Anís estrellat: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
m Revertides les edicions de Merlinet66000. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 5: Línia 5:
| autoritat = Joseph Dalton Hooker
| autoritat = Joseph Dalton Hooker
}}
}}
L''''anís estelat''',<ref>{{GEC}}</ref> també conegut amb altres noms populars com '''badiana''' o '''badiana de la Xina''', gràcies a la forma en estel del seu fruit, és un arbre de la família de les illiciàcies que fa de 2 a 5 m d'altura, amb una escorça blanquinosa. Exhala una agradable aroma molt semblant a la de l'[[anís]] verd, encara que molt més intensa.
L''''anís estrellat''',<ref>{{GEC}}</ref> també conegut amb altres noms populars com '''badiana''' o '''badiana de la Xina''', gràcies a la forma en estel del seu fruit, és un arbre de la família de les illiciàcies que fa de 2 a 5 m d'altura, amb una escorça blanquinosa. Exhala una agradable aroma molt semblant a la de l'[[anís]] verd, encara que molt més intensa.


== Distribució ==
== Distribució ==
L'anís estelat és originari del sud de la [[Xina]], de [[Corea]] i del [[Japó]], llocs on era sembrat en els temples i cementiris utilitzant-ne l'escorça en encens per a combatre el [[reumatisme]].
L'anís estrellat és originari del sud de la [[Xina]], de [[Corea]] i del [[Japó]], llocs on era sembrat en els temples i cementiris utilitzant-ne l'escorça en encens per a combatre el [[reumatisme]].
Actualment, és cultivat al sud-est dels Estats Units i en altres zones càlides i humides del continent d'[[Amèrica]]. A [[Europa]] també es conrea, encara que es va introduir a la fi del segle XVII.
Actualment, és cultivat al sud-est dels Estats Units i en altres zones càlides i humides del continent d'[[Amèrica]]. A [[Europa]] també es conrea, encara que es va introduir a la fi del segle XVII.


== Descripció morfològica ==
== Descripció morfològica ==
La planta de l'anís estelat és un arbre perenne de color verd que pot arribar a fer 5 metres d'alt, i pel seu aspecte és molt semblant al [[llorer]]. Es caracteritza per la formació de diversos ramells, els quals es componen d'un nombre variable que es formen a l'extrem d'una rama comuna. Aquest conjunt de ramells es diuen [[umbel·la]].
La planta de l'anís estrellat és un arbre perenne de color verd que pot arribar a fer 5 metres d'alt, i pel seu aspecte és molt semblant al [[llorer]]. Es caracteritza per la formació de diversos ramells, els quals es componen d'un nombre variable que es formen a l'extrem d'una rama comuna. Aquest conjunt de ramells es diuen [[umbel·la]].
Aquesta [[planta medicinal]] exhala una aroma molt semblant a la de l'anís comú, encara que és molt més forta.
Aquesta [[planta medicinal]] exhala una aroma molt semblant a la de l'anís comú, encara que és molt més forta.
Les seves [[fulles]] són senceres i lanceolades, en forma d'estel.
Les seves [[fulles]] són senceres i lanceolades, en forma d'estel.


Les [[flors]] creixen solitàriament, presenten de 15 a 20 pètals de color verd-groguenc o rosat, amb interacció espiral.
Les [[flors]] creixen solitàriament, presenten de 15 a 20 pètals de color verd-groguenc o rosat, amb interacció espiral.
El [[fruit]] té un color marronós i es troba format per la unió de 6 a 8 fol·licles en forma de barca que s'insereixen com un estel sobre un pecíol central. Presenten una sola [[llavor]] ovoide, comprimida i brillant per fol·licle. És el fruit que dona nom a la planta d'anís estelat, gràcies a la seva forma característica.
El [[fruit]] té un color marronós i es troba format per la unió de 6 a 8 fol·licles en forma de barca que s'insereixen com un estel sobre un pecíol central. Presenten una sola [[llavor]] ovoide, comprimida i brillant per fol·licle. És el fruit que dona nom a la planta d'anís estrellat, gràcies a la seva forma característica.


