'aquí va passar a l'equip de narradors que va cobrir la [[Copa del Món de Futbol de 1990]], juntament amb el periodista Luis Fernández.<ref>{{Cita Harvard |Robinson|1996| p=108||sp=sí}}</ref> Al mateix temps, va estar treballant com a directiu a [[Screensport]], una productora vinculada a [[Sky Television]] que acabaria fusionant-se amb [[Eurosport]].<ref name=":10" />


L'any 1990 l'exfutbolista va conèixer a [[Alfredo Relaño Estapé|Alfredo Relaño]], responsable d'esports a [[Canal+]] Espanya. Ambdós ja es coneixien perquè Robinson havia de contactar amb ell per a la venda de drets d'emissió, però Relaño va aconseguir convence'l perquè tornés a treballar de comentarista de la [[Primera divisió espanyola de futbol]] al seu canal de televisió,<ref>{{Cita Harvard |Robinson|1996| p=117||sp=sí}}</ref> formant des d'aleshores tàndem de retransmissió amb [[Carlos Martínez (periodista)|Carlos Martínez]]. Mesos després va ampliar la seva col·laboració a la tertúlia radiofònica de ''[[El larguero]]'' ([[Cadena SER]]), amb [[José Ramón de la Morena]].<ref>{{Cita Harvard |Robinson|1996| p=147||sp=sí}}</ref>
L'any 1990 l'exfutbolista va conèixer [[Alfredo Relaño Estapé|Alfredo Relaño]], responsable d'esports a [[Canal+]] Espanya. Ambdós ja es coneixien perquè Robinson havia de contactar amb ell per a la venda de drets d'emissió, però Relaño va aconseguir convence'l perquè tornés a treballar de comentarista de la [[Primera divisió espanyola de futbol|lliga espanyola]] al seu canal de televisió,<ref>{{Cita Harvard |Robinson|1996| p=117||sp=sí}}</ref> formant des d'aleshores tàndem de retransmissió amb [[Carlos Martínez (periodista)|Carlos Martínez]]. Mesos després va ampliar la seva col·laboració a la tertúlia radiofònica de ''[[El larguero]]'' ([[Cadena SER]]), amb [[José Ramón de la Morena]].<ref>{{Cita Harvard |Robinson|1996| p=147||sp=sí}}</ref>


L'any 1991 va ser contractat per a substituir a [[Jorge Valdano]] com a analista al programa ''[[El dia después]]'', que presentava [[Nacho Lewin]]. El seu estil desenfadat i didàctic, així com el seu marcat accent anglès, va fer que es convertís en un rostre molt popular entre els espectadors espanyols.<ref>{{Cita noticia|apellidos=Góngora|nombre=Carolina|título=Robinson: “Mi acento es una marca”|url=https://elpais.com/sociedad/2013/12/30/actualidad/1388420731_817753.html|fecha=30 de diciembre de 2013|fechaacceso=18 de diciembre de 2018|periódico=El País|ubicación=|página=|número=|issn=1134-6582|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.abc.es/deportes/futbol/abci-michael-robinson-anuncia-padece-cancer-metastasis-201812171653_noticia.html|título=Michael Robinson anuncia que padece un «cáncer que no tiene cura»|fechaacceso=18 de diciembre de 2018|fecha=17 de diciembre de 2018|sitioweb=ABC|idioma=es}}</ref> Quan Lewin va marxar l'any 1994, Canal+ va decidir contractar-lo com a presentador, juntament amb [[Francisco José Carrasco Hidalgo|«Lobo» Carrasco]] i [[Joaquín Ramos Marcos]]. ''El día después'' es va mantenir en emissió fins al 2005 i, al llarg de 14 anys de trajectòria, va rebre un [[premi Ondas]] al millor programa esportiu (1992) i tres premis de l'[[Acadèmia de les Ciències i les Arts de Televisió d'Espanya]].
L'any 1991 va ser contractat per a substituir [[Jorge Valdano]] com a analista al programa ''[[El dia después]]'', que presentava [[Nacho Lewin]]. El seu estil desenfadat i didàctic, així com el seu marcat accent anglès, va fer que es convertís en un rostre molt popular entre els espectadors espanyols.<ref>{{Cita noticia|apellidos=Góngora|nombre=Carolina|título=Robinson: “Mi acento es una marca”|url=https://elpais.com/sociedad/2013/12/30/actualidad/1388420731_817753.html|fecha=30 de diciembre de 2013|fechaacceso=18 de diciembre de 2018|periódico=El País|ubicación=|página=|número=|issn=1134-6582|idioma=es}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://www.abc.es/deportes/futbol/abci-michael-robinson-anuncia-padece-cancer-metastasis-201812171653_noticia.html|título=Michael Robinson anuncia que padece un «cáncer que no tiene cura»|fechaacceso=18 de diciembre de 2018|fecha=17 de diciembre de 2018|sitioweb=ABC|idioma=es}}</ref> Quan Lewin va marxar l'any 1994, Canal+ va decidir contractar-lo com a presentador, juntament amb [[Francisco José Carrasco Hidalgo|«Lobo» Carrasco]] i [[Joaquín Ramos Marcos]]. ''El día después'' es va mantenir en emissió fins al 2005 i, al llarg de 14 anys de trajectòria, va rebre un [[premi Ondas]] al millor programa esportiu (1992) i tres premis de l'[[Acadèmia de les Ciències i les Arts de Televisió d'Espanya]].


