Mtskheta: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 5: | Línia 5: | ||
|localitzacio ={{Banderes|Georgia}} [[Geòrgia]] |
|localitzacio ={{Banderes|Georgia}} [[Geòrgia]] |
||
}} |
}} |
||
'''Mtskheta''' (en [[georgià]]: მცხეთა) és l'antiga capital de [[Geòrgia]] en fundar-se el [[Regne d'Ibèria]] al {{segle|IV|-|s}}. Va deixar de ser capital el [[1122]], quan va ser ocupada [[ |
'''Mtskheta''' (en [[georgià]]: მცხეთა) és l'antiga capital de [[Geòrgia]] en fundar-se el [[Regne d'Ibèria]] al {{segle|IV|-|s}}. Va deixar de ser capital el [[1122]], quan va ser ocupada [[Tblissi]], que constituïa un [[Emirat de Tblissi|emirat musulmà]], si bé després encara hi van ser coronats alguns reis. Fou, a més a més, la residència del ''[[Katholikos]]'' de Geòrgia. |
||
⚫ | Segons el ''Khartlis Tskhoréba'' (''Història de Geòrgia''), una obra antiga que esmenta la formació del regne, aquest tenia, a finals del {{segle|IV|-}}, governadors provincials anomenats ''mamasakhlissi,'' sobre els quals dominava el governador de Mtskheta. En temps d'[[Alexandre el Gran]], els grecs van arribar al país, van assassinar el governador de Mtskheta, que es deia ''Samara'', i van posar com a governador un cap grec anomenat ''Azon''. Passat un temps, un nebot de Samara, Parnavaz, que era nadó quan van arribar els grecs, i la seva mare l'havia amagat a les muntanyes, es va associar amb Kudji, un governador d'una província d'[[Egrissi]], per revoltar-se contra Ezon o Azon. La rebel·lió va triomfar i Azon va morir en la lluita. Parnavaz es va proclamar rei. Va establir governadors locals en totes les regions, càrrec que es va anomenar [[eristhavi]], menys al [[Kartli Interior]], que va ser encomanat a un ''espaspeta'', és a dir, un comandant en cap, amb un territori de l'[[Aragvi]] fins al Tatxiskari. |
||
⚫ | Segons el ''Khartlis Tskhoréba'' (''Història de Geòrgia''), una obra antiga que esmenta la formació del regne, aquest tenia, a finals del segle |
||
[[Fitxer:View_on_Mtskheta_from_Jvari_Monastery.JPG|miniatura|Vista de Mtskheta, a la confluència entre els rius [[Mtkvari]] i [[Aragvi]], centrada pel recinte de la [[catedral de Sveti Tskhoveli]]]] |
[[Fitxer:View_on_Mtskheta_from_Jvari_Monastery.JPG|miniatura|Vista de Mtskheta, a la confluència entre els rius [[Mtkvari]] i [[Aragvi]], centrada pel recinte de la [[catedral de Sveti Tskhoveli]]]] |
||
A Mtskheta es troben diversos dels monuments més significatius de la arquitectura cristiana de Geòrgia sent de gran importància històrica en el desenvolupament de la arquitectura medieval del Caucas : |
A Mtskheta es troben diversos dels monuments més significatius de la arquitectura cristiana de Geòrgia sent de gran importància històrica en el desenvolupament de la arquitectura medieval del Caucas : |
||
*[[Catedral de Svetitskhoveli]] ( |
*[[Catedral de Svetitskhoveli]] ({{segle|XI}}). |
||
*[[Monestir de Djvari]] ( |
*[[Monestir de Djvari]] ({{segle|VI}}). |
||
*[[Monestir de Samtravo]] ( |
*[[Monestir de Samtravo]] (segles {{IV}} i {{XI}}). |
||
Vegeu |
== Vegeu també == |
||
[[Armazi]]. |
[[Armazi]]. |
||
Revisió del 22:30, 25 maig 2020
Monuments històrics de Mtskheta | |||||
---|---|---|---|---|---|
Nom en la llengua original | (ka) მცხეთა | ||||
Dades | |||||
Tipus | Ciutat i població de Geòrgia | ||||
Característiques | |||||
Altitud | 460 m | ||||
Localització geogràfica | |||||
Entitat territorial administrativa | municipi de Mtskheta (Geòrgia) | ||||
Localització | Geòrgia | ||||
Banyat per | Kura i Aragvi | ||||
| |||||
Format per | monuments històrics de Mtskheta | ||||
Patrimoni de la Humanitat | |||||
monuments històrics de Mtskheta | |||||
Tipus | Patrimoni cultural → Europa-Amèrica del Nord | ||||
Data | 1994 (18a Sessió), Criteris PH: (iii) i (iv) | ||||
En perill | 2009 - 2016 | ||||
Identificador | 708 | ||||
Lloc web | mtskheta.gov.ge | ||||
Mtskheta (en georgià: მცხეთა) és l'antiga capital de Geòrgia en fundar-se el Regne d'Ibèria al segle iv aC. Va deixar de ser capital el 1122, quan va ser ocupada Tblissi, que constituïa un emirat musulmà, si bé després encara hi van ser coronats alguns reis. Fou, a més a més, la residència del Katholikos de Geòrgia.
Segons el Khartlis Tskhoréba (Història de Geòrgia), una obra antiga que esmenta la formació del regne, aquest tenia, a finals del segle iv aC, governadors provincials anomenats mamasakhlissi, sobre els quals dominava el governador de Mtskheta. En temps d'Alexandre el Gran, els grecs van arribar al país, van assassinar el governador de Mtskheta, que es deia Samara, i van posar com a governador un cap grec anomenat Azon. Passat un temps, un nebot de Samara, Parnavaz, que era nadó quan van arribar els grecs, i la seva mare l'havia amagat a les muntanyes, es va associar amb Kudji, un governador d'una província d'Egrissi, per revoltar-se contra Ezon o Azon. La rebel·lió va triomfar i Azon va morir en la lluita. Parnavaz es va proclamar rei. Va establir governadors locals en totes les regions, càrrec que es va anomenar eristhavi, menys al Kartli Interior, que va ser encomanat a un espaspeta, és a dir, un comandant en cap, amb un territori de l'Aragvi fins al Tatxiskari.
A Mtskheta es troben diversos dels monuments més significatius de la arquitectura cristiana de Geòrgia sent de gran importància històrica en el desenvolupament de la arquitectura medieval del Caucas :
- Catedral de Svetitskhoveli (segle xi).
- Monestir de Djvari (segle vi).
- Monestir de Samtravo (segles iv i xi).
Vegeu també
Referències
Assiatiani, Nodar; Bendianachvili, Alexandre. Histoire de la Géorgie. París: Harmattan, 1997. ISBN 2-7384-6186-7.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mtskheta |