Guillem I de Provença: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
enllaços
Vegeu també
Línia 49: Línia 49:
{{Referències}}
{{Referències}}


== Vegeu també ==


* [[Llista de comtes de Provença]].

{{ORDENA:Guillem I De Provenca}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{ORDENA:Guillem I De Provenca}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Comtes de Provença]]
[[Categoria:Comtes de Provença]]

Revisió del 19:20, 30 juny 2020

Infotaula de personaGuillem I de Provença

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Guillaume Ier de Provence Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 955 Modifica el valor a Wikidata
Mort993 (>29 agost 993) Modifica el valor a Wikidata (37/38 anys)
Avinyó Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte de Provença (960–993)
Comte d'Arle (960–993) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaBosònides Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAdelaida d'Anjou
Arsenda de Comenge Modifica el valor a Wikidata
FillsConstança d'Arle
 ( Adelaida d'Anjou)
Odila de Provença
Guillem II de Provença-Arle
 ( Adelaida d'Anjou)
Toda de Provença
 ( Adelaida d'Anjou) Modifica el valor a Wikidata
ParesBosó II d'Arle Modifica el valor a Wikidata  i Constança de Viena Modifica el valor a Wikidata
GermansRatbold I de Provença Modifica el valor a Wikidata

Guillem I de Provença conegut com l'Alliberador ( vers 957 - 993 ), comte de Provença i Arle (968-993).

Orígens familiars

Fill de Bosó II d'Arle, comte d'Arle i de Constança de Viena. Era rebesnét per part de mare de Bosó d'Arle, rei de Provença. Va ser de manera successiva comte d'Avinyó ( 962), comte de Provença ( 972), marquès de la Provença arlesiana ( 979) i príncep de tota Provença ( 991).[1] A causa del seu oncle Guillem d'Avinyó (germà del seu pare) se l'esmenta a vegades com Guillem II.

Biografia

Els seus primers anys

Guillaume i el seu germà gran Ratbold I de Provença van succeeir al seu pare Bosó II d'Arle i a l'oncle anomenat també Guillem, entre 962 i 966/968. El comtat de Provença els pertanyia en indivisió, però de fet Guillem fou comte a Avinyó i Ratbold a Arle seguint la divisió efectuada a la generació precedent entre el seu pare i oncle. Es va casar casa entre 968 i abril de 970[2] Arsenda de Commenge[3] filla d'Arnau, comte de Comenge i d'Arsenda de Carcassona. Si Arsende, la seva primera dona, ha estat de vegades confosa amb Adelaida, la segona muller, de manera que només se li atribuïa una sola esposa, la controvèrsia ja està avui dia acabada.[4] D'aquesta primera unió haurien nascut:

L'alliberament de Provence i les seves conseqüències

En resposta al segrest de l'Abat Maiol el juliol del 972 per les bandes de sarraïns instal·lades al massís dels Moros[6] des de la fi del segle IX, el comte Guillem i el seu germà Ratbold van agafar el comandament de les forces provençals reforçades per les tropes d'Arduí Glaber, comte de Torí. Acorralaren als moros (alguns centenars d'homes com a molt) i els van aplanar a la batalla de Tourtour el 973, després els van fer fora de Provença.[7] Aquesta campanya militar contra els sarraïns conduïda sense les tropes de Conrad III de Borgonya, emmascara de fet un avanç des de l'aristocràcia local i de les comunitats urbanes i pageses que havien refusat sempre fins aquí la mutació feudal, cap al poder comtal. Permeté a Guillem obtenir la sobirania feudal de fet de Provença i amb el consentiment reial, de controlar el fisc de la regió.

Va distribuir les terres reconquerides entre els seus vassalls, va arbitrar les diferències i va crear així la feudalitat provençal.[8] Amb Isarn, bisbe de Grenoble, va intentar repoblar el Delfinat i va autoritzar a un comte italià anomenat Ugo Blavia a fixar-se prop de Frejús al començament dels anys 970 per posar les terres en cultiu.

El seu govern i la seva fama

Com el seu pare Bosó, Guillem es va fer aconsellar per un vescomte que des de 977 l'acompanyava en tots els desplaçaments[9] i es recolza en un grup important de jutges per impartir justícia.[10] Esdevingut marquès de Provença el 979, s'instal·la a Arle al començament dels anys 980. Després de morir la seva primera dona Arsenda de Commenge (vers 950-983), es va casar el 984 en aquesta ciutat, contra l'opinió del papa, amb Adelaida d'Anjou que s'acabava de separar del seu espòs, el futur rei de França, Lluís V. La parella hauria tingut dos fills:

Per tot això, fou un personatge important de les cròniques de Raül Glaber que el tracta de duc i apareix en una carta de 992 amb el nom de pater patriae.

La fi de la seva vida

Al final de la seva vida Guillem va esdevenir molt pietós i va restituir nombrosos béns al poder temporal de l'Església. Ja el 991[12] A petició del bisbe de Fréjus, Riculf,[13] que va implorar a Arle davant el príncep la restitució dels antics dominis del bisbat, Guillem va accedir a aquesta petició i li atorga la meitat de Frejús i el poble de Puget.[14]

El 992, va donar igualment importants dominis a la Camarga al monestir de Sant Joan d'Arles.

