Qüestor: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: gl:Cuestor
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
{{Govern romà}}
Els '''Qüestors''' (''quaestor'') foren una magistratura electe de la [[República romana]] que supervisaven el tresor i les finances de l'estat, l'exèrcit i els funcionaris. El càrrec datava de l'època de la monarquia.
Els '''Qüestors''' (''quaestor'') foren una magistratura electe de la [[República romana]] que supervisaven el tresor i les finances de l'estat, l'exèrcit i els funcionaris. El càrrec datava de l'època de la monarquia.



Revisió del 21:20, 1 jul 2008

Antiga Roma:
Regne romà  · República Romana  · Imperi  ·
Principat  · Dominat  · Imperi d'Occident
Imperi d'Orient

Organització social:
Dret romà
Assemblees romanes
Senat romà
Tribus romanes
Gens
Cursus honorum

Ciutadania romana
Patricis
Equites
Plebeus
Esclavitud

Magistratures ordinàries

Cònsol
Pretor
Tribú de la plebs
Censor
Pontifex Maximus
Qüestor

Prefecte de la ciutat
Edil
Prefecte
Procònsol
Propretor
Interrex

Magistratures extraordinàries

Dictador
Mestre de la cavalleria
Tribú consular
Legat

Triumvir
Decemvir
Vigintisexvir
Interrex

Càrrecs i honors

Emperador romà
Rei de Roma
August
Cèsar
Imperator
Princeps senatus
Tetrarquia
Tetrarca

Magister officiorum
Mestre dels soldats
Governador
Dux
Lictor
Vicarius
Tribú militar

Els Qüestors (quaestor) foren una magistratura electe de la República romana que supervisaven el tresor i les finances de l'estat, l'exèrcit i els funcionaris. El càrrec datava de l'època de la monarquia.

Literalment el qüestor es "el que pregunta". La magistratura ja és esmentada a la llei de les dotze taules i probablement ja existia a la monarquia, amb la funció d'investigar casos de mort. Eren per tant una espècie de policies.

Els primers qüestors magistrats van ser elegits vers el 445 aC i les seves funcions eren de contables i control del tresor públic (aerarium), i habitualment era un funció exercida per dues persones.

Cap a l'any 421 aC hi havia quatre qüestors (tots patricis), dos d'ells, els quaestores aerarii, exercien per delegació dels cònsols l'administració del tresor públic; els altres dos, els quaestores militum, eren els encarregats de la caixa militar, sent escollits en les assemblees per tribus (comitia tributa) a proposta dels tribuns (però d'entre els patricis). La noblesa va intentar transferir el nomenament dels qüestors encarregats del tresor públic des de els cònsols a les assemblees per centúries (comitia centuriata), però va fracassar i el seu nomenament va recaure en les comitia tributa, que designaven també als qüestors militars. Al seu torn aquests van deixar de correspondre en exclusiva als patricis, i des d'aleshores per al càrrec de qüestor de l'exèrcit va poder ser elegit un plebeu.

Dos qüestors mes es van afegir el 267 aC per el control dels tributs dels aliats italians. Al 240 aC es van nomenar dos nous qüestors per els tributs de Sicília, Sardenya i Còrsega.

Alguns estaven assignats al treball a la ciutat, mentre que altres eren destinats a servir als generals o als governadors a les províncies. Uns altres eren destinats a supervisar les finances militars. A l'administració de la ciutat els cònsols tenien prohibit delegar certes funcions, mentre que per a altres estaven obligats a designar legats. Així els cònsols havien de delegar els judicis civils, els assumptes criminals, l'administració del tresor i l'administració dels arxius públics, funcions que exercien els qüestors.

Per se qüestor calien deu anys d'experiència a l'exèrcit. Després de les reformes de Luci Corneli Sul·la, el 81 aC, l'edat mínima per a ser qüestor es va establir als 28 anys pels patricis i als 30 pels plebeus, aquesta elecció els convertia automàticament en membres del senat. Els qüestors també supervisaven els jocs que organitzaven cònsols, pretors i edils.

Amb seguretat es van nomenar mes qüestors a mesura que les províncies es van incrementar. Sota Sul·la els qüestors eren vint, i sota Juli Cèsar van passar a quaranta.

August va rebaixar l'edat a 25 anys i va suprimir la seva elecció pels Comicis tribunats passant el nomenament al senat romà, excepte dos que eren nomenats directament per l'emperador (quaestores Augusti) que eren els encarregats financers dels afers de l'emperador i al temps eren missatgers.


Magistratures romanes
Ordinàries:   Qüestor - Edil - Tribú - Pretor - Cònsol - Censor - Promagistrat
Extraordinàries:   Dictador - Magister equitum - Tribú consular - Triumvir - Decemvir