== Farmacologia ==
== Farmacologia ==
Línia 48: Línia 48:
* Constipats i bronquitis
* Constipats i bronquitis


A més, l'anís estelat és la font industrial de l'àcid shíkimic, ingredient primari utilitzat per a crear el medicament antigripal Tamiflu. Aquest àcid s'obté de les llavors i es converteix en un epòxid, una forma d'alcohol. Aquest procés requereix tres etapes químiques desenvolupades a baixa temperatura. S'ha comprovat que aquest medicament té gran importància per a lluitar contra la grip aviar.
A més, l'anís estrellat és la font industrial de l'àcid shíkimic, ingredient primari utilitzat per a crear el medicament antigripal Tamiflu. Aquest àcid s'obté de les llavors i es converteix en un epòxid, una forma d'alcohol. Aquest procés requereix tres etapes químiques desenvolupades a baixa temperatura. S'ha comprovat que aquest medicament té gran importància per a lluitar contra la grip aviar.


=== Ús homeopàtic ===
=== Ús homeopàtic ===
L'anís estelat és utilitzat en forma de te a fi tractar els còlics<ref>{{Ref-llibre |cognom=Jahr |nom=Gottlieb Heinrich Georg |títol=Nuevo manual de Medicina homeopatica: primera parte : tomo primero |url=http://books.google.cat/books?id=ST1X9Fq9Nf4C&pg=PA95&dq=homeopatia+anis&hl=ca&ei=u-5pTfDOKM_Ysgbxu83uDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CEUQ6AEwBA#v=onepage&q&f=false |editorial=Imprenta y Libreria de D. Ignacio Boix |lloc= |data=1846 |isbn= |pàgines=p.95}}</ref> i el reumatisme,<ref>{{Ref-llibre |cognom= |títol=Nuevo manual de Medicina homeopatica: primera parte : tomo primero |url=http://books.google.cat/books?id=RTKi_6zALOEC&pg=PA105&dq=homeopatia+anis&hl=ca&ei=FfBpTZfBJcnAswabyeTyDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CD0Q6AEwAzgK#v=onepage&q&f=false_result&ct=result&resnum=5&ved=0CEUQ6AEwBA#v=onepage&q&f=false |editorial=Elsevier España |lloc= |data=2005 |isbn=8481747904 |pàgines=p.105}}</ref> i les llavors són mastegades després d'un dinar per tal de fer la digestió més lleugera. Gràcies a aquest poder carminatiu és molt utilitzat en nens petits i fins i tot, en lactants.
L'anís estrellat és utilitzat en forma de te a fi tractar els còlics<ref>{{Ref-llibre |cognom=Jahr |nom=Gottlieb Heinrich Georg |títol=Nuevo manual de Medicina homeopatica: primera parte : tomo primero |url=http://books.google.cat/books?id=ST1X9Fq9Nf4C&pg=PA95&dq=homeopatia+anis&hl=ca&ei=u-5pTfDOKM_Ysgbxu83uDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CEUQ6AEwBA#v=onepage&q&f=false |editorial=Imprenta y Libreria de D. Ignacio Boix |lloc= |data=1846 |isbn= |pàgines=p.95}}</ref> i el reumatisme,<ref>{{Ref-llibre |cognom= |títol=Nuevo manual de Medicina homeopatica: primera parte : tomo primero |url=http://books.google.cat/books?id=RTKi_6zALOEC&pg=PA105&dq=homeopatia+anis&hl=ca&ei=FfBpTZfBJcnAswabyeTyDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CD0Q6AEwAzgK#v=onepage&q&f=false_result&ct=result&resnum=5&ved=0CEUQ6AEwBA#v=onepage&q&f=false |editorial=Elsevier España |lloc= |data=2005 |isbn=8481747904 |pàgines=p.105}}</ref> i les llavors són mastegades després d'un dinar per tal de fer la digestió més lleugera. Gràcies a aquest poder carminatiu és molt utilitzat en nens petits i fins i tot, en lactants.


===Ús alimentari ===
===Ús alimentari ===
En les arts culinàries de la [[Xina]] és utilitzat com a espècia per a donar un cert gust a alguns plats elaborats. Aquest forma part de "la pols de les cinc espècies", compost format per anís estelat, [[Canyella (espècia)|canyella]], pebre negre o pebre de Sechuan, embolcall de la mandarina i gingebre. A la part occidental també s'utilitza com a espècia per a donar certes aromes als plats. És també un dels ingredients usats per a fer el brou per a la sopa de tallarines vietnamita dita [[phở]]. A [[França]], gràcies als seus olis essencials, s'utilitza en begudes exòtiques com el [[pastís]].
En les arts culinàries de la [[Xina]] és utilitzat com a espècia per a donar un cert gust a alguns plats elaborats. Aquest forma part de "la pols de les cinc espècies", compost format per anís estrellat, [[Canyella (espècia)|canyella]], pebre negre o pebre de Sechuan, embolcall de la mandarina i gingebre. A la part occidental també s'utilitza com a espècia per a donar certes aromes als plats. És també un dels ingredients usats per a fer el brou per a la sopa de tallarines vietnamita dita [[phở]]. A [[França]], gràcies als seus olis essencials, s'utilitza en begudes exòtiques com el [[pastís]].


