Sinergia

La sinergia es la integració d’elements que fa com a resultat alguna cosa més gran que la simple suma d’aquests, és a dir, quan dos o més elements s’uneixen sinèrgicament creen un resultat que aprofita i maximitza les qualitats de cadascun dels elements.

Podem dir que la paraula sinergia prové del Grec i la seva traducció literal seria la de cooperació, no obstant es refereix a l’acció de dos (o més) causes les quals l’efecte és superior a la suma dels efectes individuals. La trobem també en biologia, quan es refereix al concurs actiu i concertat d’uns quants òrgans per a realitzar una funció.

“Pot ser que no siguem tan bons atletes com ells, però lluitem com equip. Saltar més alt i córrer més ràpid no és el que sempre et fa guanyar. Aquest és un esport d’equip, no tennis.” Comentà Theodoros Papaloukas, jugador de bàsquet de la selecció nacional de Grècia, referint-se a la victòria del seu equip davant la selecció dels Estats Units en una de les semifinals del Japó 2006 i explica senzillament el concepte de sinergia.

La sinergia en la teoria general de sistemes

La paraula augmenta la seva importancia gràcies a la teoria general de sistemes que fou desenvolupada per Ludwig von Bertalanffy. Relacionada amb la teoria de sistemes, la manera més senzilla per a explicar el terme sinergia és examinant un objecte o entitat tangible o intangible i si al analitzar una de les parts aïlladament aquesta no dóna una explicació relacionada amb les característiques o la conducta d’aquest llavors s’està parlant d’un objecte sinèrgic. Lligat a aquest concepte es troba un altre, el de recursivitat, el qual ens senyala que un sistema sinèrgic està compost a la vegada de subsistemes que també són sinèrgics.

Requisits de la sinergia

La sinergia, per tant, té com a pre requisit la integració i aquesta ha de ser avantcedida per l’afinitat de les parts, doncs laintegració només és posible si existeix afinitat. En conseqüència, el desenvolupament d’una societat pot ser mitjà en funció de la sinergia existent. Les societats en creixement són altament sinèrgiques, doncs existeix afinitat entre les seves parts. L’ingredient fonamental de la sinergia és per tant l’afinitat i la seva contrapartida, l’odi. Sinergia i entropia son per tant oposats, el primer unió d’energia, el segon : destrucció i dissipació d’energia. Val definir en aquest punt l’entropia com el Grau d’aleatorietat d’un sistema, el qual determina el seu ordre o existència anàrquica.

Exemples de sinergia:

• Rellotge: Si tenim en compte cadascun dels seus components minuters, segoners o el seu mecanisme, cap d’aquests per separat ens podrà indicar l’hora; però si les unim i interrelacionem segurament tindrem amb exactitud l’hora.

• Els automòbils: cadascuna de les parts de l’avió no poden volar per si mateixes, únicament si s’interrelacionen aconseguiran fer-ho.

• Els avions: cadascuna de les parts de l'avió no poden volar per si mateixes, només si s'interrelacionen ho aconsegueixen.

• Una lletra sola és simplement això, una lletra sola; quan si es combina amb altres es forma una paraula, a la vegada el conjunt de paraules formen frases i aquestes a la seva vegada poden arribar a ser una obra mestra de literatura o poesia. Totes participen i en conjunt potencialitzen la seva capacitat.

Referències

• Malinietski G.G. (2008). Fonaments matemàtics de la sinergètica. Caos, estructures i simulació per ordinador. Moscou: URSS.

Enllaços externs

Vegeu Sinergia en el Viccionari, el diccionari lliure.Viccionari