Pau Gasol i Sáez

Pau Gasol i Sáez

(2022)
Biografia
Naixement	(ca) Pau Gasol Sáez 6 juliol 1980 (43 anys) Barcelona
Dades personals
Formació	Universitat de Barcelona
Alçada	215 cm
Activitat
Camp de treball	Basquetbol
Ocupació	jugador de bàsquet, actor, esportista professional
Activitat	1998  –  2021
Nacionalitat esportiva	Espanya
Esport	basquetbol
Lliga	NBA i Lliga ACB de bàsquet
Posició a l'equip	Aler pivot i pivot
Núm. esportiu	16
Elecció al draft per	Atlanta Hawks
Trajectòria   Equip 1998–2001 FC Barcelona Bàsquet 2001–2008 Memphis Grizzlies (pivot, aler pivot) 2008–2014 Los Angeles Lakers (pivot, aler pivot) 2014–2016 Chicago Bulls (aler pivot, pivot) 2016–2019 San Antonio Spurs (aler pivot, pivot) 2019–2019 Milwaukee Bucks 3 2019–2020 Portland Trail Blazers 0 (0) 2021–2021 FC Barcelona Bàsquet   Selecció nacional 2001–2021   Espanya
Participà en
2020	bàsquet als Jocs Olímpics d'estiu de 2020 - competició masculina (6è)
2017	Eurobasket 2017
2016	bàsquet als Jocs Olímpics d'estiu de 2016 - torneig masculí (3r)
2015	Eurobasket 2015
2014	Campionat del Món de bàsquet masculí de 2014
2012	bàsquet als Jocs Olímpics d'estiu de 2012 - torneig masculí (2n)
2011	Eurobasket 2011
2009	Eurobasket 2009
2008	bàsquet masculí als Jocs Olímpics d'estiu de 2008 (2n)
2007	Eurobasket 2007
2006	Campionat del Món de bàsquet masculí del 2006
2004	basketball at the 2004 Summer Olympics – men's tournament (en) (7è)
2003	Eurobasket 2003
2002	Campionat del Món de bàsquet masculí del 2002
2001	Eurobasket 2001
Família
Germans	Marc Gasol i Sáez i Adrià Gasol i Sáez
Premis (2021)  Creu de Sant Jordi (2017)  Medalla d'Or al Mèrit en el Treball (2017)  Medalla al Mèrit en el Treball (2015)  Premi Princesa d'Astúries dels Esports (2015)  Galardón Camino Real (en) (2012)  Premi al Millor Ciutadà J. Walter Kennedy (2009, 2015)  FIBA EuroBasket MVP (en) (2007)  Medalla d'Or del Mèrit Esportiu d'Espanya (2006)  Esportista català de l'any (2002)  equip All-Rookie de l'NBA (2002)  Rookie de l'Any de l'NBA (2001)  Esportista català de l'any (2001)  Català de l'Any
Signatura
Lloc web	paugasol.com

Pau Gasol i Sáez (Barcelona, 6 de juliol de 1980) és un jugador català de bàsquet. Va néixer a Barcelona (tot i que als sis anys es traslladà a Sant Boi de Llobregat) en una família relacionada amb la medicina i el bàsquet. Actualment és jugador dels Portland Trail Blazers de l'NBA.

Va ser el segon jugador espanyol i primer jugador català de la història fitxat per un equip de l'NBA (Memphis Grizzlies, 2001), i considerat un dels més destacats jugadors de la selecció espanyola de bàsquet. El 14 de juny de 2009 va esdevenir el primer jugador català en guanyar l'anell de campió de l'NBA. Ha estat dos cops guardonat amb el premi Mr. Europa, els anys 2004 i 2009.

Biografia

Va néixer a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, a Barcelona. Als sis anys es va traslladar a Sant Boi de Llobregat. Son pare, Agustí Gasol, és infermer i sa mare, Marisa Sáez, internista. Pau Gasol va estudiar medicina durant uns mesos, però ho va deixar perquè no ho podia compaginar amb el bàsquet. És el gran de tres germans, dels quals, en Marc, ja és professional del bàsquet. Amb 2,15 metres d'alçada, és un aler-pivot dretà molt àgil i ràpid, capaç de jugar tant a prop de la cistella com lluny, especialista a penetrar a cistella i amb un bon tir exterior.

