Justificació (tipografia): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 13:47, 29 maig 2020

La justificació, en tipografia, és la llargada de la línia més llarga, permesa pel format útil del paper sobre el qual s'imprimeix un text o del llarg volgut d'un paràgraf. Es pot expressar en mil·límetres, en punts tipogràfics o en cíceros, o en nombre de signes (un signe corresponent a una lletra). Els espais i la puntuació són considerats com a signes. Els experts suggereixen que la millor llegibilitat a la pantalla és obtinguda amb línies de 50 a 60 signes.^[1] Els diaris utilitzen en general línies que contenen menys signes perquè són sovint compostos en columnes amb un cos fluix. Per a l'escriptura de codi informàtic, hom es limita en general a 80 signes (anomenats en aquest context « caràcters ») per línia

En deriven cinc alineaments tipus :

alineació a l'esquerra, o « ferro a l'esquerra », o « ferro a l'esquerra », o « bandera dreta » : totes les línies són alineades a l'esquerra;

alineació justificada, o « al quadrat », també dita « ferro a l'esquerra justificació forçosa », o « justificat a l'esquerra » : totes les línies són estirades per a tenir la mateixa llargària que la justificació llevat de la darrera línia que tan sols és alineada a l'esquerra;

alineació a la dreta, o « ferro a la dreta », o « ferro a la dreta », o « bandera esquerra » : totes les línies són alineades a la dreta;

alineació justificada « en empedrat », també dita « ferro a la dreta justificació forçosa », o « justificat a la dreta » : totes les línies són estirades per a tenir la mateixa llargària que la justificació i la darrera línia és alineada a la dreta i a l'esquerra;

alineació al centre : text « centrat ».

El terme de « ferro » ve de la manera amb la qual el compositor alineava les línies amb el compostador, en tipografia : les línies eren alineades amb el « ferro » a l'esquerra, amb la part mòbil del compostador, per tal de crear una « bandera » a la dreta; eren « ferrades » a la dreta, sobre la part fixa del compostador, a fi de crear una « bandera » a l'esquerra.

Per a fer-se'n una idea, els articles de Viquipèdia són ferrats a l'esquerra per defecte i són per naturalesa, segons la talla de la pantalla, la seva definició i la talla de la finestra a la qual el text apareix, d'una justificació sovint massa llarga, la qual cosa en fa la lectura inconfortable

La darrera línia d'un paràgraf justificat és alineada a l'esquerra; es parla de « línia cava » Segons la norma tipogràfica adoptada, la primera línia d'un paràgraf pot ser en darrere (sagnia). En un document electrònic que comporta molts paràgrafs curts, s'evita generalment aquesta retirada per a reemplaçar-la sigui per un marge inferior (paràgrafs de text), sigui per marges superior i inferior (títols), deslligant millor els paràgrafs sense sobrecost i prestant-los així millor a la lectura ràpida.

Referències

↑ Romain Boyer. «Longueur de ligne optimale en nombre de caractères». www.ergonomie-web.com.

Vegeu també

Bibliografia

Dominique Johnson. Manuel de typographie. Modulo-Griffon, 2005, p. 290. Johnson 2005. ISBN 2894432127.

[1] Romain Boyer. «Longueur de ligne optimale en nombre de caractères». www.ergonomie-web.com.

[1]

@@ Línia 3: / Línia 3: @@
 En deriven cinc alineaments tipus :
-* alineació a l'esquerra, o « ferro a l'esquerra », o « ferro a l'esquerra », o « bandera dreta » : totes les línies són alineades a l'esquerra;
+* '''alineació a l'esquerra''', o « ferro a l'esquerra », o « ferro a l'esquerra », o « bandera dreta » : totes les línies són alineades a l'esquerra;
-* alineació justificada, o « al quadrat », també dita « ferro a l'esquerra justificació forçosa », o « justificat a l'esquerra » : totes les línies són estirades per a tenir la mateixa llargària que la justificació llevat de la darrera línia que tan sols és alineada a l'esquerra;
-* alineació a la dreta, o « ferro a la dreta », o « ferro a la dreta », o « bandera esquerra » : totes les línies són alineades a la dreta;
+* '''alineació justificada''', o « al quadrat », també dita « ferro a l'esquerra justificació forçosa », o « justificat a l'esquerra » : totes les línies són estirades per a tenir la mateixa llargària que la justificació llevat de la darrera línia que tan sols és alineada a l'esquerra;
-* alineació justificada « en empedrat », també dita  « ferro a la dreta justificació forçosa », o « justificat a la dreta » : totes les línies són estirades per a tenir la mateixa llargària que la justificació i la darrera línia és alineada a la dreta i a l'esquerra;
+* '''alineació a la dreta''', o « ferro a la dreta », o « ferro a la dreta », o « bandera esquerra » : totes les línies són alineades a la dreta;
-* alineació al centre : text « centrat ».
+* '''alineació justificada « en empedrat »''', també dita  « ferro a la dreta justificació forçosa », o « justificat a la dreta » : totes les línies són estirades per a tenir la mateixa llargària que la justificació i la darrera línia és alineada a la dreta i a l'esquerra;
+* '''alineació al centre''' : text « centrat ».
 El terme de « ferro » ve de la manera amb la qual el compositor alineava les línies amb el compostador, en tipografia : les línies eren alineades amb el « ferro » a l'esquerra, amb la part mòbil del compostador, per tal de crear una « bandera » a la dreta; eren « ferrades » a la dreta, sobre la part fixa del compostador, a fi de crear una « bandera » a l'esquerra.