Diferència entre revisions de la pàgina «Translatio imperii»

Salta a la navegació Salta a la cerca
m
Bot elimina espais sobrants
m (neteja i estandardització de codi)
m (Bot elimina espais sobrants)
La '''''translatio imperii''''' és una [[locució llatina]] que resumeix el concepte que fa referència al traspàs de poder, sovint de caràcter diví, entre monarques i civilitzacions. Segons aquesta teoria, elaborada per clergues intel·lectuals del segle XII i XIII, la transferència de poder va d'est cap a oest: de l'[[Imperi Romà d'Orient]] a l'imperi germànic.<ref name="jc">{{ref-publicació|cognom = CERDÀ|nom = J.|títol = Qüestions preliminars|publicació = Introducció a la literatura europea|data = 2011|pàgines = 9|editorial = UOC|lloc = Barcelona}}</ref> Aquest poder heretat dóna legitimitat a la dinastia o nou poder. Es pot veure reforçat per relats mítics que accentuen el llinatge reial.
 
La teoria de ''translatio imperii'' assenta les seves bases en l'[[eurocentrisme]], concepte que postula una suposada superioritat europea occidental envers les altres cultures.<ref name = jc/> Segons l'historiador medieval [[Otó de Freising]] (c. 1110- c. 1158) el poder va passar de Roma als grecs (bizantins), seguidament dels grecs als francs, dels francs als llombards i d'aquests últims als germànics. Pels historiadors francesos, en canvi, l'imperi final que assoliria aquesta transferència de poder seria el franc mentre que pels anglesos, seria el dels britons.<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |enllaçautor=|títol=Literatura europea dels orígens: introducció a la literatura romànica medieval |volum=Volum 198 de ''Manuals Humanitats'' |editorial= Universitat Oberta de Catalunya | data=2006 |pàgina=16 | isbn= 9788497884914 }}</ref>
 
[[Jacques Le Goff]]<ref>LE GOFF, J. ''La civilisation de l'Occident médieval''. Paris. Arthaut, 1964.</ref> va explicar la formulació precisa medieval com la suma de diversos elements: el concepte de la història i del temps que avancen línialment des de la creació (en oposició a altres cosmovisions com la del temps cíclic o la decadència de la història); la necessitat de legitimitat del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] i a la tradició del [[dret diví dels reis]] (visible al mateix títol de "sacre" de l'imperi germànic). Ja [[Virgili]] va voler augmentar el prestigi dels romans en fer-los hereus d'Enees i per tant de la mítica Troia. Igualment a l'edat mitjana es va voler entroncar els monarques vigents amb l'esplendor clàssic: Brut (fill d'Enees) hauria fundat Gran Bretanya i Astíanax estaria a l'origen del llinatge franc, entre d'altres.
1.245.623

modificacions

Menú de navegació