El 993, sentint-se morir a la ciutat d'Avignon del qual havia estat el comte, va prendre l'hàbit de monjo i apel·la a l'abat Maiol per alleujar la seva anima. Va fer restitucions i ofrenes a l'abadia de Cluny,[1] i envoltat per multitud dels seus subjectes, Guillem de Provença va traspassar en aquesta ciutat, poc després del 29 d'agost 993. Abans de morir, va fer el vot de ser inhumat a Sarrian, prop de Carpentràs, en el priorat en curs de construcció a la vil·la oferta a l'abadia borgonyona.[15]

A la seva mort el 993 el succeí el seu fill Guillem II de Provença.

Enllaços externs i bibliografia

  • Els comtes de Provence
  • Joseph Hyacinthe Albanés, Gallia christiana novissima, volum 3 – Ed. 1895; accessible a Gallica
  • Martin Aurell, Jean-Paul Boyer i Noël Coulet, La Provence au Moyen Âge

Notes i referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Martin Aurell, Jean-Paul Boyer i Noël Coulet, La Provence au Moyen Âge, pàgina 13
  2. ↑ Abans d'abril de 970 segons Els comtes de Provença: Wilelmus comes Provincie i coniunx mea Arsinna va donar propietats a Sant Víctor de Marsella per carta de l'abril de 970.
  3. ↑ La data de naixement d'Arsende generalment fixada cap a 950 podria ser més antiga ja que els fills del comte Arnau, el seu pare, van néixer probablement en els anys 930-945. Arsende seria així ben més gran que Guillem. La date de la seva mort presenta també dificultats; s'admet que se situa entre 979 i 983.
  4. ↑ Jean-Pierre Papon, Jules Frédéric Paul Fauris de Saint-Vincens, Història general de Provença..., pàgina 491 a Google Llibres: Els historiadors no estan d'acord sobre el nombre de les seves dones; uns li'n donen una, els altres dos, a saber Arsenda i Adelaida. Aquesta darrera estimació és la que s'ha de seguir; ja que, 1°) des de l'any 968, fins a 979, la dona de Guillem va tenir constantment el nom d'Arsende; i des de l'any 986 fins a 1026, se l'anomena Adelaida: distinció que no hauria estat exactament observat, si la mateixa persona hagués portat els dos noms. 2°) Arsenda estava ja casada amb Guillem I l'any 968; i si hagués estat la mateixa que Adelaida, aquesta hauria estat comtessa de Provença durant més de cinquanta vuit anys, el que no ha de ser admès sense fortes proves.
  5. ↑ Els comtes de Provença:
    "Willelmus comes" va donar propietats a Cluny per carta de 28 d'agost de 990 signada per "Rodbaldus comes, Adalaix comitissa, Wilelmus comes et filius eius Wilelmus". Segons Europäische Stammtafeln, era el fill de comte Guillem per la seva primera dona el que seria especulatiu per la data de naixement probablement anterior a la suposada data del segon matrimoni del pare. També es diu que Guillem III, comte el 992, fou menor fins al 994.
    Tanmateix la data de defunció d'Arsenda, la seva mare suposada, que certs historiadors fixen al voltant de 979, es incerta. Altres situen la defunció d'Arsenda abans de 983, lo qual no és impossible.
  6. ↑ Metcalfe, Alex. The Muslims of Medieval Italy (en anglès). Edinburgh University Press, 2009, p. 48. ISBN 0748620087. 
  7. ↑ Ḍaḥḥāk, Idrīs. Les états arabes et le droit de la mer: Pluralité tempérée des positions des états arabes relatives au statut juridique des espaces maritimes. Editions maghrébines, 1986, p.973. 
  8. ↑ Jean-Pierre Poly, La Provence et la société féodale (879-1166), París, 1976
  9. ↑ Martin Aurell, Jean-Paul Boyer i Noël Coulet - La Provence au Moyen Âge, pàgina 14
    Martin Aurel precisa que al parlar del vescomte es tracta de «Guihem, probablement el fill del comte de Marsella Arlulf.»
  10. ↑ Martin Aurell, Jean-Paul Boyer i Noël Coulet - La Provence au Moyen Âge, pàgina 14
  11. ↑ Ermengarda és de vegades considerada com la filla d'Adelaida i d'Esteve del Gavaldà.
  12. ↑ La GCN, pàgina 333 indica el 6 de març de 990
  13. ↑ Nebot de Teusinda d'Arle.
  14. ↑ Martin Aurell, Jean-Paul Boyer i Noël Coulet - La Povence au Moyen Âge, pàgines 14-15
  15. ↑ Ibidem, pàgina 13

Vegeu també


Precedit per:
Bosó II 		Comte de Provença
968–993 		Succeït per:
Guillem II
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Guillem_I_de_Provença&oldid=23929464»