Foios: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 228: Línia 228:
*Ferran Torres (2000),futbolista.
*Ferran Torres (2000),futbolista.
*Miguel Rodrigo Tamarit (1963),músic,director i compositor.
*Miguel Rodrigo Tamarit (1963),músic,director i compositor.

== Notes ==
{{notes}}


== Referències ==
== Referències ==
⚫
{{commonscat}}
{{referències}}
{{referències}}

⚫
{{commonscat}}


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==

Revisió del 23:58, 7 maig 2020

Plantilla:Infotaula geografia políticaFoios
Imatge
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 32′ 19″ N, 0° 21′ 24″ O / 39.538611111111°N,0.35666666666667°O / 39.538611111111; -0.35666666666667
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarcaHorta Nord Modifica el valor a Wikidata
CapitalFoios (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població7.641 (2023) Modifica el valor a Wikidata (1.175,54 hab./km²)
Gentilicifoier, foiera Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície6,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud8 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialMontcada (Horta Nord)
Dades històriques
PatrociniMare de Déu del Patrocini
Dia de mercatDissabte
Festa patronalDel 15 al 18 d'agost
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataSergi Ruiz i Alonso (2015–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46134 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE46126 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46126 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webfoios.es Modifica el valor a Wikidata

Foios és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Nord.

Geografia

La seua superfície és plana, amb un lleuger pendent de nord-oest a sud-est sense que existisca cap accident geogràfic destacat. La cota màxima està situada a uns 64 metres d'altura, i descendeix lentament fins a la riba de la mar. El municipi disposa d'una longitud de costa d'uns cinc-cents metres, si bé no és accessible des del nucli urbà, ja que es troba aïllada per l'autopista V-21. Actualment, i a causa de la construcció de diversos espigons i ports esportius, la línia de costa està situada uns dos-cents metres més a l'interior que fa tot just cinquanta anys.

Sobre la hidrologia, el terme està drenat pels barrancs de Carraixet, de la Rambleta que, amb una longitud de 12 km (la mateixa que la del terme municipal), constitueix un vessament autònom de les terres altes de Foios, des de la Lloma fins a la mar. Creua la població pel carrer Major, antic carrer de València i continua pel camí de la Creu, i pel camí Real fins a arribar al barranquet entre els termes de Meliana i València. La llera ha desaparegut totalment, no obstant això, recull les aigües sobrants del Carraixet i de la Séquia de Montcada en les grans avingudes, que inunden la població, fins a cotes superiors al metre en alguns carrers i paratges on l'aigua discorre a gran velocitat.

Altre element hidrològic característic és la Séquia Reial de Montcada i els diversos braços que reguen l'horta de Foios, tals com la Séquia del Roll, que creua la població pel centre d'oest a est. A occident es troba la Séquia dels Alcavons, que és una de les poques situades en el marge esquerre de la séquia major. Totes aquestes séquies es troben connectades entre si, i permeten el reg de poc més de la meitat del terme municipal de Foios, unes 314 has. En temps no molt llunyans, el comú denominador d'estes séquies era la contaminació que patien, ja que les aigüeres del poble de Foios estaven connectades directament a esta xarxa de séquies.

Nuclis urbans

Foios està compost per diversos nuclis urbans on es distribueix, encara que de manera desigual, la població de la localitat, que són:

  • Cúiper: es tracta d'un llogaret a vora mar, és a dir, en l'extrem est del terme municipal. Prop d'ell, circula l'AP-7, així com les vies de trens de rodalia, és per allò que Cúiper compartix amb Roca una estació de rodalies.
  • La Lloma: es troba en l'extrem oest del terme municipal, damunt d'una xicoteta alcúdia o tossal, pel que rep el nom de lloma. A més, en un futur, constituirà la zona verda de la població.
  • Venda del Sombrerer: situat al costat del límit municipal amb la localitat de Vinalesa, més concretament, amb el barri de Gafaüt de dita població.
  • Foios (nucli central): anomenat de manera irònica i col·loquial com "Petit París". Està situat en la part central, aproximadament, del terme municipal, a més constituïx el nucli urbà amb major nombre d'habitants. També, per dins d'ell transcorre la línia 3 del metro de València, que fa parada en la població. Per altra banda, l'antiga carretera de Barcelona o Camí Real fa el seu pas pel costat est del nucli central de Foios.

