Signe lingüístic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
ortografia |
||
Línia 2: | Línia 2: | ||
Al llarg de la història hi ha hagut diverses polèmiques sobre la natura del signe, les més destacades són: |
Al llarg de la història hi ha hagut diverses polèmiques sobre la natura del signe, les més destacades són: |
||
# Si la natura de |
# Si la natura de la unió entre significant i significat és totalment arbitrària i convencional o si hi ha motivacions en l'estructura del món o del propi [[llenguatge]]. |
||
# Si el significat és realment |
# Si el significat és realment comú entre els parlants d'un idioma o només s'accepta per facilitar la comunicació. |
||
# Si cal distingir més components intermitjos. |
# Si cal distingir més components intermitjos. |
||
# Si el signe modela la realitat o si la realitat motiva el signe. |
# Si el signe modela la realitat o si la realitat motiva el signe. |
||
# Si el significat d'una paraula es comú a tots els éssers humans i en canvi els significants diferents es deuen només a l'existència de diversos idiomes. |
# Si el significat d'una paraula es comú a tots els éssers humans i en canvi els significants diferents es deuen només a l'existència de diversos idiomes. |
||
La lingüística té en el signe lingüístic un dels principals objectes d'estudi, |
La lingüística té en el signe lingüístic un dels principals objectes d'estudi, però d'ell també s'ocupen la [[semiòtica]] i la filosofia. |
||
[[Categoria:Lingüística]] |
[[Categoria:Lingüística]] |
Revisió del 02:05, 19 nov 2005
El signe lingüístic o paraula és un conjunt de sons o grafies (significant) que porten associat un contingut mental (significat) que comparteixen en els seus trets generals els parlants d'una llengua.
Al llarg de la història hi ha hagut diverses polèmiques sobre la natura del signe, les més destacades són:
- Si la natura de la unió entre significant i significat és totalment arbitrària i convencional o si hi ha motivacions en l'estructura del món o del propi llenguatge.
- Si el significat és realment comú entre els parlants d'un idioma o només s'accepta per facilitar la comunicació.
- Si cal distingir més components intermitjos.
- Si el signe modela la realitat o si la realitat motiva el signe.
- Si el significat d'una paraula es comú a tots els éssers humans i en canvi els significants diferents es deuen només a l'existència de diversos idiomes.
La lingüística té en el signe lingüístic un dels principals objectes d'estudi, però d'ell també s'ocupen la semiòtica i la filosofia.