Cristina de Suècia: diferència entre les revisions
m Bot elimina espais sobrants |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 15: | Línia 15: | ||
{{Reis de Suècia}} |
{{Reis de Suècia}} |
||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
{{ORDENA:Cristina De Suecia}} |
{{ORDENA:Cristina De Suecia}} |
||
Revisió del 15:51, 3 maig 2020
Nom original | (sv) Kristina av Sverige |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 7 desembre 1626 Estocolm (Suècia) |
Mort | 9 abril 1689 (62 anys) Roma |
Sepultura | Grutes vaticanes basílica de Sant Pere del Vaticà |
Monarca de Suècia | |
6 novembre 1632 – 6 juny 1654 ← Gustau II Adolf – Carles X Gustau de Suècia → | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica, luteranisme i catolicisme |
Activitat | |
Camp de treball | Aforisme i política |
Ocupació | col·leccionista d'art, escriptora, pintora, monarca, filòsofa |
Influències | |
Enaltiment | |
Altres | |
Títol | Queen of Sweden (en) Princesa de Suècia |
Família | Dinastia Vasa |
Cònjuge | cap valor |
Pares | Gustau II Adolf i Maria Elionor de Brandeburg |
Germans | Gustav Gustavson |
Cristina (en suec Kristina, 8 de desembre del 1626 - 19 d'abril del 1689), més tard coneguda com a Cristina Alexandra, va ser reina de Suècia del 1632 al 1654. Era l'única filla legítima supervivent del rei Gustau II Adolf i la seva muller Maria Leonor de Brandenburg. A l'edat de sis anys, va accedir al tron de Suècia després de la mort del seu pare a la Batalla de Lützen durant la Guerra dels Trenta Anys.[1]
Cristina és recordada com una de les dones més educades de la seva època.[2] Era aficionada als llibres, manuscrits, pintures i escultures. Amb el seu interès per la religió, la filosofia, les matemàtiques i l'alquímia, va atraure molts científics a Estocolm, amb ganes de convertir la ciutat en l'"Atenes del Nord". Era intel·ligent, voluble i canviant; va rebutjar el paper sexual d'una dona; així va causar un escàndol quan va decidir no casar-se,[3] i el 1654, quan va abdicar del seu tron a favor del seu cosí Carles X de Suècia. Va canviar el seu nom de Cristina Augusta Wasa[4] quan es va convertir al catolicisme romà, adoptant el nom Cristina Alexandra.
A l'edat de 28 anys, Cristina, la Minerva del Nord, es va traslladar a Roma.[5] El papa descriu Cristina com "una reina sense regne, una cristiana sense fe, i una dona sense vergonya".[6] Malgrat tot això, es va convertir en una líder de la vida teatral i musical, i protegí molts artistes, compositors i músics barrocs.
Va ser convidada per cinc papes consecutius;[7] fou un símbol de la Contrareforma, i és una de les poques dones enterrades a la basílica de Sant Pere. Pel seu estil de vida, vestimenta masculina i el comportament poc convencional, ha estat inclosa en incomptables novel·les, obres de teatre, òpera i cinema. En totes les biografies sobre Cristina, el seu gènere i la identitat cultural són molt importants.[8]
Referències
- ↑ «Cristina de Suècia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Tangran, Alexander “Women in World History-Christina of Sweden (1626-1689)” A Biographical Encyclopedia. Ed. Anne Commire. Vol.3. Detroit: Yorkin Publications, 2000. p. 722-729.
- ↑ The History of Loot and Stolen Art: from Antiquity until the Present Day By Ivan Lindsay.
- ↑ A. Tangran, “Women in World History” (Yorkin Publications 2000), p. 722-729 Script from Clark.edu by Anita L. Fisher
- ↑ Script from Clark.edu by Anita L. Fisher
- ↑ The History of Loot and Stolen Art: from Antiquity until the Present Day By Ivan Lindsay
- ↑ The Vatican's Women: Female Influence at the Holy See By Paul Hofmann
- ↑ Joachim Grage (Göttingen) "Entblösungen. Das zweifelhafte Geschlecht Christinas von Schweden in der Biographik" In: Frauenbiographik: Lebensbeschreibungen und Porträts herausgegeben von Christian von Zimmermann, Nina von Zimmermann
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cristina de Suècia |