Carlos Navarro Rodrigo: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m →‎top: normalitzar comodins càrrecs, replaced: k_etiqueta → k_etiqueta (2) AWB
m neteja i estandardització de codi
Línia 12: Línia 12:
| partit_politic = [[Partit Liberal (Espanya)|Partit Liberal]]
| partit_politic = [[Partit Liberal (Espanya)|Partit Liberal]]
}}
}}
'''Carlos Navarro Rodrigo''' ([[Alacant]], [[24 de setembre]] de [[1833]] - [[Madrid]], [[24 de desembre]] de [[1903]]) fou un periodista i polític valencià, ministre durant la [[restauració borbònica]].
'''Carlos Navarro Rodrigo''' ([[Alacant]], [[24 de setembre]] de [[1833]] - [[Madrid]], [[24 de desembre]] de [[1903]]) fou un periodista i polític valencià, ministre durant la [[restauració borbònica]].

== Biografia ==
== Biografia ==
Pertanyia a una família humil i fou company d'Institut d'[[Emilio Castelar]], però no va poder acabar els estudis per dificultats econòmiques. Tot i això, des de 1850 va col·laborar a nombrosos diaris com ''La Regeneración'' (1853), ''El Agente de Alicante'' (1852-1853), ''El Eco de Manzanares'' (1854), ''La Flor, El Album Literario'' i ''La Unión Liberal''. El 1841 es va instal·lar a Madrid, on des de 1854 formà part de la redacció d'[[El Debate]] i des del 1856 al de ''La Época'', gràcies al seu article ''La situación''. També fou cronista del ''[[Diari de Barcelona]]''
Pertanyia a una família humil i fou company d'Institut d'[[Emilio Castelar]], però no va poder acabar els estudis per dificultats econòmiques. Tot i això, des de 1850 va col·laborar a nombrosos diaris com ''La Regeneración'' (1853), ''El Agente de Alicante'' (1852-1853), ''El Eco de Manzanares'' (1854), ''La Flor, El Album Literario'' i ''La Unión Liberal''. El 1841 es va instal·lar a Madrid, on des de 1854 formà part de la redacció d'[[El Debate]] i des del 1856 al de ''La Época'', gràcies al seu article ''La situación''. També fou cronista del ''[[Diari de Barcelona]]''
Línia 24: Línia 25:
Durant el govern provisional de [[Francisco Serrano Domínguez|Serrano]] fou [[Ministre de Foment d'Espanya|Ministre de Foment]] entre el 3 de setembre i el 31 de desembre de 1874. Fou escollit novament diputat per [[Almeria]] a les [[eleccions generals espanyoles de 1879]], per [[Sorbas]] i [[Villacarrillo]] a les de [[eleccions generals espanyoles de 1881|1881]] i novament per Almeria a les de [[eleccions generals espanyoles de 1886|1886]]. Durant aquestes legislatures va propiciar la creació de l'Escola d'Arts i Oficis d'Alacant (1886), l'Escola de Comerç i el barri de [[Benalua]] El 1884-1885 fou nomenat senador per la [[província de Tarragona]].
Durant el govern provisional de [[Francisco Serrano Domínguez|Serrano]] fou [[Ministre de Foment d'Espanya|Ministre de Foment]] entre el 3 de setembre i el 31 de desembre de 1874. Fou escollit novament diputat per [[Almeria]] a les [[eleccions generals espanyoles de 1879]], per [[Sorbas]] i [[Villacarrillo]] a les de [[eleccions generals espanyoles de 1881|1881]] i novament per Almeria a les de [[eleccions generals espanyoles de 1886|1886]]. Durant aquestes legislatures va propiciar la creació de l'Escola d'Arts i Oficis d'Alacant (1886), l'Escola de Comerç i el barri de [[Benalua]] El 1884-1885 fou nomenat senador per la [[província de Tarragona]].


Entre octubre de 1886 i juny de 1888 fou nomenat novament ministre de Foment sota el govern de [[Sagasta]]; durant el seu mandat va reincorporar a l'Estat els Instituts i Escoles Normals, va crear les Escoles de Comerç, les Granges-Escola i els Laboratoris Vinícoles i va fundar la Caixa de Drets Passius del Magisteri i l'Institut Central Meteorològic, antecessor de l'[[Agència Estatal de Meteorologia]]. Després fou senador per la [[província d'Almeria]] el 1889-1890, president del Tribunal de Comptes del Regne i senador per dret propi el 1891-1893 i president honorari de la [[Cambra de Comerç de Madrid]].
Entre octubre de 1886 i juny de 1888 fou nomenat novament ministre de Foment sota el govern de [[Sagasta]]; durant el seu mandat va reincorporar a l'Estat els Instituts i Escoles Normals, va crear les Escoles de Comerç, les Granges-Escola i els Laboratoris Vinícoles i va fundar la Caixa de Drets Passius del Magisteri i l'Institut Central Meteorològic, antecessor de l'[[Agència Estatal de Meteorologia]]. Després fou senador per la [[província d'Almeria]] el 1889-1890, president del Tribunal de Comptes del Regne i senador per dret propi el 1891-1893 i president honorari de la [[Cambra de Comerç de Madrid]].