La temporada 1997-98 va ingressar al Futbol Club Barcelona, debutant a la lliga ACB el 17 de gener de 1999. Amb el club barceloní va guanyar dues Lligues ACB i una Copa del Rei. Amb només vint anys es va convertir en un jugador tan determinant en la lliga espanyola, que immediatament va entrar al draft de l'NBA. Triat en el tercer lloc del draft de l'NBA de l'any 2001, va ser contractat pels Memphis Grizzlies. Va debutar la temporada 2001-02 guanyant el premi de Novell (rookie) de l'Any de l'NBA aquella mateixa temporada. Demés, va ser triat per votació dels afeccionats com a jugador de l'any de l'NBA el 2004. Líder indiscutible del seu equip, ha aconseguit classificar-lo per als play-off tres cops consecutius (2004 a 2006) per primer cop en la història del club.

Ha jugat partits amistosos amb la selecció catalana, i ha passat per les diverses seleccions espanyoles. Amb la selecció júnior es va proclamar campió d'Europa (1998) i del Món (1999), derrotant a la final a la selecció dels Estats Units. El 15 d'agost del 2001 va debutar amb l'absoluta, amb la qual ha aconseguit tres medalles en campionats d'Europa (plata a Espanya 2007, plata a Suècia 2003 i bronze a Turquia 2001) i una medalla d'or al Campionat del Món del Japó 2006. Ha rebut nombrosos premis i mencions per la seva trajectòria esportiva, però cal destacar-ne un de no esportiu: fou triat Català de l'Any 2001 pel diari El Periódico de Catalunya, guardó atorgat per votació popular. El 2006 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.

L'1 de febrer de 2008 Memphis traspassà el jugador als Los Angeles Lakers a canvi de Kwame Brown, Javaris Crittenton, dues rondes dels Draft del 2008 i 2010 i els drets sobre son germà Marc. El juny de 2015 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports, juntament amb son germà Marc. El setembre de 2017 esdevingué el màxim anotador de la història dels Eurobasket, en trencar la marca de 1.104 punts fins llavors en possessió del francès Tony Parker.

El 6 de juliol del 2019, va contraure matrimoni amb la nord-americana Catherine McDonnel, una jove comunicadora coneguda per aparèixer com a reportera en diversos canals televisius del país.

Trajectòria esportiva

• Escola Esportiva Llor Sant Boi (categories inferiors)
• CB Cornellà (categories inferiors)
• FC Barcelona: 1999-2001
• Memphis Grizzlies: 2001-2008
• Los Angeles Lakers: 2008-2014
• Chicago Bulls: 2014-2016
• San Antonio Spurs: 2016-2019
• Milwaukee Bucks: 2019-2019
• Portland Trail Blazers: 2019-actualitat

Europa

Va començar a jugar al bàsquet en les categories escolars del seu col·legi, Col·legi Llor. D'allà va fitxar pel CB Cornellà, que en aquella època feia les funcions de planter del FC Barcelona, on ja li va començar a resultar més difícil compaginar estudis i esport d'elit. A Cornellà i amb 1,85 d'açada, jugava de base, la qual cosa explica el magnífic control de la pilota que posseeix el santboià. La temporada 1997-98, amb disset anys, Gasol va ingressar al FC Barcelona, equip amb el qual es va proclamar Campió d'Espanya Júnior. Des de llavors, Pau començava a fer part de les convocacions amb la selecció espanyola en categories inferiors.

El 1998, la selecció aconsegueix el campionat d'Europa Juvenil i el trofeu Albert Schweitzer. En aqueixos campionats, Pau va cridar l'atenció de diverses universitats americanes, que li van oferir beques per tal que estudiés i jugués al bàsquet als Estats Units. El més curiós de tot és que Pau no comptava amb massa minuts, però la seva alçada, envergadura i coordinació va ser el que va cridar l'atenció dels observadors. Tanmateix, i malgrat que la idea seduïa el català, Pau va desestimar la idea i va voler provar de triomfar a Espanya. Un home important en aqueixa decisió va ser Joan Montes, que li va assegurar la seva ajuda per créixer a tots els nivells en el club. El temps donaria la raó a Gasol, que va debutar a la Lliga ACB el 17 de gener de 1999 davant el Càceres CB. Va jugar tres partits més amb el primer equip i la resta el va passar amb l'equip de Lliga EBA.