Quan Canal+ va deixar el seu senyal en obert a un nou canal de televisió ([[Cuatro]]), ''El día después'' va ser reemplaçat per un nou programa anomenat ''[[Maracaná 05]]''. Els directius tenien previst que Robinson fos un dels co-presentadors, juntament amb [[Francisco González González|Paco González]] i [[Carlos Latre]], però Robinson deixar el projecte a les dues setmanes de l'estrena per discrepàncies amb la línia editorial.<ref>{{Cita web|url=https://www.elmundo.es/elmundo/2005/11/22/comunicacion/1132681515.html|título=Michael Robinson, la primera 'estrella' que sale de Cuatro|fechaacceso=18 de diciembre de 2018|sitioweb=www.elmundo.es}}</ref> Després de la seva sortida continuaria sent el principal comentarista de Canal+ i col·laborador a la cadena SER.
Quan Canal+ va deixar el seu senyal en obert a un nou canal de televisió ([[Cuatro]]), ''El día después'' va ser reemplaçat per un nou programa anomenat ''[[Maracaná 05]]''. Els directius tenien previst que Robinson fos un dels co-presentadors, juntament amb [[Francisco González González|Paco González]] i [[Carlos Latre]], però Robinson deixar el projecte a les dues setmanes de l'estrena per discrepàncies amb la línia editorial.<ref>{{Cita web|url=https://www.elmundo.es/elmundo/2005/11/22/comunicacion/1132681515.html|título=Michael Robinson, la primera 'estrella' que sale de Cuatro|fechaacceso=18 de diciembre de 2018|sitioweb=www.elmundo.es}}</ref> Després de la seva sortida continuaria sent el principal comentarista de Canal+ i col·laborador a la cadena SER.


A l'octubre de 2007 va estrenar un nou programa a Canal+, ''[[Informe Robinson]]'', en el qual presentava informes de producció pròpia amb l'esport com a fil conductor. Des de la seva estrena es van realitzar 12 temporades, mantenint-se també a la programació dels canals premium de [[Movistar+]] ([[#0]] i [[#Vamos]]). ''Informe Robinson'' va rebre bones valoracions de la crítica especialitzada i l'any va ser guardonat amb el premi Ondas al millor programa de manteniment o de cobertura especial. A més, va existir una variant radiofònica per a Cadena SER, anomenada ''Acento Robinson''. Des del 2016 compaginava ambdós espais amb el programa de [[xou d'impacte]] ''Caos F.C.'' (Movistar+), en el qual ajudava als pitjors equips de futbol espanyol, juntament amb [[Raúl Ruiz Benito|Raúl Ruiz]].<ref>{{cita web|título=‘Caos FC’: cuando lo mejor del fútbol está en los peores equipos|url=https://elpais.com/cultura/2017/06/15/television/1497543390_992470.html|obra=El País|fecha=15 de junio de 2017|fechaacceso=21 de diciembre de 2018}}</ref>
L'octubre de 2007 va estrenar un nou programa a Canal+, ''[[Informe Robinson]]'', en el qual presentava informes de producció pròpia amb l'esport com a fil conductor. Des de la seva estrena se'n van realitzar 12 temporades, mantenint-se també a la programació dels canals premium de [[Movistar+]] ([[#0]] i [[#Vamos]]). ''Informe Robinson'' va rebre bones valoracions de la crítica especialitzada i l'any va ser guardonat amb el premi Ondas al millor programa de manteniment o de cobertura especial. A més, va existir una variant radiofònica per la Cadena SER, anomenada ''Acento Robinson''. Des del 2016 compaginava ambdós espais amb el programa de [[xou d'impacte]] ''Caos F.C.'' (Movistar+), en el qual ajudava als pitjors equips de futbol espanyol, juntament amb [[Raúl Ruiz Benito|Raúl Ruiz]].<ref>{{cita web|título=‘Caos FC’: cuando lo mejor del fútbol está en los peores equipos|url=https://elpais.com/cultura/2017/06/15/television/1497543390_992470.html|obra=El País|fecha=15 de junio de 2017|fechaacceso=21 de diciembre de 2018}}</ref>


La seva trajectòria en mitjans de comunicació en castellà no es va limitar als d'Espanya. Durant la [[Copa del Món de Futbol de 2014]] va formar part de l'equip d'analistes del grup mexicà [[Televisa Deportes]].
La seva trajectòria en mitjans de comunicació en castellà no es va limitar als d'Espanya. Durant la [[Copa del Món de Futbol de 2014]] va formar part de l'equip d'analistes del grup mexicà [[Televisa Deportes]].

