Arts escèniques: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils Advanced mobile edit
He afegit una art escènica emergent
Línia 3: Línia 3:
Les '''arts escèniques''' són aquelles arts de representació que es realitzen en un [[escenari]], com ara el d'un [[teatre]] o un [[circ]]. Les [[obres d'art]] que produeixen les arts escèniques són els [[espectacle dramàtic|espectacle]]s.
Les '''arts escèniques''' són aquelles arts de representació que es realitzen en un [[escenari]], com ara el d'un [[teatre]] o un [[circ]]. Les [[obres d'art]] que produeixen les arts escèniques són els [[espectacle dramàtic|espectacle]]s.


Exemples d'arts escèniques són la [[dansa]], el [[teatre]], la [[dansa-teatre]], el [[circ]], l'[[òpera]], les [[arts vives]], la [[prestidigitació]], el [[transformisme]] i les [[Varietats (gènere teatral)|varietats]]. No tenen un àmbit educatiu bo, ja que no són ensenyades ni a [[primària]] ni a l'[[educació obligatòria]], i els [[batxillers artístics]] estan començant a desaparèixer.
Exemples d'arts escèniques són la [[dansa]], el [[teatre]], la [[dansa-teatre]], el [[teatre-màgia]], el [[circ]], l'[[òpera]], les [[arts vives]], la [[prestidigitació]], el [[transformisme]] i les [[Varietats (gènere teatral)|varietats]]. No tenen un àmbit educatiu bo, ja que no són ensenyades ni a [[primària]] ni a l'[[educació obligatòria]], i els [[batxillers artístics]] estan començant a desaparèixer.


==Espectacle ==
==Espectacle ==

Revisió del 10:36, 10 juny 2020

Intèrpret d'arts escèniques, en 2009

Les arts escèniques són aquelles arts de representació que es realitzen en un escenari, com ara el d'un teatre o un circ. Les obres d'art que produeixen les arts escèniques són els espectacles.

Exemples d'arts escèniques són la dansa, el teatre, la dansa-teatre, el teatre-màgia, el circ, l'òpera, les arts vives, la prestidigitació, el transformisme i les varietats. No tenen un àmbit educatiu bo, ja que no són ensenyades ni a primària ni a l'educació obligatòria, i els batxillers artístics estan començant a desaparèixer.

Espectacle

Espectacle dramàtic, any 2013

A les arts escèniques, l'espectacle és l'objecte creatiu central del procés de comunicació dramàtica. Consisteix a una presentació davant d'un auditori d'una ficció, executada per uns intèrprets, que aporten el seu propi cos (i a través d'ell la veu, el gest i el moviment), i en el cas general també un conjunt heterogeni d'elements escènics, incloent la il·luminació, el so (que pot ser música, veu en off i altres efectes sonors diversos), les projeccions, l'escenografia, els objectes accessoris, el vestuari, la perruqueria, el maquillatge i les màscares. De tots aquests elements, els únics obligatoris són almenys un intèrpret i almenys un espectador. En general l'espectacle es desenvolupa en un espai donat durant un temps determinat i té una finalitat.[1]

Escena contemporània

En aquest espectacle el director no guia a l'espectador en un únic focus i a més l'atzar fa que cada dia sigui diferent, trencant els preceptes de l'escena tradicional.

Igual que a les arts plàstiques, a partir dels anys seixanta les arts escèniques a Europa van viure una revolució que va trencar amb les representacions tradicionals i el psicologisme i l'estètica realista que es valorava fins aleshores. Aquests canvis van afectar totes les arts escèniques, incloent el teatre, la dansa, l'òpera i el circ, sense oblidar l'aparició d'un tipus d'espectacle diferent: el happening i l'art d'acció o performance.[2]

La dansa amb el postmodernisme es va renovar totalment, més enllà de l'estil neoclàssic, incorporant accions físiques quotidianes o tretes d'oficis, arts marcials, jocs i esports, per exemple; i incorporant el text en diverses formes, incloent fins i tot la veu. A més es considera l'atzar, la forma per la forma (dance is motion, not emotion) i la independència de la música, que ocorre al mateix temps però no supedita a la dansa a ella. D'altra banda, els directors teatrals també experimenten amb nous conceptes de l'espai i el temps, a més de la relació amb el text, que pot ser independent del cos (en l'ús de la veu en off, per exemple). Els dramaturgs van acostar el text a la parla quotidiana, el van fer més ritual, en van buscar l'essència, la musicalitat, el ritme i també el van desconstruir. Les arts audiovisuals s'incorporen, a més de tota mena de tecnologia.[2]

Vegeu també

Referències

  1. Ramón X. Roselló, Anàlisi de l'obra teatral, editat per l'Abadia de Montserrat, 2011. ISBN 9788498834437 (català)
  2. 2,0 2,1 Mercè Saumell, El teatre contemporani, editorial UOC, 2006. ISBN 8497884027 (català)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arts escèniques