Unió Europea de Radiodifusió: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 340: Línia 340:
| [[Abertis Telecom S.A]]. || [[Abertis]]
| [[Abertis Telecom S.A]]. || [[Abertis]]
|-
|-
| align=left | {{Banderes|Unió Europea}} [[Unió Europea]] || [[Euronews]] || [[Euronews]]
| align=left | {{flagicon|Unió Europea}} [[Unió Europea]] || [[Euronews]] || [[Euronews]]
|-
|-
| align=left | {{FRA}}<br />{{ALE}} || [[ARTE GEIE]] || [[ARTE]]
| align=left | {{FRA}}<br />{{ALE}} || [[ARTE GEIE]] || [[ARTE]]

Revisió del 15:32, 19 maig 2020

Infotaula d'organitzacióUnió Europea de Radiodifusió
Dades
Nom curtEBU i UER Modifica el valor a Wikidata
Tipusdifusor
aliança
metaorganització Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialanglès i francès Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació12 febrer 1950
Activitat
Membre deWorld Wide Web Consortium
Associació Global de les Federacions Esportives Internacionals
European Services Forum (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaDelphine Ernotte Modifica el valor a Wikidata
Propietari de

Lloc webebu.ch Modifica el valor a Wikidata
IMDB: co0160310 Facebook: EBU.HQ Twitter (X): EBU_HQ Instagram: ebu_hq LinkedIn: ebu Youtube: UC1Pf2KoQ46mSrHsdEeoxYtw Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

La Unió Europea de Radiodifusió (UER) (en anglès, European Broadcasting Union (EBU), en francès, Union Européenne de Ràdio-Télévision) és una organització internacional de radiodifusores de servei públic. La seva seu es troba a Ginebra (Suïssa) i opera sota les lleis d'aquest país.

Entre les seves funcions, la UER organitza intercanvis de programes, estimula i coordina les coproduccions, negocia els drets de difusió de retransmissions, participa en el desenvolupament de noves tecnologies i presta nombrosos serveis complementaris. Gestiona dues xarxes globals de comunicació: Euroradio (ràdio) i Eurovisió (televisió).

Va ser fundada el 12 de febrer de 1950 per 23 radiodifusores d'Europa Occidental i la conca del Mediterrani. En l'actualitat compta amb 73 membres actius de 56 països d'Europa, conca mediterrània i Àsia Occidental, així com 45 membres associats de 25 països a la resta del món. Col·labora estretament amb organitzacions internacionals similars, com ara la Unió Àsia-Pacífic de Radiodifusió (ABU) o l'Organització de Telecomunicacions Iberoamericanes (OTI).

La Unió Europea de Radiodifusió no té cap relació amb la Unió Europea.

Descripció general

La Unió Europea de Radiodifusió (UER) està formada per organitzacions de radiodifusió (ràdio, televisió i multimèdia), tant entitats públiques com a mitjans privats amb obligacions de servei públic. Els seus membres actius estan dins de l'Àrea de Radiodifusió Europea (que abasta a Europa, la conca de la Mediterrània i Àsia Occidental), o són membres del Consell d'Europa. mentre que els membres associats es troben fora d'ella. Per ser un membre actiu es requereix a més complir unes condicions i estar al corrent de pagament.

La UER va ser fundada el 12 de febrer de 1950 a una reunió celebrada a Torquay, Devon (Regne Unit). A ella van assistir 23 organitzacions de radiodifusió que procedien d'Europa Occidental, Iugoslàvia, Turquia i els estats africans d'Egipte, el Líban i Tunísia. La nova associació pretenia millorar el servei de ràdio i televisió mitjançant la col·laboració, l'assistència tècnica, l'intercanvi de continguts i la defensa conjunta dels seus interessos. La seva contrapart va ser l'Organització Internacional de Ràdio i Televisió, vigent a Europa de l'Est i que va existir des de 1946 fins a 1993, quan va ser absorbida per la UER.

Resumeix la seva tasca de la següent manera:

Creiem que els mitjans de comunicació de servei públic són la pedra angular de la societat democràtica, i nosaltres som la seva veu representativa. Oferim als mitjans uns serveis de primera categoria i un centre per a l'aprenentatge i l'intercanvi del coneixement. Operem les xarxes Eurovisió, el primer distribuïdor i productor de continguts de qualitat en el sector, i Euroradio, la major xarxa d'intercanvi de notícies i música del món.