Revisió del 11:39, 28 abr 2020

Aquest article o secció tracta d'un fet d'actualitat.
La informació que conté pot estar obsoleta. Si us plau, no hi introduïu especulacions i recordeu-vos de posar referències a fonts publicades per donar més detalls.
Infotaula de personaMichael Robinson

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 juliol 1958 Modifica el valor a Wikidata
Leicester (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 abril 2020 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Marbella (Província de Màlaga) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de pell Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Alçada182 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista, presentador de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1974 Modifica el valor a Wikidata –  1989 Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaIrlanda Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip
1975–1979 Preston North End 48(15)
1979–1980 Manchester City FC 30(8)
1980–1983 Brighton & HA FC 113(37)
1983–1984 Liverpool FC 30(6)
1984–1986 Queens Park Rangers FC 48(5)
1987–1989 CA Osasuna 59(12) Modifica el valor a Wikidata
  Selecció nacional
1980–1986   Irlanda 24(4) Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0732922 TMDB.org: 2586827
Facebook: michaelrobinsonfansite Twitter (X): michaelrobinson FIFA: 56971 UEFA: 35764 Modifica el valor a Wikidata

Michael John Robinson (Leicester, 12 de juliol de 1958 – Madrid, 28 d'abril de 2020) va ser un futbolista, presentador de televisió i periodista esportiu anglès.[1] Va treballar com a comentarista i presentador de televisió en diversos programes de Canal+, a Espanya, indret on va residir des de finals dels 80 fins a la seva mort, i on gaudia d'una gran popularitat.[2]

Biografia

Robinson va néixer el 12 de juliol de 1958 a la localitat anglesa de Leicester. Quan tenia 4 anys tota la seva família es va traslladar a la ciutat costanera de Blackpool, on passaria tota la seva infància.[3][4] El seu pare Arthur Robinson, també futbolista,[4] i la seva mare Christine Robinson van tenir dos fills més: Liam i Aimee.[5]

Després de retirar-se com a futbolista va estar vivint al poble de Windsor, però a conseqüència de la seva feina a Espanya va acabar establint-se a Madrid.[5]

El desembre de 2018, en una entrevista al programa La Ventana de la Cadena SER, va anunciar que patia un melanoma amb metàstasi avançada.[6] Robinson va morir el 28 de abril de 2020 a Madrid, als 61 anys d'edat, víctima de la malaltia.[7][8]

Trajectòria periodística

Robinson va començar la seva trajectòria als mitjans de comunicació als pocs mesos de retirar-se de futbolista. Va debutar a finals del 1989 a Televisió Espanyola com a comentarista dels partits de la Primera Divisió anglesa de l'espai Estadio 2,[9] i d'aquí va passar a l'equip de narradors que va cobrir la Copa del Món de Futbol de 1990, juntament amb el periodista Luis Fernández.[10] Al mateix temps, va estar treballant com a directiu a Screensport, una productora vinculada a Sky Television que acabaria fusionant-se amb Eurosport.[5]

L'any 1990 l'exfutbolista va conèixer Alfredo Relaño, responsable d'esports a Canal+ Espanya. Ambdós ja es coneixien perquè Robinson havia de contactar amb ell per a la venda de drets d'emissió, però Relaño va aconseguir convence'l perquè tornés a treballar de comentarista de la lliga espanyola al seu canal de televisió,[11] formant des d'aleshores tàndem de retransmissió amb Carlos Martínez. Mesos després va ampliar la seva col·laboració a la tertúlia radiofònica de El larguero (Cadena SER), amb José Ramón de la Morena.[12]

L'any 1991 va ser contractat per a substituir Jorge Valdano com a analista al programa El dia después, que presentava Nacho Lewin. El seu estil desenfadat i didàctic, així com el seu marcat accent anglès, va fer que es convertís en un rostre molt popular entre els espectadors espanyols.[13][14] Quan Lewin va marxar l'any 1994, Canal+ va decidir contractar-lo com a presentador, juntament amb «Lobo» Carrasco i Joaquín Ramos Marcos. El día después es va mantenir en emissió fins al 2005 i, al llarg de 14 anys de trajectòria, va rebre un premi Ondas al millor programa esportiu (1992) i tres premis de l'Acadèmia de les Ciències i les Arts de Televisió d'Espanya.

