Usuari:Manu bcn/proves: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Proves d'usuari}} |
{{Proves d'usuari}} |
||
<!-- EDITEU A CONTINUACIÓ --> |
<!-- EDITEU A CONTINUACIÓ --> |
||
'''Can Clos''' és un [[barri]] de [[Barcelona]] situat al vessant sud-oest de [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]], al [[Districtes i barris de Barcelona|districte]] de [[Sants-Montjuïc]]. Fou creat pel Patronat Municipal de l’Habitatge per absorbir els habitants de barraques desplaçades, amb motiu del [[XXXV Congrés Eucarístic Internacional|Congrés Eucarístic Internacional del 1952]].<ref>{{GEC|0014244|Can Clos|consulta=24 maig 2020}}</ref> |
|||
En aquest barri es troba la que fou l'última [[masia]] en actiu al terme municipal de Barcelona, la masia de Can Mestres, ubicada al camí de Can Clos. Fins a la [[dècada del 1990]], Can Mestres encara mantenia una explotació comercial i avui dia és un [[hort urbà]] de més d'11.000 metres quadrats. |
|||
'''Can Pi''' és un [[barri]], avui desaparegut, de la ciutat de [[l'Hospitalet de Llobregat]].<ref>{{GEC|0014423|Can Pi|consulta=24 abril 2020}}</ref><ref>{{ref-llibre |cognom=Casas |nom=Joan |capítol= Memòria|títol=Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de |
'''Can Pi''' és un [[barri]], avui desaparegut, de la ciutat de [[l'Hospitalet de Llobregat]].<ref>{{GEC|0014423|Can Pi|consulta=24 abril 2020}}</ref><ref>{{ref-llibre |cognom=Casas |nom=Joan |capítol= Memòria|títol=Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de |
||
Revisió del 20:06, 24 maig 2020
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Manu bcn. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Can Clos és un barri de Barcelona situat al vessant sud-oest de Montjuïc, al districte de Sants-Montjuïc. Fou creat pel Patronat Municipal de l’Habitatge per absorbir els habitants de barraques desplaçades, amb motiu del Congrés Eucarístic Internacional del 1952.[1]
En aquest barri es troba la que fou l'última masia en actiu al terme municipal de Barcelona, la masia de Can Mestres, ubicada al camí de Can Clos. Fins a la dècada del 1990, Can Mestres encara mantenia una explotació comercial i avui dia és un hort urbà de més d'11.000 metres quadrats.
Can Pi és un barri, avui desaparegut, de la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat.[2][3] Estava situat al sud de la Gran Via,[4][5]
Sorgí el 1929 en traslladar-s'hi el nucli d'escombriaires que habitava, a Barcelona, la zona de la Creu Coberta, convertida en plaça d’Espanya. La majoria de cases eren d’una sola planta, i els serveis, insuficients.
Les darreres cases del barri foren enderrocades durant la dècada del 2000 com a conseqüència de l'ampliació de la Fira de Barcelona.[6][7][8]
La Bomba fou un barri de barraques, avui desaparegut, de la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat. Estava situat prop de l’extrem oriental del terme municipal, per sota de la Gran Via.[9][10][11]
Podria haver allotjat més de 15.000 persones, la majoria procedent del sud de l'Estat espanyol. Amb la construcció del barri de Bellvitge, també a l'Hospitalet, alguns veïns de la Bomba s'hi van traslladar.[12][13][14][15]
El 1974, al barri de la Bomba encara hi havia 248 barraques amb unes 1.240 persones.[16]
Les barraques es van començar a enderrocar a partir del 1976 i molts dels residents que quedaven, més de 2.000, van acabar traslladant-se al barri del Gornal. Actualment, a l’antic emplaçament de les barri es troba el centre comercial Gran Via 2.[17]
El Ruecas es un riu d'Extremadura, tributari del riu Guadiana. Neix al terme municipal de Cañamero, a la comarca de Las Villuercas, dins la província de Càceres.[18]
El Ruecas és un dels pocs cursos d'aigua de la conca del Guadiana que neix a gran altitud, al peu del Pico Villuercas, que frega els 1.600 metres.[19][20][21]
para descender bruscamente hacia la localidad de Cañamero después de ser regulado en el Embalse de Cancho del Fresno. Posteriormente rodea la Sierra de Pimpollar, discurriendo suavemente hasta la cola del embalse del Ruecas a la altura de Logrosán.[22]
El riu Ruecas travessa els municipis de Logrosán i Madrigalejo.[23][24] En el término municipal de Rena (Badajoz), su afluente principal, el río Gargáligas, vierte sus aguas en el Ruecas, para poco después desembocar en el Guadiana cerca de Hernán Cortés (Badajoz), en el término municipal de Don Benito.