Les retransmissions de la UER comencen i acaben amb una sintonia, la introducció instrumental del «Te Deum» de Marc-Antoine Charpentier.

Funcions

L'objectiu de la UER és contribuir a la radiodifusió en els següents apartats:

  1. Promoure i desenvolupar mitjans de comunicació de servei públic i els seus valors: universalitat, independència, excel·lència, diversitat, responsabilitat social i innovació.
  2. Salvaguardar i millorar la llibertat d'expressió i informació, base de les societats democràtiques.
  3. Potenciar la informació plural i la formació lliure d'opinions.
  4. Desenvolupar les últimes tecnologies de comunicació i informació perquè tota la població tingui accés a aquests mitjans.
  5. Garantir la diversitat cultural per promoure valors de tolerància i solidaritat.
  6. Protegir l'herència cultural d'Europa i el desenvolupament de les seves creacions audiovisuals.
  7. Reforçar la identitat dels pobles, la cohesió social i la integració de tots els individus, grups i comunitats.
  8. El compliment del servei públic en informació, educació, cultura i entreteniment a través d'una programació variada i de qualitat.

Per a això, els membres de la UER poden accedir a serveis com intercanvis de continguts i programes (inclou notícies, esports, música, producció pròpia, retransmissions i streaming), drets de difusió, programació pròpia, instal·lacions i serveis de producció, i una àmplia xarxa de distribució de continguts en ràdio, televisió i internet.

La cooperació tècnica és una de les activitats més importants. A través del departament de Tecnologia i Innovació, l'organització participa en la recerca i desenvolupament de nous mitjans de difusió, contribuint a l'impuls de les noves tècniques de radiodifusió, com ara el sistema de dades de ràdio (RDS), la televisió digital (DVB ) i l'alta definició (HDTV i UHDTV). Existeixen grups de col·laboració entre membres per assessorar i implementar els estàndards tecnològics a cada país.

El centre d'aprenentatge de la UER inclou també programes de formació, grups de treball i conferències. Des 2012 lliura el premi Rose d'Or, creat el 1961 per reconèixer els millors formats de l'any en ràdio, televisió i multimèdia.

D'altra banda, proporciona als seus associats serveis de representació, lobby, ajuda tècnica, legal i jurídica. L'organització defensa els seus interessos en fòrums internacionals i professionals amb una única veu i postura conjunta.

Ràdio

La xarxa «Euroradio», que agrupa tots els mitjans radiofònics, s'encarrega de l'intercanvi de música, notícies, retransmissions esportives, programes educatius i coproduccions com Euroclassic Notturno. Cada any ofereix més de 2.500 concerts de música clàssica i òperes, i coordina la transmissió de més de 2.000 esdeveniments esportius. La seva activitat no es limita a l'àudio: també facilita vídeos de concerts i òperes a través d ' «Euroradio 2SEE».

En total hi participen més de 70 empreses de ràdio per a un públic potencial que supera els 500 milions d'oients.

Dins Euroradio es troba «Eurosonic», un servei adreçat als joves i especialitzat en música contemporània. A través d'aquesta xarxa s'ofereix el senyal i enregistraments de concerts, sessions i esdeveniments com el Festival de Jazz de Montreux, Iceland Airwaves, el Festival Internacional de Benicàssim i el Sónar. Des de 1999 col·labora al Festival Eurosonic de Groningen (Països Baixos) i en l'European Border Breaker Awards per a la promoció d'artistes emergents europeus.

Televisió

La xarxa «Eurovisió», que agrupa totes les televisions, s'encarrega de l'intercanvi de notícies i programes, senyals en directe, esdeveniments esportius i tota classe de continguts relacionats amb la televisió, el que la converteix en una de les majors xarxes del món . Tots els membres cooperen en la producció d'espais en diferents gèneres.

En el cas de les notícies, la xarxa d'intercanvi subministra 50.000 peces informatives i esportives i més de 2.500 hores de senyal en directe cada any, amb especial atenció a l'Àrea de Radiodifusió Europea.