Quan Canal+ va deixar el seu senyal en obert a un nou canal de televisió (Cuatro), El día después va ser reemplaçat per un nou programa anomenat Maracaná 05. Els directius tenien previst que Robinson fos un dels co-presentadors, juntament amb Paco González i Carlos Latre, però Robinson deixar el projecte a les dues setmanes de l'estrena per discrepàncies amb la línia editorial.[15] Després de la seva sortida continuaria sent el principal comentarista de Canal+ i col·laborador a la cadena SER.

L'octubre de 2007 va estrenar un nou programa a Canal+, Informe Robinson, en el qual presentava informes de producció pròpia amb l'esport com a fil conductor. Des de la seva estrena se'n van realitzar 12 temporades, mantenint-se també a la programació dels canals premium de Movistar+ (#0 i #Vamos). Informe Robinson va rebre bones valoracions de la crítica especialitzada i l'any va ser guardonat amb el premi Ondas al millor programa de manteniment o de cobertura especial. A més, va existir una variant radiofònica per la Cadena SER, anomenada Acento Robinson. Des del 2016 compaginava ambdós espais amb el programa de xou d'impacte Caos F.C. (Movistar+), en el qual ajudava als pitjors equips de futbol espanyol, juntament amb Raúl Ruiz.[16]

La seva trajectòria en mitjans de comunicació en castellà no es va limitar als d'Espanya. Durant la Copa del Món de Futbol de 2014 va formar part de l'equip d'analistes del grup mexicà Televisa Deportes.

L'any 2017 el Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Fundació Futbol Club Barcelona li van concedir el Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán en la categoria de periodisme esportiu.[17][18]

Referències

  1. ↑ Padilla, Toni. «Mor als 62 anys l'exfutbolista i periodista Michael Robinson». Ara, 28-04-2020. [Consulta: 28 abril 2020].
  2. ↑ Michael Robinson: “La muerte de ‘El Día Después’ me dolió casi tanto como mi retirada del fútbol”; Diarios de Fútbol, 14 març 2007 (castellà)
  3. ↑ Prada, Jon. «Premier League: Michael Robinson: " El Leicester me recuerda al Superdepor"» (en castellà), 09-04-2016. [Consulta: 18 diciembre 2018].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Spanish TV star Michael Robinson followed in dad’s footsteps to play for Brighton» (en anglès), 10-05-2018. [Consulta: 18 diciembre 2018].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Why Spain is smiles better for Robinson» (en anglès), 21-02-1997. [Consulta: 18 diciembre 2018].
  6. ↑ «Michael Robinson anuncia que sufre cáncer». Marca, 17 diciembre 2018.
  7. ↑ «Muere Michael Robinson, futbolista y revolucionario de la comunicación». El País, 28-04-2020.
  8. ↑ «Fallece Michael Robinson» (en castellà), 28-04-2020. [Consulta: 28 abril 2020].
  9. ↑ (Robinson 1996, p. 103)
  10. ↑ (Robinson 1996, p. 108)
  11. ↑ (Robinson 1996, p. 117)
  12. ↑ (Robinson 1996, p. 147)
  13. ↑ Góngora, Carolina «Robinson: “Mi acento es una marca”» (en castellà). , 30 diciembre 2013 [Consulta: 18 diciembre 2018].
  14. ↑ «Michael Robinson anuncia que padece un «cáncer que no tiene cura»» (en castellà), 17 diciembre 2018. [Consulta: 18 diciembre 2018].
  15. ↑ «Michael Robinson, la primera 'estrella' que sale de Cuatro». [Consulta: 18 diciembre 2018].
  16. ↑ «‘Caos FC’: cuando lo mejor del fútbol está en los peores equipos». El País, 15-06-2017. [Consulta: 21 diciembre 2018].
  17. ↑ «Michael Robinson guanya el XII Premi Vázquez Montalbán de periodisme esportiu». FCBarcelona.cat. [Consulta: 19 desembre 2018].
  18. ↑ Bona, Germán. «Michael Robinson recibió en el Auditori del Camp Nou el 'XII Premio Internacional de Periodismo Vázquez Montalbán'», 20 diciembre 2017. [Consulta: 20 diciembre 2017].

Bibliografia

  • Robinson, Michael. Las cosas de Robin (en castellà). Madrid: El País-Aguilar, 1996. ISBN 84-03-59722-3. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Michael_Robinson&oldid=23350194»