La temporada 1999-00 va pujar definitivament a l'equip de Lliga ACB però sense gaudir d'excessiu protagonisme, al contrari que durant la temporada 2000-01, on va explotar definitivament. Pau va haver de suplir el lesionat Rony Seikaly, fitxatge estrella del Barça. La seva irrupció total té dos punts claus: els playoffs de la Lliga ACB i la Copa del Rei de Màlaga. En ambdós campionats va aconseguir el títol (era la seva 2a ACB) i l'MVP. Tanmateix, l'equip no va poder lluitar per l'Eurolliga després de caure davant de la Benetton Treviso, contra el qual Gasol no va poder jugar per una inoportuna apendicitis. Faria 11,3 punts i 5,2 rebots en 23,8 minuts de mitjana en lliga regular. Amb l'interès de diverses franquícies NBA després d'ell, era el moment de provar sort a l'NBA en el millor moment possible, després d'alçar-se amb el doblet i, posteriorment, aconseguir la medalla de bronze a l'estiu durant l'Eurobasket de Turquia.

Amèrica del Nord

Temporada 2001-02

Vestint la samarreta dels Memphis Grizzlies

Els pronòstics del draft l'enquadraven entre les eleccions 10 i 15, per la qual cosa l'opció que més força tenia era la d'ésser un any més a Barcelona, atès que no sortir entre els deu primers no suposava un impediment econòmic en no poder rescindir el seu contracte. Tanmateix, va saltar la sorpresa, Pau va ser elegit per Atlanta Hawks al lloc tres del draft de 2001, convertint-se en el jugador no format als EUA elegit en el número més alt del draft en aquell moment (després el superaria Andrea Bargnani). Instants després a la seva elecció, Gasol va ser traspassat, juntament amb Lorenzen Wright i Brevin Knight, a Memphis Grizzlies a canvi dels drets del llavors jugador franquícia Shareef Abdur-Rahim. La seva presentació oficial va tenir lloc l'1 d'octubre de 2001 amb el 16 a l'esquena.

En la seva primera temporada tot va sortir rodó, ningú no hauria imaginat una irrupció així en un jugador europeu. Memphis va apostar fort per ell però fins i tot la pròpia franquícia es va sorprendre del creixement basquetbolístic tan ràpid que estava duent a terme el 16 dels Grizzlies. En la seva primera temporada en l'NBA, en la 2001-02, o anant més enllà, el primer mes de competició, Pau es convertiria en l'estendard dels Grizzlies. Debutaria davant de Detroit Pistons, aconseguint els seus primers dos punts després d'assistència de Jason Williams i una esmaixada posterior. Acabaria anotant quatre punts. Una lesió de Stromile Swift en el quart partit permet que Pau sigui titular davant de Phoenix Suns: aquella nit en Pau se'n va anar a vint-i-set punts i des de llavors no perdria la titularitat a l'equip.

Les seves mitjanes en la primera temporada es van saldar amb 17,6 punts, 8,9 rebots, 2,7 assistències i 2,06 taps en 82 partits, únic jugador de l'equip en disputar tots els partits de lliga. Números impressionants que li van valer per a aconseguir el premi de Rookie de l'Any per unanimitat, després d'alçar-se amb el premi de millor principiant en els mesos de novembre, gener i març. Òbviament, va ser també inclòs en el Millor Quintet de Rookies. Va liderar els principiants en punts, rebots, taps i percentatges de tir. Fou el màxim anotador de l'equip en trenta-set ocasions, i el màxim rebotejador en quaranta-tres, anotant en dobles dígits en setanta-dos dels vuitanta-dos partits, incloent-hi trenta partits amb més de vint punts i tres amb més de trenta. Va participar de l'espectacle de l'All Star jugant el Rookie Challenge, on va aportar a la victòria dels principiants deu punts i set rebots. Cal destacar el seu primer partit com a titular, on va fer vint-i-set punts a Phoenix Suns.

La seva millor actuació va arribar el 5 d'abril de 2002 amb trenta-dos punts (màxima anotació personal aquella temporada) i catorze rebots davant de Houston Rockets, contra qui va estar a punt de signar el seu primer triple-doble aqueix mes amb divuit punts, onze rebots i vuit assistències. El seu màxim rebotejador va estar en disset, davant d'Orlando Magic. Per a la història també va quedar una espectacular esmaixada davant del seu jugador favorit, Kevin Garnett, qui una jugada abans li havia reptat aplaudint-li a la cara després de superar-lo. Tot La Piramide es va posar dreta a aplaudir esbojarradament el català, malgrat que el partit estava sentenciat per als Wolves. El moment més emocionant va ser el partit que el va enfrontar a Michael Jordan.

