Diferència entre revisions de la pàgina «Guerra de Successió Espanyola»

Salta a la navegació Salta a la cerca
m
Manteniment de plantilles
m (Manteniment de plantilles)
m (Manteniment de plantilles)
==== La Revolta dels Maulets ====
{{AP|Guerra de Successió en el Regne de València}}
Des del [[1704]], [[Francesc Dàvila]], qui probablement era un líder de la [[Segona Germania]] que havia escapat de la repressió, va trescar per tot el sud del [[Regne de València]] explicant als camperols que Carles d'Àustria estava disposat a abolir tots els drets dels nobles. Poc després del [[setge de Gibraltar (1704-1705)|setge de Gibraltar]] ([[5 de setembre]] de [[1704]] - [[31 de març]] de [[1705]]), amb l'ajut de l'estol anglès, els austracistes [[Setge de Dénia (1705)|conqueriren Dénia]], on el [[Regiment de cavalleria Rafael Nebot (borbònic)|Regiment de cavalleria Rafael Nebot]] es passà [[Regiment de cavalleria Rafael Nebot (austriacista)|a la causa austriacista]],<ref>{{Ref-llibre|cognom= |nom= |títol=Correspondencia de Luis XIV con M. Amelot, su embajador en España. 1705-1709. Publicada por el señor barón de Girardot |url=http://books.google.cat/books?id=6iaPZXTs14sC&pg=PA279&dq=denia+nebot+1705&hl=ca&sa=X&ei=XeCPUcqXCa6f7AaOsIHACw&ved=0CC4Q6AEwAA#v=onepage&q=denia%20nebot%201705&f=false |llengua=castellà |editorial=Universidad de Alicante |data=2012 |pàgines=279 |isbn=8497172027}}</ref> i altres places com ara [[Alzira]]; quan [[Joan Baptista Basset i Ramos|Joan Baptista Basset]] desembarcà a [[Altea]] l'agost del [[1705]], on l'arxiduc fou proclamat rei de València,<ref>Regidoría de Cultura de Dénia, ''[http://books.google.cat/books?id=b1XsSAAACAAJ&dq=proclamaci%C3%B3+arxiduc+Carles&hl=ca&ei=j3mnTLW6B42UOs3ukMcM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCwQ6AEwAQ L'Arxiduc Carles i Dénia: col·lecció documental: edició commemorativa de la Guerra de Successió a Dénia (1705-1708): Joan Baptista Basset proclama a Dénia l'arxiduc Carles rei de València: III Centenari (1705-2005).]''</ref> començà la revolta dels [[Maulets (història)|maulets]].
 
La resta de l'exèrcit borbònic del Regne de València fou enviat a la [[Setge de Barcelona (1705)|defensa de Barcelona]], deixant el regne indefens,<ref>{{Ref-llibre|cognom=Kamen |nom=Henry |títol=Philip V of Spain: The King who Reigned Twice |url=http://books.google.cat/books?id=htkqJr0SThsC&pg=PA45&dq=nebot+regiment+1704&hl=ca&sa=X&ei=LeWPUZSxComO7Qan6oCQAw&ved=0CC4Q6AEwAA#v=onepage&q=nebot%20regiment%201704&f=false |llengua=anglès |editorial=Yale University Press |data=2001 |pàgines=45 |isbn=0300087187}}</ref> i Basset va cavalcar des de [[Dénia]] a [[València]] passant [[Gandia]] i [[Alzira]], sense trobar-hi cap resistència important. Quan els nobles borbònics o les fortaleses tractaren de resistir, hi trobaren vilatans armats que els forçaren a fugir-ne. El virrei, juntament amb el duc de Gandia, una llarga llista de nobles i [[botiflers]] començaren a fugir, no cap a València, sinó cap a [[Castella]].
Davant del [[Setge de Barcelona (1706)|setge]] dels austriacistes, les autoritats barcelonines es mantingueren fidels a [[Felip d'Anjou]] i proposaren formar la [[Coronela de Barcelona]], mentre la població vacil·là; mentrestant, els vigatans s'alçaren i en baixaren uns 1.000 armats per unir-se al desembarcament, i en la [[Batalla de Montjuïc (1705)|Batalla de Montjuïc]] capturen la fortalesa, des de la qual bombardejarien la ciutat. [[Mataró]] es declarà per Carles{{sfn|Juan Vidal|2001|p=63}} i llevà un batalló per ajudar en el setge.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Reixach i Puig |nom=Ramon |títol=Els orígens de la tradició política liberal catòlica a Catalunya: Mataró, s. XVIII i XIX |url=http://books.google.cat/books?id=MxQsAQAAMAAJ&q=regiment+generalitat+1705&dq=regiment+generalitat+1705&hl=ca&sa=X&ei=PXONUYP5BYu1hAfvtICQCQ&ved=0CEQQ6AEwBQ |llengua= |editorial=Caixa d'Estalvis Laietana |data=2008 |pàgines=121 |isbn=8493310964}}</ref> L'ofensiva aliada per ocupar els països catalans continuà, caigué [[Girona]]{{sfn|Juan Vidal|2001|p=63}}, [[Josep de Nebot i Font]] prengué [[Tortosa]] i [[Tarragona]] el setembre,<ref>{{Ref-llibre|cognom=Kamen |nom=Henry |títol=Philip V of Spain: The King who Reigned Twice |url=http://books.google.cat/books?id=htkqJr0SThsC&pg=PA45&dq=nebot+regiment+1704&hl=ca&sa=X&ei=LeWPUZSxComO7Qan6oCQAw&ved=0CC4Q6AEwAA#v=onepage&q=nebot%20regiment%201704&f=false |llengua=anglès |editorial=Yale University Press |data=2001 |pàgines=45-46 |isbn=0300087187}}</ref> i [[Lleida]] caigué en mans de [[Manuel Desvalls i de Vergós]] el [[23 de setembre]],<ref>{{Ref-llibre|cognom=Esteve Perendreu |nom=Francesc |títol=Mestrescoles i rectors de l'Estudi General de Lleida (1597-1717) |url=http://books.google.cat/books?id=ZDe3vMGMT9gC&pg=PA321&dq=coronela+de+lleida&hl=ca&sa=X&ei=_ZB9UeeCLci57Aa904GQBg&ved=0CDwQ6AEwAg#v=onepage&q=coronela%20de%20lleida&f=false |llengua= |editorial=Universitat de Lleida |data=2007 |pàgines=322 |isbn=8484094545}}</ref>
 
