Hemocianina: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants |
m neteja i estandardització de codi |
||
| Línia 10: | Línia 10: | ||
S'ha investigat l'efecte antitumoral de l'hemocianina en animals de laboratori.<ref name=Atala_2006>{{ref-publicació|autor= Atala A |títol= This Month in Investigative Urology |publicació= The Journal of Urology |data= desembre 2006 |volum= 176 |exemplar= 6 |pàgines= 2335–2336 | doi = 10.1016/j.juro.2006.09.002 }}</ref> |
S'ha investigat l'efecte antitumoral de l'hemocianina en animals de laboratori.<ref name=Atala_2006>{{ref-publicació|autor= Atala A |títol= This Month in Investigative Urology |publicació= The Journal of Urology |data= desembre 2006 |volum= 176 |exemplar= 6 |pàgines= 2335–2336 | doi = 10.1016/j.juro.2006.09.002 }}</ref> |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 02:50, 18 maig 2020
Les hemocianines (en anglès: Hemocyanins o haemocyanins) són proteïnes que transporten oxigen a través del cos d'alguns animals invertebrats. Pertanyen al grup metal·loproteïna i contenen àtoms de coure enllaçats reversiblement amb una molècula d'oxigen (O2). Després de l'hemoglobina, és la segona molècula de transport d'oxigen més usada en el regne animal. Al contrari que l'hemoglobina, l'hemocianina no està unida a les cèl·lules sanguínies, sinó que està en suspensió directament en l'hemolimfa. L'oxigenació produeix un canvi de color entre el Cu (I), que és incolor en estat desoxigenat, cap a la forma blava del Cu (II) en estat oxigenat.
Distribució en les espècies
Les hemocianines es troben en dos embrancaments d'animals:
- Mollusca: l'hemocianina va ser descoberta primer el 1927 en un cargol (Helix pomatia) per Svedberg.[1]
- Arthropoda, va ser primer descoberta en l'espècie Limulus polyphemus. Més recentment, s'ha trobat en la taràntula Eurypelma californicum,[2] l'escorpí Pandinus imperator,[3] i el centpeus Scutigera coleoptrata. En els artròpodes, sembla que evolutivament es van formar a partir de la classe Onychophora.[4] Les hemocianines, sembla que són rares entre els insectes, però; o hi estan completament absents.[5]
Contra el càncer
S'ha investigat l'efecte antitumoral de l'hemocianina en animals de laboratori.[6]
Referències
- ↑ van Holde KE, Miller KI «Hemocyanins». Adv. Protein Chem., 47, 1995, pàg. 1–81. DOI: 10.1016/S0065-3233(08)60545-8. PMID: 8561049.
- ↑ Voit R, Feldmaier-Fuchs G, Schweikardt T, Decker H, Burmester T «Complete sequence of the 24-mer hemocyanin of the tarantula Eurypelma californicum. Structure and intramolecular evolution of the subunits». J. Biol. Chem., 275, 50, desembre 2000, pàg. 39339–44. DOI: 10.1074/jbc.M005442200. PMID: 10961996.
- ↑ Jaenicke E, Pairet B, Hartmann H, Decker H «Crystallization and preliminary analysis of crystals of the 24-meric hemocyanin of the en l'escorpí emperador (Pandinus imperator)». PLoS ONE, 7, 3, 2012, pàg. e32548. DOI: 10.1371/journal.pone.0032548. PMC: 3293826. PMID: 22403673.
- ↑ Kusche K, Ruhberg H, Burmester T «A hemocyanin from the Onychophora and the emergence of respiratory proteins». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 99, 16, agost 2002, pàg. 10545–8. DOI: 10.1073/pnas.152241199. PMC: 124969. PMID: 12149441.
- ↑ Hagner-Holler S, Schoen A, Erker W, Marden JH, Rupprecht R, Decker H, Burmester T «A respiratory hemocyanin from an insect». Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 101, 3, gener 2004, pàg. 871–4. DOI: 10.1073/pnas.0305872101. PMC: 321773. PMID: 14715904.
- ↑ Atala A «This Month in Investigative Urology». The Journal of Urology, 176, 6, desembre 2006, pàg. 2335–2336. DOI: 10.1016/j.juro.2006.09.002.
Bibliografia
- Rehm P, Pick C, Borner J, Markl J, Burmester T «The diversity and evolution of chelicerate hemocyanins». BMC Evol. Biol., 12, 2012, pàg. 19. DOI: 10.1186/1471-2148-12-19. PMC: 3306762. PMID: 22333134.
- Ali SA, Abbasi A. Scorpion Hemocyanin: The blue blood. Saarbrücken: VDM Verlag Dr. Müller, 2011, p. 160. ISBN 978-3639337259.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hemocianina |