«Eurovision Sports» és la delegació encarregada de les retransmissions esportives, i el major proveïdor d'aquest tipus a nivell mundial. A través de la seva pàgina web i d'aplicacions mòbils, facilita senyal en streaming 'per a l'Àrea de Radiodifusió Europea de diferents esdeveniments. Des de 1960 fins 2012 va ser titular dels drets dels Jocs Olímpics a Europa.

Una de les facetes més importants és la retransmissió d'esdeveniments en directe per als seus membres, i que va començar el 1953 amb la coronació d'Isabel II. El més popular és el Festival de la Cançó d'Eurovisió (Eurovision Song Contest), un concurs musical organitzat per la pròpia UER des de 1956. També tenen fama el Concert d'Any Nou de Viena (ORF) i l'antic programa Jocs sense fronteres. En 2014 va retransmetre el debat electoral entre els candidats a presidir la Comissió Europea.

Membres

Mapa del món amb els membres actius (blau marí) i membres associats (blau) de la Unió Europea de Radiodifusió.

La UER té tres categories de membres: actius, associats i participants autoritzats. Els primers abonen una taxa anual (en francs suïssos) l'import el fixa l'Assemblea General segons les seves possibilitats. Els associats i participants autoritzats paguen una subscripció.

Els membres actius són els més importants de la UER, ja que tenen accés a les xarxes de Euroradio i Eurovisió. Tots ells formen part de l'Àrea de Radiodifusió Europea, que inclou no només a Europa sinó també a la conca del Mediterrani (nord d'Àfrica) i Àsia Occidental. La gran majoria són companyies de radiodifusió pública i van entrar abans de la dècada de 1990. Amb el sorgiment de ràdios i televisions privades, es van endurir les normes d'entrada; des de llavors es parla de «mitjans de comunicació de servei públic».

Per ser membre actiu, l'estat on s'estableix l'empresa ha de ser membre de la Unió Internacional de Telecomunicacions (ITU), tenir ple reconeixement de la comunitat internacional i formar part de l'Àrea de Radiodifusió Europea. Si no està dins d'aquesta àrea, s'exigeix que el país estigui en el Consell d'Europa.

A més, estan obligades a complir les següents normes:

  1. Oferir programació variada i equilibrada, dirigida a tots els sectors de la població. Les minories tindran espais sense importar l'audiència.
  2. Assumir el cost de la producció (o encàrrec de producció) amb els seus diners, i supervisada sota la seva línia editorial, d'una proporció substancial de la programació.
  3. Garantir que tota la població disposi de cobertura nacional (almenys el 97% del territori) per rebre el seu senyal de ràdio i / o televisió.
  4. No han d'estar relacionades o tenir acords amb la competència de la UER en drets de retransmissió esportius a nivell europeu.
  5. Complir les obligacions estipulades a l'article 3.7 dels Estatuts de la UER (contribució activa, solidaritat, defensa conjunta i enviament de documentació).

La gran majoria dels membres són radiodifusores públiques. D'altres, com Channel 4 (Regne Unit) o TV 2 (Noruega), són grups comercials amb obligacions de servei públic.

Mapa històric de membres de la UER per any d'ingrés.

