Ínsubres: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m neteja i estandardització de codi
retoc i referència
Línia 3: Línia 3:
|part_de = [[gals]]
|part_de = [[gals]]
}}
}}
Els '''ínsubres''' (llatí ''Insubri'') foren un poble [[celtes|celta]] de la [[Gàl·lia Cisalpina|Cisalpina]]. La seva capital era ''Mediolanum'' ([[Milà]]) i entre les ciutats del seu territori i havia la ciutat de ''Comum'' ([[Como (ciutat d'Itàlia)|Como]]). Ínsubres i [[cenomans]] foren derrotats pel cònsol [[Gai Corneli Cetege (cònsol)|Gai Corneli Cetege]] el [[197 aC]] en una batalla al riu [[Mincius]] en la que es capturà al cartaginès [[Amílcar (200 aC)|Amílcar]].<ref>{{ref-llibre|enllaçautor=Titus Livi |cognom=Livi |nom=Titus |títol=Ab Urbe Condita |url=http://books.google.cat/books?id=RqMNAAAAYAAJ&pg=PA390&dq=Caius+Cornelius+insubrians&hl=ca&sa=X&ei=KS0tUdmEOsqThgfDtYHAAw&ved=0CDoQ6AEwAjgK#v=onepage&q=Caius%20Cornelius%20insubrians&f=false |editorial= |data= |pàgines=XXXII, 30 |isbn=}}</ref>
Els '''ínsubres''' (llatí ''Insubri'') foren un poble [[celtes|celta]] del grup dels [[leponcis]] a la [[Gàl·lia Cisalpina|Cisalpina]]. La seva capital era ''Mediolanum'' ([[Milà]]), ciutat que van fundar, i entre les ciutats del seu territori i havia la ciutat de ''Comum'' ([[Como (ciutat d'Itàlia)|Como]]). Diversos autors antics en parlen: [[Ciceró]], [[Polibi]], [[Titus Livi]], [[Plini el Vell]], [[Estrabó]] i [[Cecili Estaci]]. Segons Polibi, els ínsubres eren la tribu celta més important de la península itàlica i Titus Livi diu que van ser els primers en habitar la Gàl·lia Cisalpina.

<!-- Això ho trec perquè sembla un error A la Transalpina [[Tit Livi]] els situa entre '' [[Forum Segusianorum]] '' i ''[[Lugdunum]]'' ([[Lió]]). -->
Els ínsubres es van unir als [[bois]] en una revolta contra Roma a causa d'una llei aprovada pel [[senat romà]] que preveia la subdivisió dels territoris gals en unitats administratives romanes. Els Bois i els ínsubres van creure que els romans volien exterminar i expulsar el poble gal i annexionar-se el seu territori. L'any [[225 aC]], els ínsubres van donar grans sumes de diners a mercenaris de la tribu dels [[Gesats]], que van aportar una força de 70.000 homes amb la que van fer estralls a [[Etrúria]]. Els gals van trobar un exèrcit romà davant seu prop de ''Clusium'' ([[Chiusi]]) i es van retirar cap a [[Faesulae]] durant la nit. Van atacar als romans en el que es coneix com la [[Batalla de Faesulae]], on els gals en van sortir vencedors. Els [[Cònsol romà|cònsols]] [[Luci Emili Pap (cònsol)|Luci Emili Pap]] i [[Gai Atili Règul]] van iniciar una contraofensiva que va finalitzar amb la victòria romana a la [[Batalla de Telamon]] l'any [[224 aC]].<ref>Polibi. ''Històries'' II, 19-20</ref>

Després de la batalla de Telamon, els romans van atacar i derrotar els bois i els van obligar a sotmetre's a Roma. El 224 aC, els romans van atacar el territori ínsubre. El [[223 aC]], els ínsubres van demandar la pau, però els romans van rebutjar-la i van atacar el seu territori un altre cop, decidits a controlar tota la Gàl·lia Cisalpina. La guerra va continuar, L'any [[222 aC]], els romans van dividir els seus exèrcits, una part dirigida pel cònsol [[Marc Claudi Marcel (cònsol 222 aC)|Marc Claudi Marcel]] que es va dirigir cap a Clastidium, on a la [[Batalla de Clastidium]] va vèncer les forces gal·les. L'altre cònsol, [[Gneu Corneli Escipió Calb]], va marxar contra la capital dels ínsubres i en una batalla va matar el seu rei. Van ocupar-la i la van anomenar ''Mediolanum''. Els ínsubres es van rendir i es van veure obligats a convertir-se en aliats dels romans.<ref>Polibi. ''Històries'' II, 19-20, 21</ref>

