Colònia de Moçambic: diferència entre les revisions

Salta a la navegació Salta a la cerca
en català, el verb contemplar no s'utilitza en aquest context
m (neteja i estandardització de codi)
(en català, el verb contemplar no s'utilitza en aquest context)
número 23.228 del 15 de novembre de 1933). La RAU dividia el país en tres províncies: Sul do Save, Zambézia i Niassa (els territoris de [[Manica i Sofala]] estaven encara sota l'administració de la ''Companhia de Moçambique''; l'any [[1942]], quan van tornar a l'estat, es va crear la nova província de Manica i Sofala; l'any [[1955]], la província de Niassa va ser dividida en els tres tres districtes que la formaven: Moçambique, Cabo Delgado i Niassa. Els districtes, per la seva banda, estaven dividits en ''concelhos'', centrats en nuclis urbans, i ''circunscrições civis'', eminentment rurals. La nova situació es caracteritzava pel centralisme que va reduir el marge d'autonomia dels colons portuguesos de Moçambic i també el seu marge de beneficis, i preparava el camí a nivell local per consolidar la figura clau de la nova administració, el ''régulo''.
 
El régulo era un funcionari portuguès i al mateix temps el representant dels usos i costums africans, i era el responsable sobre la unitat territorial més petita contempladaprevista per l'administració, la ''regedoria''; així era un auxiliar de l'administració que legitimava el govern colonial. Gaudia d'una influència política i d'uns privilegis econòmics que no tenien la majoria d'africans assimilats. Era l'interlocutor amb la població, encara que en aquest cas les seves funcions s'assemblaven més a les d'un capatàs de plantació. Quan els caps locals rebutjaven el càrrec, els portuguesos nomenaven un régulo addicte que no tenia el respecte de la població. Algunes disposicions dels anys quaranta volien imposar la plena ocupació en la població africana i de vegades els régulos van ser els encarregats d'establir quina era l'àrea de terra que calia conrear perquè un camperol es pogués considerar en plena ocupació, Per a ajudar els régulos en la seva complicada funció, l'any [[1944]] es va aprovar una ''Portaria Provincial'' (número 5639 del [[29 de juliol]]) que establia les insígnies que podien portar i els incentius que podien rebre segons el seu grau d'implicació. Paral·lelament, també es van emprendre les disposicions legals per a compilar el dret tradicional que havia de reforçar la seva posició dins la regedoria.
 
La [[província d'Inhambane|regió d'Inhambane]] s'havia caracteritzat en els primers trenta anys del segle per dos corrents migratoris diferents: l'emigració africana cap a les mines del Transvaal i l'emigració portuguesa o per produir begudes alcohòliques que els indígenes compraven amb els diners guanyats a les mines. l{{'}}''Acto Colonial'' va suposar l'inici d'una política de fermesa contra la producció de begudes alcohòliques (pel treball dels nadius calia reduir el nivell d'alcoholisme) i la prohibició de les begudes locals (la ''sura'' i el ''sope'' principalment) per afavorir la importació de vi de la metròpoli. En aquests anys els portuguesos van acaparar les terres indígenes però no van apujar la producció. Els acords d'[[11 de setembre]] de [[1928]] i de [[17 de novembre]] de [[1934]] entre Portugal i la Unió Sud-africana, establia que els emigrats moçambiquesos a l'Àfrica del sud cobrarien la meitat dels seus salaris en retornar al país. Contra aquesta situació es va revoltar ve3rs el [[1940]] el cap local (''inhamussa'') Malandera; la revolta fou sufocada i un indígena de nom Manuel nomenat al seu lloc
753

modificacions

Menú de navegació