Egitàlids: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m neteja i estandardització de codi
Línia 7: Línia 7:
* ''[[Psaltria]]''
* ''[[Psaltria]]''
* ''[[Leptopoecile]]''
* ''[[Leptopoecile]]''
}}
}}
Els '''egitàlids''' (Aegithalidae), són una [[família (biologia)|família]] de petits [[ocells]] [[passeriformes]]. La família conté 13 [[espècies]] en quatre [[gènere (biologia)|gèneres]]. L'única espècie que habita als [[països catalans]] és la [[mallerenga cuallarga]] (''Aegithalos caudatus''). Formen part del subordre dels [[ocells cantaires]].
Els '''egitàlids''' (Aegithalidae), són una [[família (biologia)|família]] de petits [[ocells]] [[passeriformes]]. La família conté 13 [[espècies]] en quatre [[gènere (biologia)|gèneres]]. L'única espècie que habita als [[països catalans]] és la [[mallerenga cuallarga]] (''Aegithalos caudatus''). Formen part del subordre dels [[ocells cantaires]].


== Morfologia ==
== Morfologia ==
* Són ocells petits, que fan 9 - 14 cm de llargària incloent la llarga cua, i un pes de 4,5 - 9 g.
* Són ocells petits, que fan 9 - 14 cm de llargària incloent la llarga cua, i un pes de 4,5 - 9 g.
* El plomatge és generalment gris pàl·lid o marró, encara que algunes espècies tenen marques blanques i la mallerenga cuallarga algunes taques rosades. En contrast amb la resta de la família les dues espècies del gènere ''Leptopoecile'' tenen colors brillants, amb tons violetes i blaus. ''Leptopoecile elegans'' és l'únic membre de la família que compta amb una cresta.
* El plomatge és generalment gris pàl·lid o marró, encara que algunes espècies tenen marques blanques i la mallerenga cuallarga algunes taques rosades. En contrast amb la resta de la família les dues espècies del gènere ''Leptopoecile'' tenen colors brillants, amb tons violetes i blaus. ''Leptopoecile elegans'' és l'únic membre de la família que compta amb una cresta.
* El bec és petit en aquesta família, curt i cònic.
* El bec és petit en aquesta família, curt i cònic.
* Les ales són curtes i arrodonides i les potes relativament llargues.
* Les ales són curtes i arrodonides i les potes relativament llargues.


== Hàbitat i distribució ==
== Hàbitat i distribució ==
Tots els egitàlis viuen al bosc, particularment als clars i a nivell del sotabosc. Les espècies del gènere ''Aegithalos'' mostren preferència pels boscos caducifolis o mixtos, mentre que ''Psaltria exilis'' la mostra pels boscos de coníferes de muntanya. ''Psaltriparus minimus'' es troba en una àmplia gamma d'hàbitats, fins i tot en zones arbustives àrides, però és més comú en els boscos mixtos. La majoria de les espècies d'aquesta família viuen en hàbitats muntanyencs als voltants de l'Himàlaia, i tots es distribueixen per Euràsia, excepte ''Psaltriparus minimus'', que és nativa de l'oest d'[[Amèrica del Nord]].. La mallerenga cuallarga té una distribució més àmplia que qualsevol altre egitàlid, ja que viu per tota Euràsia, des de [[Gran Bretanya]] fins al [[Japó]]. Hi ha dues espècies en canvi que tenen una distribució mot reduïda, ''Aegithalos sharpei'', restringida a dues muntanyes de [[Birmània]], i ''Psaltria exilis'', limitat a les muntanyes de l'oest de [[Java]]. Són espècies sedentàries, malgrat que la mallerenga cuallarga pot fer moviments de dispersió al límit nord de la seva àrea de distribució (sobretot a [[Sibèria]]). Moltes espècies es traslladen des de la muntanya al pla en hivern.
Tots els egitàlis viuen al bosc, particularment als clars i a nivell del sotabosc. Les espècies del gènere ''Aegithalos'' mostren preferència pels boscos caducifolis o mixtos, mentre que ''Psaltria exilis'' la mostra pels boscos de coníferes de muntanya. ''Psaltriparus minimus'' es troba en una àmplia gamma d'hàbitats, fins i tot en zones arbustives àrides, però és més comú en els boscos mixtos. La majoria de les espècies d'aquesta família viuen en hàbitats muntanyencs als voltants de l'Himàlaia, i tots es distribueixen per Euràsia, excepte ''Psaltriparus minimus'', que és nativa de l'oest d'[[Amèrica del Nord]].. La mallerenga cuallarga té una distribució més àmplia que qualsevol altre egitàlid, ja que viu per tota Euràsia, des de [[Gran Bretanya]] fins al [[Japó]]. Hi ha dues espècies en canvi que tenen una distribució mot reduïda, ''Aegithalos sharpei'', restringida a dues muntanyes de [[Birmània]], i ''Psaltria exilis'', limitat a les muntanyes de l'oest de [[Java]]. Són espècies sedentàries, malgrat que la mallerenga cuallarga pot fer moviments de dispersió al límit nord de la seva àrea de distribució (sobretot a [[Sibèria]]). Moltes espècies es traslladen des de la muntanya al pla en hivern.