L'any 218 aC, els ínsubres i els bois es van rebel·lar contra els romans quan van saber l'arribada d'[[Anníbal Barca|Anníbal]] a Itàlia a l'inici de la [[Segona Guerra Púnica]]. Van atacar [[Cremona]] i ''Placentia'' ([[Piacenza]]), i van obligar als seus habitants a refugiar-se a ''Mutina'' ([[Mòdena]]), que va ser assetjada. El [[pretor]] [[Luci Manli Vulsó (pretor 218 aC)|Luci Manli Vulsó]] amb un exèrcit de 20.000 [[legionaris]] i 1.600 cavallers va anar a alleujar el setge, però va ser emboscat diverses vegades i va haver d'esperar l'ajuda del cònsol [[Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC)|Publi Corneli Escipió]]. Mentrestant Anníbal havia desembarcat a Itàlia i va derrotar a Corneli Escipió vora el [[riu Ticino]] i a l'altre cònsol [[Tiberi Semproni Llong (cònsol 218 aC)|Tiberi Semproni Llong]] a la [[Batalla del Trèbia (218 aC)|Batalla del Trèbia]], vora ''Placentia''.<ref>Polibi. ''Històries'' II, 31, 7</ref><ref>Titus Livi. ''[[Ab Urbe Condita]]'' XXI, 46</ref>

Ínsubres i [[cenomans]] foren derrotats finalment pel cònsol [[Gai Corneli Cetege (cònsol)|Gai Corneli Cetege]] el [[197 aC]] en una batalla al riu [[Mincius]] en la que es capturà al cartaginès [[Amílcar (200 aC)|Amílcar]].<ref>{{ref-llibre|enllaçautor=Titus Livi |cognom=Livi |nom=Titus |títol=Ab Urbe Condita |url=http://books.google.cat/books?id=RqMNAAAAYAAJ&pg=PA390&dq=Caius+Cornelius+insubrians&hl=ca&sa=X&ei=KS0tUdmEOsqThgfDtYHAAw&ved=0CDoQ6AEwAjgK#v=onepage&q=Caius%20Cornelius%20insubrians&f=false |editorial= |data= |pàgines=XXXII, 30 |isbn=}}</ref>

Els ínsubres van fer una aliança amb Roma l'any [[194 aC]], que els va permetre tenir una certa autonomia. El [[89 aC]], van obtenir la ciutadania llatina i el [[49 aC]], la [[ciutadania romana]]. La romanització dels ínsubres va ser probablement ràpida per la presència de [[Colònia romana|colònies romanes]] als seus territoris i a més [[Juli Cèsar]] va utilitzar ''Mediolanum'' com a base d'operacions per la conquesta de la Gàl·lia (58-50 aC).<ref>Polibi. ''Històries'' III, 71-74</ref><ref>Titus Livi. ''[[Ab Urbe Condita]]'' XXVII, 48-49</ref> [[Cecili Estaci]] (c. 220 aC - c. 166 aC), un poeta còmic romà, va néixer al país dels ínsubres, possiblement a ''Mediolanum''.


== Referències ==
== Referències ==
Línia 10: Línia 19:


{{Pobles celtes de l'Europa de l'Est}}
{{Pobles celtes de l'Europa de l'Est}}
{{esborrany d'història d'Europa}}


{{ORDENA:Insubres}}
{{ORDENA:Insubres}}

Revisió del 10:09, 29 abr 2020

Infotaula de grup humàÍnsubres
Tipustribu
Part degals

Els ínsubres (llatí Insubri) foren un poble celta del grup dels leponcis a la Cisalpina. La seva capital era Mediolanum (Milà), ciutat que van fundar, i entre les ciutats del seu territori i havia la ciutat de Comum (Como). Diversos autors antics en parlen: Ciceró, Polibi, Titus Livi, Plini el Vell, Estrabó i Cecili Estaci. Segons Polibi, els ínsubres eren la tribu celta més important de la península itàlica i Titus Livi diu que van ser els primers en habitar la Gàl·lia Cisalpina.

