Vés al contingut

Cordita: diferència entre les revisions

2 octets eliminats ,  fa 2 anys
m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
m (neteja i estandardització de codi)
[[Fitxer:Cordite Filled Cartridge.JPG|miniatura|Filaments de Cordita a un cartutx de rifle (1964)]]
Amb el terme '''cordita''' es fa referència a un tipus de pólvora sense fum composta de [[nitroglicerina]] i [[Nitrocel·lulosa|cotó pólvora]] que es barregen amb [[acetona]], per produir una pasta que posteriorment és premsada en forma de cordaill. La '''cordita''' va ser descoberta de forma accidental pel químic suís-alemany [[Christian Friedrich Schönbein]] (1799-1868), també responsable del descobriment de l'[[ozó]].
 
== Descobriment i origen del nom ==
Fent [[Christian Friedrich Schönbein]] un experiment a casa seva, l'any [[1845]], va vessar de forma accidental una barreja d'[[Àcid nítric|àcid]] nítric i [[àcid sulfúric]], que va assecar posteriorment amb el davantal de cotó de la seva dona. Va penjar la peça de roba a eixugar davant l'estufa, però sense voler, un cop seca va detonar convertint-se en fum. Havia convertit la [[cel·lulosa]] del davantal en [[nitrocel·lulosa]]. Els grups nitre (procedents de l'àcid nítric) servien com una font interna d'oxigen, i la cel·lulosa, en escalfar-se, es va oxidar per complet en un instant.<ref name="III2014">{{ref-llibre|autor= Kenneth E. Hendrickson III|títol= The Encyclopedia of the Industrial Revolution in World History|url = https://books.google.es/books?id=EdwsCgAAQBAJ&pg=PA214&dq=cordite&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwi47Oz6taTJAhXMXhQKHWO6CG8Q6AEIRzAG#v=onepage&q=cordite&f=false|data= 25 novembre 2014|editorial= Rowman & Littlefield Publishers|isbn = 978-0-8108-8888-3|pàgines= 214–}}</ref>
 
Friedrich Schönbein va comprendre les possibilitats del compost. La [[pólvora]] negra ordinària explotava enmig d'un fum espès, ennegrint les armes, embrutant els canons i les armes petites, així com enfosquint el [[camp de batalla]]. La [[nitrocel·lulosa]] va fer possible la "[[Pòlvora sense fum|pólvora sense fum]]", i pel seu potencial com a propulsor en els projectils d'artilleria va rebre el nom de [[Nitrocel·lulosa|cotó pólvora.]]
 
Els primers intents de fabricar cotó pólvora per a finalitats militars van fracassar, a causa del perill d'explosions en les factories. No va ser fins a [[1891]] quan Dewar i el químic anglès Frederick Augustus Abel (1827-1902) van aconseguir preparar una mescla segura amb el [[Nitrocel·lulosa|cotó pólvora]]<nowiki/> com a component. Atès que la mescla podia premsar-se en forma de llargs cordills, se la va denominar ''cordita''.
2.431.057

modificacions