Sirdarià: diferència entre les revisions
m Plantilla |
m Tipografia |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
== Història == |
== Història == |
||
[[Cir |
[[Cir II el Gran|Cir II]] de [[Pèrsia]] va arribar a aquest riu i hi va fundar l'antiga ciutat persa de Ciròpolis. El [[329 aC]], [[Alexandre el Gran]] també va arribar al riu –que fou l'extrem nord dels països que va visitar– i hi va fundar la ciutat d'[[Alexandria Ultima|Alexandria Escate]], amb una guarnició permanent, propera a la moderna [[Khujand]]. El nom de ''Iaxartes'' li fou donat pels grecs i després pels romans, i probablement derivaria d'una mala interpretació fonètica del nom nadiu. El país al nord fou conegut com a [[Regió d'Escítia|Escítia]] i les terres entre el Sirdarià i l'[[Amudarià]] (antic Oxus) es van dir ''[[Transoxiana]]''. |
||
Al començament de l'època cristiana, localment se l'anomenava ''[[Kang]]'', nom que anomenava també els pobles turcs ([[kangar]]) que habitaven la regió i el seu estat, [[Kangu Tarban]]. {{polytonic|ὁ Ιαξάρτης}}, que derivava de l'antic persa ''Yakhsha Arta'' ('el Gran Nacrat'), fa referència al color de l'aigua del riu. A l'època medieval, apareix també com a ''Sayhun'' (سيحون),<ref>[http://s155239215.onlinehome.us/turkic/40_Language/Toponymy/KamoliddinPart1En.htm ''ANCIENT TÜRKIC TOPONYMS OF THE MIDDLE ASIA'' per Shamsiddin Sirojiddin ogly Kamoliddin]</ref> el nom d'un dels 'quatre rius del Paradís'. El seu nom actual (''riu Groc'', de l'uzbek ''sir'' = groc i ''darià'' = riu) és recent, a partir del {{segle|XX|s}}, i ens ha arribat a través del rus, la potència colonial de la regió. |
Al començament de l'època cristiana, localment se l'anomenava ''[[Kang]]'', nom que anomenava també els pobles turcs ([[kangar]]) que habitaven la regió i el seu estat, [[Kangu Tarban]]. {{polytonic|ὁ Ιαξάρτης}}, que derivava de l'antic persa ''Yakhsha Arta'' ('el Gran Nacrat'), fa referència al color de l'aigua del riu. A l'època medieval, apareix també com a ''Sayhun'' (سيحون),<ref>[http://s155239215.onlinehome.us/turkic/40_Language/Toponymy/KamoliddinPart1En.htm ''ANCIENT TÜRKIC TOPONYMS OF THE MIDDLE ASIA'' per Shamsiddin Sirojiddin ogly Kamoliddin]</ref> el nom d'un dels 'quatre rius del Paradís'. El seu nom actual (''riu Groc'', de l'uzbek ''sir'' = groc i ''darià'' = riu) és recent, a partir del {{segle|XX|s}}, i ens ha arribat a través del rus, la potència colonial de la regió. |
||
Revisió del 14:15, 29 juny 2020
| |||||
| Tipus | Riu  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Inici | |||||
| Continent | Àsia | ||||
| País de la conca | Uzbekistan | ||||
| Entitat territorial administrativa | Província del Turquestan (Kazakhstan) | ||||
| Final | |||||
| Entitat territorial administrativa | província de Khizilordà | ||||
| Localització | mar d'Aral Nord | ||||
| |||||
| Afluent | Kosonsoy (en)  , Arys River (en) , Keles River (en) , Chirchiq (en) , Angren River (en) , Kara-Daria, Riu Naryn, riu Sokh, Khodzhabakirgan (en) , Potshaata (en) , Ak-Suu River (Syr Darya) (en)
| ||||
| Dades i xifres | |||||
| Mida | 2.212 ( ) km | ||||
| Superfície de conca hidrogràfica | 219.000 km² | ||||
| Mesures i indicadors | |||||
| Cabal | 703 m³/s | ||||
El Sirdarià (del rus Сырдария, Sirdarià; en kazakh: Сырдария, Sirdarià; en tadjik: Сирдарë, Sirdarió; en uzbek: Sirdaryo; en persa: سيردريا, Sirdarià) és un riu de l'Àsia central antigament anomenat en grec Ιαξάρτης, Iaxartes.
Neix a les muntanyes Tian Shan (l'antic mont Imeon), al Kirguizistan i l'Uzbekistan, on sorgeixen els rius Narín i Karadarià, i corre 2.212 km cap a l'oest i el nord-oest per l'Uzbekistan i el sud del Kazakhstan fins a desguassar a la mar d'Aral. La seva conca és de 800.000 km², però actualment la zona regada no és de més de 200.000 km². El seu cabal és de 37 km³ a l'any, la meitat que l'Amudarià. En el seu curs, rega les comarques de Kokand, Khujand, Khizilordà i el Turquestan. Desguassa 1.180 m³ per segon.
Història
Cir II de Pèrsia va arribar a aquest riu i hi va fundar l'antiga ciutat persa de Ciròpolis. El 329 aC, Alexandre el Gran també va arribar al riu –que fou l'extrem nord dels països que va visitar– i hi va fundar la ciutat d'Alexandria Escate, amb una guarnició permanent, propera a la moderna Khujand. El nom de Iaxartes li fou donat pels grecs i després pels romans, i probablement derivaria d'una mala interpretació fonètica del nom nadiu. El país al nord fou conegut com a Escítia i les terres entre el Sirdarià i l'Amudarià (antic Oxus) es van dir Transoxiana.
Al començament de l'època cristiana, localment se l'anomenava Kang, nom que anomenava també els pobles turcs (kangar) que habitaven la regió i el seu estat, Kangu Tarban. ὁ Ιαξάρτης, que derivava de l'antic persa Yakhsha Arta ('el Gran Nacrat'), fa referència al color de l'aigua del riu. A l'època medieval, apareix també com a Sayhun (سيحون),[1] el nom d'un dels 'quatre rius del Paradís'. El seu nom actual (riu Groc, de l'uzbek sir = groc i darià = riu) és recent, a partir del segle xx, i ens ha arribat a través del rus, la potència colonial de la regió.
Des del segle xviii, s'hi van construir canals, molts dels quals durant el període del khanat de Kokand. Sota la Unió Soviètica, els canals i la irrigació van esdevenir massius per al cultiu del cotó i hi van provocar un greu dany ecològic, ja que l'aigua no arribava a la mar d'Aral.
Referències
Vegeu també
Bibliografia
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sirdarià |
{{#coordinates:}}: no hi pot haver més d'una etiqueta primària per pàgina