Quart: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
Línia 26: Línia 26:


== Vegeu també ==
== Vegeu també ==
* Montigalar 466m. (Quart), muntanya.
* [[Montigalar]] 466m. (Quart), muntanya.
* [[Celrè]]
* [[Museu de la Terrissa de Quart]]
* [[Museu de la Terrissa de Quart]]
* [[Santa Margarida de Quart]]
* [[Santa Margarida de Quart]]

Revisió del 10:11, 11 juny 2020

Per a altres significats, vegeu «Quart (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaQuart
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 56′ 24″ N, 2° 50′ 24″ E / 41.939894°N,2.83987°E / 41.939894; 2.83987
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Girona
ComarcaGironès Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població4.026 (2023) Modifica el valor a Wikidata (105,67 hab./km²)
Llars61 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciQuartenc, quartenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície38,1 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perOnyar Modifica el valor a Wikidata
Altitud91 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataFerran Rodero Tomas (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal17242 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE17142 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT171426 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webquart.cat Modifica el valor a Wikidata

Quart és un municipi de la comarca del Gironès que forma part de l'àrea metropolitana de la ciutat de Girona. És un important referent de la ceràmica i la terrissa a Catalunya. Fa més de 700 anys que es té constància dels seus inicis. Pels volts de la primera setmana de desembre es porta a terme la Fira Mercat de la Terrissa Catalana de Quart. Hi ha documentats dos poblats ibèrics, el de La Creueta, situat al Puig d'en Rovira, i el de Castellar de la Selva.[1]

Fills il·lustres

Demografia

Entitat de població Habitants
Castellar de la Selva 12
la Creueta 258
Montnegre 14
Palol d'Onyar 517
Quart 2.314
Sant Mateu de Montnegre 35
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
65 64 61 307 473 1.139 950 1.003 755 672

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
896 921 1.089 990 1.043 1.185 1.272 1.969 2.094 2.094

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.123 2.183 2.402 2.545 2.609 2.637 2.762 2.983 3.255
3.441

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
3.478
3.640
3.798
3.906 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Fira Mercat de la Terrissa Catalana de Quart

La història de la terrissa de Quart té el seu inici durant la baixa edat mitjana, quan un grup d'artesans s'establiren en aquesta zona, rica en terres argiloses, per desenvolupar la seva labor.

Posteriorment, aquests artesans es van agrupar en la confraria de Santa Justa i Santa Rufina, i sota aquest gremi van viure entre els segles XVI i XIX una època d'esplendor econòmic, fins que l'aparició de nous materials i noves tecnologies feu entrar al sector en crisi, A partir d'aquest moment Quart s'especialitzà progressivament en la ceràmica decorativa i artística, i durant aquesta nova etapa el municipi viurà un període clau en la història de la ceràmica catalana, emparat en l'estètica Modernista i Noucentista i impulsat per artistes com Gustau Violet, Rafael Masó o Fidel Aguilar.[2]

Referències

  1. MALUQUER DE MOTES I NICOLAU, J., 1987. Història de Catalunya. Prehistòria i Edat Antiga fins al segle III
  2. Saliné i Perich, Marta; Vilardell i Parruella, Roser. Tradición y modernidad: la cerámica en el Modernismo (en castellà). Edicions Universitat Barcelona, 2006, p. 351. ISBN 8447530884. 

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quart