L'equip va aconseguir un balanç de 23-59 en una temporada de mera transició. La desgràcia també es va encebar amb els Grizzlies, que van veure caure a dos jugadors en qui hi havia grans esperances dipositades: Bryant Reeves i Michael Dickerson. Víctimes de lesions eternes, van anunciar la seva retirada del bàsquet professional, deixant bastant coix l'equip de Tennessee.

Temporada 2002-03

En la 2002-03 va millorar lleugerament les seves prestacions individuals amb 19 punts, 8.8 rebots i 2.8 assistències, però curiosament va jugar gairebé un minut menys de mitjana, a causa de la política de rotacions que va seguir el nou entrenador Hubbie Brown després d'haver estat acomiadat Sidney Lowe amb l'equip 0-8.

Un any més, va ser l'únic Grizzlie en no perdre's ni un partit. Va acabar 9è en percentatge de tir en la lliga (51%), 10è en dobles-dobles (32), 12è en rebots (8,8), 14è en taps (1,8) i 30è en anotació (19 de mitjana). Va acreditar 22,8 punts, 10,8 rebots i 2,5 taps el mes de gener, igualant el seu record en punts en fins a 3 ocasions, davant New York Knicks, Philadelphia 76ers i Torontó Raptors. En rebots el va igualar en 4 ocasions, i en taps només una, igualant els seus 7. Va participar, novament, en l'All Star Weekend 2003, integrant l'equip dels sophomores (jugadors de 2n any) en el partit contra els rookies (debutants), millorant en aquesta ocasió amb 17 punts i 11 rebots. Possiblement seu millor partit d'aquell any va tenir lloc davant de Boston Celtics un 3 de març de 2003 amb 23 punts i 17 rebots. L'equip va tornar a naufragar amb 28 victòries i 54 derrotes, però el rumb de la franquícia canviaria radicalment a partir del següent any.

Temporada 2003-04

En la 2003-04 l'equip provaria per primera vegada en la seva història les mels dels playoffs, liderats per un 50-32 en lliga regular. Amb la política socialista de Brown com a principal atenuant, Pau va disminuir els seus minuts considerablement (de 36 va passar a jugar 31,5) i per ende, les seves mitjanes, 17,7 punts, 7,7 rebots i 2,5 assistències. El sistema de Brown no convencia però donava resultats col·lectius. En playoffs van caure per 4-0 davant de San Antonio Spurs en 1a ronda, amb uns números de Pau insuficients, 18,5 punts, 5 rebots i 2,5 assistències. Va liderar l'equip en anotació, rebots i taps. Es va perdre el seu primer partit en l'NBA el 5 d'abril de 2004 per una lesió al peu, posant fi a la ratxa de 240 partits consecutius en pista, 6a millor ratxa de la lliga. Supero el seu record en anotació, rebots i taps. En punts davant de Cleveland Cavaliers amb 37, el 29 de novembre de 2003, en rebots amb 18 davant de Los Angeles Clippers i va igualar un record de la franquícia amb 8 taps, aconseguits davant de Phoenix Suns, a més del fet que anoti aquella nit 17 punts, capturar 10 rebots i repartir 5 assistències. Va aconseguir assolir els 3.000 punts el 31 d'octubre de 2003 davant de Boston Celtics, i els 1.500 rebots el 12 de novembre de 2003 davant Orlando Magic.

Temporada 2004-05

La temporada va començar amb la renovació de Gasol, Memphis va reconèixer el seu treball i va ampliar el contracte fins a 2011. Gasol acabava la seva relació amb els Grizzlies el 2005 i per la pròxima temporada anava a percebre 4,1 milions de dòlars, però es va firmar una ampliació per la qual passaria a cobrar uns 70 milions de dòlars per als pròxims set anys.

Per segon any consecutiu, l'equip assolia els playoffs rere un balanç de 45-37, en una temporada per la qual van passar fins a tres entrenadors per la banqueta dels Grizzlies. Brown es va haver de retirar amb 5-7 per problemes de salut, sent substituït per Lionel Hollins, un interí de la franquícia que hi va haver al càrrec de l'equip fins que es va fitxar Mike Fratello, amb qui l'equip es va disparar amb 40 triomfs i 26 derrotes. El nou tècnic de la franquícia era un entrenador l'èxit del qual basava en la defensa, les possessions llargues i el bàsquet-control, aspectes que, indubtablement no afavorien al lluïment personal de Gasol. En 32 minuts de mitjana|mitja va estar en 17,8 punts, 7,3 rebots i 2,4 assistències, millorant les seves prestacions en posttemporada amb 21,3 punts, 7,5 rebots i 2,5 assistències en 33,3 minuts, encara que aconseguint el mateix resultat, 4-0, aquesta vegada davant Phoenix Suns.

