Claudio Moyano: diferència entre les revisions
m neteja i estandardització de codi |
|||
Línia 24: | Línia 24: | ||
}} |
}} |
||
[[Fitxer:001883 - Madrid (4357385918).jpg|miniatura|Estàtua de Claudio Moyano a la ''Cuesta de Moyano'' de Madrid.]] |
[[Fitxer:001883 - Madrid (4357385918).jpg|miniatura|Estàtua de Claudio Moyano a la ''Cuesta de Moyano'' de Madrid.]] |
||
'''Claudio Moyano y Samaniego''' ([[Fuentelapeña]] o [[la Bóveda de Toro]], actual [[província de Zamora]], [[1809]] - [[Madrid]], [[1890]]) fou un [[polític]] [[Espanya|espanyol]], ministre de Foment durant el regnat d'[[Isabel II d'Espanya]]. |
'''Claudio Moyano y Samaniego''' ([[Fuentelapeña]] o [[la Bóveda de Toro]], actual [[província de Zamora]], [[1809]] - [[Madrid]], [[1890]]) fou un [[polític]] [[Espanya|espanyol]], ministre de Foment durant el regnat d'[[Isabel II d'Espanya]]. |
||
== Biografia == |
== Biografia == |
||
D'[[ideologia]] [[liberalisme|liberal]], va evolucionar de posicions tèbiament [[progressisme|progressistes]] fins a aproximar-se al [[Partit Moderat]]. Va cursar estudis de [[Dret]] (exercint algun temps l'advocacia), Llatí i Filosofia en les [[Universitat]]s de [[Universitat de Salamanca|Salamanca]] i [[Universitat de Valladolid|Valladolid]], en la qual fou [[Catedràtic d'Universitat|catedràtic]] d'institucions civils i d'[[economia política]]. |
D'[[ideologia]] [[liberalisme|liberal]], va evolucionar de posicions tèbiament [[progressisme|progressistes]] fins a aproximar-se al [[Partit Moderat]]. Va cursar estudis de [[Dret]] (exercint algun temps l'advocacia), Llatí i Filosofia en les [[Universitat]]s de [[Universitat de Salamanca|Salamanca]] i [[Universitat de Valladolid|Valladolid]], en la qual fou [[Catedràtic d'Universitat|catedràtic]] d'institucions civils i d'[[economia política]]. |
||
En 1841 fou escollit alcalde de [[Valladolid]], i en 1843 [[Rector]] de la seva [[Universitat de Valladolid|universitat]] i [[diputat]] a [[Corts Generals Espanyoles|Corts]]. En 1844 fou elegit diputat per [[Zamora]]. En 1846 és diputat per [[Toro (Zamora)|Toro]].<ref>[http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDIndHistDip?_piref73_1340024_73_1340023_1340023.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXLDA.fmt&DOCS=1-25&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&QUERY=%2877690%29.NDIP. Fitxa del Congrés dels Diputats]</ref> De 1850 a 1851 fou rector de la Universitat de [[Madrid]]. En 1853 entra per primer cop en el govern ocupant la cartera del [[Ministeri de Foment d'Espanya|Ministeri de Foment]] en el gabinet de [[Francisco Lersundi]]. Ja en el [[Bienni Progressista]] es va oposar, en les Corts, a la [[desamortització]] municipal decretada per [[Pascual Madoz]] en 1855. En 1856, amb el govern moderat, impulsa la llei reguladora de l'[[ensenyament]] coneguda com a '''[[Llei Moyano]]''', que incorpora bona part del ''Projecte de Llei d'Instrucció Pública'' de 9 de desembre de 1855, elaborat durant el bienni pel ministre de Foment [[Manuel Alonso Martínez]]. La llei Moyano serà el fonament de l'ordenament legislatiu en el [[sistema educatiu]] espanyol durant més de cent anys, perquè en essència (encara amb modificacions) va perviure fins a la [[Llei General d'Educació de 1970]] que va establir l'escolarització obligatòria fins als 14 anys i la [[LOGSE]] de 1990 que va augmentar aquesta edat als 16. Estava composta en realitat per dues iniciatives legislatives: la ''Llei de Bases'' de 17 d'agost de 1857, i la ''Llei d'Instrucció Pública'' de 9 de setembre de 1857. |