Membres actius de la Unió Europea de Radiodifusió

País Organisme Sigles Any
Albània Albània Radio Televizioni Shqiptar RTSH 1999
Alemanya Alemanya Arbeitsgemeinschaft Rundfunkanstalten der Bundesrepublik Deutschland ARD 1952
Zweites Deutsches Fernsehen ZDF 1963
Andorra Andorra Ràdio i Televisió d'Andorra RTVA 2003
Algèria Entreprise nationale de télévision ENTV 1969
Entreprise nationale de Radiodiffusion sonore ENRS 1969
Télédiffusion d'Algérie 1969
Armènia Armènia Companyia de Ràdio i Televisió Pública d'Armènia AM/PTV 2005
Àustria Àustria Österreichischer Rundfunk ORF 1953
Azerbaidjan Azerbaidjan İctimai Televiziya və Radio Yayımları Şirkəti ICTIMAI 2007
Bèlgica Bèlgica Vlaamse Radio- en Televisieomroep VRT 1950
Radio Télévision Belge de la Communauté Française RTBF 1950
Belarús Belarús Belaruskaja Tele-Radio Campanija BTRC 1993
Bòsnia i Hercegovina Radio-Televizija Bosne i Hercegovine BHTV 1993
Bulgària Bulgària Bălgarsko Nationalno Radio, Bălgarska Nationalna Televizija BNT 1993
Xipre Cyprus Broadcasting Corporation RIK/CyBC 1968
Croàcia Hrvatska Radiotelevizija HRT 1993
Dinamarca Dinamarca Danmarks Radio DR 1950
TV2/Danmark DK/TV2 1990
Egipte Egyptian Radio and Television Union ERTU 1950-1957, 1984
Eslovàquia Slovenský rozhlas SK/SR 1993
Slovenská televízia SK/STV 1993
Eslovènia Radiotelevizija Slovenija RTVSLO 1993
Espanya Espanya Radiotelevisión Española RTVE 1955
Sociedad Española de Radiodifusión SER 1982
Radio Popular SA COPE COPE 1998
Estònia Eesti Rahvusringhääling ERR 1993
Finlàndia Finlàndia MTV Oy FI/MTV 1993
Oy Yleisradio Ab YLE 1950
França França Groupement des Radiodiffuseurs français :
- TF1
- France 2
- France 3
- Canal+
- Radio France
- Radio France internationale
GRF 1950
Europe 1 E1 1978
Geòrgia Georgian Public Broadcasting GPB 2005
Grècia Ellinikí Radiofonía Tileórasi ERT 1950
Holanda Nederlandse Publieke Omroep NPO 1950
Hongria Hongria Magyar Rádió, Magyar Televízió HU/MTV 1993
Irlanda Radio Telefís Éireann RTÉ 1950
Teilifís na Gaeilge TG4 2007
Islàndia Ríkisútvarpið RÚV 1956
Israel Israel Corporació de Radiodifusió Israeliana IPBC 2017
Itàlia Itàlia RAI-Radiotelevisione Italiana RAI 1950
Jordània Jordan Radio and Television Corporation JRTV 1969
Letònia Letònia Latvijas Radio, Latvijas Televizija LTV 1993
Líban Télé-Liban TL 1950
Líbia Libya Jamahiriya Broadcasting LJB 1974
Lituània Lietuvos Radijas ir Televizija LRT 1993
Luxemburg CLT Multi Media CLT 1950
Etablissement de Radiodiffusion Socioculturelle ERSL 1996
Fitxer:Flag of Macedònia.svg Macedònia del Nord Makedonska Radio Televizija MKRTV 1993
Malta Public Broadcasting Services MT/PBS 1969
Marroc Société nationale de radiodiffusion et de télévision SNRT 1950-1961, 1968
Moldàvia Teleradio-Moldova TRM 1993
Mònaco Mònaco Groupement de Radiodiffusion monégasque :
- RMC
- Télé Monte-Carlo
- Monte-Carlo Radiodiffusion
1950
Montenegro Radio-televizija Crne Gore RTCG 2001
Noruega Norsk Rikskringkasting NRK 1950
TV2 NO/TV2 1992
Polònia Polònia Polskie Radio PR 1993
Telewizja Polska TVP 1993
Portugal Portugal Rádio e Televisão de Portugal RTP 1950
República Txeca Český rozhlas ČR 1993
Česká televize ČT 1993
Regne Unit Regne Unit British Broadcasting Corporation BBC 1950
United Kingdom Independent Broadcasting: ITV, Channel 4, S4C, Five UKIB 1959
Romania Societatea Română de Radiodifuziune ROR 1993
Televiziunea Română TVR 1993
Rússia Rússia Channel One Russia C1 1993
Radio Dom Ostankino RDO 1993
RossijskoeTeleradio RTR 1993
San Marino San Marino RTV SMRTV 1995
Sèrbia Radio-televizija Srbije RTS 2001
Suècia Suècia Sveriges Television och Radio Grupp :
- Sveriges Television
- Sveriges Radio
- Sveriges Utbildningsradio
SVT 1950
TV4 TV4 2004
 Suïssa SRG SSR idée suisse - Société Suisse de Radiodiffusion et Télévision SRG SSR 1950
Tunísia Tunísia Etablissement de la Radiodiffusion-Télévision Tunisienne RTTT 1950
Turquia Turquia Türkiye Radyo Televizyon Kurumu TRT 1950
Ucraïna Natsionalna Telekompaniya Ukraïny NTU 1993
Natsionalna Radiokompanya Ukraïny NRU 1993
Vaticà Ciutat del Vaticà Radio Vaticano RV 1950

Membres associats a la UER

Membres associats a la UER són aquells organismes audiovisuals de caràcter nacional que tenen la seva activitat en països fora de la zona d'influència europea. Els membres associats no tenen accés a la xarxa eurovisiva ni a les seves activitats i han de renovar el seu lloc cada cinc anys.