Amb Barcelona envoltada de les tropes aliades el [[virrei de Catalunya]] [[Francisco Antonio Fernández de Velasco i Tovar]] signà la capitulació el [[9 d'octubre]];{{sfn|Juan Vidal|2001|p=63}} fou aleshores quan la ciutat s'aixecà contra Velasco. El [[22 d'octubre]] entrà a Barcelona l'[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|arxiduc Carles]], que el [[7 de novembre]] de [[1705]] jurà les constitucions catalanes i fou proclamat rei —Carles III—. [[València]] caigué en mans austriacistes al final de desembre<ref>{{Ref-llibre|cognom= |nom= |títol=Història del país Valencià: De les Germanies à la Nova Planta |url=http://books.google.cat/books?id=MPgeAAAAMAAJ&q=valencia+desembre+1705&dq=valencia+desembre+1705&hl=ca&sa=X&ei=4AnjUd_8JKyN7AbN9oCoBQ&ved=0CGoQ6AEwCTgK |llengua= |editorial=Edicions 62 |data= |pàgines=106 |isbn=8429711570}}</ref> i el castell d'[[Alacant]] aguantà fins al 1706.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Furió |nom=Antoni |títol=Història del país Valencià |url=http://books.google.cat/books?id=HSFpAAAAMAAJ&q=alacant+1706&dq=alacant+1706&hl=ca&sa=X&ei=twrjUczOIYOI7Aajn4DwBA&ved=0CFsQ6AEwCDgK |llengua= |editorial=Tres i Quatre |data=2001 |pàgines=371 |isbn=8475026311}}</ref>
 