Els ínsubres es van unir als bois en una revolta contra Roma a causa d'una llei aprovada pel senat romà que preveia la subdivisió dels territoris gals en unitats administratives romanes. Els Bois i els ínsubres van creure que els romans volien exterminar i expulsar el poble gal i annexionar-se el seu territori. L'any 225 aC, els ínsubres van donar grans sumes de diners a mercenaris de la tribu dels Gesats, que van aportar una força de 70.000 homes amb la que van fer estralls a Etrúria. Els gals van trobar un exèrcit romà davant seu prop de Clusium (Chiusi) i es van retirar cap a Faesulae durant la nit. Van atacar als romans en el que es coneix com la Batalla de Faesulae, on els gals en van sortir vencedors. Els cònsols Luci Emili Pap i Gai Atili Règul van iniciar una contraofensiva que va finalitzar amb la victòria romana a la Batalla de Telamon l'any 224 aC.[1]

Després de la batalla de Telamon, els romans van atacar i derrotar els bois i els van obligar a sotmetre's a Roma. El 224 aC, els romans van atacar el territori ínsubre. El 223 aC, els ínsubres van demandar la pau, però els romans van rebutjar-la i van atacar el seu territori un altre cop, decidits a controlar tota la Gàl·lia Cisalpina. La guerra va continuar, L'any 222 aC, els romans van dividir els seus exèrcits, una part dirigida pel cònsol Marc Claudi Marcel que es va dirigir cap a Clastidium, on a la Batalla de Clastidium va vèncer les forces gal·les. L'altre cònsol, Gneu Corneli Escipió Calb, va marxar contra la capital dels ínsubres i en una batalla va matar el seu rei. Van ocupar-la i la van anomenar Mediolanum. Els ínsubres es van rendir i es van veure obligats a convertir-se en aliats dels romans.[2]

L'any 218 aC, els ínsubres i els bois es van rebel·lar contra els romans quan van saber l'arribada d'Anníbal a Itàlia a l'inici de la Segona Guerra Púnica. Van atacar Cremona i Placentia (Piacenza), i van obligar als seus habitants a refugiar-se a Mutina (Mòdena), que va ser assetjada. El pretor Luci Manli Vulsó amb un exèrcit de 20.000 legionaris i 1.600 cavallers va anar a alleujar el setge, però va ser emboscat diverses vegades i va haver d'esperar l'ajuda del cònsol Publi Corneli Escipió. Mentrestant Anníbal havia desembarcat a Itàlia i va derrotar a Corneli Escipió vora el riu Ticino i a l'altre cònsol Tiberi Semproni Llong a la Batalla del Trèbia, vora Placentia.[3][4]

Ínsubres i cenomans foren derrotats finalment pel cònsol Gai Corneli Cetege el 197 aC en una batalla al riu Mincius en la que es capturà al cartaginès Amílcar.[5]

Els ínsubres van fer una aliança amb Roma l'any 194 aC, que els va permetre tenir una certa autonomia. El 89 aC, van obtenir la ciutadania llatina i el 49 aC, la ciutadania romana. La romanització dels ínsubres va ser probablement ràpida per la presència de colònies romanes als seus territoris i a més Juli Cèsar va utilitzar Mediolanum com a base d'operacions per la conquesta de la Gàl·lia (58-50 aC).[6][7] Cecili Estaci (c. 220 aC - c. 166 aC), un poeta còmic romà, va néixer al país dels ínsubres, possiblement a Mediolanum.

Referències

  1. ↑ Polibi. Històries II, 19-20
  2. ↑ Polibi. Històries II, 19-20, 21
  3. ↑ Polibi. Històries II, 31, 7
  4. ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita XXI, 46
  5. ↑ Livi, Titus. Ab Urbe Condita, p. XXXII, 30. 
  6. ↑ Polibi. Històries III, 71-74
  7. ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita XXVII, 48-49
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ínsubres&oldid=23358343»