Gàbals: diferència entre les revisions

Gàbals
Tipus	tribu
Part de	clients dels arverns
Grups relacionats	cadurcs, rutens, helvis i segusiaves

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 15:26, 1 juny 2020

Els gàbals^[1] (llatí Gabali o Gabales) foren un poble gal, veí dels rutens a la frontera de la Narbonesa entre els arverns i els helvis, al país que en català s'anomena Gavaldà i en francès Gévaudan, derivat de Gabaldanum (Pagus Gabalicus), i que és l'actual departament de Lozère.

La seva capital era, segons Ptolemeu, Anderitum o Anderidum més tard Gabalum que correspon a la moderna Javoux, prop de Mende, que fou seu episcopal fins al segle IV quan fou transferida a Mende (Mimate). En temps de Juli Cèsar estaven sotmesos als arverns i es van unir a la revolta de Vercingetorix^[2] el 52 aC per mediació de Lucteri. El seu territori tenia mines d'argent segons Estrabó i els seus formatges (sobretot els del Lesorae Gabalicique pagi) eren famosos. El Lesora és la muntanya Lozère.

Altres llocs del territori esmentats als itineraris foren Ad Silanum, entre Anderitum i Segedunum (moderna Rodez), prop de la moderna Treslans. Gregori de Tours esmenta el castell de Grèzes (Castellum Gredonense).

Referències

↑ Cèsar, Juli. «Llibre VII, LXXV.2». A: Guerra de les Gàl·lies (en llatí i català). Traducció: Icart, Joaquim. 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 71. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938.
↑ Juli Cèsar, De bello gallico VI, 44

[1] Cèsar, Juli. «Llibre VII, LXXV.2». A: Guerra de les Gàl·lies (en llatí i català). Traducció: Icart, Joaquim. 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 71. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938.

[2] Juli Cèsar, De bello gallico VI, 44

[1]

[2]

@@ Línia 7: / Línia 7: @@
 Els '''gàbals'''<ref>{{BelloGallicoCa|cap=Llibre VII, LXXV.2|pag=71}}</ref> (llatí ''Gabali'' o ''Gabales'') foren un poble [[gals|gal]], veí dels [[rutens]] a la frontera de la [[Narbonesa]] entre els [[arverns]] i els [[helvis]], al país que en català s'anomena [[Comtat de Gavaldà |Gavaldà]] i en francès Gévaudan, derivat de ''Gabaldanum'' (''Pagus Gabalicus''), i que és l'actual departament de [[Lozère]].
-La seva capital era, segons [[Claudi Ptolemeu|Ptolemeu]], ''Anderitum'' o ''Anderidum'' més tard Gabalum que correspon a la moderna Javoux, prop de [[Mende]], que fou seu episcopal fins al segle IV quan fou transferida a Mende (Mimate). En temps de [[Juli Cèsar]] estaven sotmesos als arverns i es van unir a la revolta de [[Vercingetorix]]<ref>[[Juli Cèsar]], ''[[De bello gallico]]'' VI, 44</ref> el [[52 aC]] per mediació de [[Lucteri]]. El seu territori tenia mines de plata segons [[Estrabó]] i els seus formatges (sobretot els del ''Lesorae Gabalicique pagi'') eren famosos. El ''Lesora'' és la muntanya Lozère.
+La seva capital era, segons [[Claudi Ptolemeu|Ptolemeu]], ''Anderitum'' o ''Anderidum'' més tard Gabalum que correspon a la moderna Javoux, prop de [[Mende]], que fou seu episcopal fins al segle IV quan fou transferida a Mende (Mimate). En temps de [[Juli Cèsar]] estaven sotmesos als arverns i es van unir a la revolta de [[Vercingetorix]]<ref>[[Juli Cèsar]], ''[[De bello gallico]]'' VI, 44</ref> el [[52 aC]] per mediació de [[Lucteri]]. El seu territori tenia mines d'[[Argent (element)|argent]] segons [[Estrabó]] i els seus formatges (sobretot els del ''Lesorae Gabalicique pagi'') eren famosos. El ''Lesora'' és la muntanya Lozère.
 Altres llocs del territori esmentats als itineraris foren ''Ad Silanum'', entre Anderitum i Segedunum (moderna [[Rodez]]), prop de la moderna Treslans. Gregori de Tours esmenta el castell de Grèzes (''Castellum Gredonense'').