Límits

L'allargat terme municipal de Foios limita pel sud-oest amb la localitat d'Alfara del Patriarca. Al sud s'endinsa fins a tocar les últimes cases de Vinalesa, que arriba a l'extrem d'exercir juridicció sobre la Venda del Sombrerer, llogaret pròxim a este darrer municipi. Cases de Bàrcena (València) i Meliana la limiten pel sud-est, Moncada per l'oest i Albalat dels Sorells i les pedanies de Mauella i Teuladella (València) pel nord.

Accés

La principal via de comunicació per carretera amb Foios des de València i els municipis de la comarca és la CV-300 o antiga nacional N-340 o carretera de Barcelona. Les autovies A-7 i V-21 circulen a escassos quilòmetres.

Foios compta amb una estació de la Línia 3 de Metro de València que enllaça el municipi amb el centre de la capital. Al nucli de Roca-Cúiper hi ha una altra estació.

Història

El 1237 Jaume I donà a Lupo Eximén de Luna el llogaret de Foios. El 1247, Jaume I concedeix a Guillem Escribà la vila de Foios amb la jurisdicció civil i criminal. El 20 de gener del 1301, Jaume I dóna el terç delme al convent de Santa Maria Magdalena de València. El 1348, Pere IV confiscà aquest lloc al seu amo, Martí Roderic d'Isurre, i el vengué a Blasco Fernàndez d'Herèdia. Pel juliol del 1368 fou reduït a la Corona i incorporat a la jurisdicció de la ciutat de València. En les Corts Valencianes del 1626, l'església de Foios demana l'exempció de pagar el dret d'amortització i segells de 800 lliures. El 1572 tenia 44 famílies el 1609 n'eren 85 (uns 380 habitants). El 1787 tenia 948 habitants (foiers); e 1900, 1.548 i e 1994, 5.475.

En la primera meitat del segle XIX produïa dacsa, blat, seda --que exportava a València--, oli i vi; i melons que exportava fins a l'Alger, Cadis i França. Tenia quatre fàbriques de teules i rajoles (una de les quals encara es manté oberta), una fàbrica de jute (La Yutera) i diversos molins, pous i motors d'aigua a la llarga de tot el terme municipal.

Demografia

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2007
1.548 2.126 2.376 2.909 3.017 3.321 3.565 4.341 5.255 5.352 5.372 6.287 6.358

Economia

L'economia de la localitat ha depés tradicionalment de l'agricultura, i el 100% dels seus cultius són de regadiu. No obstant això, al llarg del segle XX han sorgit diverses indústries lleugeres.

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors de Compromís per Foios (Compromís), 3 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 2 de Más Foios (+Foios), 2 del Partit Popular (PP) i 1 d'Unides Podem Foios (Podem).


Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Foios

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Compromís per Foios Sergi Ruiz Alonso 1.589 39,04% 5 (+2)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE Juan José Civera Bendicho 859 21,11% 3 (+1)
Más Foios Manuel José Jordán Ligorit 642 15,77% 2 (+2)
Partit Popular Héctor Bueno Carceller 568 13,96% 2 (-2)
Unides Podem Foios Alex Micó Bendicho 270 6,63% 1 (-1)
Altres candidatures[a][b] 109 2,68% 0 ( -2)
Vots en blanc 33 0,81%
Total vots vàlids i regidors 4.070 100 % 13
Vots nuls 25 0,61%
Participació (vots vàlids més nuls) 4.095 73,19%**
Abstenció 1.500* 26,81%**
Total cens electoral 5.595* 100 %**
Alcalde: Sergi Ruiz Alonso (Compromís) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (9 vots: 5 de Compromís, 3 de PSPV i 1 de Podem[1])
Fonts: JEC,[2] JEZ València.[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes i alcaldesses

