Cristina de Suècia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
{{Infotaula persona}} Etiqueta: editor de codi 2017 |
m Bot elimina espais sobrants |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
'''Cristina''' (en [[suec]] ''Kristina'', [[8 de desembre]] del [[1626]] - [[19 d'abril]] del [[1689]]), més tard coneguda com a '''Cristina Alexandra''', va ser reina de [[Suècia]] del [[1632]] al [[1654]]. Era l'única filla legítima supervivent del rei [[Gustau II Adolf]] i la seva muller Maria Leonor de Brandenburg. A l'edat de sis anys, va accedir al tron de Suècia després de la mort del seu pare a la [[Batalla de Lützen]] durant la [[Guerra dels Trenta Anys]].<ref name = GEC>{{GEC|0020716|Cristina I de Suècia}}</ref> |
'''Cristina''' (en [[suec]] ''Kristina'', [[8 de desembre]] del [[1626]] - [[19 d'abril]] del [[1689]]), més tard coneguda com a '''Cristina Alexandra''', va ser reina de [[Suècia]] del [[1632]] al [[1654]]. Era l'única filla legítima supervivent del rei [[Gustau II Adolf]] i la seva muller Maria Leonor de Brandenburg. A l'edat de sis anys, va accedir al tron de Suècia després de la mort del seu pare a la [[Batalla de Lützen]] durant la [[Guerra dels Trenta Anys]].<ref name = GEC>{{GEC|0020716|Cristina I de Suècia}}</ref> |
||
Cristina és recordada com una de les dones més educades de la seva època.<ref>Tangran, Alexander “Women in World History-Christina of Sweden (1626-1689)” A Biographical Encyclopedia. Ed. Anne Commire. Vol.3. Detroit: Yorkin Publications, 2000. p. 722-729.</ref> Era aficionada als llibres, manuscrits, pintures i escultures. Amb el seu interès per la religió, la filosofia, les matemàtiques i l'alquímia, va atraure molts científics a [[Estocolm]], amb ganes de convertir la ciutat en l'"Atenes del Nord". Era intel·ligent, voluble i canviant; va rebutjar el paper sexual d'una dona; així va causar un escàndol quan va decidir no casar-se,<ref>[https://books.google.com/books?id=TsG7BAAAQBAJ&lpg=PA17-IA80 The History of Loot and Stolen Art: from Antiquity until the Present Day By Ivan Lindsay.]</ref> i el [[1654]], quan va abdicar del seu tron a favor del seu cosí [[Carles X de Suècia]]. Va canviar el seu nom de Cristina Augusta Wasa<ref>A. Tangran, “Women in World History” (Yorkin Publications 2000), p. 722-729 [http://web.clark.edu/afisher/Examples/example%20253.pdf |
Cristina és recordada com una de les dones més educades de la seva època.<ref>Tangran, Alexander “Women in World History-Christina of Sweden (1626-1689)” A Biographical Encyclopedia. Ed. Anne Commire. Vol.3. Detroit: Yorkin Publications, 2000. p. 722-729.</ref> Era aficionada als llibres, manuscrits, pintures i escultures. Amb el seu interès per la religió, la filosofia, les matemàtiques i l'alquímia, va atraure molts científics a [[Estocolm]], amb ganes de convertir la ciutat en l'"Atenes del Nord". Era intel·ligent, voluble i canviant; va rebutjar el paper sexual d'una dona; així va causar un escàndol quan va decidir no casar-se,<ref>[https://books.google.com/books?id=TsG7BAAAQBAJ&lpg=PA17-IA80 The History of Loot and Stolen Art: from Antiquity until the Present Day By Ivan Lindsay.]</ref> i el [[1654]], quan va abdicar del seu tron a favor del seu cosí [[Carles X de Suècia]]. Va canviar el seu nom de Cristina Augusta Wasa<ref>A. Tangran, “Women in World History” (Yorkin Publications 2000), p. 722-729 [http://web.clark.edu/afisher/Examples/example%20253.pdf Script from Clark.edu by Anita L. Fisher]</ref> quan es va convertir al [[catolicisme]] romà, adoptant el nom Cristina Alexandra. |
||
A l'edat de 28 anys, Cristina, la ''[[Minerva]] del Nord'', es va traslladar a [[Roma]].<ref name="Script from Clark.edu">[http://web.clark.edu/afisher/Examples/example%20253.pdf Script from Clark.edu by Anita L. Fisher]</ref> El papa descriu Cristina com "una reina sense regne, una cristiana sense fe, i una dona sense vergonya".<ref name="books.google.com">[https://books.google.com/books?id=TsG7BAAAQBAJ&lpg=PA17-IA80 The History of Loot and Stolen Art: from Antiquity until the Present Day By Ivan Lindsay]</ref> Malgrat tot això, es va convertir en una líder de la vida teatral i musical, i protegí molts artistes, compositors i músics barrocs. |
A l'edat de 28 anys, Cristina, la ''[[Minerva]] del Nord'', es va traslladar a [[Roma]].<ref name="Script from Clark.edu">[http://web.clark.edu/afisher/Examples/example%20253.pdf Script from Clark.edu by Anita L. Fisher]</ref> El papa descriu Cristina com "una reina sense regne, una cristiana sense fe, i una dona sense vergonya".<ref name="books.google.com">[https://books.google.com/books?id=TsG7BAAAQBAJ&lpg=PA17-IA80 The History of Loot and Stolen Art: from Antiquity until the Present Day By Ivan Lindsay]</ref> Malgrat tot això, es va convertir en una líder de la vida teatral i musical, i protegí molts artistes, compositors i músics barrocs. |
