Marc Porci Cató Licinià el vell: diferència entre les revisions
m neteja i estandardització de codi |
m Bot elimina espais sobrants |
||
Línia 2: | Línia 2: | ||
'''Marc Porci Cató Licinià el vell''' (en [[llatí]] ''Marcus Porcius Cato Licinianus'') va ser un jurista romà. Era fill de [[Marc Porci Cató Censorí]] i de Licínia. Pel nom de la seva mare el van conèixer per Licinià, i per distingir-lo del seu germanastre [[Marc Porci Cató Salonià el vell|Marc Porci Cató Salonià]], fill d'una altra dona del seu pare, [[Salònia]]. Formava part de la [[gens Pòrcia]] i era de la família dels [[Cató (família)|Cató]]. |
'''Marc Porci Cató Licinià el vell''' (en [[llatí]] ''Marcus Porcius Cato Licinianus'') va ser un jurista romà. Era fill de [[Marc Porci Cató Censorí]] i de Licínia. Pel nom de la seva mare el van conèixer per Licinià, i per distingir-lo del seu germanastre [[Marc Porci Cató Salonià el vell|Marc Porci Cató Salonià]], fill d'una altra dona del seu pare, [[Salònia]]. Formava part de la [[gens Pòrcia]] i era de la família dels [[Cató (família)|Cató]]. |
||
El seu pare va prestar molta atenció a la seva educació, la física i la mental. El va ensenyar a caminar, a nedar i a lluitar i potser perquè tenia una constitució feble, el va exposar al fred i a la calor per endurir-lo. Censorí no va permetre que un esclau que tenia, molt intel·ligent, anomenat Xilo, supervisés l'educació del seu fill, per por a que el nen |
El seu pare va prestar molta atenció a la seva educació, la física i la mental. El va ensenyar a caminar, a nedar i a lluitar i potser perquè tenia una constitució feble, el va exposar al fred i a la calor per endurir-lo. Censorí no va permetre que un esclau que tenia, molt intel·ligent, anomenat Xilo, supervisés l'educació del seu fill, per por a que el nen adquirís hàbits d'esclau, però Xilo va escriure alguns textos d'història per a ell en lletres grans, i més endavant va compondre una mena d'enciclopèdia per al seu ús. El jove Cató es va convertir en un home savi i virtuós. |
||
Va servir per primera vegada com a soldat l'any [[173 aC]] quan va fer campanya a [[Ligúria]] sota el [[Cònsol romà|cònsol]] [[Marc Popil·li Laenes III]]. La legió a la qual va pertànyer va ser dissolta, i va fer el jurament militar per segona vegada, assessorat pel seu pare, per poder lluitar legalment contra l'enemic. L'any [[168 aC]] va lluitar contra [[Perseu de Macedònia]] a [[Pidna]] sota el cònsol [[Luci Emili Paul·le Macedònic|cònsol Emili Paul·le]], casant-se després amb la seva filla, [[Emília Tèrcia]]. Es va distingir per la seva habilitat en un combat on va perdre l'espasa |
Va servir per primera vegada com a soldat l'any [[173 aC]] quan va fer campanya a [[Ligúria]] sota el [[Cònsol romà|cònsol]] [[Marc Popil·li Laenes III]]. La legió a la qual va pertànyer va ser dissolta, i va fer el jurament militar per segona vegada, assessorat pel seu pare, per poder lluitar legalment contra l'enemic. L'any [[168 aC]] va lluitar contra [[Perseu de Macedònia]] a [[Pidna]] sota el cònsol [[Luci Emili Paul·le Macedònic|cònsol Emili Paul·le]], casant-se després amb la seva filla, [[Emília Tèrcia]]. Es va distingir per la seva habilitat en un combat on va perdre l'espasa i finalment va poder-la recuperar. Els detalls d'aquest combat els expliquen amb variants, diversos autors. Va tornar cobert de ferides, i va ser rebut amb entusiasme pel cònsol, que el va autoritzar a anar-se'n de l'exèrcit per poder-les sanar. El seu pare sembla haver-li advertit que no tornés a la legió, ja que després de l'aprovació de sortir-ne, ja no era soldat. |
||
Des d'aquell moment es va dedicar a la pràctica de la llei, en las que va adquirir gran fama i va deixar alguns escrits.<ref name=":0" /> [[Aule Gel·li]], que parla de la genealogia de la família Cató, diu que Cató Licinià havia escrit ''egregios de juris disciplina libros''.<ref>Aule Gel·li. ''Les nits àtiques''XIII,18 </ref> El ''[[Digest]]'' menciona amb freqüència la ''Regula o sententia Catoniana'' que era una coneguda regla del [[dret romà]] que venia a dir que un testament no seria vàlid, a menys que hagués estat vàlid si el testador hagués mort immediatament després d'haver-lo fet. Aquesta regla (que tenia diverses excepcions) era un cas particular d'una màxima més general: ''Quod initio non valet, id tractu temporis no potest convalescere''. |