=== Ús terapèutic i dosis ===
=== Ús terapèutic i dosis ===
Línia 67: Línia 67:
=== Toxicitat ===
=== Toxicitat ===
{{avís mèdic}}
{{avís mèdic}}
La infusió d'anís estelat per a nadons pot produir-los una intoxicació.<ref>{{es}} Revista chilena de pediatría, ''[http://www.scielo.cl/scielo.php?pid=S0370-41062003000400009&script=sci_arttext Intoxicación por anís estrellado: A propósito de un caso en un recién nacido]''</ref>
La infusió d'anís estrellat per a nadons pot produir-los una intoxicació.<ref>{{es}} Revista chilena de pediatría, ''[http://www.scielo.cl/scielo.php?pid=S0370-41062003000400009&script=sci_arttext Intoxicación por anís estrellado: A propósito de un caso en un recién nacido]''</ref>


Com la majoria de les plantes medicinals, l'anís estelat en la dosi recomanada no produeix cap mena de toxicitat, és acceptada com una planta de consum alimentari; tanmateix, s'ha de considerar una planta tòxica a elevades dosis, per la presència d'essència en la seva composició. Els seus efectes secundaris són efectes narcòtics, deliris, anestesia o convulsions.
Com la majoria de les plantes medicinals, l'anís estrellat en la dosi recomanada no produeix cap mena de toxicitat, és acceptada com una planta de consum alimentari; tanmateix, s'ha de considerar una planta tòxica a elevades dosis, per la presència d'essència en la seva composició. Els seus efectes secundaris són efectes narcòtics, deliris, anestesia o convulsions.


Moltes vegades aquesta intoxicació és produïda per la confusió de l'anís estelat amb altres espècies semblants com l'anomenada ''Illicium religiosum'', ''Illicium japonicum'' o ''Illicium anisatum'', molt rica en alcaloides tòxics com la [[shikimina]] i la [[shikitoxina]], que presenten una acció estupefaent i cardiotòxica. Per a poder-les diferenciar cal tenir en compte el contingut alcohòlic i la seva tintura.
Moltes vegades aquesta intoxicació és produïda per la confusió de l'anís estrellat amb altres espècies semblants com l'anomenada ''Illicium religiosum'', ''Illicium japonicum'' o ''Illicium anisatum'', molt rica en alcaloides tòxics com la [[shikimina]] i la [[shikitoxina]], que presenten una acció estupefaent i cardiotòxica. Per a poder-les diferenciar cal tenir en compte el contingut alcohòlic i la seva tintura.


== Observacions ==
== Observacions ==
L'any 2001, el Ministeri de Sanitat va decidir de retirar l'anís estelat del mercat, el qual es venia com a infusions pels nadons.
L'any 2001, el Ministeri de Sanitat va decidir de retirar l'anís estrellat del mercat, el qual es venia com a infusions pels nadons.


Posteriorment al 2003, la Direcció d'Aliments i Fàrmacs dels Estats Units, també va recomanar d'evitar el consum d'infusions d'anís estelat a causa de l'associació del consum de la planta amb diverses crisis convulsives, vòmits i agitacions. La FDA va donar l'alarma en raó de la dificultat de diferenciar a cop d'ull l'anís estelat amb una altra espècie procedent del Japó molt semblant, la qual és tòxica.
Posteriorment al 2003, la Direcció d'Aliments i Fàrmacs dels Estats Units, també va recomanar d'evitar el consum d'infusions d'anís estrellat a causa de l'associació del consum de la planta amb diverses crisis convulsives, vòmits i agitacions. La FDA va donar l'alarma en raó de la dificultat de diferenciar a cop d'ull l'anís estrellat amb una altra espècie procedent del Japó molt semblant, la qual és tòxica.