Va ser elegit Jugador de la Setmana en la Conferència Oest del 27 de desembre al 2 de gener, després de firmar 23,6 punts, 7,7 rebots, 3,3 assistències i 1,3 taps. Va jugar el seu millor partit de la temporada davant els Sixers amb 34 punts, 15 rebots, 2 assistències, 3 taps i 1 recuperació. Aquella temporada, Gasol tindria la seva primera lesió seriosa en l'NBA, una fasciïtis plantar que el va oblitar a perdre's 23 partits. Això va ser el 25 de gener de 2005, a la fi de novembre, una torçada de turmell el faria perdre tres partits. El 12 de novembre davant de Golden State Warriors igualaria un record de la franquícia de cinc taps en una primera part. L'11 de gener davant d'Indiana Pacers va anotar 31 punts i 4 taps assolint la xifra de 5.000 punts i 500 taps en la seva carrera.

Temporada 2005-06

La temporada 2005-06 la fita més important va ser sens dubte la participació de Gasol en l'All-Star Game de l'NBA, sent el primer espanyol i el primer jugador dels Grizzlies en aconseguir-ho, i aconseguint ser el màxim rebotejador del partit amb 12 rebotes[1].

Va assolir per tercera vegada consecutiva els playoffs, però l'equip seguia yendose de buit, aquesta vegada van caure a les mans de Dallas Mavericks, per 3a vegada seguida, 4-0. En 39,5 minuts Pau se'n va anar fins als 20,3 punts, 6,8 rebots i 3 assistències.

En temporada regular per fi va assolir la barrera dels 20 punts, amb 20,4, a més de 8,9 rebots i 4,6 assistències en 39,2 minuts, una quantitat que s'ajustava més al que el seu protagonisme en l'equip reclamava. Va liderar l'equip en punts en 40 ocasions, 44 en rebots, 39 en assistències i 49 en taps. Va acabar el 19è en la lliga en punts, 17è en rebots, 13è en taps i 11è en minuts. Va superar el seu record personal de punts davant Seattle Supersonics el 28 de març de 2006 amb 44, i va firmar el seu primer triple doble també davant els Sonics amb 21 punts, 12 rebots i 12 assistències. Va ser nomenat Jugador de la Setmana en la Conferència Oest en dues ocasions. A més, es va convertir en el màxim rebotejador en la història de la franquícia superant els 3.072 que lideraven l'esmentat apartat. Un dels seus partits més recordats aquella temporada és el que el va enfrontar a Dirk Nowitzki, guanyant-li la partida amb 36 punts, 15 rebots i 5 assistències. Va anotar bàsquets guanyadors sobre la botzina davant Golden State Warriors i Atlanta Hawks.

Temporada 2006-07

Pau va haver de perdre's l'inici de temporada (23 partits) a causa de la lesió que va sofrir en les semifinals del Mundial del Japó davant Argentina. Però va tornar amb les piles carregades, especialment en la faceta reboteadora, on va millorar substancialment les seves mitjanes. Va acabar la temporada amb 20,8 punts, 9,8 rebots, 3,4 assistències i 2,1 taps, la millor individualment però entelada per la descafeïnada actuació del conjunt, 22 victòries i 60 derrotes. L'equip va destituir Mike Fratello i amb Tony Barone l'equip va jugar més a l'atac, malgrat no obtenir resultats. Llevat del mes de desembre, on Pau va estar jugant com a presa de contacte (tot i així va acreditar més de 17 punts per partit), Gasol ha firmat estadístiques excepcionals en cada un dels mesos que ha jugat. El gener 21,9 punts, 10,7 rebots, 3,4 assistències i 2,7 taps; el febrer 21,8 punts, 11,8 rebots, 3,6 assistències i 2,4 taps; el març 21,7 punts, 10,2 rebots, 3,5 assistències i 2 taps; l'abril 20,4 punts, 11,1 rebots, 4,4 assistències i 2 taps. Va quallar el seu millor partit, amb rècord personal d'anotació de la temporada davant Los Angeles Lakers el 22 de març amb 35 punts i 15 rebots.

