Jocs Ístmics: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Plantilla
Línia 8: Línia 8:
Sembla que els jocs eren principalment jònics (Posidó era una deïtat jònica). Durant el regnat dels [[Cipsèlides]] a [[Corint]] els jocs van estar suspesos durant 70 anys, però després es van celebrar regularment, i progressivament van adquirir caràcter de festa nacional grega i es van celebrar el primer i el tercer any de cada olimpíada, al primer any al Mon Panemos a [[Coríntia]] i el tercer any a [[Muníquia]] o [[Targèlion]].
Sembla que els jocs eren principalment jònics (Posidó era una deïtat jònica). Durant el regnat dels [[Cipsèlides]] a [[Corint]] els jocs van estar suspesos durant 70 anys, però després es van celebrar regularment, i progressivament van adquirir caràcter de festa nacional grega i es van celebrar el primer i el tercer any de cada olimpíada, al primer any al Mon Panemos a [[Coríntia]] i el tercer any a [[Muníquia]] o [[Targèlion]].


Els romans van rebre el privilegi de poder participar el [[228 aC]] i fou en aquests jocs que [[Flaminí]] va proclamar la independència de Grècia el [[196 aC]]. Destruïda Corint pels romans el [[146 aC]], la direcció dels jocs va passar a Sició, però quan [[Juli Cèsar]] va reconstruir Corint aquesta ciutat va recuperar el seu dret i va continuar dirigint la seva celebració fins a la desaparició dels jocs al {{segle|IV|s}}.
Els romans van rebre el privilegi de poder participar el [[228 aC]] i fou en aquests jocs que [[Flaminí]] va proclamar la independència de Grècia el [[196 aC]]. Destruïda Corint pels romans el [[146 aC]], la direcció dels jocs va passar a Sició, però quan [[Juli Cèsar]] va reconstruir Corint aquesta ciutat va recuperar el seu dret i va continuar dirigint la seva celebració fins a la desaparició dels jocs al {{segle|IV}}.


Les festivitat eren paral·leles als jocs. Aquestos eren idèntics als d'[[Olímpia]] amb totes les varietats atlètiques i amb carreres de carros i de cavalls. També es feien concursos de poesia i música (als concursos de poesia podien participar dones). Al final de l'Imperi, en temps de [[Didi Julià]] se sap que s'havien afegit a les celebracions les lluites de feres salvatges i probablement aquesta costum s'havia introduït ja al {{segle|I|s}}.
Les festivitat eren paral·leles als jocs. Aquestos eren idèntics als d'[[Olímpia]] amb totes les varietats atlètiques i amb carreres de carros i de cavalls. També es feien concursos de poesia i música (als concursos de poesia podien participar dones). Al final de l'Imperi, en temps de [[Didi Julià]] se sap que s'havien afegit a les celebracions les lluites de feres salvatges i probablement aquesta costum s'havia introduït ja al {{segle|I|s}}.

Revisió del 10:37, 13 maig 2020

Els Jocs Ístmics eren uns jocs que se celebraven cada dos anys al territori de Corint, al santuari de l'istme prop de la ciutat més antiga de l'istme anomenada Skenos (avui Kalamaki), jocs que després del 146 aC va dirigir Sició. Al santuari hi havia l'edifici propi, l'estadi i el teatre i una via portava a Skenos, a un parell de km.

La celebració fou un dels quatre grans festivals grecs. Deriva el seu nom de l'Istme de Corint on se celebrava. Es feia en honor de Posidó, al temple de Posidó a la part més estreta de l'istme, i als propers teatre i estadi. L'entrada al temple estava adornada dels guanyadors als jocs i amb pins.

La tradició diu que els jocs foren establerts per Sísif; la seva celebració inicialment era més propera a uns misteris que a una assemblea amb els seus espectacles lúdics, ja que se celebraven de nit. La dedicació a Posidó fou establerta per Teseu. La direcció dels jocs corresponia a Corint però els atenencs disposaven també d'alguns honors. Inclòs quan hi havia guerra entre Atenes i Corint, al temps dels jocs es fixava una treva que permetia als atenencs assistir a les solemnitats. Únicament Elis no prenia part en els jocs i la seva absència és justificada amb diverses històries.

Sembla que els jocs eren principalment jònics (Posidó era una deïtat jònica). Durant el regnat dels Cipsèlides a Corint els jocs van estar suspesos durant 70 anys, però després es van celebrar regularment, i progressivament van adquirir caràcter de festa nacional grega i es van celebrar el primer i el tercer any de cada olimpíada, al primer any al Mon Panemos a Coríntia i el tercer any a Muníquia o Targèlion.

Els romans van rebre el privilegi de poder participar el 228 aC i fou en aquests jocs que Flaminí va proclamar la independència de Grècia el 196 aC. Destruïda Corint pels romans el 146 aC, la direcció dels jocs va passar a Sició, però quan Juli Cèsar va reconstruir Corint aquesta ciutat va recuperar el seu dret i va continuar dirigint la seva celebració fins a la desaparició dels jocs al segle iv.

Les festivitat eren paral·leles als jocs. Aquestos eren idèntics als d'Olímpia amb totes les varietats atlètiques i amb carreres de carros i de cavalls. També es feien concursos de poesia i música (als concursos de poesia podien participar dones). Al final de l'Imperi, en temps de Didi Julià se sap que s'havien afegit a les celebracions les lluites de feres salvatges i probablement aquesta costum s'havia introduït ja al segle i.

El premi als guanyadors als jocs era una garlanda de fulles de pi. La victòria donava el màxim honor entre els conciutadans de cada vencedor i afectava a tota la seva família. Després de Soló, a Atenes els guanyadors rebien de l'estat cent dracmes de premi. Els guanyadors eren celebrats amb odes conegudes com a epinikia (odes triomfals).

La primera edició oficial va ser l'any 582 aC.