== Galeria d'imatges ==
== Galeria d'imatges ==
Línia 102: Línia 102:
{{Bases de dades taxonòmiques}}
{{Bases de dades taxonòmiques}}


{{ORDENA:Anís Estrellat|Anís Estelat}}
{{ORDENA:Anis Estrellat}}


[[Categoria:Plantes medicinals magnoliòpsides]]
[[Categoria:Plantes medicinals magnoliòpsides]]

Revisió del 11:19, 1 juny 2020

Infotaula d'ésser viuAnís estrellat
Illicium verum Modifica el valor a Wikidata

fruits (Illicium verum)
Dades
Font deanís estrellat i oli d'anís estrellat Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitfol·licle Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAustrobaileyales
FamíliaSchisandraceae
GènereIllicium
EspècieIllicium verum Modifica el valor a Wikidata
Joseph Dalton Hooker
Espècies

L'anís estrellat,[1] també conegut amb altres noms populars com badiana o badiana de la Xina, gràcies a la forma en estel del seu fruit, és un arbre de la família de les illiciàcies que fa de 2 a 5 m d'altura, amb una escorça blanquinosa. Exhala una agradable aroma molt semblant a la de l'anís verd, encara que molt més intensa.

Distribució

L'anís estrellat és originari del sud de la Xina, de Corea i del Japó, llocs on era sembrat en els temples i cementiris utilitzant-ne l'escorça en encens per a combatre el reumatisme. Actualment, és cultivat al sud-est dels Estats Units i en altres zones càlides i humides del continent d'Amèrica. A Europa també es conrea, encara que es va introduir a la fi del segle XVII.

Descripció morfològica

La planta de l'anís estrellat és un arbre perenne de color verd que pot arribar a fer 5 metres d'alt, i pel seu aspecte és molt semblant al llorer. Es caracteritza per la formació de diversos ramells, els quals es componen d'un nombre variable que es formen a l'extrem d'una rama comuna. Aquest conjunt de ramells es diuen umbel·la. Aquesta planta medicinal exhala una aroma molt semblant a la de l'anís comú, encara que és molt més forta. Les seves fulles són senceres i lanceolades, en forma d'estel.

Les flors creixen solitàriament, presenten de 15 a 20 pètals de color verd-groguenc o rosat, amb interacció espiral. El fruit té un color marronós i es troba format per la unió de 6 a 8 fol·licles en forma de barca que s'insereixen com un estel sobre un pecíol central. Presenten una sola llavor ovoide, comprimida i brillant per fol·licle. És el fruit que dona nom a la planta d'anís estrellat, gràcies a la seva forma característica.

Farmacologia

La droga és el fruit sec de la planta, el qual ha de tenir com a poc 70 mg/kg d'olis essencials.

Composició química

  • Olis essencials (5-8%) (monoterpens: t-anetol (80-90%), felandrè, cineol, estragol, fencona, anisaldehid, safrol, limonè, alfa-pinè, linalol).
  • Àcid cafeic
  • Àcid quínic
  • Àcid sikímic
  • Flavonoides (rutina, glucòsids del kempferol)
  • Tanins: presenta importants quantitats de catèquics
  • Triterpè|triterpens

Accions farmacològiques

  • Carminatiu: l'oli essencial relaxa el múscul llis dels esfínters, afavorint així l'eliminació de gasos.
  • Antiespasmòdic: l'oli essencial exerceix un efecte relaxant del múscul llis gastrointestinal i bronquial.
  • Expectorant: l'oli essencial actua directament sobre l'epiteli bronquial, exercint un efecte irritant i augmentant la producció de secrecions bronquioalveolars.
  • Antisèptic
  • Antidiarreic

És utilitzat molt com a corrector organolèptic d'olors i sabors. En un ús extern és parasiticida.

Ús medicinal

  • Afeccions respiratòries
  • Dispèpsia hiposecretores
  • Espasmes d'algunes vísceres com l'estómac, l'intestí, l'úter...
  • Flatulència, a causa d'una acumulació de gasos
  • Gastroenteritis
  • Constipats i bronquitis

A més, l'anís estrellat és la font industrial de l'àcid shíkimic, ingredient primari utilitzat per a crear el medicament antigripal Tamiflu. Aquest àcid s'obté de les llavors i es converteix en un epòxid, una forma d'alcohol. Aquest procés requereix tres etapes químiques desenvolupades a baixa temperatura. S'ha comprovat que aquest medicament té gran importància per a lluitar contra la grip aviar.

Ús homeopàtic

L'anís estrellat és utilitzat en forma de te a fi tractar els còlics[2] i el reumatisme,[3] i les llavors són mastegades després d'un dinar per tal de fer la digestió més lleugera. Gràcies a aquest poder carminatiu és molt utilitzat en nens petits i fins i tot, en lactants.