Des de 2015 l'alcalde de Foios és Sergi Ruiz Alonso de la Compromís.[6][7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Franciso Rodrigo Muñoz UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Vicente Ruiz Llistó PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 José V. Martí Lluch PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Concepción Martínez PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Jerónimo Montalt Ruiz PP 17/06/1995 --
1999–2003 Francisco Javier Ruiz Montalt PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 Francisco Javier Ruiz Montalt PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Héctor Bueno Carceller PP 16/06/2007 --
2011–2015 Héctor Bueno Carceller PP 11/06/2011 --
2015–2019 Sergi Ruiz i Alonso Compromís 13/06/2015 --
2019-2023 Sergi Ruiz i Alonso Compromís 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --

Monuments

Façana de l'església de l'Assumpció
Creu de Foios

Monuments religiosos

  • Església de l'Assumpció de Nostra Senyora. La seua construcció s'inicia el 1728 sota la direcció del mestre Josep Mínguez i és una de les més magnífiques de l'Horta. Destaquen el monumental campanar, la façana i dues obres d'art que s'hi custodien: un oli sobre taula atribuït al cercle de Macip, les Lamentacions a la Mort de Crist i la talla de la Mare de Déu del Patrocini, datable entre els segles XIII i XIV.
  • Ermita del Santíssim Crist de la Sang. Situada prop del punt on la Séquia Reial de Montcada creua la carretera de la Lloma. Té un calvari al seu recinte i va ser construïda en 1942.
  • La Creu de Terme. Es tracta d'una de les quatre creus de terme històriques que es conserven a la comarca. Està datada cap al 1530 i el seu estil de transició del gòtic al renaixement. Com sol ser habitual en aquestes creus, té una cara de Crist crucificat i en l'altra la Mare de Déu amb l'infant. En el capitell hi ha l'escut reial de les quatre barres. Enderrocada durant la Guerra civil espanyola, va ser recuperada i restaurada el 1984 gràcies a la investigació de Josep Corell.
  • Ermita de la Mare de Déu del Patrocini.

Monuments civils

  • La Yutera. Important instal·lació industrial establerta a Foios el 1926 per a la fabricació de sacs de jute i que, fins al seu definitiu tancament el 1988, ha donat feina a un nombrós contingent de treballadors i treballadores provinents de tota la comarca, més de 2000 durant els anys quaranta i cinquanta.
  • Casa del Poble. Seu de l'ajuntament.
  • Casa de Cultura. Instal·lada a les antigues escoles municipals.
  • Llar de la Música. Seu de l'escola d'educants de la Societat Musical de Foios.
  • Alqueries.

Festes i celebracions

Les Festes Patronals se celebren del 15 al 18 d'agost en honor de l'Assumpció de la Verge, Sant Roc, de la Mare de Déu del Patrocini i Crist de la Sang. Se celebra també festa en el dia propi del Patrocini de la Mare de Déu en novembre, així com a sant Antoni Abad en gener.

Personatges destacats

  • Francesc Badia (1906-2000), escultor.[8]
  • Juan Ferrando Badía (1926-2007), catedràtic de dret polític.
  • Vicente Ruiz "El Soro" (1962), Torero.
  • Ferran Torres (2000),futbolista.
  • Miguel Rodrigo Tamarit (1963),músic,director i compositor.

Notes

  1. ↑ També participaren a les eleccions de 2019: Contigo Somos Democracia (Contigo) (109 vots, 2,68%).
  2. ↑ Ciutadans, que no es presentaren, perderen els 2 regidors obtinguts el 2015.

Referències

  1. ↑ «Ple extraordinari de l'Ajuntament de Foios», 15-06-2019.
  2. ↑ Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.505 [Consulta: 29 abril 2020].
  3. ↑ Junta Electoral de la Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Valencia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 97-98 [Consulta: 16 juny 2019].
  4. ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 6 maig 2020].
  5. ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Foios», 26-05-2019. [Consulta: 6 maig 2020].
  6. ↑ Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. ↑ Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Foios. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  8. ↑ Játiva, José Manuel. «Una muestra revisa sesenta años de escultura de Francisco Badía» (en español). El País, 14-11-2001. [Consulta: 29 desembre 2017].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Foios

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Foios&oldid=23487552»