Wenceslao González Oliveros: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 01:13, 30 juny 2008

Wenceslao González Oliveros (Salamanca, 1890 - Madrid 1965) fou un filòsof i polític espanyol. Abans de la dictadura de Primo de Rivera fou simpatitzant d'Alejandro Lerroux i Antonio Royo Villanova i catedràtic de filosofia del dret a la Universitat de Salamanca. Primo de Rivera el nomenà governador civil de Jaén, Director General d'Ensenyament Superior i governador del Banc Exterior d'Expanya a proposta de José Calvo Sotelo.

Durant la Segona República Espanyola milità a la Unión Monárquica Nacional i marxà a París com a corresponsal del diari El Debate. Posteriorment milità a Acción Española. Anticatalà militant, fou nomenat governador civil de Barcelona de juliol de 1939 a desembre de 1940. Durant el seu mandat el president Lluís Companys fou afusellat al castell de Montjuïc, va rebre la visita a Barcelona de Heinrich Himmler, cap de les SS i de la Gestapo, a qui acompanyà a la seva visita a l'abadia de Montserrat, va fer treure el monument al doctor Bartomeu Robert, ordenà la desaparició de qualsevol inscripció en català, prohibí l'ús del català en públic, i supervisà l'acomiadament de funcionaris i treballadors no addictes al règim. Es calcula que el 85 % de les execucions sumàries efectuades a la província de Barcelona en la postguerra foren sota el seu mandat.

El 1940 fou substituït per Antonio de Correa y Veglison. Després fou nomenat president del Tribunal Nacional de Responsabilidades Políticas fins el 1945. De 1948 a 1962 fou Consejero Nacional de Educación.

Obres

Traducció al castellà de De comunione rerum de Lluís Vives.
Falange y Requeté, orgánicamente solidarios (1937)
Introducción al estudio de las modernas tendencias políticas (1954)
Cataluña y la tradición política española (1965)

Referències

Referències biogràfiques
Jaume Fabre, Josep Maria Huertas, Antoni Ribas Vint anys de resistència catalana (1939-1959) Edicions La Magrana, Barcelona, 1978

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 '''Wenceslao González Oliveros''' ([[Salamanca]], [[1890]] - [[Madrid]] [[1965]]) fou un filòsof i polític espanyol. Abans de la [[dictadura de Primo de Rivera]] fou simpatitzant d'[[Alejandro Lerroux]] i [[Antonio Royo Villanova]] i catedràtic de filosofia del dret a la [[Universitat de Salamanca]]. Primo de Rivera el nomenà governador civil de [[Jaén]], Director General d'Ensenyament Superior i governador del [[Banc Exterior d'Expanya]] a proposta de [[José Calvo Sotelo]].
-Durant la [[Segona República Espanyola]] milità a la [[Unión Monárquica Nacional]] i marxà a París com a corresponsal del diari [[El Debate]]. Posteriorment milità a [[Acción Española]]. [[Anticatalà]] militant, fou nomenat [[governador civil]] de Barcelona de juliol de [[1939]] a desembre de 1940. Durant el seu mandat el president Lluís Companys fou afusellat al [[castell de Montjuïc]], va rebre la visita a Barcelona de [[Heinrich Himmler]], cap de les [[SS]] i de la [[Gestapo]], a qui acompanyà a la seva visita a l'[[abadia de Montserrat]], va fer treure el monument al doctor [[Bartomeu Robert]], ordenà la desaparició de qualsevol inscripció en català, prohibí l'ús del català en públic, i supervisà l'acomiadament de funcionaris i treballadors no addictes al règim. Es calcula que el 85 % de les execucions sumàries efectuades a la província de Barcelona en la postguerra foren sota el seu mandat.
+Durant la [[Segona República Espanyola]] milità a la [[Unión Monárquica Nacional]] i marxà a París com a corresponsal del diari [[El Debate]]. Posteriorment milità a [[Acción Española]]. [[Anticatalanisme|Anticatalà]] militant, fou nomenat [[governador civil]] de Barcelona de juliol de [[1939]] a desembre de 1940. Durant el seu mandat el president Lluís Companys fou afusellat al [[castell de Montjuïc]], va rebre la visita a Barcelona de [[Heinrich Himmler]], cap de les [[SS]] i de la [[Gestapo]], a qui acompanyà a la seva visita a l'[[abadia de Montserrat]], va fer treure el monument al doctor [[Bartomeu Robert]], ordenà la desaparició de qualsevol inscripció en català, prohibí l'ús del català en públic, i supervisà l'acomiadament de funcionaris i treballadors no addictes al règim. Es calcula que el 85 % de les execucions sumàries efectuades a la província de Barcelona en la postguerra foren sota el seu mandat.
 El 1940 fou substituït per [[Antonio de Correa y Veglison]]. Després fou nomenat president del [[Tribunal Nacional de Responsabilidades Políticas]] fins el 1945. De 1948 a 1962 fou Consejero Nacional de Educación.