Ús alimentari

En les arts culinàries de la Xina és utilitzat com a espècia per a donar un cert gust a alguns plats elaborats. Aquest forma part de "la pols de les cinc espècies", compost format per anís estrellat, canyella, pebre negre o pebre de Sechuan, embolcall de la mandarina i gingebre. A la part occidental també s'utilitza com a espècia per a donar certes aromes als plats. És també un dels ingredients usats per a fer el brou per a la sopa de tallarines vietnamita dita phở. A França, gràcies als seus olis essencials, s'utilitza en begudes exòtiques com el pastís.

Ús terapèutic i dosis

Actualment, la dosi màxima recomanada s'estableix en:

  • Infusió (fruits): 1g/got. Un got després dels dinars.
  • Pols: 1-2g/dia, en càpsules de 300mg.
  • Extracte fluid (1:1): 10-30 gotes, una a tres vegades al dia.
  • Tintura (1:5): 30 a 60 gotes, entre una i tres vegades al dia.
  • Extracte sec (5:1): 100 a 300mg/dia.

Toxicitat

La infusió d'anís estrellat per a nadons pot produir-los una intoxicació.[4]

Com la majoria de les plantes medicinals, l'anís estrellat en la dosi recomanada no produeix cap mena de toxicitat, és acceptada com una planta de consum alimentari; tanmateix, s'ha de considerar una planta tòxica a elevades dosis, per la presència d'essència en la seva composició. Els seus efectes secundaris són efectes narcòtics, deliris, anestesia o convulsions.

Moltes vegades aquesta intoxicació és produïda per la confusió de l'anís estrellat amb altres espècies semblants com l'anomenada Illicium religiosum, Illicium japonicum o Illicium anisatum, molt rica en alcaloides tòxics com la shikimina i la shikitoxina, que presenten una acció estupefaent i cardiotòxica. Per a poder-les diferenciar cal tenir en compte el contingut alcohòlic i la seva tintura.

Observacions

L'any 2001, el Ministeri de Sanitat va decidir de retirar l'anís estrellat del mercat, el qual es venia com a infusions pels nadons.

Posteriorment al 2003, la Direcció d'Aliments i Fàrmacs dels Estats Units, també va recomanar d'evitar el consum d'infusions d'anís estrellat a causa de l'associació del consum de la planta amb diverses crisis convulsives, vòmits i agitacions. La FDA va donar l'alarma en raó de la dificultat de diferenciar a cop d'ull l'anís estrellat amb una altra espècie procedent del Japó molt semblant, la qual és tòxica.

Galeria d'imatges

  • Fruits
    Fruits
  • Llavors
    Llavors
  • Fruit i llavors extretes
    Fruit i llavors extretes

Referències

  1. ↑ «Anís estrellat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Jahr, Gottlieb Heinrich Georg. Nuevo manual de Medicina homeopatica: primera parte : tomo primero. Imprenta y Libreria de D. Ignacio Boix, 1846, p.95. 
  3. ↑ Nuevo manual de Medicina homeopatica: primera parte : tomo primero. Elsevier España, 2005, p.105. ISBN 8481747904. 
  4. ↑ (castellà) Revista chilena de pediatría, Intoxicación por anís estrellado: A propósito de un caso en un recién nacido

Bibliografia

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria)
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies
  • Taxonomy for Plants, Agricultural Research Service. United States, Department of Agriculture.
  • Alonso, J. R. (2004). Tratado de fitofármacos y nutracéuticos. Ed. Corpus. Buenos Aires.
  • Berdonces, J.L. (1998). Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio. Ed. Tikal. Madrid.
  • Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos (2007). Catálogo de plantas medicinales. CGCOF. Madrid.
  • Vanaclocha, B. i Cañigueral, S. (2003). Fitoterapia: vademecum de prescripción. Ed. Masson, Edició 4a. Barcelona.
  • European Scientific Cooperative on Phytotherapy (2003). ESCOP monographs: the scientific foundation for herbal medicinal products. ESCOP.
  • Blumenthal, M. (1998). The complete German Commission E monographs: therapeutic guide to herbal medicines. American Botanical Council. Boston.
  • Bruneton, J. (2000), Plantas tóxicas: vegetales peligrosos para las personas y los animales. Ed. Acribia. Zaragoza.
  • Starrgrove, M.B. (2008). Herb, nutrient and drug interactions: clinical implications and therapeutic. Ed. Elsevier. St Louis.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Anís_estrellat&oldid=23712205»