Treball (termodinàmica): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços
m Bot elimina espais sobrants
Línia 3: Línia 3:
En [[termodinàmica]], el '''treball''' realitzat per un sistema és l'[[energia]] transferida a un altre sistema que es mesura per les restriccions mecàniques externes generalitzades del sistema. Com a tal, el treball termodinàmic és una generalització del concepte de [[treball mecànic]]. No inclou l'energia transferida entre sistemes per mitjà de la calor, ja que ja calor es modela de manera diferent en termodinàmica; així, tots els canvis en un sistema que no siguin resultat de transferència de calor cap a dins o fora del sistema són treball termodinàmic.
En [[termodinàmica]], el '''treball''' realitzat per un sistema és l'[[energia]] transferida a un altre sistema que es mesura per les restriccions mecàniques externes generalitzades del sistema. Com a tal, el treball termodinàmic és una generalització del concepte de [[treball mecànic]]. No inclou l'energia transferida entre sistemes per mitjà de la calor, ja que ja calor es modela de manera diferent en termodinàmica; així, tots els canvis en un sistema que no siguin resultat de transferència de calor cap a dins o fora del sistema són treball termodinàmic.


Les restriccions mecàniques externes generalitzades poden ser químiques,<ref name="Guggenheim 1985">Guggenheim, E.A. (1985). ''Thermodynamics. An Advanced Treatment for Chemists and Physicists'', 7a ed., North Holland, Amsterdam, {{ISBN|0-444-86951-4}}</ref> electromagnètiques<ref name="Guggenheim 1985"/><ref name="Jackson 1975">Jackson, J.D. (1975). ''Classical Electrodynamics'', 2a ed., John Wiley and Sons, New York, {{ISBN|0-471-43132-X}}</ref><ref name="Konopinski 1981">Konopinski, E.J. (1981). ''Electromagnetic Fields and Relativistic Particles '', McGraw-Hill, New York, {{ISBN|0-07-035264-X}}.</ref> (incloent-hi radiació),<ref name="Essex Kennedy Bludman 2005">Essex, C., Kennedy, D.C., Bludman, S.A. (2005). "The nonequilibrium thermodynamics of radiation interaction", cap. 12, pàgs. 603-626 a ''Variational and Extremum Principles in Macroscopic Systems'', ed. S. Sieniutycz, H. Farkas, Elsevier, Amsterdam, {{ISBN|0-08-044488-1}}.</ref> gravitacionals<ref name="North and Erukhimova 2009">North, G.R., Erukhimova, T.L. (2009). ''Atmospheric Thermodynamics. Elementary Physics and Chemistry'', Cambridge University Press, Cambridge (UK), {{ISBN|978-0-521-89963-5}}.</ref> o pressió/volum o d'altres restriccions mecàniques simples.<ref name="Kittel and Kroemer 1980">Kittel, C. Kroemer, H. (1980). ''Thermal Physics'', 2a ed., W.H. Freeman, San Francisco, {{ISBN|0-7167-1088-9}}.[http://rapid-pdf.com/saveas1.asp?PID=c59da7d6-fcbb-4a80-869f-8671b41a807d&lbd=1&lang=EN&ts=3/19/2010%208:08:27%20PM&q=kittel%20and%20kroemer%20thermal%20physics%202nd%20edition&cr=1]</ref> El treball termodinàmic es defineix per ser mesurable solament mitjançant la coneixença de tals variables restrictives macroscòpiques externes. Aquestes variables macroscòpiques sempre van en parells, com per exemple la pressió i el volum,<ref name="Kittel and Kroemer 1980"/> la densitat de flux magnètic i la magnetització<ref name="Jackson 1975"/> o la fracció molar i el potencial químic.<ref name="Guggenheim 1985"/> En el [[Sistema Internacional d'Unitats]] el treball es mesura en [[joules]] (J). La taxa segons la qual es du a terme el treball és la [[potència (física)|potència]].
Les restriccions mecàniques externes generalitzades poden ser químiques,<ref name="Guggenheim 1985">Guggenheim, E.A. (1985). ''Thermodynamics. An Advanced Treatment for Chemists and Physicists'', 7a ed., North Holland, Amsterdam, {{ISBN|0-444-86951-4}}</ref> electromagnètiques<ref name="Guggenheim 1985"/><ref name="Jackson 1975">Jackson, J.D. (1975). ''Classical Electrodynamics'', 2a ed., John Wiley and Sons, New York, {{ISBN|0-471-43132-X}}</ref><ref name="Konopinski 1981">Konopinski, E.J. (1981). ''Electromagnetic Fields and Relativistic Particles '', McGraw-Hill, New York, {{ISBN|0-07-035264-X}}.</ref> (incloent-hi radiació),<ref name="Essex Kennedy Bludman 2005">Essex, C., Kennedy, D.C., Bludman, S.A. (2005). "The nonequilibrium thermodynamics of radiation interaction", cap. 12, pàgs. 603-626 a ''Variational and Extremum Principles in Macroscopic Systems'', ed. S. Sieniutycz, H. Farkas, Elsevier, Amsterdam, {{ISBN|0-08-044488-1}}.</ref> gravitacionals<ref name="North and Erukhimova 2009">North, G.R., Erukhimova, T.L. (2009). ''Atmospheric Thermodynamics. Elementary Physics and Chemistry'', Cambridge University Press, Cambridge (UK), {{ISBN|978-0-521-89963-5}}.</ref> o pressió/volum o d'altres restriccions mecàniques simples.<ref name="Kittel and Kroemer 1980">Kittel, C. Kroemer, H. (1980). ''Thermal Physics'', 2a ed., W.H. Freeman, San Francisco, {{ISBN|0-7167-1088-9}}.[http://rapid-pdf.com/saveas1.asp?PID=c59da7d6-fcbb-4a80-869f-8671b41a807d&lbd=1&lang=EN&ts=3/19/2010%208:08:27%20PM&q=kittel%20and%20kroemer%20thermal%20physics%202nd%20edition&cr=1]</ref> El treball termodinàmic es defineix per ser mesurable solament mitjançant la coneixença de tals variables restrictives macroscòpiques externes. Aquestes variables macroscòpiques sempre van en parells, com per exemple la pressió i el volum,<ref name="Kittel and Kroemer 1980"/> la densitat de flux magnètic i la magnetització<ref name="Jackson 1975"/> o la fracció molar i el potencial químic.<ref name="Guggenheim 1985"/> En el [[Sistema Internacional d'Unitats]] el treball es mesura en [[joules]] (J). La taxa segons la qual es du a terme el treball és la [[potència (física)|potència]].