Al riu Ruecas, hom hi troba la llúdria comuna (Lutra lutra). Entre les espècies de peixos que habiten el curs del riu Ruecas, hi destaquen el Pseudochondrostoma polylepis, el Squalius alburnoides i el llopet de riu (Cobitis paludica).[22]
| Localització | |||
|---|---|---|---|
| Estat | Espanya | ||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||
| Província | Barcelona | ||
| Comarca | Barcelonès | ||
| Població humana | |||
| Població | 46.134 | ||
El Districte III és un dels sis districtes de la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat.[25] Situat a l'est de la ciutat, comprèn un territori de 3,22 km². Inclou els barris de Santa Eulàlia[26] i Granvia Sud, on viuen 46.134 habitants (segons el padró del 2018).[27]
El barri de Santa Eulàlia sorgí al segle xix tot al llarg de la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell, entre la Bordeta i l'antiga església romànica de Santa Eulàlia de Provençana.[28]
Referències
- ↑ «Manu bcn/proves». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Manu bcn/proves». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Casas, Joan. «Memòria». A: Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Text refós 2001, 1983, p. 38 [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ Ruiz Ramos, Carlos. De la perifèria al centre: la plaça Europa i les implicacions urbanístiques i socials del nou Hospitalet, 2019, p. 28 [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ Botey, Jaume. Les parròquies de l’Hospitalet a partir dels anys 60, p. 197 [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ «Los últimos de Pedrosa» (en castellà). El País, 19-06-2001 [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «Els veïns afectats per l'ampliació de Fira negocien un nou indret per a les seves cases». L’Hdigital [L'Hospitalet de Llobregat], 03-05-2005 [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «Els veïns del carrer Pedrosa comencen a traslladar-se als nous habitatges». L’Hdigital [L'Hospitalet de Llobregat], 29-09-2009 [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «Manu bcn/proves». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Ruiz Ramos, Carlos. De la perifèria al centre: la plaça Europa i les implicacions urbanístiques i socials del nou Hospitalet, 2019, p. 28 [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ Merino Zerpa, 2014, p. 29.
- ↑ Martín Martín, Antonio. «Los movimientos sociales antifranquista en el Baix Llobregat». A: Baix Llobregat: el cinturó roig de Barcelona. Associació per a la Memòria Democràtica del Baix Llobregat, p. 74-75 (Memòria Antifranquista del Baix Llobregat. Vol. 2) [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ Utrera, Joaquima «Las mujeres que hicieron posible el "milagro de Bellvitge"» (en castellà). El País, 20-11-1998 [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ Botey, Jaume. Les parròquies de l’Hospitalet a partir dels anys 60, p. 212 [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ Castellano Bueno, Agustín. Ruta de la transició democràtica a l’Hospitalet. Recurs educatiu. Ajuntament de l'Hospitalet, 2014, p. 36 [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Bordetas Jiménez, Ivan. Nosotros somos los que hemos hecho esta ciudad. Autoorganización y movilización vecinal durante el tardofranquismo y el proceso de cambio político (en castellà), 2012, p. 138 [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ Bermejo, Marc «La Bomba, el barri de barraques que ha rememorat Manuela Carmena en el pregó de la Mercè». betevé [Barcelona], 23-09-2019 [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ de Miñano y Bedoya, Sebastián. Diccionario geografico-estadistico de España y Portugal (en castellà). Vol. X. Madrid: Imprenta de Pierart-Peralta, 1828, p. 18 [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ García Sanz, Inmaculada. Plan General Municipal de Cañamero (Cáceres). Documento inicial estratégico de la evaluación ambiental (en castellà). Ayuntamiento de Cañamero, 2018, p. 14-17 [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «La Diputación de Cáceres acondiciona el acceso al pico Villuercas con casi un millón de euros» (en castellà). Diario HOY de Extremadura, 21-08-2019 [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ Duque Espino, David M.; Pavón Soldevila, Ignacio; Rodríguez Díaz, Alonso. «Capítulo 1. Localización y contexto paleobiogeográfico». A: La explotación tartésica del estaño en San Cristóbal de Logrosán (Cáceres, España) (en castellà), 2019, p. 1 (BAR International Series 2944). ISBN 978 1 4073 5634 1 [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ 22,0 22,1 «Resolución de 30 de junio de 2011, de la Secretaría de Estado de Cambio Climático, sobre la evaluación de impacto ambiental del proyecto Adecuación de recorridos ecológicos en el entorno del río Ruecas, término municipal de Cañamero, Cáceres.» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat [Madrid], núm. 177, 25-07-2011, pàg. 82695 [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Manu bcn/proves». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Manu bcn/proves». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Augé Bailac, Aleix. Política esportiva i Història social de l’esport a L'Hospitalet de Llobregat (1975-2008), p. 8 [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Manu bcn/proves». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat «Demografia». Anuari Estadístic de la Ciutat de L'Hospitalet 2018, pàg. 21. ISSN: 1696-4799 [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ Breu i Pañella, Ramon «El barri de Santa Eulàlia de Provençana: elements per a una crònica». Quaderns d’estudi. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, núm. 6, 1988, pàg. 167. ISSN: 2013-9705 [Consulta: 9 maig 2020].
Bibliografia
- Merino Zerpa, Isamart Montserrat. Estudio del desarrolo urbano del Área Metropolitana de Barcelona: el caso del polígono de viviendas de Bellvitge (en castellà), 2014.