Qüestió a part mereix el partit més memorable d'una temporada en la qual va caldre rescatar poc. Va ser el partit que el va enfrontar a Torontó Raptors el 7 de març de 2007. Aquella nit, Gasol necessitava nou punts per superar la marca de 7.801 punts que ostentava Shareef Abdur-Rahim i convertir-se així, en el màxim anotador en la història dels Grizzlies. Era qüestió de temps, va acabar el partit amb 16 punts i els jugadors espanyols José Manuel Calderón i Jorge Garbajosa van ser testimonis d'aquell històric moment.

Durant aquesta temporada el seu nom va sortir a la palestra en un hipotètic traspàs. Gasol volia sortir d'un equip ancorat i sense aspiracions a poder optar a l'anell, i al mercat existien molts equips que sospiraven pel català però les exigents pretensions de Jerry West van dificultar l'acord. L'equip que més va insistir va ser Chicago Bulls, però West insistia en Ben Gordon i Luol Deng com a peces clau en l'operació. Boston Celtics i New Jersey Nets, entre d'altres, van ser algunes de les franquícies de les quals es va parlar.

Temporada 2007-08

Pau Gasol a la seva època a Los Angeles Lakers.

Una temporada en què l'arribada d'un nou entrenador als Grizzlies, Marc Iavaroni que era un dels assistents de Mike D'Antoni als Suns, va propiciar un canvi radical en la forma d'entendre el joc, amb la recerca d'un joc més ràpid i més agressiu que el fes més atractiu de cara l'espectador, i en els rols de joc, que proporcionaven major protagonisme a Rudy Gay en detriment d'un Pau Gasol que cada vegada perdia més pes en el joc. Els canvis, emperò, no milloraren la situació, ja que l'equip no aconseguí retornar en els números de victòries que l'havien dut durant tres temporades consecutives als play-off. Pel que fa a Gasol, continuar a l'equip de Tennessee suposava un retrocés en la seva carrera, ja que es trobava mancat d'objectius i motivacions. Només l'arribada de Navarro suposava una alenada d'aire fresc per ell. Però tot i així patí molts de problemes físics sobretot a l'esquena i també la falta de sintonia amb els seus companys, ja que el joc en equip brillava per la seva absència. Davant d'aquesta situació s'anava cuinant el rumor d'un traspàs pel català. Finalment, l'1 de febrer de 2008 és traspassat a Los Angeles Lakers a canvi de Kwame Brown (número 1 del draft de 2001), el rookie Javaris Crittenton, Aaron McKie, i, a més, els drets sobre el seu germà Marc Gasol i dues primeres rondes del draft de 2008 i 2010. D'aquesta manera s'acomplien les seues aspiracions de deixar Memphis i iniciar una nova etapa al costat de Kobe Bryant amb un equip les aspiracions del qual distaven molt de les dels Grizzlies. Pel que fa a Memphis, els punts positius de la sortida de Gasol, foren el fet d'iniciar un nou projecte jove a partir de nous jugadors com Rudy Gay i Mike Conley, tot aprofitant les futures eleccions del draft així com l'espai salarial que deixà Gasol per intentar adquirir agents lliures. La veritat és que després de 7 temporades a la ciutat que va veure néixer Elvis Presley, molts seguidors estaven descontents amb Gasol i volien iniciar un nou projecte amb un altre jugador, encara que en el moment del traspas els altres equips van creure que els Grizzlies van rebre massa poc per la vàlua de Gasol.

Va realitzar el seu debut amb Los Angeles Lakers el 5 de febrer en l'Izod Center contra New Jersey Nets, on va culminar una magnífica actuació amb 24 punts, 12 rebots i 4 assistències. Després del partit, el seu nou company Kobe Bryant va declarar que "Pau Gasol és increíble". L'arribada del de Sant Boi va suposar una injecció d'entusiasme per l'equip angelí. Tot i estar ja realitzant una bona temporada la lesió al genoll d'Andrew Bynum, estava posant en dubte la gran trajectòria de l'equip. Així, Gasol contribuí a fer que després de la seva arribada sumessin 11 victòries en els seus primers 12 partits. Aquest excel·lent nivell de joc propicià que l'equip aconseguís obtenir el primer lloc de conferència temporalment, però una inoportuna lesió al turmell en el pitjor moment de la temporada, faria que durant el 15 dies restés fora de les pistes, i així perdessin la posició que havien ocupat fins a assolir el tercer lloc. Quan retornà a les pistes, l'equip es tornà a concentrar en el seu objectiu i amb una victòria a l'Staples davant els New Orleans Hornets, aconseguiren definitivament la primera plaça somiada. Així l'esforç de Kobe Bryant, que havia preferit aparcar una operació al dit per no deixar l'equip a l'estacada, com la resta del seu equip donà el fruit perseguit, i aconseguien així l'aventage de camp en totes les eliminatòries pel títol de conferència. La tasca de Gasol havia estat imprescindible per ajudar a Kobe, així com la d'altres jugadors com Lamar Odom que havien millorat molts des de l'arrivada del català.

