Batalla d'Adrianòpolis (1205): diferència entre les revisions
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
| Línia 11: | Línia 11: | ||
|comandant1= [[Kalojan I Asen de Bulgària]] |
|comandant1= [[Kalojan I Asen de Bulgària]] |
||
|comandant2= [[Balduí I de Constantinoble]] |
|comandant2= [[Balduí I de Constantinoble]] |
||
|força_numèrica1= nombre desconegut de búlgars<br/>14.000 Cumans<ref name="Cumans">J. Phillips, ''The Fourth Crusade and the Sack of Constantinople'', 289</ref> |
|força_numèrica1= nombre desconegut de búlgars<br/>14.000 Cumans<ref name="Cumans">J. Phillips, ''The Fourth Crusade and the Sack of Constantinople'', 289</ref> |
||
|força_numèrica2= Desconeguts |
|força_numèrica2= Desconeguts |
||
|baixes1= Desconegudes, lleugeres |
|baixes1= Desconegudes, lleugeres |
||
Revisió del 01:46, 17 juny 2020
| Guerres Búlgaro-Llatines | |||
|---|---|---|---|
.png)  | |||
| Tipus | batalla | ||
| Data | 14 d'abril de 1205 | ||
| Coordenades | 41° 40′ 00″ N, 26° 34′ 00″ E / 41.66667°N,26.56667°E | ||
| Lloc | Edirne | ||
| Resultat | Decisiva victoria búlgara i captura de l'emperador llatí Baldui I | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
La batalla d'Adrianòpolis (1205) va ser una de les batalles posteriors al saqueig de Constantinoble en la Quarta Croada. A pesar de l'enemistat comú contra els romans d'Orient, l'emperador Balduí es va enfrontar al tsar búlgar Kalojan I Asen a l'exigir-li l'entrega de territoris recentment ocupats. A més a més, els terratinents grecs de Tràcia oferiren al tsar la corona imperial a canvi d'expulsar als llatins de la capital.
La batalla fou una completa victòria búlgara, que va destruir quasi per complet a l'exèrcit llatí i va capturar a l'emperador Baldui, del que mai es va tornar a saber res. El dux de Venècia Enrico Dandolo va portar les forces restants de tornada a Constantinoble i va aconseguir contenir als búlgars fins a l'arribada del nou emperador, Enric. Això no obstant, aquesta derrota va trencar el poder franc, acabant amb l'objectiu de conquerir tot l'Imperi Romà d'Orient, ja que va donar temps als exiliats a organitzar la defensa en el que serien el Despotat d'Epir i l'Imperi de Nicea
Referències
- ↑ J. Phillips, The Fourth Crusade and the Sack of Constantinople, 289
Bibliografia
- История на българската държава през средните векове. Том III. Второ българско царство. България при Асеневци (1187—1280), I. Освобождение и обединение на българските земи, 5. Отношенията на Калоян към латинци и ромеи by Васил Н. Златарски
- История на България. Том ІІІ. Втора българска държава, издателство на БАН, София, 1982
- Българските ханове и царе VІІ-ХІV век. Историко-хронологичен справочник, Държавно издателство Петър Берон, София, 1988, Йордан Андреев