== Alimentació ==
== Alimentació ==
Línia 23: Línia 23:


== Reproducció ==
== Reproducció ==
En general, són monògams. Als pares els poden ajudar per assistents mentre que crien. Si bé això només ha estat registrada en dues espècies, potser la raó és la manca d'informació. Els egitàlids fán nius en forma de cúpula, utilitzant en la construcció plomes. teranyines i molsa o líquens. Fan els nius entre el fullatge d'arbres o arbusts, molt amagats.
En general, són monògams. Als pares els poden ajudar per assistents mentre que crien. Si bé això només ha estat registrada en dues espècies, potser la raó és la manca d'informació. Els egitàlids fán nius en forma de cúpula, utilitzant en la construcció plomes. teranyines i molsa o líquens. Fan els nius entre el fullatge d'arbres o arbusts, molt amagats.
Ponen 6 - 10 ous blancs, que en moltes de les espècies tenen taques vermelles. Els adults coven els ous 13 - 14 dies. Els joves romanen al niu 16 - 17 dies. Almenys en les dues espècies ben estudiades (''Aegithalos caudatus'' i ''Psatriparus minimus''), és probable que només cove la femella. Els pollets s'alimenten exclusivament d'[[insectes]] i [[aranya|aranyes]].
Ponen 6 - 10 ous blancs, que en moltes de les espècies tenen taques vermelles. Els adults coven els ous 13 - 14 dies. Els joves romanen al niu 16 - 17 dies. Almenys en les dues espècies ben estudiades (''Aegithalos caudatus'' i ''Psatriparus minimus''), és probable que només cove la femella. Els pollets s'alimenten exclusivament d'[[insectes]] i [[aranya|aranyes]].


== Llistat de gèneres i espècies ==
== Llistat de gèneres i espècies ==
Línia 50: Línia 50:


{{Bases de dades taxonòmiques}}
{{Bases de dades taxonòmiques}}

{{ORDENA:Egitalid}} <!--ORDENA generat per bot-->
{{ORDENA:Egitalid}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Egitàlids| ]]
[[Categoria:Egitàlids| ]]

Revisió del 16:04, 4 jul 2020

Infotaula d'ésser viuEgitàlids
Aegithalidae Modifica el valor a Wikidata

mallerenga cuallarga eurasiàtica Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
SuperfamíliaSylvioidea
FamíliaAegithalidae Modifica el valor a Wikidata
Reichenbach, 1850
Genera

Els egitàlids (Aegithalidae), són una família de petits ocells passeriformes. La família conté 13 espècies en quatre gèneres. L'única espècie que habita als països catalans és la mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus). Formen part del subordre dels ocells cantaires.

Morfologia

  • Són ocells petits, que fan 9 - 14 cm de llargària incloent la llarga cua, i un pes de 4,5 - 9 g.
  • El plomatge és generalment gris pàl·lid o marró, encara que algunes espècies tenen marques blanques i la mallerenga cuallarga algunes taques rosades. En contrast amb la resta de la família les dues espècies del gènere Leptopoecile tenen colors brillants, amb tons violetes i blaus. Leptopoecile elegans és l'únic membre de la família que compta amb una cresta.
  • El bec és petit en aquesta família, curt i cònic.
  • Les ales són curtes i arrodonides i les potes relativament llargues.

Hàbitat i distribució

Tots els egitàlis viuen al bosc, particularment als clars i a nivell del sotabosc. Les espècies del gènere Aegithalos mostren preferència pels boscos caducifolis o mixtos, mentre que Psaltria exilis la mostra pels boscos de coníferes de muntanya. Psaltriparus minimus es troba en una àmplia gamma d'hàbitats, fins i tot en zones arbustives àrides, però és més comú en els boscos mixtos. La majoria de les espècies d'aquesta família viuen en hàbitats muntanyencs als voltants de l'Himàlaia, i tots es distribueixen per Euràsia, excepte Psaltriparus minimus, que és nativa de l'oest d'Amèrica del Nord.. La mallerenga cuallarga té una distribució més àmplia que qualsevol altre egitàlid, ja que viu per tota Euràsia, des de Gran Bretanya fins al Japó. Hi ha dues espècies en canvi que tenen una distribució mot reduïda, Aegithalos sharpei, restringida a dues muntanyes de Birmània, i Psaltria exilis, limitat a les muntanyes de l'oest de Java. Són espècies sedentàries, malgrat que la mallerenga cuallarga pot fer moviments de dispersió al límit nord de la seva àrea de distribució (sobretot a Sibèria). Moltes espècies es traslladen des de la muntanya al pla en hivern.

Alimentació

Són omnívors, menjant principalment insectes i altres invertebrats. Prenen material vegetal de tant en tant durant l'hivern. La família en general, cerca l'aliment als arbres, generalment en l'estrat arbustiu o al dosser, i poques vegades baixa a terra. Generalment pren les seves prses de branques, fulles i capolls, Molt poques vegades de l'aire. Quan està a la recerca d'aliments poden penjar cap per avall en les branques i fins i tot manipular branques i fulles per tal de localitzar aliments amagats.

Reproducció

En general, són monògams. Als pares els poden ajudar per assistents mentre que crien. Si bé això només ha estat registrada en dues espècies, potser la raó és la manca d'informació. Els egitàlids fán nius en forma de cúpula, utilitzant en la construcció plomes. teranyines i molsa o líquens. Fan els nius entre el fullatge d'arbres o arbusts, molt amagats. Ponen 6 - 10 ous blancs, que en moltes de les espècies tenen taques vermelles. Els adults coven els ous 13 - 14 dies. Els joves romanen al niu 16 - 17 dies. Almenys en les dues espècies ben estudiades (Aegithalos caudatus i Psatriparus minimus), és probable que només cove la femella. Els pollets s'alimenten exclusivament d'insectes i aranyes.

Llistat de gèneres i espècies

Hi ha 13 espècies en quatre gèneres:.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Egitàlids