Oca comuna: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços
Línia 18: Línia 18:


== Hàbitat ==
== Hàbitat ==
El seu hàbitat són aigüamolls de poca fondària amb vegetació aquàtica, arrossars i prats humits.<ref name=OCPVB/>
El seu hàbitat són aiguamolls de poca fondària amb vegetació aquàtica, arrossars i prats humits.<ref name=OCPVB/>


Cria al centre i al nord d'[[Europa]], i és hivernant a l'oest d'Europa i a la [[conca mediterrània]]. Als Països Catalans és, en els darrers temps, una hivernant regular, amb una presència significativa al [[Delta de l'Ebre]] i a altres aiguamolls litorals.<ref name=OCPVB/> En els primers anys del segle XXi ha criat als [[Aiguamolls de l'Empordà]]<ref>{{Ref-publicació|cognom=Francesch Vidal|nom=Amadeu|article=Oca empordanesa|publicació=Dossier Tècnic: formació i assessorament al sector agroalimentari.|url=http://agricultura.gencat.cat/web/.content/07-ramaderia/produccio-ramadera/races-autoctones/enllacos-documents/fitxers-binaris/oca-empordanesa.pdf|pàgines=22-23|format=PDF|exemplar=44, les races autóctones (II)|any=2010|mes=agost|editorial=Generalitat de Catalunya, Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural}}</ref> i el [[Delta del Llobregat]].<ref>{{Ref-web|títol=Oca pradenca (Anser fabalis)|url=http://www.sioc.cat/fitxa.php?sp=ANSFAB|consulta=2020-02-02|llengua=|editor=Associació Institut Català d'Ornitologia (ICO)|data=2020|obra=SIOC: servidor d'informació ornitològica de Catalunya}}</ref>
Cria al centre i al nord d'[[Europa]], i és hivernant a l'oest d'Europa i a la [[conca mediterrània]]. Als Països Catalans és, en els darrers temps, una hivernant regular, amb una presència significativa al [[Delta de l'Ebre]] i a altres aiguamolls litorals.<ref name=OCPVB/> En els primers anys del segle XXI ha criat als [[Aiguamolls de l'Empordà]]<ref>{{Ref-publicació|cognom=Francesch Vidal|nom=Amadeu|article=Oca empordanesa|publicació=Dossier Tècnic: formació i assessorament al sector agroalimentari.|url=http://agricultura.gencat.cat/web/.content/07-ramaderia/produccio-ramadera/races-autoctones/enllacos-documents/fitxers-binaris/oca-empordanesa.pdf|pàgines=22-23|format=PDF|exemplar=44, les races autóctones (II)|any=2010|mes=agost|editorial=Generalitat de Catalunya, Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural}}</ref> i el [[Delta del Llobregat]].<ref>{{Ref-web|títol=Oca pradenca (Anser fabalis)|url=http://www.sioc.cat/fitxa.php?sp=ANSFAB|consulta=2020-02-02|llengua=|editor=Associació Institut Català d'Ornitologia (ICO)|data=2020|obra=SIOC: servidor d'informació ornitològica de Catalunya}}</ref>


A la [[península Ibèrica]] s'hi troben des de setembre fins a març.
A la [[península Ibèrica]] s'hi troben des de setembre fins a març.

Revisió del 22:28, 29 abr 2020

Infotaula d'ésser viuOca comuna
Anser anser Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes160 g (pes al naixement)
3,692 kg (pes adult, mascle)
3,237 kg (pes adult, femella) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura1,55 m Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries4,9 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22679889 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAnseriformes
FamíliaAnatidae
TribuAnserini
GènereAnser
EspècieAnser anser Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Distribució

Modifica el valor a Wikidata
Veu de l'oca vulgar

L'oca comuna (Anser anser), també anomenada oca salvatge a les Illes Balears, és una espècie d'ocell de la família dels anàtids i de l'ordre dels anseriformes.[1]

Morfologia

De totes les oques grises, aquesta és la que més s'assembla a la de granja, ja que les de granja provenen de la domesticació d'aquesta espècie salvatge. Ha estat introduïda en moltes zones baixes d'alguns països on tot l'any ara hi ha uns grups considerables i semi-domesticats. Els visitants hivernals són encara salvatges i tímids. En bona part d'Europa central i oriental segueix residint en extensos aiguamolls.

L'oca vulgar és de cos robust i fa uns 74-84 cm de llargada. El seu plomatge és gris i marronós, amb les infracobertures caudals clares. El seu bec és taronja (excepte en la subespècie rubirostris de Sibèria, en què és rosat) i les seves potes són roses.[1]

  • Veu: Notes molt fortes, martillejants, tipus trompeta com el de granja: ahng-ahng-ahng, kang-ank.
  • Niu: Al sol parcialment entapissat, en freqüència en illes, 4-6 ous; una niuada; maig-juny.
  • Aliment: Pasta;arrenca herbes i brots de cereal, excava a la recerca d'arrels i restes de cereals.
  • Vol: poderós, cap estès, cap estès en V i llargues fileres.
  • Vol lent: Les bandades d'Oca vulgar en vol, són més lentes i pesades que les d'altres Oques, però s'agilitzen quan perden altura abans d'aterrar.

Hàbitat

El seu hàbitat són aiguamolls de poca fondària amb vegetació aquàtica, arrossars i prats humits.[1]

Cria al centre i al nord d'Europa, i és hivernant a l'oest d'Europa i a la conca mediterrània. Als Països Catalans és, en els darrers temps, una hivernant regular, amb una presència significativa al Delta de l'Ebre i a altres aiguamolls litorals.[1] En els primers anys del segle XXI ha criat als Aiguamolls de l'Empordà[2] i el Delta del Llobregat.[3]

A la península Ibèrica s'hi troben des de setembre fins a març.

Espècies similars

  • Oca de bec curt. (Anser brachyrhynchus)
  • Oca pradenca (Anser fabalis).

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oca comuna
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears : Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. Barcelona: Lynx, març de 2010, pàgs. 20-21. ISBN 978-84-96553-54-5. 
  2. Francesch Vidal, Amadeu «Oca empordanesa» (PDF). Dossier Tècnic: formació i assessorament al sector agroalimentari.. Generalitat de Catalunya, Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, 44, les races autóctones (II), agost 2010, pàg. 22-23.
  3. «Oca pradenca (Anser fabalis)». SIOC: servidor d'informació ornitològica de Catalunya. Associació Institut Català d'Ornitologia (ICO), 2020. [Consulta: 2 febrer 2020].