Des d'aquell moment es va dedicar a la pràctica de la llei, en las que va adquirir gran fama i va deixar alguns escrits.<ref name=":0" /> [[Aule Gel·li]], que parla de la genealogia de la família Cató, diu que Cató Licinià havia escrit ''egregios de juris disciplina libros''.<ref>Aule Gel·li. ''Les nits àtiques''XIII,18 </ref> El ''[[Digest]]'' menciona amb freqüència la ''Regula o sententia Catoniana'' que era una coneguda regla del [[dret romà]] que venia a dir que un testament no seria vàlid, a menys que hagués estat vàlid si el testador hagués mort immediatament després d'haver-lo fet. Aquesta regla (que tenia diverses excepcions) era un cas particular d'una màxima més general: ''Quod initio non valet, id tractu temporis no potest convalescere''. |
Revisió del 10:49, 31 maig 2020
Biografia | |
---|---|
Naixement | 192 aC antiga Roma |
Mort | 152 aC (39/40 anys) valor desconegut |
Senador romà | |
Activitat | |
Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
Període | República Romana mitjana |
Família | |
Família | Porci Cató |
Cònjuge | valor desconegut Aemilia (en) |
Fills | Gai Porci Cató ( Aemilia (en) ) Marc Porci Cató ( Aemilia (en) ) |
Pares | Cató el Censor i Licinia |
Germans | Marc Porci Cató Salonià |
Marc Porci Cató Licinià el vell (en llatí Marcus Porcius Cato Licinianus) va ser un jurista romà. Era fill de Marc Porci Cató Censorí i de Licínia. Pel nom de la seva mare el van conèixer per Licinià, i per distingir-lo del seu germanastre Marc Porci Cató Salonià, fill d'una altra dona del seu pare, Salònia. Formava part de la gens Pòrcia i era de la família dels Cató.
El seu pare va prestar molta atenció a la seva educació, la física i la mental. El va ensenyar a caminar, a nedar i a lluitar i potser perquè tenia una constitució feble, el va exposar al fred i a la calor per endurir-lo. Censorí no va permetre que un esclau que tenia, molt intel·ligent, anomenat Xilo, supervisés l'educació del seu fill, per por a que el nen adquirís hàbits d'esclau, però Xilo va escriure alguns textos d'història per a ell en lletres grans, i més endavant va compondre una mena d'enciclopèdia per al seu ús. El jove Cató es va convertir en un home savi i virtuós.
Va servir per primera vegada com a soldat l'any 173 aC quan va fer campanya a Ligúria sota el cònsol Marc Popil·li Laenes III. La legió a la qual va pertànyer va ser dissolta, i va fer el jurament militar per segona vegada, assessorat pel seu pare, per poder lluitar legalment contra l'enemic. L'any 168 aC va lluitar contra Perseu de Macedònia a Pidna sota el cònsol cònsol Emili Paul·le, casant-se després amb la seva filla, Emília Tèrcia. Es va distingir per la seva habilitat en un combat on va perdre l'espasa i finalment va poder-la recuperar. Els detalls d'aquest combat els expliquen amb variants, diversos autors. Va tornar cobert de ferides, i va ser rebut amb entusiasme pel cònsol, que el va autoritzar a anar-se'n de l'exèrcit per poder-les sanar. El seu pare sembla haver-li advertit que no tornés a la legió, ja que després de l'aprovació de sortir-ne, ja no era soldat.
Des d'aquell moment es va dedicar a la pràctica de la llei, en las que va adquirir gran fama i va deixar alguns escrits.[1] Aule Gel·li, que parla de la genealogia de la família Cató, diu que Cató Licinià havia escrit egregios de juris disciplina libros.[2] El Digest menciona amb freqüència la Regula o sententia Catoniana que era una coneguda regla del dret romà que venia a dir que un testament no seria vàlid, a menys que hagués estat vàlid si el testador hagués mort immediatament després d'haver-lo fet. Aquesta regla (que tenia diverses excepcions) era un cas particular d'una màxima més general: Quod initio non valet, id tractu temporis no potest convalescere.
Va morir el 152 aC quan havia estat designat pretor però no havia començar a exercir. El seu pare, que encara vivia, conforme a la seva fama, va patir la seva pèrdua renunciant als seus béns i, gairebé pobre, li va donar un funeral molt frugal.[1]