País Organisme Sigles
Austràlia Austràlia Australian Broadcasting Corporation ABC
Special Broadcasting Service SBSC
Australian Fine Music Network AFNM
Free TV Australia Free
Bangladesh Bangladesh National Broadcasting Authority of Bangladesh NBAB
Canadà Canadà Canadian Broadcasting Corporation CBC/SRC
Xile Corporación de Televisión de la Pontificía Universidad Católica de Chile UCTV
Corea del Sud Corea del Sud Korean Broadcasting System KBS
Munhwa Broadcasting Corporation MBC
Cuba Instituto Cubano de Radio y Televisión ICRT
Estats Units American Broadcasting Company ABC
Columbia Broadcasting System CBS
National Broadcasting Company NBC
National Public Radio NPR
American Public Media APM
WFMT Radio Network WFMT
Gàmbia Gambia Radio and Television Services GRTS
Geòrgia Teleimedi TEME
Rustavi 2 RB
Groenlàndia Kalaalit Nunaata Radioa KNR
Hong Kong Radio Television Hong Kong RTHK
Índia Índia All India Radio AIR
Iran Islamic Republic of Iran Broadcasting IRIB
Japó Japó Nippon Hoso Kyokai NHK
TV Asahi Corporation ANB
Fuji Television Network Inc FTN
National Association of Commercial Broadcasters in Japan NACB
Tokyo Broadcasting System Inc. TBS
Tokyo FM Broadcasting Co. Ltd. TFM
Malàisia Malàisia Radio Television Malaysia RTM
Illes Maurici Mauritius Broadcasting Corporation MBC
Mauritània Télévision de Mauritanie MR/TVM
Nepal Nepal Television Corporation NTVC
Nova Zelanda Radio New Zealand RNZ
Television New Zealand TVNZ
Oman Oman Directorate General of Radio and Television ODGRT
Pakistan Pakistan Television Corporation PK/PTV
Qatar Canal de Al Jazeera Infantil JCC
Síria Organisme de la Radio-Télévision Arabe Syrienne ORTAS
Sri Lanka Sri Lanka Broadcasting Corporation SLBC
Sud-àfrica South African Broadcasting Corporation SABC
Veneçuela Veneçuela Radio Caracas Televisión / Radio Caracas Radio RCTV/RCR
Zimbàbue Zimbabwe Broadcasting Corporation ZBC

Participants autoritzats

Participants autoritzats són aquells organismes audiovisuals que per cap motiu no compleixen les normes per a ser membre actiu o associat, però l'activitat del qual pot resultar útil per a la UER. No tenen accés a la xarxa eurovisió i tampoc a les assemblees generals.

Pais Organism Codi
Bèlgica Bèlgica
Canadà Canadà
França França
 Suïssa
TV5 Europe FRI/TV5
Espanya Catalunya Música CAT
Abertis Telecom S.A. Abertis
Unió Europea Unió Europea Euronews Euronews
França França
Alemanya Alemanya
ARTE GEIE ARTE
Macedònia Macedònia del Nord JP MRD (Macedonian Broadcasting) JPMRD
Hongria Antenna Hungária RT AH
Duna Television Duna TV
Palestina Corporació de Radiodifusió Palestina PBC
Rússia Russian TV and Radio Broadcasting Network RTRN
Sud-àfrica Sentech (Pty) Ltd SNTC
Emirats Àrabs Units MBC Limited - Middle East Broadcasting Centre MEBC
França Université radiophonique et télévisuelle internationale URTI

