Viborg (Dinamarca): diferència entre les revisions
m Plantilla |
m Bot elimina espais sobrants |
||
| Línia 7: | Línia 7: | ||
Hi ha evidències [[Arqueologia|arqueològiques]] que els primers assentaments humans a Viborg es van entre les darreries del {{segle|X|s}} i el començament del {{segle|XI|s}} durant l'època [[víking]]. La ciutat també apareix citada a la [[literatura]], a la [[Gísla Surssøns saga]], una [[Sagues islandeses|saga]] a la que Gísla i dos dels seus companys viatgen des del sud d'[[Islàndia]] fins a Dinamarca i arriben a Viborg on passen l'hivern. L'acció se situaria vers el [[961]] però la saga va ser escrita alguns segles més tard pel que no seria una font segura per acreditar l'antiguitat de la ciutat.<ref>[http://cornelius.tacitus.nu/sagor/gisle-sursson/2.htm Gisle Surssons saga] capítol 2 de la versió en noruec</ref><ref>[http://www.mosmaiorum.org/blot.html Mos Maiorum Foundation] inclou traducció anglesa del paràgraf on se cita Viborg.</ref> |
Hi ha evidències [[Arqueologia|arqueològiques]] que els primers assentaments humans a Viborg es van entre les darreries del {{segle|X|s}} i el començament del {{segle|XI|s}} durant l'època [[víking]]. La ciutat també apareix citada a la [[literatura]], a la [[Gísla Surssøns saga]], una [[Sagues islandeses|saga]] a la que Gísla i dos dels seus companys viatgen des del sud d'[[Islàndia]] fins a Dinamarca i arriben a Viborg on passen l'hivern. L'acció se situaria vers el [[961]] però la saga va ser escrita alguns segles més tard pel que no seria una font segura per acreditar l'antiguitat de la ciutat.<ref>[http://cornelius.tacitus.nu/sagor/gisle-sursson/2.htm Gisle Surssons saga] capítol 2 de la versió en noruec</ref><ref>[http://www.mosmaiorum.org/blot.html Mos Maiorum Foundation] inclou traducció anglesa del paràgraf on se cita Viborg.</ref> |
||
Vers el [[1060]] Jutlàndia va ser dividida en [[diòcesi]]s i Viborg va esdevenir una de les seus, la [[catedral]] va començar a ser construïda a principis del {{segle|XII|s}}. A mitjans d'aquest segle la ciutat va ser fortificada amb una [[muralla]] i un [[fossat]] en el marc de la guerra civil entre |
Vers el [[1060]] Jutlàndia va ser dividida en [[diòcesi]]s i Viborg va esdevenir una de les seus, la [[catedral]] va començar a ser construïda a principis del {{segle|XII|s}}. A mitjans d'aquest segle la ciutat va ser fortificada amb una [[muralla]] i un [[fossat]] en el marc de la guerra civil entre [[Svend III]], [[Valdemar I]] i [[Canut V]]. |
||
La ciutat va patir diversos incendis, el més important va començar el [[25 de juny]] del [[1726]] destruint la part est, inclosa la catedral i l'ajuntament. La ciutat va trigar molt a recuperar-se del desastre, a l'edat mitjana tenia entre 4.000 i 5.000 habitants i a mitjans del {{segle|XVIII|s}} menys de 2.000. |
La ciutat va patir diversos incendis, el més important va començar el [[25 de juny]] del [[1726]] destruint la part est, inclosa la catedral i l'ajuntament. La ciutat va trigar molt a recuperar-se del desastre, a l'edat mitjana tenia entre 4.000 i 5.000 habitants i a mitjans del {{segle|XVIII|s}} menys de 2.000. |
||
Revisió del 14:24, 1 jul 2020
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat federat | Dinamarca | ||||
| Regions | Regió de Midtjylland | ||||
| Municipi | municipi de Viborg  | ||||
| Capital de | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 40.371 (2017) | ||||
| Geografia | |||||
| Altitud | 51 m | ||||
| Organització política | |||||
| • Cap de govern | Ulrik Wilbek (2018–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 8800 | ||||
| Fus horari | |||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | viborg.dk | ||||
Viborg és una ciutat danesa del centre de la península de Jutlàndia, és la capital del municipi de Viborg que forma part de la regió de Midtjylland, ambdós creats l'1 de gener del 2007 com a part d'una reforma territorial. És una de les ciutats més antigues de Dinamarca, el seu nom ha estat escrit de diverses maneres al llarg de la història: Wibjerg, Wibiærgh, Wybærgh, Wiburgh i Wibergis en llatí, en danès antic es refereix a un lloc de culte sagrat a un lloc elevat, es podria traduir com “el lloc sagrat al turó”.
A l'est de la ciutat antiga hi ha els llacs Nørresø i Søndersø, avui dia hi ha barris a la riba oest del Nørresø.
Història
Hi ha evidències arqueològiques que els primers assentaments humans a Viborg es van entre les darreries del segle x i el començament del segle xi durant l'època víking. La ciutat també apareix citada a la literatura, a la Gísla Surssøns saga, una saga a la que Gísla i dos dels seus companys viatgen des del sud d'Islàndia fins a Dinamarca i arriben a Viborg on passen l'hivern. L'acció se situaria vers el 961 però la saga va ser escrita alguns segles més tard pel que no seria una font segura per acreditar l'antiguitat de la ciutat.[1][2]
Vers el 1060 Jutlàndia va ser dividida en diòcesis i Viborg va esdevenir una de les seus, la catedral va començar a ser construïda a principis del segle xii. A mitjans d'aquest segle la ciutat va ser fortificada amb una muralla i un fossat en el marc de la guerra civil entre Svend III, Valdemar I i Canut V.
La ciutat va patir diversos incendis, el més important va començar el 25 de juny del 1726 destruint la part est, inclosa la catedral i l'ajuntament. La ciutat va trigar molt a recuperar-se del desastre, a l'edat mitjana tenia entre 4.000 i 5.000 habitants i a mitjans del segle xviii menys de 2.000.
Personatges il·lustres
- Johann Otto von Spreckelsen (1929-1987), arquitecte autor de l'Arc de la Défense de París.
Vegeu també
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Viborg |
- ↑ Gisle Surssons saga capítol 2 de la versió en noruec
- ↑ Mos Maiorum Foundation inclou traducció anglesa del paràgraf on se cita Viborg.