Així l'equip de Phil Jackson s'enfrontà davant dels Denver Nuggets en el primer duel dels play-off, aconseguin pasar fàcilment l'eliminatòria per 4 victòries i 0 derrotes. El català ja va demostrar en el primer partit amb 36 punts 16 rebots i 8 assitències que volia oblidar les seves últimes participacions en els play-off, on fins llavors no havia aconseguit cap victòria. L'equip de Colorado tot i comptar amb dos grans estilets ofensius com Allen Iverson i Carmelo Anthony, va deixar a la llum gran part de les deficiències que patia; com ara la fluixa defensa i el poc joc en equip, i no va tenir res a fer davant del domini californià. El rival de segona ronda foren els Utah Jazz, els campions de la divisió Nord-oest. L'equip de Salt Lake City, entrenat per Jerry Sloan, estava basat en una forta defensa i en un pavelló pràcticament inexpugnable, on tan sols havien perdut 4 partits en tota la temporada. D'aquesta manera els Lakers s'imposaren de forma solvent en els dos primers partits a l'Staples. Tanmateix quan l'eliminatoria arribà a Utah la cosa canvià, i el principal duel que es produïa a l'interior de la zona entre Pau Gasol i Carlos Boozer favorable fins aquell moment pel català, canvià de signe en favor de l'americà. A més a més va aparèixer amb més força que mai la figura de Deron Williams, el millor jugador de l'equip mormó, el qual va permetre igualar l'eliminatòria. Finalment, però, l'equip angelí aconseguí superar la pressió ambiental i aconseguir la victòria en el sisè partit a Utah, classificant-se així, per les finals de conferència.

Allí s'enfrontaren davant dels vigents campions els San Antonio Spurs. Així a Pau Gasol se li presentà un dels duels més importants de la seva carrera, enfrontant-se cara a cara amb el millor aler pivot de la història, Tim Duncan. En ell, el català acabà amb 13,2 punts i 9,6 rebots per 22,5 punts i 17,4 rebots de Duncan. Aquests números, emperò, no serviren per sobrepassar als Lakers, ja que van demostrar que comptava amb una major rotació d'homes (els Spurs no tenien a Manu Ginobili en totes les seves facultats) i sobretot tenien a Kobe Bryant, un dels pocs jugadors que per ell mateix podien decidir un partit. Així ho va demostrar en el primer, on l'equip angelí va remuntar amb 15 minuts un desavantatge de 20 punts, amb 25 punts de l'escorta. El segon i el tercer partit van ser de domini total californià i texà respectivament. Mentre que el partit clau de l'eliminatòria fou el quart, que s'endugueren els Lakers en pista contrària, i que els situà en disposició de classificar-se per la final en cas de victòria al pròxim partit a l'Staples, com després succeirïa. Aconseguint així el títol de campions de confèrencia i el pas a la final de la lliga.

El 14 de juny de 2009 es convertí en el primer jugador català en guanyar l'anell de campió de l'NBA després de vèncer els Orlando Magic a la final per 4-1.

San Antonio Spurs

El juliol de 2016 va anunciar que firmaria un contracte amb els San Antonio Spurs.

Sel·lecció espanyola

El juliol de 2014 va ser inclòs pel seleccionador estatal Juan Antonio Orenga a la llista dels dotze jugadors que disputarien amb la selecció espanyola de bàsquet el Campionat del món de 2014.