Possibles membres de la UER

País Organism
Belarús Belarús Obshchenatsional'noe Televidenie (ONT)
Després de la mala realització de les preseleccions del Festival de la Cançó d'Eurovisió per part de la BRTC, el cap d'Estat del país, n'Aleksandr Lukashenko, ha instat a l'ORT a sol·licitar l'ingrés a la UER com a membre. La resolució està prevista per finals de 2009.
Liechtenstein Liechtenstein 1.FLTV
És l'única televisió de Liechtenstein, va començar a transmetre el 15 d'agost de 2008. Abans del 31 de juliol de 2009, els directius de la cadena presentaran una sol·licitud d'ingrés a la UER.
Marroc 2M TV
És la segona cadena privada més important del país, que ha demanat l'ingrés a la UER.
Kosovo Kosovo RTK
S'ha mostrat interessada a integrar-se a la UER. No obstant això, queda en suspens al tractar-se d'un Estat parcialment reconegut. Va retransmetre el Festival de la Cançó d'Eurovisió del 2009.
Kazakhstan Kazakhstan El Arna
El canal del holding privat Khabar vol ser membre de la UER. De fet, ha transmès durant 2 anys el Festival d'Eurovisió. No obstant això, sembla improbable a causa del fet que el país es troba fora de la Zona de Radiodifusió Europea.
Qatar Qatar Qatar Radio
Ha enviat una sol·licitud per a entrar com membre ple de la UER, amb l'esperança de participar en al Festival de la Cançó d'Eurovisió de 2011. Tanmateix, això sembla improbable a causa del fet que el país es troba fora de la Zona de Radiodifusió Europea.

Requisits d'accés

Els membres actius de la UER són principalment les ràdio televisions públiques d'Europa i de la conca mediterrània, són molt poques les televisions de titularitat privada lque en són membres actives, entrant totes abans dels anys 90, que és quan la UER va endurir les normes d'entrada per a evitar que les noves televisions privades que sorgirien per tota Europa formessin part de tal selecte club.

Avui dia, si un organisme vol entrar a formar part de la UER ha de complir les següents normes: 1r- Que el país on emeti sigui membre de la ITU ( Unió Internacional de Comunicacions), situat en l'àrea de radiodifusió europea o que sigui també membre del consell d'Europa. 2n- Que la seva cobertura sigui nacional, que superi el 98% del territori nacional i amb una qualitat tècnica excel·lent. 3r- La seva programació ha de ser variada, incloent des de notícies, infantils, música, programes minoritaris, fins a programes culturals, que no han de restringir-se a horaris minoritaris. Quant a la programació esportiva, ha de superar les 200 hores anuals i han d'incloure almenys retransmissions de 12 esports, de les quals, almenys 8 esports la seva transmissió duri més de 3 hores a l'any, i sempre en horari entre les 7 del matí i la 1 de la matinada. 4t- Produïxen realment i sota el seu propi cost i control editorial una proporció substancial de la seva programació. 5é- Que no estiguin relacionades o tinguin acords amb cap altre organisme que competeixi amb la UER pels drets de retransmissió d'esdeveniments esportius.

Organització

La Unió Europea de Radiodifusió és una associació sense ànim de lucre, amb seu a Ginebra (Suïssa), que pot exercir activitats de caràcter comercial per complir els seus objectius. Es regeix per l'Estatut de la UER.

L'Assemblea General, formada pels membres actius, és l'òrgan més important. Entre les seves tasques, defineix els objectius i aprova els pressupostos. Cada any se celebren dues assemblees generals: la d'estiu està oberta als membres actius i als associats, mentre que a la d'hivern només poden participar els actius. En aquestes trobades els únics idiomes oficials amb els quals es treballa són l'anglès i el francès.

Per sota es troba la Junta Directiva, amb funcions executives com fer complir els objectius de la UER, passar recomanacions a l'Assemblea i considerar els informes dels departaments assessors. Les reunions se celebren set vegades a l'any. Està formada per 11 persones elegides per l'Assemblea General, entre ells un president i un vicepresident, que procedeixen dels membres actius i han de reflectir la diversitat cultural de la unió. El seu mandat és de dos anys i es pot renovar. El president des de 2008 és el belga Jean-Paul Philippot, procedent de RTBF

Hi ha cinc departaments que reporten directament a la Junta: dos òrgans assessors (Auditoria i personal), dos grups d'experts (Estatuts i Finances) i el Consell d'Administració.

