Mastodont: diferència entre les revisions
m neteja i estandardització de codi |
m eliminant el camp autoritat, ja és a WD |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
| imatge = Mammut_skeleton_Museum_of_the_Earth.jpg |
| imatge = Mammut_skeleton_Museum_of_the_Earth.jpg |
||
| peu = Esquelet muntat de Mastodont, Museu de la Terra. |
| peu = Esquelet muntat de Mastodont, Museu de la Terra. |
||
| autoritat = {{Versaleta|[[William Perry Hay|Hay]]}}, 1922 |
|||
| categoria_subdivisio = [[Espècies]] |
| categoria_subdivisio = [[Espècies]] |
||
| subdivisio = * ''[[Mammut americanum]]'' |
| subdivisio = * ''[[Mammut americanum]]'' |
||
Revisió del 12:12, 21 maig 2020
Mammut  | |
|---|---|
 Esquelet muntat de Mastodont, Museu de la Terra. | |
| Dades | |
| Alçada | 2,3 m |
| Pes | 7,8 t |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Proboscidea |
| Família | Mammutidae |
| Gènere | Mammut Blumenbach, 1799 |
| Tipus taxonòmic | Mammut ohioticum |
| Espècies | |
| Distribució | |
 | |
| Mida | |
 | |
Els mastodonts (dels mots grecs μαστός i οδούς, amb el significat de 'dent de mugró'[1]) són una família de proboscidis[2] que formen la família Mammutidae. S'assemblaven, però eren diferents del mamut llanut, que pertany a la família Elephantidae, en què els mastodonts eren brostejadors, mentre que els mamuts eren pasturadors.
Hàbitat
Es creu que els mastodonts aparegueren per primer cop gairebé quatre milions d'anys enrere. Eren natives, ambdues espècies, d'Euràsia i de Nord-amèrica. Tanmateix, els individus d'Euràsia, els Mammut borsoni, moriren aproximadament tres milions d'anys enrere - els fòssils han estat trobats a Anglaterra, Alemanya, els Països Baixos i Romania[3] i al nord de Grècia. De Mammut americanum se sap que desaparegué fa uns 10.000 anys,[4] al mateix temps que molta altra Megafauna Pleistocena. Tanmateix dades més recents obtingudes d'anàlisis radiocarbònics n'han trobat datat exemplars 5200 aC, a Seneca (Michigan),[5] 5,140 B.C. a Utah,[6] 4,150 a Washtenaw (Michigan),[7] 4,080 B.C. a Lapeer (Michigan),.[8] Els registres d'aquest fòssils ens ajuden avui en dia a certificar la zona per la qual estaven situats els mastodonts; aquesta s'estén des de les actuals Alaska i Canadà al nord, fins a Florida i el sud de Califòrnia, Mèxic i a Hondures.
Encara que el seu hàbitat abasta un gran territori, els mastodons foren més comuns als boscos d'avets de l'edat de gel de la zona oriental dels Estats Units, així com en entorns més càlids de terres baixes. Les seves restes han estat trobades pel que fa a 300 km de la costa nord-est dels EUA, zones en què la terra s'assecà durant la baixada del nivell del mar de l'última edat de gel. Els fòssils de mastodon han estat trobats a la Península Olímpica de l'estat de Washington, EUA (Manis Mastodon Site), a Kentucky, Kimmswick Bone Bed a Missouri, en Stewiacke, Nova Escòcia, Canadà; en un nombre de llocs en l'Estat de Nova York; al Comtat de Richland, Wisconsin; La Grange, Texas, al sud de Louisiana, al nord de Fort Wayne, Indiana i Johnstown, Ohio EUA.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mastodont |
- ↑ Harper, Douglas. «mastodon (n)». Online Etymology Dictionary. [Consulta: 11 gener 2017].
- ↑ Agustí, Jordi. Memoria de la Tierra: Vertebrados fósiles de la Península Ibérica. Barcelona: El Serbal, 1997. ISBN 84-7628-195-1.
- ↑ 2.5 million-year-old mastodon unearthed in Romania
- ↑ «Greek mastodon find 'spectacular'». BBC News, 24-07-2007 [Consulta: 24 juliol 2007].
- ↑ Richard E. Morlan, Bruggeman Mastodon, Canadian Archaeological Radiocarbon Database, www.canadianarchaeology.ca/localc14/c14search.htm, (Hull Quebec: Canadian Museum of Civilization), retrieved online October 2008).
- ↑ Wade E. Miller, "Mammut Americanum: Utah's First Record of the American Mastodon", Journal of Paleontology, Volume 61, Number 1, (The Paleontological Society, 1987), 168–183.
- ↑ Margaret Ann Skeels, "The Mastodons and Mammoths of Michigan", Michigan Academician, Volume XXXIV, Number 3, (Ann Arbor: Michigan Academy of Science, 2002), 254.
- ↑ H. R. Crane and James B. Griffin, Russell Farm, "University of Michigan Radiocarbon Dates IV", Radiocarbon, Volume 1, Number 1, (New Haven: Yale, 1959), 178.