Títols

Medaller
Basquetbol
Jocs Olímpics
Plata	Pequín 2008	Basquetbol masculí
Plata	Londres 2012	Basquetbol masculí
Campionat del Món
Or	Japó 2006	bàsquet masculí
Campionat d'Europa
Bronze	Turquia 2001	bàsquet masculí
Plata	Suècia 2003	bàsquet masculí
Plata	Espanya 2007	bàsquet masculí
Or	Polònia 2009	bàsquet masculí
Or	Lituània 2011	bàsquet masculí

A nivell de clubs

ACB

FC Barcelona

• 2 Lligues ACB: (1998-99 i 2000-01) (Premi a l'MVP de la final de l'ACB 2000-01)
• 1 Copa del Rei: (2000-01)
• 1 Campionat d'Espanya Júnior: (1997-98)

NBA

Los Angeles Lakers

• 2 Campionats de l'NBA: 2009 i 2010
• 3 Títols de la Conferència Oest (2008, 2009 i 2010)
• 3 Títols de la Divisió Pacific de l'NBA (2008, 2009 i 2010)
• 1 All-Stars amb la conferència oest (2006)

Memphis Grizzlies

• Rookie de l'any (2001-02)

A nivell de seleccions

Selecció espanyola

• Medalla d'or al campionat d'Europa de Polonia 2009
• Medalla de plata als Jocs Olímpics de Pekín 2008
• Medalla d'or al Campionat del Món del Japó 2006
• Medalla de plata al campionat d'Europa d'Espanya 2007
• Medalla de plata al campionat d'Europa de Suècia 2003
• Medalla de bronze al campionat d'Europa de Turquia 2001
• Medalla d'or al campionat del Món júnior de Lisboa 1999
• Medalla d'or al campionat d'Europa júnior de Berna 1998
• Medalla de bronze al campionat d'Europa juvenil Okhrida 2000
• Medalla d'or al torneig júnior de Mannheim 1998

Estadístiques a l'NBA

Llegenda
PJ	Partits jugats	PT	Partits com a titular	Min	Minuts per partit
%TC	Percentatge de tirs de camp	%T3	Percentatge de tirs de 3	%TL	Percentatge de tirs lliures
RPP	Rebots per partit	APP	Assistències per partit	ROB	Pilotes robades per partit
TPP	Taps per partit	PPP	Punts per partit	Negreta	Rècord

Fase Regular	EQUIP	PJ	MPP	PRPP	TPP	RPP	APP	PPP
2001-02	Memphis Grizzlies	82	36.7	0.5	2.1	8.9	2.7	17.6
2002-03	Memphis Grizzlies	82	36.0	0.4	1.8	8.8	2.8	19.0
2003-04	Memphis Grizzlies	78	31.5	0.6	1.7	7.7	2.5	17.7
2004-05	Memphis Grizzlies	56	32.0	0.7	1.7	7.0	2.4	17.8
2005-06	Memphis Grizzlies	80	39.2	0.6	1.9	8.9	4.6	20.4
2006-07	Memphis Grizzlies	59	36.2	0.5	2.1	9.8	3.4	20.8
2007-08	Memphis Grizzlies	39	36.7	0.4	1.4	8.8	3.0	18.9
2007-08	Los Angeles Lakers	27	34.0	0.5	1.6	7.8	3.5	18.8
2008-09	Los Angeles Lakers	81	37.0	0.6	1.0	9.6	3.5	18.9
2009-10	Los Angeles Lakers	65	37.0	0.5	1.7	11.3	3.4	18.3
Carrera		584	35.7	0.5	1.7	8.7	3.2	18.8

Play-offs	EQUIP	PJ	MPP	PRPP	TPP	RPP	APP	PPP
2003-04	Memphis Grizzlies	4	33.5	1.0	1.5	5.0	2.5	18.5
2004-05	Memphis Grizzlies	4	33.3	0.5	1.8	7.5	2.5	21.3
2005-06	Memphis Grizzlies	4	39.5	0.5	1.2	6.8	3.0	20.3
2007-08	Los Angeles Lakers	21	39.8	0.5	1.9	9.3	4.0	16.9
2008-09	Los Angeles Lakers	22	40.4	0.9	1.9	10.6	2.5	18.5
2009-10	Los Angeles Lakers	23	39.7	0.4	2.1	11.1	3.5	19.6
Carrera		55	39.1	0.7	2.0	9.2	3.1	18.2

Enllaços externs

• Pau Gasol
• Pàgina NBA del jugador
• Tot sobre la trajectòria de Pau Gasol a l'NBA Estadístiques, galeries de fotos, wallpapers, articles, semblances raonables
• Estadísitiques i notícies actualitzades sobre Pau Gasol
• (castellà) www.coe.es - Pau Gasol
• (anglès) www.olympic.org - Pau Gasol
• (anglès) www.sports-reference.com - Pau Gasol