||
Revisió del 12:07, 29 abr 2020
  | |
| Nom original | (sv) Kristina av Sverige |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 7 desembre 1626 Estocolm (Suècia) |
| Mort | 9 abril 1689 (62 anys) Roma |
| Sepultura | Grutes vaticanes basílica de Sant Pere del Vaticà |
| Monarca de Suècia | |
| 6 novembre 1632 – 6 juny 1654 ← Gustau II Adolf – Carles X Gustau de Suècia → | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica, luteranisme i catolicisme |
| Activitat | |
| Camp de treball | Aforisme i política |
| Ocupació | col·leccionista d'art, escriptora, pintora, monarca, filòsofa |
| Influències | |
| Enaltiment | |
| Altres | |
| Títol | Queen of Sweden (en)  Princesa de Suècia |
| Família | Dinastia Vasa |
| Cònjuge | cap valor |
| Pares | Gustau II Adolf i Maria Elionor de Brandeburg |
| Germans | Gustav Gustavson |
Signatura  | |
 | |
 | |
Cristina (en suec Kristina, 8 de desembre del 1626 - 19 d'abril del 1689), més tard coneguda com a Cristina Alexandra, va ser reina de Suècia del 1632 al 1654. Era l'única filla legítima supervivent del rei Gustau II Adolf i la seva muller Maria Leonor de Brandenburg. A l'edat de sis anys, va accedir al tron de Suècia després de la mort del seu pare a la Batalla de Lützen durant la Guerra dels Trenta Anys.[1]
Cristina és recordada com una de les dones més educades de la seva època.[2] Era aficionada als llibres, manuscrits, pintures i escultures. Amb el seu interès per la religió, la filosofia, les matemàtiques i l'alquímia, va atraure molts científics a Estocolm, amb ganes de convertir la ciutat en l'"Atenes del Nord". Era intel·ligent, voluble i canviant; va rebutjar el paper sexual d'una dona; així va causar un escàndol quan va decidir no casar-se,[3] i el 1654, quan va abdicar del seu tron a favor del seu cosí Carles X de Suècia. Va canviar el seu nom de Cristina Augusta Wasa[4] quan es va convertir al catolicisme romà, adoptant el nom Cristina Alexandra.
A l'edat de 28 anys, Cristina, la Minerva del Nord, es va traslladar a Roma.[5] El papa descriu Cristina com "una reina sense regne, una cristiana sense fe, i una dona sense vergonya".[6] Malgrat tot això, es va convertir en una líder de la vida teatral i musical, i protegí molts artistes, compositors i músics barrocs.
Va ser convidada per cinc papes consecutius;[7] fou un símbol de la Contrareforma, i és una de les poques dones enterrades a la basílica de Sant Pere. Pel seu estil de vida, vestimenta masculina i el comportament poc convencional, ha estat inclosa en incomptables novel·les, obres de teatre, òpera i cinema. En totes les biografies sobre Cristina, el seu gènere i la identitat cultural són molt importants.[8]
Referències
- ↑ «Cristina de Suècia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Tangran, Alexander “Women in World History-Christina of Sweden (1626-1689)” A Biographical Encyclopedia. Ed. Anne Commire. Vol.3. Detroit: Yorkin Publications, 2000. p. 722-729.
- ↑ The History of Loot and Stolen Art: from Antiquity until the Present Day By Ivan Lindsay.
- ↑ A. Tangran, “Women in World History” (Yorkin Publications 2000), p. 722-729 Script from Clark.edu by Anita L. Fisher
- ↑ Script from Clark.edu by Anita L. Fisher
- ↑ The History of Loot and Stolen Art: from Antiquity until the Present Day By Ivan Lindsay
- ↑ The Vatican's Women: Female Influence at the Holy See By Paul Hofmann
- ↑ Joachim Grage (Göttingen) "Entblösungen. Das zweifelhafte Geschlecht Christinas von Schweden in der Biographik" In: Frauenbiographik: Lebensbeschreibungen und Porträts herausgegeben von Christian von Zimmermann, Nina von Zimmermann
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cristina de Suècia |
| Cristianització i consolidació del Regne (v. 970-1389) | Èric el Victoriós · Olaf el Tresorer · Anund Jacob · Emund el Vell · Stenkil · Erik Stenkilsson · Halsten Stenkilsson · Anund Gårdske · Haakon el Roig · Inge el Vell · Blot-Sven · Erik Årsäll · Inge el Jove · Sverker I · Èric el Sant · Carles VII Sverkersson · Canut I de Suècia · Sverker II · Èric X · Johan Sverkersson · Èric XI · Valdemar Birgersson · Magnus III · Birger · Magnus IV · Albert de Mecklenburg |  |
|---|---|---|
| Unió de Kalmar (1389-1448) | ||
| Emergència i desintegració de l'Imperi (1448-1818) | Gustau I · Eric XIV · Joan III · Segimon · Carles IX · Gustau II Adolf · Cristina · Carles X Gustau · Carles XI · Carles XII · Ulrica Elionor · Frederic I · Adolf Frederic · Gustau III · Gustau IV Adolf · Carles XIII | |
| Casa de Bernadotte (des del 1818) | ||
