Diferència entre revisions de la pàgina «Capella Reial de Granada»

Salta a la navegació Salta a la cerca
m
Corregit: majúscules, accent, enllaç trencat guionet por guió, article a "El Escorial"
m (Corregit: conjunció faltant)
m (Corregit: majúscules, accent, enllaç trencat guionet por guió, article a "El Escorial")
Els seus murs estan recolzats sobre contraforts rematats per florits pinacles coronats amb ampits calats i amb cresteria. Destaquen a la seva decoració gàrgoles i finestrals, escuts i les inicials dels Reis Catòlics. La façana principal és d'estil plateresc amb una portada amb un arc de mig punt enquadrat per pilastres amb figures de macers i, sobre l'entaulament, un frontispici amb l'àguila bicèfala al centre flanquejada per candelers i amb tres fornícules que acullen l'estàtua de la Marededéu amb el Nen amb els dos sants Joans.
 
A banda i banda de la nau, s'obren quatre capelles, destacant la de la Santa Creu, una capella tancada amb una reixa que conté un retaule barroc dividit en tres carrers i alçat en dos pisos. A la capella també hi ha pintures amb imatges de la Immaculada, Santsant Joan i Santsant Josep amb el Nen als braços i dos talles barroques de l'escola granadina en fusta policromada de [[José Risueño]]: ''Ecce Homo'' i Dolorosa.
 
Al camí al presbiteri es crea un efecte lluminós preconcebut com idea per simbolitzar el sol i la llum amb la justícia (sentit albertià-neoplatònic). Existeix una jerarquització del transsepte dedicat a mausoleu separat per un reixat decorat.
 
=== Cripta ===
Al centre del creuer els sepulcres d'Isabel i Ferran de [[DoménicoDomenico Fancelli|Domenico Francelli]] i els de Joana i Felip fets per [[Bartolomé OrdoñezOrdóñez]].
 
[[Fitxer:Catholic Monarchs-Coffins.jpg|miniatura|Fèretres dels Reis Catòlics a la Capella Reial]]
 
El mausoleu dels Reis Catòlics és obra de l'escultor florentí [[Domenico Fancelli]] conclosa en 1517. És una peça exempta de forma troncopiramidal. La figura jacent del rei presenta una iconografia militar amb armadura completa mig coberta per un mantell; les mans descansen sobre la seva espasa. La figura jacent de la reina està vestida amb senzillesa recollint suaument les seves mans superposades sobre el cos.
 
Als peus dels reis dos petits lleons ajaguts, símbols de la fidelitat i de la vigilància. Als costats del llit sepulcral es troben quatre tondos amb el baptisme de Crist, la Resurrecció, Santsant Jordi i el drac i Santiago. Flanquegen els tondos una successió de fornícules amb imatges sedents dels dotze apòstols. A les cantonades del mausoleu hi ha estàtues sedents de quatre doctors de l'Església llatina: sant Gregori, sant Ambròs, sant Jeroni i sant Agustí.
 
Sota les tombes hi ha una petita i austera cripta on estan dipositats els fèretres reials, de plom, identificats per la inicial de cada nom sobre la coberta. Al centre, els dels Reis Catòlics sobre una plataforma de pedra, als costats, sobre el pedrís corregut que circumda l'interior, els fèretres de Joana i Felip i el petit taüt del [[príncep d'Astúries]], [[Miquel da Paz|Miguel da Pau de Portugal]]. A la paret frontal un petit crucifix de fusta d'estil gòtic presideix la cripta. També van estar dipositats aquí, abans del seu trasllat a l'[[Monestir de l'Escorial|El Escorial]] el 1754, els cadàvers de l'emperadriu, [[Isabel de Portugal i d'Aragó|Isabel de Portugal]], de la [[Maria d'Espanya (emperadriu romanogermànica)|princesa Maria]] i dels infants Ferran (1539) i Joan d'Habsburg (1538), fills de l'emperador [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]].
 
===Retaule Major===
El retaule major (1520-1522), obra de [[Felipe Bigarny]], és considerat un dels primers retaules platerescs llaurats a Espanya. Presenta reminiscències ogivals i ordenació gòtica junt amb naturalisme i riquesa dels elements ornamentals platerescs, una combinació que reflecteix el moment de transició entre dues èpoques -medieval—medieval i moderna-moderna— i entre dos estils: gòtic i renaixement.
 
A banda i banda, dues estàtues orants dels reis catòlics són talles de [[Diego de Siloé]].
 
==Museu==
La Sagristia-Museu va ser creada l'any [[1913]], amb el llegat dels Reis Catòlics. Destaca la seva galeria de pintures amb obres de les escoles [[Pintura flamenca|escoles flamenca]], italiana i espanyola, amb quadres d'autors com [[Rogier van der Weyden]] i [[Hans Memling]] a més d'un raríssim exemple de [[Sandro Botticelli]] (''[[L'oració de l'hort]]''). Destaquen també les peces d'[[orfebreria]], com la corona i el [[ceptre]] dels [[Reis Catòlics]]; teixits i llibres de la Reina.
 
En l'angle que forma la Capella Reial amb el Sagrari es va construir, l'any [[1518]], la Llotja, dedicada a la banca i al comerç. Recentment s'ha rehabilitat i pot visitar-se, tant pel seu interès arquitectònic (la façana, els [[teginat]]s) com pels objectes que exposa en el seu interior (pintures, mobiliari).
1.376

modificacions

Menú de navegació