Consagració reial: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Minúscules |
m neteja i estandardització de codi |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
La '''consagració reial''' és una [[cerimònia]] religiosa que confereix a un [[sobirà]] un caràcter sagrat (a vegades fins i tot diví) desmarcant-se així de la resta de les persones. És una cerimònia diferent a la [[coronació]]. Al llarg de la història han estat consagrats [[Pipí el Breu]], durant l'[[edat mitjana]], [[Wamba]], [[regne visigot de Toledo|rei visigot de Toledo]], i [[Saül]] i [[David]], reis hebreus durant l'[[edat antiga]]. Precisament, l'acte de consagració reial és una cerimònia que prové del [[judaisme]] i que s'inicià amb aquests dos reis hebreus. |
La '''consagració reial''' és una [[cerimònia]] religiosa que confereix a un [[sobirà]] un caràcter sagrat (a vegades fins i tot diví) desmarcant-se així de la resta de les persones. És una cerimònia diferent a la [[coronació]]. Al llarg de la història han estat consagrats [[Pipí el Breu]], durant l'[[edat mitjana]], [[Wamba]], [[regne visigot de Toledo|rei visigot de Toledo]], i [[Saül]] i [[David]], reis hebreus durant l'[[edat antiga]]. Precisament, l'acte de consagració reial és una cerimònia que prové del [[judaisme]] i que s'inicià amb aquests dos reis hebreus. |
||
== Vegeu també == |
== Vegeu també == |
||
Revisió de 22:45, 29 juny 2020
La consagració reial és una cerimònia religiosa que confereix a un sobirà un caràcter sagrat (a vegades fins i tot diví) desmarcant-se així de la resta de les persones. És una cerimònia diferent a la coronació. Al llarg de la història han estat consagrats Pipí el Breu, durant l'edat mitjana, Wamba, rei visigot de Toledo, i Saül i David, reis hebreus durant l'edat antiga. Precisament, l'acte de consagració reial és una cerimònia que prové del judaisme i que s'inicià amb aquests dos reis hebreus.
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Consagració reial |
- Nicolas Sylvestre Bergier, Diccionari de teologia, 1846