Allariz: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m neteja i estandardització de codi
Línia 3: Línia 3:
| llengua = [[gallec]]
| llengua = [[gallec]]
}}
}}
'''Allariz''' és un municipi de la [[Província d'Ourense]] a [[Galícia]]. Pertany a la [[Comarca de Allariz-Maceda]]. Limita amb els municipis de: [[Paderne de Allariz]], [[Xunqueira de Ambía]], [[Sandiás]], [[Vilar de Santos]], [[Rairiz de Veiga]], [[A Bola]], [[A Merca]] i [[Taboadela]].
'''Allariz''' és un municipi de la [[Província d'Ourense]] a [[Galícia]]. Pertany a la [[Comarca de Allariz-Maceda]]. Limita amb els municipis de: [[Paderne de Allariz]], [[Xunqueira de Ambía]], [[Sandiás]], [[Vilar de Santos]], [[Rairiz de Veiga]], [[A Bola]], [[A Merca]] i [[Taboadela]].


{{evolució demogràfica| 1900 = 9.083 | 1930 = 8.707 | 1950= 9.366 | 1981 = 5.530 | 2004 = 5.313 | nota=Fonts: [http://www.ine.es INE] i [http://www.ige.xunta.es IGE] ''(Els criteris de registre censal variaren i les dades de l'INE i de l'IGE poden no coincidir.)''}}
{{evolució demogràfica| 1900 = 9.083 | 1930 = 8.707 | 1950= 9.366 | 1981 = 5.530 | 2004 = 5.313 | nota=Fonts: [http://www.ine.es INE] i [http://www.ige.xunta.es IGE] ''(Els criteris de registre censal variaren i les dades de l'INE i de l'IGE poden no coincidir.)''}}
Línia 26: Línia 26:


== Història ==
== Història ==
La vida local va tenir el seu origen en el [[castro]] que domina el riu [[Arnoia]], creuat per camins estratègics. El topònim d'Allariz ens remunta al {{segle|VI|s}} quan la presència [[Sueus|sueva]] en la comarca crea la "''Vila Aliaricii''".
La vida local va tenir el seu origen en el [[castro]] que domina el riu [[Arnoia]], creuat per camins estratègics. El topònim d'Allariz ens remunta al {{segle|VI|s}} quan la presència [[Sueus|sueva]] en la comarca crea la "''Vila Aliaricii''".


En el {{segle|XI|s}} [[Alfons VI de Lleó|Alfons VI]] fa aixecar el Castell i les muralles. En el {{segle|XII|s}} [[Alfons VII de Castella]] concedeix a la Vila el famós [[furs|Fur]] que la converteix en Vila Reial. [[Sanç IV de Castella]] va nomenar la vila de Allariz ''Clau del Regne de Galícia'', al mateix temps que en extramurs creixia una important colònia jueva. La participació d'Allariz en la [[revolta irmandiña]] i la fundació de l'Hospital són els fets més destacats del {{segle|XV}}.
En el {{segle|XI|s}} [[Alfons VI de Lleó|Alfons VI]] fa aixecar el Castell i les muralles. En el {{segle|XII|s}} [[Alfons VII de Castella]] concedeix a la Vila el famós [[furs|Fur]] que la converteix en Vila Reial. [[Sanç IV de Castella]] va nomenar la vila de Allariz ''Clau del Regne de Galícia'', al mateix temps que en extramurs creixia una important colònia jueva. La participació d'Allariz en la [[revolta irmandiña]] i la fundació de l'Hospital són els fets més destacats del {{segle|XV}}.


Entre els segles XVI i XVII es construïxen nombroses cases hidalgues, es col·loquen els quatre [[Cruceiros]] de la Vila, es funda l'Almodí Agrícola i comença una sèrie de guerres amb Portugal que continuen en el {{segle|XVIII|s}} per la qüestió successòria. En aquest mateix segle, un incendi destruí part del Convent de les Clarisses que es reedifica.
Entre els segles XVI i XVII es construïxen nombroses cases hidalgues, es col·loquen els quatre [[Cruceiros]] de la Vila, es funda l'Almodí Agrícola i comença una sèrie de guerres amb Portugal que continuen en el {{segle|XVIII|s}} per la qüestió successòria. En aquest mateix segle, un incendi destruí part del Convent de les Clarisses que es reedifica.


