Merritt Ruhlen: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Bot elimina espais sobrants
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula persona}}
{{Infotaula persona}}
'''Merritt Ruhlen''' ([[Washington DC]], [[10 de maig]] de [[1944]]) és un lingüista que estudia la classificació dels idiomes en famílies lingüístiques, que al seu torn pertanyen a una [[macrofamília]], en una línia d'estudis similar a la de [[Joseph Greenberg]]. Treballa a la [[Universitat de Stanford]], fent recerca amb especialistes de diversos àmbits (filòlegs, antropòlegs, genetistes...)<ref>{{ref-llibre|cognom=Ruhlen|nom=Merrit|títol=The origin of language : tracing the evolution of the mother tongue|lloc=New York, NY [u.a.]|editorial=Wiley|any=1994|isbn=0-471-58426-6}}</ref> per reconstruir l'[[origen del llenguatge]]. Les seves troballes són polèmiques per basar-se en la comparació massiva de vocabulari i patrons fonètics no universalment acceptats o pels criteris de selecció de llengües per a aquesta comparació.<ref>{{ref-llibre|cognom=Trask|nom=R.L.|títol=Historical linguistics|lloc=London [u.a.]|editorial=Arnold|any=2002|isbn=0-340-66295-6|edició=Repr.}}</ref>
'''Merritt Ruhlen''' ([[Washington DC]], [[10 de maig]] de [[1944]]) és un lingüista que estudia la classificació dels idiomes en famílies lingüístiques, que al seu torn pertanyen a una [[macrofamília]], en una línia d'estudis similar a la de [[Joseph Greenberg]]. Treballa a la [[Universitat de Stanford]], fent recerca amb especialistes de diversos àmbits (filòlegs, antropòlegs, genetistes...)<ref>{{ref-llibre|cognom=Ruhlen|nom=Merrit|títol=The origin of language : tracing the evolution of the mother tongue|lloc=New York, NY [u.a.]|editorial=Wiley|any=1994|isbn=0-471-58426-6}}</ref> per reconstruir l'[[origen del llenguatge]]. Les seves troballes són polèmiques per basar-se en la comparació massiva de vocabulari i patrons fonètics no universalment acceptats o pels criteris de selecció de llengües per a aquesta comparació.<ref>{{ref-llibre|cognom=Trask|nom=R.L.|títol=Historical linguistics|lloc=London [u.a.]|editorial=Arnold|any=2002|isbn=0-340-66295-6|edició=Repr.}}</ref>


Les macrofamílies proposades serien les següents:<ref>{{ref-web|cognom=DDAA|url=http://ehl.santafe.edu/main.html|consulta=18 gener 2014|títol=The Tower Of Babel}}</ref> la de les [[llengües khoisànides]] (Àfrica del sud); la de les [[llengües nigerocongoleses]] (centre del continent africà, també anomenades llengües nigerkordofanianes); la que agrupa les [[llengües niloticosaharianes]]; la de les [[llengües afroasiàtiques]] (nord d'Àfrica i sud-oest d'Àsia); la família de les [[llengües dravídiques]] (sud d'Índia),la de les [[llengües kartvelianes]] (separades d'altres caucàsiques en un dels punts de fricció amb altres lingüistes); l'euroasiàtica (que inclouria la majoria de les llengües d'Europa i Àsia exceptuant les del sud de l'Índia, sud-est asiàtic, una agrupació també controvertida), la família denecaucasiana (que uniria els grups tradicionals de les [[llengües dené-ienisseianes]] i les [[llengües caucàsiques]]; el grup àustric (conjunt que agruparia el que habitualment s'anomenen [[llengües austroasiàtiques]]); la família indopacífica (que sumaria les conegudes com a [[llengües papús]] i alguns idiomes del sud d'Oceania tradicionalment adscrits a altres grups); la família australiana i les [[llengües ameríndies]], aquestes darreres considerades totes com a branques d'una mateixa llengua, un dels punts més polèmics de totes les seves afirmacions.
Les macrofamílies proposades serien les següents:<ref>{{ref-web|cognom=DDAA|url=http://ehl.santafe.edu/main.html|consulta=18 gener 2014|títol=The Tower Of Babel}}</ref> la de les [[llengües khoisànides]] (Àfrica del sud); la de les [[llengües nigerocongoleses]] (centre del continent africà, també anomenades llengües nigerkordofanianes); la que agrupa les [[llengües niloticosaharianes]]; la de les [[llengües afroasiàtiques]] (nord d'Àfrica i sud-oest d'Àsia); la família de les [[llengües dravídiques]] (sud d'Índia),la de les [[llengües kartvelianes]] (separades d'altres caucàsiques en un dels punts de fricció amb altres lingüistes); l'euroasiàtica (que inclouria la majoria de les llengües d'Europa i Àsia exceptuant les del sud de l'Índia, sud-est asiàtic, una agrupació també controvertida), la família denecaucasiana (que uniria els grups tradicionals de les [[llengües dené-ienisseianes]] i les [[llengües caucàsiques]]; el grup àustric (conjunt que agruparia el que habitualment s'anomenen [[llengües austroasiàtiques]]); la família indopacífica (que sumaria les conegudes com a [[llengües papús]] i alguns idiomes del sud d'Oceania tradicionalment adscrits a altres grups); la família australiana i les [[llengües ameríndies]], aquestes darreres considerades totes com a branques d'una mateixa llengua, un dels punts més polèmics de totes les seves afirmacions.