La participació dels membres actius està garantida en les Assemblees Especialitzats, en sis Comitès Permanents (Euroradio, Eurovisió, Legal, Tecnologia, Notícies i Esports) i en els grups especials.

El director general, elegit per la Junta Directiva, coordina i supervisa tots els comitès permanents amb ajuda dels caps dels departaments, que els informen de la situació. A més representa la UER en fòrums internacionals, conferències i reunions a nivell governamental. El seu mandat està limitat a sis anys. La directora general des de 2010 és la suïssa-neerlandesa Ingrid Deltenre, procedent de SRG SSR.

La Direcció de Mitjans s'encarrega dels esdeveniments organitzats per ràdio i televisió, el servei de notícies, la formació i el laboratori de mitjans. Va a càrrec de la finlandesa Annika Nyberg, procedent de YLE.

Junta Directiva de la UER

Direcció Responsable Miembre
Presidencia  Jean-Paul Philippot RTBF
Vicepresidencia  Anna Maria Tarantola RAI
Vocals  Cilla Benkö SR
 Petr Dvořák ČT
 Petr Fedorov RTR
 Rachid Faïçal Laraïchi SNRT
 Remy Pflimlin FT
 Peter Salmon BBC
 Andrzej Siezieniewski PR
 Ulrich Wilhelm ARD
 Alexander Wrabetz ORF

Direcció de la UER

Direcció Responsable Miembre
Direcció general  Ingrid Deltenre SRG SSR
Mitjans  Jean Philip De Tender VRT
Tecnologia i Innovació  Simon Fell ITV
Finances i Administració  Emmanuel Frantz FT
RR. PP. i Comunicació  Guillaume Klossa SRG SSR
Esports  Stefan Kürten ZDF
Legal  Jane Vizard BBC
Xarxes  Graham Warren BBC

Esdeveniments i programes

Artícle principal: Festival de la Cançó d'Eurovisió Jamala, representant d'Ucraïna, es l'última guanyadora del Festival d'Eurovisió.

La Unió Europea de Radiodifusió organitza programes en què poden participar els seus membres actius, i que són comercialitzats a nivell internacional.

El més important és el Festival de la Cançó d'Eurovisió (Eurovision Song Contest), un concurs musical en què participen membres actius representant a estats; la cançó guanyadora es tria amb un vot mixt de jurat i teleespectadors. Va ser creat el 1955 per iniciativa del llavors president de la UER, Marcel Bezençon, per contribuir a la unió d'Europa a través d'un programa transmès simultàniament en tots els països per la xarxa Eurovisió. En aquella època va ser vist com un experiment per a la televisió en viu, ja que la transmissió simultània tot just s'havia desenvolupat. La primera edició va tenir lloc a Lugano (Suïssa) el 24 de maig de 1956 i el primer guanyador va ser el país amfitrió, representat per Lys Assia. El format actual de semifinals i gran final es va introduir el 2004, any en què també començaria a explotar la faceta més comercial. L'audiència internacional és de 195 milions de persones, majoritàriament d'Europa i Austràlia.

Arran de l'èxit d'Eurovisió, s'han creat dos esdeveniments amb el mateix format: el 1985 el Festival d'Eurovisió de Joves Ballarins i el 2003 el Festival de la Cançó d'Eurovisió Junior per a nens d'entre 8 i 16 anys. El 2007 i 2008 es va celebrar també el ja extint Festival de ball d'Eurovisió, en col·laboració amb la Federació Mundial de ball de competició.

El Festival d'Eurovisió de Joves Músics, organitzat per primera vegada el 1982 i de periodicitat bianual, se centra en música clàssica i premia els millors músics menors de 18 anys. En aquest cas, un jurat professional puntua les cançons i es lliuren medalles d'or, plata i bronze als tres primers classificats. Finalment, el Festival Let the Peoples Sing se centra en orquestres corals.

Durant molt temps, la UER va organitzar el concurs Jocs sense Fronteres (Jeux sans frontières), en el qual equips de diferents estats europeus competien en proves divertides, fomentant l'agermanament entre ciutats. Cada edició tenia lloc en un país diferent. Hi va haver dues etapes: la primera abasta des de 1965 fins a 1982, mentre que la segona va ser entre 1988 i 1999.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Unió Europea de Radiodifusió