Guaiana Francesa: diferència entre les revisions

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils Advanced mobile edit
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula geografia política
{{Infotaula geografia política
}}
}}
La '''Guaiana Francesa''' (en [[francès]] ''Guyane française'', i oficialment ''Guyane'') és una [[Regió d'ultramar|col·lectivitat d'ultramar]] [[França|francesa]] situada a la costa nord de l'[[Amèrica del Sud]]. És l'entitat política més petita del continent sud-americà ([[Surinam]] n'és l'estat independent més petit). Limita al nord amb l'[[oceà Atlàntic]], a l'est i al sud amb el [[Brasil]] i a l'oest amb [[Surinam]] (amb el qual es disputa una part de la frontera meridional). Es considera una [[regió ultraperifèrica]] de la [[Unió Europea]].
La '''Guaiana Francesa''' (en [[francès]] ''Guyane française'', i oficialment ''Guyane'') és una [[Regió d'ultramar|col·lectivitat d'ultramar]] [[França|francesa]] situada a la costa nord de l'[[Amèrica del Sud]]. És l'entitat política més petita del continent sud-americà ([[Surinam]] n'és l'estat independent més petit). Limita al nord amb l'[[oceà Atlàntic]]; a l'est i al sud, amb el [[Brasil]]; i a l'oest, amb [[Surinam]] (amb el qual es disputa una part de la frontera meridional). Es considera una [[regió ultraperifèrica]] de la [[Unió Europea]].


El territori té 86.504&nbsp;km<sup>2</sup> i 185.000 habitants (segons l'estimació del [[2004]]), que viuen majoritàriament a la costa. La Guaiana és un país molt poc poblat, ocupat majoritàriament per una densa [[selva tropical]]. La capital n'és [[Caiena]].
El territori té 86 504&nbsp;km<sup>2</sup> i 185 000 habitants (segons l'estimació del [[2004]]), que viuen majoritàriament a la costa. La Guaiana és un país molt poc poblat, ocupat majoritàriament per una densa [[selva tropical]]. La capital n'és [[Caiena]].


== Orografia ==
== Orografia ==

Revisió del 18:43, 5 jul 2020

Plantilla:Infotaula geografia políticaGuaiana Francesa
Guyane (fr) Modifica el valor a Wikidata
Bandera
Bandera
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Lema«Fert Aurum Industria» Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 3° 59′ 56″ N, 53° 00′ 00″ O / 3.99886°N,52.99994°O / 3.99886; -52.99994
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
CapitalCaiena Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població286.618 (2021) Modifica el valor a Wikidata (3,43 hab./km²)
Idioma oficialfrancès
crioll guaianès Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície83.534 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat peroceà Atlàntic Modifica el valor a Wikidata
Punt més altMont Bellevue de l'Inini (831 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació21 març 1946 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan executiuConsell Regional de la Guaiana Francesa Modifica el valor a Wikidata
• Cap de governRodolphe Alexandre Modifica el valor a Wikidata
Monedaeuro Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Domini de primer nivell.gf Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic+594 Modifica el valor a Wikidata
Codi paísGF Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2FR-973 Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSFRA3 Modifica el valor a Wikidata
Codi de departament INSEE973 Modifica el valor a Wikidata
Codi de regió INSEE03 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webctguyane.fr Modifica el valor a Wikidata
Facebook: CTGuyane Twitter (X): CTdeGuyane Instagram: ctdeguyane Modifica el valor a Wikidata

La Guaiana Francesa (en francès Guyane française, i oficialment Guyane) és una col·lectivitat d'ultramar francesa situada a la costa nord de l'Amèrica del Sud. És l'entitat política més petita del continent sud-americà (Surinam n'és l'estat independent més petit). Limita al nord amb l'oceà Atlàntic; a l'est i al sud, amb el Brasil; i a l'oest, amb Surinam (amb el qual es disputa una part de la frontera meridional). Es considera una regió ultraperifèrica de la Unió Europea.

El territori té 86 504 km2 i 185 000 habitants (segons l'estimació del 2004), que viuen majoritàriament a la costa. La Guaiana és un país molt poc poblat, ocupat majoritàriament per una densa selva tropical. La capital n'és Caiena.

Orografia

El país fa part del massís de les Guaianes, on destaca l'alçària del Tumuc-Humac (880 m) i el mont Bellevue d'Inini (850 m). També hi destaquen el Massif Tabulaire (830 m) al sud, les Montagnes Françaises (623 m) a l'oest i les muntanyes Kaw. El país és cobert al 88% per boscos selvàtics, i només hi ha 1.000 hectàrees aptes per al conreu, totes a la costa. Darrerament, però, s'ha adaptat bosc selvàtic per a plantacions experimentals.

Els principals rius en són l'Oyapock (amb els afluents Camopi i Yaroupi), Maroni (amb els afluents Maroniwir i Itany), Lawa, Mana, Approuague, Sinnamary i Amazones.

Organització administrativa

La Guaiana és una col·lectivitat d'ultramar que té per prefectura Caiena. Té una assemblea de 51 membres, i envia dos diputats i dos senadors a l'Assemblea Nacional Francesa. El territori es divideix en dos districtes (arrondissements): Caiena i Saint-Laurent-du-Maroni, i 22 municipis.