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 18:28, 30 juny 2020

Per altres conceptes de "treball" en física, vegeu treball (física) i treball elèctric.

En termodinàmica, el treball realitzat per un sistema és l'energia transferida a un altre sistema que es mesura per les restriccions mecàniques externes generalitzades del sistema. Com a tal, el treball termodinàmic és una generalització del concepte de treball mecànic. No inclou l'energia transferida entre sistemes per mitjà de la calor, ja que ja calor es modela de manera diferent en termodinàmica; així, tots els canvis en un sistema que no siguin resultat de transferència de calor cap a dins o fora del sistema són treball termodinàmic.

Les restriccions mecàniques externes generalitzades poden ser químiques,[1] electromagnètiques[1][2][3] (incloent-hi radiació),[4] gravitacionals[5] o pressió/volum o d'altres restriccions mecàniques simples.[6] El treball termodinàmic es defineix per ser mesurable solament mitjançant la coneixença de tals variables restrictives macroscòpiques externes. Aquestes variables macroscòpiques sempre van en parells, com per exemple la pressió i el volum,[6] la densitat de flux magnètic i la magnetització[2] o la fracció molar i el potencial químic.[1] En el Sistema Internacional d'Unitats el treball es mesura en joules (J). La taxa segons la qual es du a terme el treball és la potència.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Guggenheim, E.A. (1985). Thermodynamics. An Advanced Treatment for Chemists and Physicists, 7a ed., North Holland, Amsterdam, ISBN 0-444-86951-4
  2. 2,0 2,1 Jackson, J.D. (1975). Classical Electrodynamics, 2a ed., John Wiley and Sons, New York, ISBN 0-471-43132-X
  3. Konopinski, E.J. (1981). Electromagnetic Fields and Relativistic Particles , McGraw-Hill, New York, ISBN 0-07-035264-X.
  4. Essex, C., Kennedy, D.C., Bludman, S.A. (2005). "The nonequilibrium thermodynamics of radiation interaction", cap. 12, pàgs. 603-626 a Variational and Extremum Principles in Macroscopic Systems, ed. S. Sieniutycz, H. Farkas, Elsevier, Amsterdam, ISBN 0-08-044488-1.
  5. North, G.R., Erukhimova, T.L. (2009). Atmospheric Thermodynamics. Elementary Physics and Chemistry, Cambridge University Press, Cambridge (UK), ISBN 978-0-521-89963-5.
  6. 6,0 6,1 Kittel, C. Kroemer, H. (1980). Thermal Physics, 2a ed., W.H. Freeman, San Francisco, ISBN 0-7167-1088-9.[1]

Vegeu també