Direcció General d'Afers Religiosos: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
== Algunes funcions == |
== Algunes funcions == |
||
=== Formació === |
=== Formació === |
||
{{prosa}} |
|||
Des de setembre de 2013 a desembre del 2016 s’han dut a terme 132 activitats amb l’assistència de 4.000 persones. Aquest pla de formació preveu 4 línies d’actuació: |
Des de setembre de 2013 a desembre del 2016 s’han dut a terme 132 activitats amb l’assistència de 4.000 persones. Aquest pla de formació preveu 4 línies d’actuació: |
||
Revisió del 14:47, 8 juny 2020
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | direcció general  |
| Història | |
| Creació | 2000 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Part de | Departament de Presidència |
| Lloc web | gencat.cat… |
 | |
La Direcció General d'Afers Religiosos és un organisme de la Generalitat de Catalunya i que depèn del Departament de Justícia i que s'encarrega dels aspectes que tenen en consideració l'atenció a les diferents entitats religioses establertes a Catalunya, l'elaboració d'estudis i informes en matèria d'afers religiosos i l'establiment i manteniment de relacions amb els responsables institucionals per a temes de l'àmbit religiós.[1] L'organisme es creà el 2000 com a secretaria, i el primer a encapçalar-la fou Ignasi García Clavel, a qui seguí Montserrat Coll i Calaf, Jordi López Camps, Xavier Puigdollers, Enric Vendrell i Aubach (2013-2018) i Marcel·lí Joan Alsinella.[2][3][4]
Consell Assessor
El 2011 es creà el Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa, configurat com a òrgan col·legiat assessor del Departament de Governació i Relacions Institucionals, per assessorar o informar sobre les qüestions que li siguin plantejades, proposar actuacions en el marc de les relacions amb les diferents esglésies, confessions i comunitats religioses que duen la seva activitat a Catalunya i assessorar i donar suport en les relacions de col·laboració o de cooperació que impliquin la participació del Govern o del Parlament de Catalunya en institucions de l'Estat o en organitzacions internacionals.[5]
Algunes funcions
Formació
 |
Aquest article o secció es presenta en forma de llista però s'hauria de redactar en forma de prosa. |
Des de setembre de 2013 a desembre del 2016 s’han dut a terme 132 activitats amb l’assistència de 4.000 persones. Aquest pla de formació preveu 4 línies d’actuació:
a) Formació bàsica adreçada al personal al servei de les administracions públiques catalanes.
b) Formació a mida en matèries específiques sobre gestió de la diversitat religiosa adreçada a administracions i col·lectius professionals.
c) Sessions de divulgació i bones pràctiques.
d) Formació per a entitats religioses.[6]
Hospitals i presons
La legislació vigent reconeix el dret de tota persona a professar les creences religioses que esculli lliurement, a participar en actes de culte i a rebre assistència religiosa de la seva pròpia confessió. En aquest sentit, la Direcció General d’Afers Religiosos, en col·laboració amb d’altres departaments del govern, posa a disposició de les persones que es troben internes en els centres públics que són de la seva jurisdicció, els mecanismes per tal de garantir l’exercici d’aquest dret.[7] La Direcció General d’Afers Religiosos ha editat sengles guies per al respecte a la diversitat de creences als àmbits sanitari i penitenciari. Aquestes guies recullen la normativa aplicable en matèria d’afers religiosos en aquests 2 àmbits i es fan recomanacions als gestors dels centres penitenciaris i sanitaris per donar resposta a les demandes que poden formular les persones vinculades a diferents confessions religioses implantades a Catalunya.
Pel que fa a la qüestió de l’assistència religiosa als hospitals i als centres penitenciaris, cal destacar que la Generalitat disposa de convenis de col·laboració amb les principals confessions religioses amb presència a Catalunya. Com a producte d’aquests convenis, en l’àmbit penitenciari hi ha un servei d’assistència religiosa regular destinat a les comunitats catòlica, evangèlica i islàmica, mentre que en el cas dels hospitals, són les comunitats catòlica i evangèlica les que disposen d’un servei d’assistència religiosa regular.
Recerca
La Direcció General d’Afers Religiosos del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge promou la innovació i la recerca sobre afers religiosos amb la finalitat d’obtenir resultats científics i propostes d’intervenció aplicables en l’àmbit de la diversitat religiosa. Per fer-ho impulsa convocatòries d’ajuts a la recerca.[8]
Mapa religiós de Catalunya
Referències
- ↑ «Direcció d'Afers Religiosos». Gencat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 gener 2016].
- ↑ «Enric Vendrell, nomenat director general d’Afers Religiosos». Esglesiadebarcelona.cat, 2013 [Consulta: 18 gener 2016].
- ↑ Casals, David «Assumeix Afers Religiosos». Catalunya Religió, 29-12-2010 [Consulta: 18 gener 2016].
- ↑ Religió, Catalunya «Marcel·lí Joan, nou director general d’Afers Religiosos». CatalunyaReligió.cat, 12-06-2018.
- ↑ «Funcions». Gencat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 gener 2016].
- ↑ «Formació». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 16 agost 2017].
- ↑ «Hospitals i presons». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 16 agost 2017].
- ↑ «Recerca». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 16 agost 2017].