Revisió del 17:06, 6 juny 2020

Infotaula de personaMerritt Ruhlen

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 maig 1944 Modifica el valor a Wikidata
Washington DC Modifica el valor a Wikidata
Mort29 gener 2021 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Palo Alto (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de París
Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign
Universitat Rice
Universitat de Stanford
Universitat de Bucarest Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLingüística Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióantropòleg, lingüista, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Stanford Modifica el valor a Wikidata
Interessat enLingüística Modifica el valor a Wikidata
Influències

Merritt Ruhlen (Washington DC, 10 de maig de 1944) és un lingüista que estudia la classificació dels idiomes en famílies lingüístiques, que al seu torn pertanyen a una macrofamília, en una línia d'estudis similar a la de Joseph Greenberg. Treballa a la Universitat de Stanford, fent recerca amb especialistes de diversos àmbits (filòlegs, antropòlegs, genetistes...)[1] per reconstruir l'origen del llenguatge. Les seves troballes són polèmiques per basar-se en la comparació massiva de vocabulari i patrons fonètics no universalment acceptats o pels criteris de selecció de llengües per a aquesta comparació.[2]

Les macrofamílies proposades serien les següents:[3] la de les llengües khoisànides (Àfrica del sud); la de les llengües nigerocongoleses (centre del continent africà, també anomenades llengües nigerkordofanianes); la que agrupa les llengües niloticosaharianes; la de les llengües afroasiàtiques (nord d'Àfrica i sud-oest d'Àsia); la família de les llengües dravídiques (sud d'Índia),la de les llengües kartvelianes (separades d'altres caucàsiques en un dels punts de fricció amb altres lingüistes); l'euroasiàtica (que inclouria la majoria de les llengües d'Europa i Àsia exceptuant les del sud de l'Índia, sud-est asiàtic, una agrupació també controvertida), la família denecaucasiana (que uniria els grups tradicionals de les llengües dené-ienisseianes i les llengües caucàsiques; el grup àustric (conjunt que agruparia el que habitualment s'anomenen llengües austroasiàtiques); la família indopacífica (que sumaria les conegudes com a llengües papús i alguns idiomes del sud d'Oceania tradicionalment adscrits a altres grups); la família australiana i les llengües ameríndies, aquestes darreres considerades totes com a branques d'una mateixa llengua, un dels punts més polèmics de totes les seves afirmacions.

Vegeu també

Referències

  1. Ruhlen, Merrit. The origin of language : tracing the evolution of the mother tongue. New York, NY [u.a.]: Wiley, 1994. ISBN 0-471-58426-6. 
  2. Trask, R.L.. Historical linguistics. Repr.. London [u.a.]: Arnold, 2002. ISBN 0-340-66295-6. 
  3. DDAA. «The Tower Of Babel». [Consulta: 18 gener 2014].