Població

La població del país ha crescut força darrerament, en part pel fort creixement vegetatiu i l'altra per la immigració (el 2001 foren expulsats 15.000 residents de manera il·legal). Dels 73.000 habitants que hi havia el 1982 han passat a 90.500 el 1989, 115.000 el 1994, 149.000 el 1996 i 188.000 el 2002, malgrat la desocupació endèmica provocada per l'emigració del país de bona part del jovent. L'augment de població s'explica pels projectes espacials francesos que hi porten nous pobladors no sols de la metròpoli, sinó també d'altres colònies franceses com Martinica i Guadeloupe.

És un país multiètnic, la qual cosa en dificulta la cohesió nacional; segons dades del 1998 i del 2000 la població del territori es dividia ètnicament en diversos grups:

Regions culturals de França
Territori dels kali'na
  • Uns 50.000 són creoles de Guyane (criolls de Guaiana), negres o mestissos que viuen principalment a la costa i a Cayenne, i parlen un crioll de base lexical francesa semblant al de les Antilles.
  • Uns 7.000 són creoles d'altres colònies franceses (Reunió, Martinica i Guadalupe principalment), la majoria a Cayenne i la costa. Parlen el crioll antillès, poc diferent del de Guaiana.
  • Uns 30.000 són haitians establerts al territori; parlen el crioll haitià, la majoria viuen als barris barraquers de Cayenne.
  • Uns 23.000 són noirs de bois o negres bush. Els negres marrons són considerats "gent del riu", igual que els indis. Són descendents de diversos grups d'esclaus que fugiren a la selva i s'hi establiren. També anomenats bushinenge tongo ('gent del bosc'), parlen el seu propi crioll, el takitaki (mot depreciatiu), amb base lexical d'anglès i neerlandès, i la majoria desconeixen el francès; viuen de portar en canoa o piragua els turistes i es divideixen en diverses tribus:
    • Els boni o aluku (5.000 persones) viuen al marge dret del Maroni, sobretot a Apatou, Papaïchton i Maripasoula,
    • Els ndjuka (entre 6.000 i 10 000 persones) viuen als marges del Maroni, particularment a Saint-Laurent-du-Maroni, Apatou i Grand-Santi, però també a Kourou i als voltants de Cayenne,
    • Els saramaka, són uns 8.000 (altres afirmen que només 500), i viuen a Saint-Laurent-du-Maroni i a Kourou, i altres més al sud, als marges del riu Tampoc (un afluent del Maroni) o a l'est, als marges de l'Oyapock, que delimita la frontera de la Guaiana Francesa i del Brasil.
  • Uns 18.000 són brasilers, principalment negres.
  • Uns 18.000 són europeus, principalment francesos, que viuen a Kourou i en barris de luxe de Cayenne.
  • Uns 5.000 són surinamesos, que parlen el seu propi crioll de base lexical neerlandesa, molts són refugiats del país veí quan les coses anaven mal dades.
  • Uns 7.000 són xinesos, la majoria d'ells a Cayenne, originaris de Hong Kong, Taiwan i Malàisia.
  • Uns 2.000 són libanesos, refugiats a Cayenne.
  • Uns 2.000 són hmong de Laos, també refugiats arribats el 1977.
  • Uns 9.000 són amerindis (un 5% de la població), són dividits en sis grups:
    • Els arawaks (150-200 individus) i els les kali'na o galibi (entre 2.000 i 4.000 habitants) viuen prop les zones costaneres de l'oest (Awala-Yalimapo, Paddock-et-Fatima, Saint-Laurent-du-Maroni),
    • els palikur (entre 600 i 1.000 individus) habiten al sud de la Guiana a Macouria fins a la desembocadura del riu Oyapok, vora el Brasil,
    • els wayana (uns 900 individus) viuen més al sud (Antécume-Pata, Elaé, Twenké),
    • els teko (uns 400 individus) i els wayampi (400-600 individus) habiten el sud guainanès, sobre la línia est-oest entre Maripasoula i Camopi.

Pertanyen a les famílies lingüístiques arawak (els arawak i els palikour), caribe (els kalinha i els wayana) i tupi-guaraní (els emerillon i els wayampi). Tot i que les seves llengües tenen pocs parlants, la cultura ameríndia de Guaiana és força viva. La gran majoria viuen al sud del país, on mercè a l'abundància de boscos equatorials han pogut mantenir llurs tradicions amb prou feines influenciades per cultures al·lòctones.

Història

La costa de La Guaiana va ser explorada per Cristòfor Colom al 1498. El 1503 va començar el primer assentament francès a la zona de Caiena. El 1604, la colònia de La Guaiana va prendre el nom de França Equatorial. La Guaiana serà una colònia francesa fins al 19 de març de 1946, en què va obtenir l'estatut dels departaments d'ultramar.[1] També va albergar una notable colònia penal fins al 1951. El tancament de la presó es va obtenir després de la Primera Guerra mundial, després de la publicació de 27 articles per Albert Londres i sota l'impuls de Gaston Monnerville. El 1938 s'hi envià el darrer comboi de "bagnards" (forçats), però no va ser fins al 1945 que l'Assemblea Constituent francesa va decidir repatriar els supervivents que ho desitjaven (molt pocs hi restaren). L'operació va durar vuit anys.

Actualment és coneguda sobretot per la base espacial de Kourou, des d'on es fan els llançaments de l'Agència Espacial Europea.

Persones il·lustres

Partits polítics

Referències

  1. ↑ Masson, Jean-Louis. Provinces, départements, régions: l'organisation administrative de la France d'hier à demain (en francès). Fernand Lanore, 1984, p.559. ISBN 285157003X. 
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Guaiana_Francesa&oldid=23987906»