En 1841 fou escollit alcalde de [[Valladolid]], i en 1843 [[Rector]] de la seva [[Universitat de Valladolid|universitat]] i [[diputat]] a [[Corts Generals Espanyoles|Corts]]. En 1844 fou elegit diputat per [[Zamora]]. En 1846 és diputat per [[Toro (Zamora)|Toro]].<ref>[http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDIndHistDip?_piref73_1340024_73_1340023_1340023.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXLDA.fmt&DOCS=1-25&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&QUERY=%2877690%29.NDIP. Fitxa del Congrés dels Diputats]</ref> De 1850 a 1851 fou rector de la Universitat de [[Madrid]]. En 1853 entra per primer cop en el govern ocupant la cartera del [[Ministeri de Foment d'Espanya|Ministeri de Foment]] en el gabinet de [[Francisco Lersundi]]. Ja en el [[Bienni Progressista]] es va oposar, en les Corts, a la [[desamortització]] municipal decretada per [[Pascual Madoz]] en 1855. En 1856, amb el govern moderat, impulsa la llei reguladora de l'[[ensenyament]] coneguda com a '''[[Llei Moyano]]''', que incorpora bona part del ''Projecte de Llei d'Instrucció Pública'' de 9 de desembre de 1855, elaborat durant el bienni pel ministre de Foment [[Manuel Alonso Martínez]]. La llei Moyano serà el fonament de l'ordenament legislatiu en el [[sistema educatiu]] espanyol durant més de cent anys, perquè en essència (encara amb modificacions) va perviure fins a la [[Llei General d'Educació de 1970]] que va establir l'escolarització obligatòria fins als 14 anys i la [[LOGSE]] de 1990 que va augmentar aquesta edat als 16. Estava composta en realitat per dues iniciatives legislatives: la ''Llei de Bases'' de 17 d'agost de 1857, i la ''Llei d'Instrucció Pública'' de 9 de setembre de 1857. |
||
Amb aquesta llei s'intenta millorar la deplorable condició de l'educació a Espanya (un dels països europeus amb major taxa d'[[analfabetisme]]) organitzant els tres nivells del primer ensenyament ([[ensenyament primari]], en teoria obligatòria i gratuïta per als quals no poguessin pagar-la, però que en la pràctica dependrà de la iniciativa dels [[municipi]]s o de la iniciativa privada), el segon ensenyament ([[ensenyament mitjà]], en la qual es preveu l'obertura d'[[institut de batxillerat|instituts de batxillerat]] i ''escoles normals'' de [[magisteri]] en cada capital de [[província]], a més de permetre l'[[ensenyament privat]] en els col·legis religiosos, que rebran especial consideració); i l'[[ensenyament superior]] (amb les [[universitat]]s la gestió de la qual es reserva a l'[[Estat]]). Va impulsar la ràpida aprovació dels expedients de [[ferrocarril]]s. Va tornar al govern en 1864. Després del parèntesi del [[Sexenni Democràtic]], torna a les Corts de la [[Restauració borbònica|Restauració]] com diputat per Toro. Fou nomenat [[senador]] per Madrid en 1881, càrrec que va ocupar amb rang vitalici des de 1886.<ref>[http://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=1983 Fitxa del Senat]</ref> |
Amb aquesta llei s'intenta millorar la deplorable condició de l'educació a Espanya (un dels països europeus amb major taxa d'[[analfabetisme]]) organitzant els tres nivells del primer ensenyament ([[ensenyament primari]], en teoria obligatòria i gratuïta per als quals no poguessin pagar-la, però que en la pràctica dependrà de la iniciativa dels [[municipi]]s o de la iniciativa privada), el segon ensenyament ([[ensenyament mitjà]], en la qual es preveu l'obertura d'[[institut de batxillerat|instituts de batxillerat]] i ''escoles normals'' de [[magisteri]] en cada capital de [[província]], a més de permetre l'[[ensenyament privat]] en els col·legis religiosos, que rebran especial consideració); i l'[[ensenyament superior]] (amb les [[universitat]]s la gestió de la qual es reserva a l'[[Estat]]). Va impulsar la ràpida aprovació dels expedients de [[ferrocarril]]s. Va tornar al govern en 1864. Després del parèntesi del [[Sexenni Democràtic]], torna a les Corts de la [[Restauració borbònica|Restauració]] com diputat per Toro. Fou nomenat [[senador]] per Madrid en 1881, càrrec que va ocupar amb rang vitalici des de 1886.<ref>[http://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=1983 Fitxa del Senat]</ref> |
||
Línia 38: | Línia 39: | ||
En homenatge a ell, a [[Història de la província de Zamora|Zamora]] porta el seu nom l'[[Institut Claudio Moyano|I.E.S "Claudio Moyano"]]. També a [[Valladolid]] i a [[Medina del Campo]] hi ha sengles carrers de Claudio Moyano. |
En homenatge a ell, a [[Història de la província de Zamora|Zamora]] porta el seu nom l'[[Institut Claudio Moyano|I.E.S "Claudio Moyano"]]. També a [[Valladolid]] i a [[Medina del Campo]] hi ha sengles carrers de Claudio Moyano. |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{referències}} |