== Obres ==
== Obres ==
Línia 53: Línia 54:
|després=[[José Canalejas]]
|després=[[José Canalejas]]
|anys=[[1886]] - [[1888]]}}
|anys=[[1886]] - [[1888]]}}
{{Finalitza taula}}
{{Finalitza taula}}
{{I Govern Sagasta}}
{{I Govern Sagasta}}
{{III Govern Sagasta}}
{{III Govern Sagasta}}

Revisió del 02:11, 23 juny 2020

Infotaula de personaCarlos Navarro Rodrigo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 setembre 1833 Modifica el valor a Wikidata
Alacant Modifica el valor a Wikidata
Mort24 desembre 1903 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Ministre de Foment
3 de setembre de 1874 – 31 de desembre de 1874
10 d'octubre de 1886 – 14 de juny de 1888
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, periodista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal
Diputat al Congrés dels Diputats

Circumscripció electoral: districte electoral d'Huete
Governador civil de la província de Balears
Diputat al Congrés dels Diputats

Circumscripció electoral: Almeria
Governador civil
Senador al Senat espanyol
Diputat al Congrés dels Diputats

Circumscripció electoral: districte electoral de Purchena
Modifica el valor a Wikidata

Carlos Navarro Rodrigo (Alacant, 24 de setembre de 1833 - Madrid, 24 de desembre de 1903) fou un periodista i polític valencià, ministre durant la restauració borbònica.

Biografia

Pertanyia a una família humil i fou company d'Institut d'Emilio Castelar, però no va poder acabar els estudis per dificultats econòmiques. Tot i això, des de 1850 va col·laborar a nombrosos diaris com La Regeneración (1853), El Agente de Alicante (1852-1853), El Eco de Manzanares (1854), La Flor, El Album Literario i La Unión Liberal. El 1841 es va instal·lar a Madrid, on des de 1854 formà part de la redacció d'El Debate i des del 1856 al de La Época, gràcies al seu article La situación. També fou cronista del Diari de Barcelona

Compaginà el periodisme amb el càrrec de secretari del Gabinet d'Estat al Ministeri de la Governació. Fou membre de la Unió Liberal i amic de Leopoldo O'Donnell, a qui acompanyà a la guerra d'Àfrica com a corresponsal i responsable de la impremta al front. Fou escollit per primer cop diputat a Corts Espanyoles el 1858 pel districte de Pego, i va repetir el 1865 pel de Palma. El 1864 fou nomenat governador civil de les Illes Balears, però dimití quan tornà al poder Ramón María Narváez i el 1865 cap de la Secció de Construccions Civils del Ministeri de Governació.

Fou obligat a combatre l'aixecament del 2 de febrer de 1866 del general Prim contra el govern, però ajudà a escapar alguns dels implicats (Emilio Castelar, Cristino Martos Balbi i Manuel Becerra Bermúdez). El 1867 va signar amb altres diputats i senadors una protesta contra el govern d'Isabel II d'Espanya i per això fou bandejat a Oviedo. Per aquest motiu va col·laborar amb el general Francisco Serrano Domínguez a preparar la revolució de 1868, durant la qual fou secretari de la Junta Revolucionària de Madrid.

A les eleccions generals espanyoles de 1869 fou elegit diputat per Palma i formà part de la comissió que va lliurar Amadeu de Savoia l'acta pel qual havia estat elegit rei d'Espanya. A les eleccions generals espanyoles de 1871 fou elegit diputat del Partit Constitucional per Huete (província de Conca), mentre que a les d'abril de 1872 i 1876 ho fou pel de Purchena (província d'Almeria).

Durant el govern provisional de Serrano fou Ministre de Foment entre el 3 de setembre i el 31 de desembre de 1874. Fou escollit novament diputat per Almeria a les eleccions generals espanyoles de 1879, per Sorbas i Villacarrillo a les de 1881 i novament per Almeria a les de 1886. Durant aquestes legislatures va propiciar la creació de l'Escola d'Arts i Oficis d'Alacant (1886), l'Escola de Comerç i el barri de Benalua El 1884-1885 fou nomenat senador per la província de Tarragona.

Entre octubre de 1886 i juny de 1888 fou nomenat novament ministre de Foment sota el govern de Sagasta; durant el seu mandat va reincorporar a l'Estat els Instituts i Escoles Normals, va crear les Escoles de Comerç, les Granges-Escola i els Laboratoris Vinícoles i va fundar la Caixa de Drets Passius del Magisteri i l'Institut Central Meteorològic, antecessor de l'Agència Estatal de Meteorologia. Després fou senador per la província d'Almeria el 1889-1890, president del Tribunal de Comptes del Regne i senador per dret propi el 1891-1893 i president honorari de la Cambra de Comerç de Madrid.

Obres

  • El Cardenal Cisneros, (1868/9, Revista de España, assaig biogràfic.)
  • O'Donnell y su tiempo (1869)
  • La crisis de España (1870)
  • La Restauración y su primer ministro (1877)
  • Un período de oposición (1886)
  • Notas dispersas (1893)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carlos Navarro Rodrigo



Càrrecs públics
Precedit per:
Eduardo Alonso Colmenares 		Ministre de Foment

1874 		Succeït per:
Manuel Orovio Echagüe
Precedit per:
Eugenio Montero Ríos 		Ministre de Foment

1886 - 1888 		Succeït per:
José Canalejas
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carlos_Navarro_Rodrigo&oldid=23857907»