Entre [[1705]] i [[1706]], Carles III va celebrar unes Corts catalanes a Barcelona en les quals va concedir moltes de les reivindicacions dels regeneracionistes, entre elles el control de les insaculacions. A més, hom havia proclamat Carles III rei del Principat i comtats de Rosselló i Cerdanya, indicant així una clara voluntat de recuperar els [[Catalunya del Nord|territoris]] perduts en el [[Tractat dels Pirineus]]. Per la seva banda, a Castella, els cercles borbònics van presentar les concessions atorgades per Carles III a les corts de Barcelona com si fossin un projecte de sotmetre tota la corona espanyola al domini de Catalunya.
* {{ref-llibre|cognom=Albareda |nom=Joaquim |enllaçautor=Joaquim Albareda |títol=La Guerra de Sucesión de España (1700-1714) |editorial=Crítica |lloc= Barcelona |data=2010 |isbn= }}
* {{ref-llibre|cognom=Albareda |nom=Joaquim |enllaçautor=Joaquim Albareda |títol=Catalunya en un conflicte europeu. Felip V i la pèrdua de les llibertats catalanes (1700-1714) |editorial=Generalitat de Catalunya i Ed.62 |lloc=Barcelona |data=2001 |isbn= }}
* {{ref-llibre|cognom= Albertí|nom= Santiago |títol=L'Onze de setembre|url= http://www.albertieditor.cat/ficha.php?id_producto=5871 |editorial= Albertí Editor |lloc=Barcelona |any=2006 (1964)|isbn= 84-7246-059-2 |ref=harv }}
* {{ref-llibre|cognom=Alcoberro |nom=Agustí |enllaçautor=Agustí Alcoberro |coautors=(dir.) |títol=Àustries contra Borbons (vol.I) |editorial=[[Ara Llibres]] |lloc=Barcelona |data=2006 |isbn=84-96201-80-5 }}
* {{ref-publicació |ref=ALVAREZ-2007 |cognom=Álvarez López |nom=Ana |article= Los negocios de Luís XIV en Madrid: la acción de sus embajadores en la corte madrileña |url= http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/4697/1/RHM_25_07.pdf |publicació=Revista de Historia Moderna |lloc= |volum= 25|exemplar= |pàgines= pp. 179-205.|issn= 0212-5862|data= 2007}}
* {{ref-llibre|ref=ESCUDERO-2003|cognom=Escudero |nom=José Antonio |títol=Los orígenes del Consejo de Ministros en España |url= http://books.google.cat/books?id=uVRkr39mBpcC&lpg=PA19&dq=CARDENAL%20PORTOCARRERO%20harcourt&hl=ca&pg=PA31#v=onepage&q&f=false
|lloc= Editorial Complutense|data= (2003) |isbn= 8474915945}}
* {{ref-publicació |ref=GARCIA-2008|cognom= García-Badell Arias|nom= Luis María |enllaçautor= |article= Los primeros pasos de Felipe V en España: Los deseos, los recelos y las primeras tensiones|url= http://revistas.ucm.es/der/11337613/articulos/CUHD0808110045A.PDF
|publicació= Cuadernos de Historia del Derecho|lloc= |volum= |exemplar= 15 |pàgines= pp. 45-127|issn= 1133-7613|data=2008}}
* {{ref-publicació |ref=GARCIA-2010|cognom= García-Badell Arias|nom= Luis María |enllaçautor= |article= Luis XIV ante la sucesión de la Monarquía Española: Los Presupuestos de la Embajada de Amelot. 1705-1706|url= http://revistas.ucm.es/der/11337613/articulos/CUHD1010120147A.PDF|publicació= Cuadernos de Historia del Derecho. Vol. Extraordinario|lloc= |volum= |exemplar= |pàgines= |issn= 1133-7613|data= 2010}}
* {{Ref-llibre|cognom=Hernàndez i Cardona |nom=Francesc Xavier |enllaçautor=Francesc Xavier Hernàndez Cardona |cognom2=Riart i Jou |nom2=Francesc |cognom3=Rubio i Campillo |nom3=Xavier |títol=La Coronela de Barcelona 1705-1714 |url= |llengua= |editorial=Rafael Dalmau Editor |isbn=9788423207503 |data=2010 |ref=harv}}
* {{ref-llibre|cognom= Hernàndez Cardona |nom= Francesc Xavier |enllaçautor=Francesc Xavier Hernàndez Cardona |títol= Història militar de Catalunya. Vol III: La defensa de la terra| pàgines= |edició=1a ed.|editorial= Rafael Dalmau Editor |isbn= 84-232-0664-5 |data= 2003 |ref=}}
* {{Ref-llibre|cognom=Juan Vidal |nom=Joseph |títol=Política Interior y Exterior de Los Borbones |url=http://books.google.cat/books?id=EJWbFOMjK4MC&pg=PA63&dq=9+octubre+1705+velasco&hl=ca&sa=X&ei=aXmNUZYckrqEB_SkgagH&ved=0CFUQ6AEwBw#v=onepage&q=9%20octubre%201705%20velasco&f=false |llengua=castellà |editorial=Akal |data=2001 |isbn=8470904108 |ref=harv}}
* {{ref-publicació |cognom=León Sanz |nom=Virginia |article=Jornada a Barcelona de Isabel Cristina de Brunswick, esposa del archiduque Carlos (1708) |url= |llengua=castellà |consulta= |publicació=Estudis |volum= |exemplar=n.33 |data=2007 |pàgines= |ref=harv }}
707.635

modificacions

Menú de navegació