Satanàs: diferència entre les revisions
m neteja i estandardització de codi |
m Bot elimina espais sobrants |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{vegeu3|el personatge bíblic|el sistema d'alertes de possibles casos de corrupció|Saler (programari)}} |
{{vegeu3|el personatge bíblic|el sistema d'alertes de possibles casos de corrupció|Saler (programari)}} |
||
{{Infotaula personatge}} |
{{Infotaula personatge}} |
||
'''Satanàs''' és la denominació d'un personatge bíblic considerat com el príncep dels [[dimoni]]s. Se l'assimila amb [[Belial]], [[Belzebú|Beelzebub]] o |
'''Satanàs''' és la denominació d'un personatge bíblic considerat com el príncep dels [[dimoni]]s. Se l'assimila amb [[Belial]], [[Belzebú|Beelzebub]] o [[Llucifer]].<ref>{{GEC|0061112|Satanàs}}</ref> |
||
== Etimologia == |
== Etimologia == |
||
La paraula Satanàs ve de l'[[hebreu]] ''xatan'' (שָׂטָן) per la via del [[Grec antic|grec]] (''satanas'' Σατανᾶς), significant originàriament |
La paraula Satanàs ve de l'[[hebreu]] ''xatan'' (שָׂטָן) per la via del [[Grec antic|grec]] (''satanas'' Σατανᾶς), significant originàriament en "aquell qui s'oposa", "adversari", "antagonista" i especialment l'acusador o fiscal en un judici. |
||
De fet, originalment ''satan'' no era més que un mot descriptiu per a una actitud d'oposició i fins i tot quan va ser començat a introduir com a un ens sobrenatural servia només per a referir-se a qualsevol àngel enviat per [[Déu]] amb l'únic propòsit d'obstruir les activitats humanes. El llibre de [[Job]] n'és un clar exemple, i tot i que en aquest relat Satan ja està més "emancipat" de Déu, li continua demanant permís, el que fa suposar que encara no encarna "el mal" en el sentit [[dualisme|dualista]] de la paraula. |
De fet, originalment ''satan'' no era més que un mot descriptiu per a una actitud d'oposició i fins i tot quan va ser començat a introduir com a un ens sobrenatural servia només per a referir-se a qualsevol àngel enviat per [[Déu]] amb l'únic propòsit d'obstruir les activitats humanes. El llibre de [[Job]] n'és un clar exemple, i tot i que en aquest relat Satan ja està més "emancipat" de Déu, li continua demanant permís, el que fa suposar que encara no encarna "el mal" en el sentit [[dualisme|dualista]] de la paraula. |
||
Revisió del 21:27, 25 juny 2020
  | |
| Tipus | àngel caigut ésser sobrenatural dimoni jinn |
|---|---|
| Epònim | Sammael |
| Interpretat per | Adam Sandler |
| Context | |
| Present a l'obra | religió abrahàmica, El paradís perdut, Little Nicky (en)  , Bíblia, The Devil and Tom Walker (en) i Principi diví |
| Mitologia | Theistic Satanism (en) , religió abrahàmica i satanisme |
| Dades | |
| Sobrenom | נסיך האופל i מלאך המוות |
| Gènere | masculí |
| Títol | Prince of Darkness (en) |
| Altres | |
| Equivalent | Xaitan, Iblís, serp a la Bíblia, dimoni, Angra Mainyu, Llucifer, Belial, dimoni en el cristianisme, querubí caigut de l'Edèn, Ha-Satan (en) , Prince of Darkness (en) , drac vermell de l'Apocalipsi, Helel (en) , Woland (en) , Ifrit (en) , Marid (en) , gul i Um as-Sibyan (en) |
 | |
Satanàs és la denominació d'un personatge bíblic considerat com el príncep dels dimonis. Se l'assimila amb Belial, Beelzebub o Llucifer.[1]
Etimologia
La paraula Satanàs ve de l'hebreu xatan (שָׂטָן) per la via del grec (satanas Σατανᾶς), significant originàriament en "aquell qui s'oposa", "adversari", "antagonista" i especialment l'acusador o fiscal en un judici.
De fet, originalment satan no era més que un mot descriptiu per a una actitud d'oposició i fins i tot quan va ser començat a introduir com a un ens sobrenatural servia només per a referir-se a qualsevol àngel enviat per Déu amb l'únic propòsit d'obstruir les activitats humanes. El llibre de Job n'és un clar exemple, i tot i que en aquest relat Satan ja està més "emancipat" de Déu, li continua demanant permís, el que fa suposar que encara no encarna "el mal" en el sentit dualista de la paraula.
En la Septuaginta, la traducció grega de l'Antic Testament, on la paraula hebrea ha-Satan es refereix als éssers sobrenaturals o al·legòrics, s'utilitza la paraula ho diabolos (en el Llibre de Job 1, i el capítol 3 de Zacaries), però on la paraula hebrea satan es refereix als éssers humans, s'utilitza una transliteració satanas.
En el Nou Testament, Satanàs i el diable no se solen distingir.
Aparença
L'aparença de Satan varia segons les fonts i el període històric. A l'edat mitjana comença a aparèixer a la iconografia amb banyes (assimilat amb el boc) i porta un trident que derivaria del déu Neptú).[2] En moltes il·lustracions presenta trets de bèstia, com urpes, cua o el cos ple de pèl, mentre que en altres predomina un aspecte antropomòrfic. Se li associen els colors vermell (per la sang) i negre (per la foscor).
Referències
- ↑ «Satanàs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Davidson, Clifford (1992). Iconography of Hell. Kalamazoo, MI: Western Michigan University. p. 25. ISBN 1-879288-02-8
Vegeu també
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Satanàs |