{{referències}} |
||
Línia 48: | Línia 50: | ||
{{S-off}} |
{{S-off}} |
||
{{Filera de successions|títol=[[Ministeri de Foment d'Espanya|Ministre de Foment]]<br>[[Fitxer:Escudo_de_España_1874-1931.svg|35px]]|abans= [[Pablo Govantes Fernández de Angulo]]<br>[[José Manuel Collado y Parada]]<br> [[Manuel Alonso Martínez]] |després=[[Agustín Esteban Collantes]]<br>[[Eugenio de Ochoa y Montel]]<br>[[Augusto Ulloa y Castañón]]|anys= (juny-agost) [[1853]]<br>[[1856]]-[[1857]]<br>(gener-març) [[1864]]}} |
{{Filera de successions|títol=[[Ministeri de Foment d'Espanya|Ministre de Foment]]<br>[[Fitxer:Escudo_de_España_1874-1931.svg|35px]]|abans= [[Pablo Govantes Fernández de Angulo]]<br>[[José Manuel Collado y Parada]]<br> [[Manuel Alonso Martínez]] |després=[[Agustín Esteban Collantes]]<br>[[Eugenio de Ochoa y Montel]]<br>[[Augusto Ulloa y Castañón]]|anys= (juny-agost) [[1853]]<br>[[1856]]-[[1857]]<br>(gener-març) [[1864]]}} |
||
{{Filera de successions|títol=[[Fitxer:Escudo_de_la_Universidad_Complutense_de_Madrid.svg|40px|center]] Rector de la <br>[[Universitat Complutense de Madrid]] |
{{Filera de successions|títol=[[Fitxer:Escudo_de_la_Universidad_Complutense_de_Madrid.svg|40px|center]] Rector de la <br>[[Universitat Complutense de Madrid]] |
||
|anys = [[1850]]-[[1851]] |
|anys = [[1850]]-[[1851]] |
||
|abans = [[Nicómedes Pastor Díaz]] |
|abans = [[Nicómedes Pastor Díaz]] |
||
|després = [[Joaquín Gómez de la Cortina]] }} |
|després = [[Joaquín Gómez de la Cortina]] }} |
||
{{S-ach}} |
{{S-ach}} |
||
{{Filera de successions|títol=[[Fitxer:Coat_of_Arms_of_the_Spanish_Royal_Academy_of_Moral_and_Political_Sciences.svg|50px|center]] Acadèmic de la [[Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques]]<br />Medalla 13 |
{{Filera de successions|títol=[[Fitxer:Coat_of_Arms_of_the_Spanish_Royal_Academy_of_Moral_and_Political_Sciences.svg|50px|center]] Acadèmic de la [[Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques]]<br />Medalla 13 |
||
|anys = [[1857]]-[[1890]] |
|anys = [[1857]]-[[1890]] |
||
|abans = - |
|abans = - |
||
|després = [[Fernando Vida y Palacio]]}} |
|després = [[Fernando Vida y Palacio]]}} |
||
{{Filera de successions|títol=[[Fitxer:Coat_of_Arms_of_the_Spanish_Royal_Academy_of_Jurisprudence_and_Legislation.svg|30px|center]] President de la <br>[[Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació]] |
{{Filera de successions|títol=[[Fitxer:Coat_of_Arms_of_the_Spanish_Royal_Academy_of_Jurisprudence_and_Legislation.svg|30px|center]] President de la <br>[[Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació]] |
||
|anys = [[1852]] |
|anys = [[1852]] |
||
|abans = [[Antonio de Ríos Rosas]] |
|abans = [[Antonio de Ríos Rosas]] |
||
|després = [[Salustiano de Olózaga Almandoz]]}} |
|després = [[Salustiano de Olózaga Almandoz]]}} |
Revisió del 13:49, 26 juny 2020
Retrat de Claudio Moyano publicat a La Ilustración Española y Americana. | |
Nom original | (es) Claudio Moyano |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 1809 Fuentelapeña (província de Zamora) |
Mort | 7 març 1890 (80/81 anys) Madrid |
Ministre de Foment | |
21 de juny de 1853 – 1 d'agost de 1853 | |
2 d'octubre de 1856 – 15 d'octubre de 1857 | |
17 de gener de 1864 – 1 de març de 1864 | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
18 de febrer de 1876 – 30 de desembre de 1878 | |
Circumscripció | Valladolid |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Salamanca Universitat de Valladolid |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | polític |
Ocupador | Universitat Complutense de Madrid |
Partit | Partit Moderat |
Membre de | |
Claudio Moyano y Samaniego (Fuentelapeña o la Bóveda de Toro, actual província de Zamora, 1809 - Madrid, 1890) fou un polític espanyol, ministre de Foment durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
Biografia
D'ideologia liberal, va evolucionar de posicions tèbiament progressistes fins a aproximar-se al Partit Moderat. Va cursar estudis de Dret (exercint algun temps l'advocacia), Llatí i Filosofia en les Universitats de Salamanca i Valladolid, en la qual fou catedràtic d'institucions civils i d'economia política.