El {{segle|XIX|s}} comença amb l'ocupació de les tropes [[Napoleó Bonaparte|napoleòniques]] i prossegueix amb la [[desamortització]] de mitjan segle que va suposar el desmantellament del Castell i que culmina amb la desaparició del pont de la ''Zapateiría'' i bona part dels trams emmurallats. En [[1900]], la Vila viu moments de prosperitat, arribant a tenir 10.000 habitants. El lli era la principal ocupació amb més de 50 tallers. La decadència d'aquesta activitat coincideix amb l'auge de l'adobat del cuir, principal activitat fins a principis dels 60. Des de llavors, es va produir una decadència econòmica i demogràfica de la qual Allariz ha ressorgit en els últims anys.
El {{segle|XIX|s}} comença amb l'ocupació de les tropes [[Napoleó Bonaparte|napoleòniques]] i prossegueix amb la [[desamortització]] de mitjan segle que va suposar el desmantellament del Castell i que culmina amb la desaparició del pont de la ''Zapateiría'' i bona part dels trams emmurallats. En [[1900]], la Vila viu moments de prosperitat, arribant a tenir 10.000 habitants. El lli era la principal ocupació amb més de 50 tallers. La decadència d'aquesta activitat coincideix amb l'auge de l'adobat del cuir, principal activitat fins a principis dels 60. Des de llavors, es va produir una decadència econòmica i demogràfica de la qual Allariz ha ressorgit en els últims anys.

Revisió del 00:00, 19 maig 2020

Plantilla:Infotaula geografia políticaAllariz
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 11′ 24″ N, 7° 48′ 06″ O / 42.1901°N,7.8018°O / 42.1901; -7.8018
EstatEspanya
Comunitat autònomaGalícia
ProvínciaOurense Modifica el valor a Wikidata
Capital de
CapitalAllariz Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població6.378 (2023) Modifica el valor a Wikidata (74,16 hab./km²)
Predom. ling.gallec
Geografia
Part de
Superfície86 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud434 m-132 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcaldesa (es) Tradueix Modifica el valor a WikidataMaría Cristina Cid Fernández (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Eleccions municipals a Allariz Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal32660 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE32001 Modifica el valor a Wikidata

Lloc weballariz.gal Modifica el valor a Wikidata
Facebook: concellodeallariz Twitter (X): ConcelloAllariz Youtube: UCMwhyP3IL1IIRtFuMapO9Nw Modifica el valor a Wikidata

Allariz és un municipi de la Província d'Ourense a Galícia. Pertany a la Comarca de Allariz-Maceda. Limita amb els municipis de: Paderne de Allariz, Xunqueira de Ambía, Sandiás, Vilar de Santos, Rairiz de Veiga, A Bola, A Merca i Taboadela.

Evolució demogràfica
19001930195019812004
9.0838.7079.3665.5305.313
Fonts: INE i IGE (Els criteris de registre censal variaren i les dades de l'INE i de l'IGE poden no coincidir.)

Parròquies

  • Allariz (Santiago) Outeiro de Orraca és un nucli de la parròquia de Santiago de Allariz. Tenia 179 habitants l'any 2011 (segons les dades de l'INE[1] i l'IGE[2]), dels quals 88 homes i 91 dones. Això suposa un petit augment de la població respecte al 2010, quan tenia 174 habitants (82 homes i 92 dones).
  • Allariz (Santo Estevo)
  • Augas Santas (Santa Mariña)
  • Coedo (Santiago)
  • Os Espiñeredos (San Breixo)
  • Folgoso (Santiago)
  • Meire (Santa María)
  • Queiroás (San Breixo)
  • Requeixo de Valverde (Santa María)
  • San Mamede de Urrós (San Mamede)
  • San Martiño de Pazó (San Martiño)
  • San Trocado (San Trocado)
  • San Vitoiro da Mezquita (San Vitoiro)
  • Santa Baia de Urrós (Santa Baia)
  • Seoane (San Xoán)
  • Torneiros (San Miguel)

Història

La vida local va tenir el seu origen en el castro que domina el riu Arnoia, creuat per camins estratègics. El topònim d'Allariz ens remunta al segle vi quan la presència sueva en la comarca crea la "Vila Aliaricii".

En el segle xi Alfons VI fa aixecar el Castell i les muralles. En el segle xii Alfons VII de Castella concedeix a la Vila el famós Fur que la converteix en Vila Reial. Sanç IV de Castella va nomenar la vila de Allariz Clau del Regne de Galícia, al mateix temps que en extramurs creixia una important colònia jueva. La participació d'Allariz en la revolta irmandiña i la fundació de l'Hospital són els fets més destacats del segle xv.

Entre els segles XVI i XVII es construïxen nombroses cases hidalgues, es col·loquen els quatre Cruceiros de la Vila, es funda l'Almodí Agrícola i comença una sèrie de guerres amb Portugal que continuen en el segle xviii per la qüestió successòria. En aquest mateix segle, un incendi destruí part del Convent de les Clarisses que es reedifica.

El segle xix comença amb l'ocupació de les tropes napoleòniques i prossegueix amb la desamortització de mitjan segle que va suposar el desmantellament del Castell i que culmina amb la desaparició del pont de la Zapateiría i bona part dels trams emmurallats. En 1900, la Vila viu moments de prosperitat, arribant a tenir 10.000 habitants. El lli era la principal ocupació amb més de 50 tallers. La decadència d'aquesta activitat coincideix amb l'auge de l'adobat del cuir, principal activitat fins a principis dels 60. Des de llavors, es va produir una decadència econòmica i demogràfica de la qual Allariz ha ressorgit en els últims anys.

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Allariz