En 1841 fou escollit alcalde de Valladolid, i en 1843 Rector de la seva universitat i diputat a Corts. En 1844 fou elegit diputat per Zamora. En 1846 és diputat per Toro.[1] De 1850 a 1851 fou rector de la Universitat de Madrid. En 1853 entra per primer cop en el govern ocupant la cartera del Ministeri de Foment en el gabinet de Francisco Lersundi. Ja en el Bienni Progressista es va oposar, en les Corts, a la desamortització municipal decretada per Pascual Madoz en 1855. En 1856, amb el govern moderat, impulsa la llei reguladora de l'ensenyament coneguda com a Llei Moyano, que incorpora bona part del Projecte de Llei d'Instrucció Pública de 9 de desembre de 1855, elaborat durant el bienni pel ministre de Foment Manuel Alonso Martínez. La llei Moyano serà el fonament de l'ordenament legislatiu en el sistema educatiu espanyol durant més de cent anys, perquè en essència (encara amb modificacions) va perviure fins a la Llei General d'Educació de 1970 que va establir l'escolarització obligatòria fins als 14 anys i la LOGSE de 1990 que va augmentar aquesta edat als 16. Estava composta en realitat per dues iniciatives legislatives: la Llei de Bases de 17 d'agost de 1857, i la Llei d'Instrucció Pública de 9 de setembre de 1857.
Amb aquesta llei s'intenta millorar la deplorable condició de l'educació a Espanya (un dels països europeus amb major taxa d'analfabetisme) organitzant els tres nivells del primer ensenyament (ensenyament primari, en teoria obligatòria i gratuïta per als quals no poguessin pagar-la, però que en la pràctica dependrà de la iniciativa dels municipis o de la iniciativa privada), el segon ensenyament (ensenyament mitjà, en la qual es preveu l'obertura d'instituts de batxillerat i escoles normals de magisteri en cada capital de província, a més de permetre l'ensenyament privat en els col·legis religiosos, que rebran especial consideració); i l'ensenyament superior (amb les universitats la gestió de la qual es reserva a l'Estat). Va impulsar la ràpida aprovació dels expedients de ferrocarrils. Va tornar al govern en 1864. Després del parèntesi del Sexenni Democràtic, torna a les Corts de la Restauració com diputat per Toro. Fou nomenat senador per Madrid en 1881, càrrec que va ocupar amb rang vitalici des de 1886.[2]
Homenatges
En Madrid se li va retre homenatge assignant-li el nom d'un carrer: la cuesta de Moyano. Amb posterioritat l'alcalde Enrique Tierno Galván va posar en el costat inferior de la costa (proper a la Plaça de l'Emperador Carlos V) una estàtua en què el seu basament pot llegir-se:
« | Aquest monument es va erigir en aquest lloc en 1899 va ser posteriorment traslladat, restituint-lo l'Ajuntament de Madrid al seu primitiu emplaçament en ocasió de commemorar-se el CXXV aniversari de la promulgació de la llei d'instrucció pública de 22 de juliol de 1857 que va tenir en l'insigne catedràtic i polític D. Claudio Moyano Samaniego el seu primer inspirador i el seu més preclar impulsor i artífex. 28 de març de 1982 sent alcalde de la Vila D. Enrique Tierno Galván. | » |
En homenatge a ell, a Zamora porta el seu nom l'I.E.S "Claudio Moyano". També a Valladolid i a Medina del Campo hi ha sengles carrers de Claudio Moyano.
Referències
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Claudio Moyano |
- Biografia presa del diccionari biogràfic d'Alianza Editorial
- Anàlisi de la llei Moyano
- Biografia publicada a La Opinión-El Correo de Zamora
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Pablo Govantes Fernández de Angulo José Manuel Collado y Parada Manuel Alonso Martínez |
Ministre de Foment (juny-agost) 1853 1856-1857 (gener-març) 1864 |
Succeït per: Agustín Esteban Collantes Eugenio de Ochoa y Montel Augusto Ulloa y Castañón |
Precedit per: Nicómedes Pastor Díaz |
Rector de la Universitat Complutense de Madrid 1850-1851 |
Succeït per: Joaquín Gómez de la Cortina |
Premis i fites | ||
Precedit per: - |
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 13 1857-1890 |
Succeït per: Fernando Vida y Palacio |
Precedit per: Antonio de Ríos Rosas |
President de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1852 |
Succeït per: Salustiano de Olózaga Almandoz |