Cultura popular: diferència entre les revisions
m Sense majúscula |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Tions de Nadal.jpg|miniatura|[[Tió de Nadal|Tions de Nadal]], tradició molt arrelada a Catalunya. Aquests, a la fira de Santa Llúcia de Barcelona.]] |
[[Fitxer:Tions de Nadal.jpg|miniatura|[[Tió de Nadal|Tions de Nadal]], tradició molt arrelada a Catalunya. Aquests, a la fira de Santa Llúcia de Barcelona.]] |
||
La '''cultura popular''' és el conjunt de manifestacions [[cultura|culturals]] produïdes o consumides per les [[classes populars]], en contraposició a l'[[alta cultura]] o cultura acadèmica, centrada en mitjans d'expressió socialment excloents considerats superiors i elitistes.<ref>{{ref-llibre |cognom=Porcel Torrens |nom=Pere |títol=Clásicos en Jauja. La historia del tebeo valenciano |pàgines=11 |lloc=València |editorial=Edicions de Ponent |any=2002 |isbn=84-89929-38-6 |enllaçautor=Pedro Porcel Torrens}}</ref>, i inclou [[tradicions]], [[cançons]], [[llegendes]], [[supersticions]]... Tradicionalment es transmet de manera oral, tot i que modernament l'extensió dels [[mitjans de comunicació]] i l'aparició d'[[Internet]] han fet que esdevinguin un transmissor molt important de cultura popular. La cultura popular es diferencia del [[folklore]] perquè la primera posa èmfasi en la popularitat, mentre que el segon posa èmfasi en el component tradicional. |
|||
La '''cultura popular''', o '''[[folklore]]''', és la [[cultura]] tradicional particular d'un grup [[ètnia|ètnic]] o cultural determinat. Això inclou tradicions, [[cançons]], llegendes, supersticions, etc. El folklore es transmet tradicionalment de manera oral, tot i que en l'època moderna s'han fet esforços importants de recopilació de la cultura popular de molts països. Durant el {{segle|XIX|s}} es va posar èmfasi en l'ús del folklore per motius sobretot [[ideologia|ideològics]] i [[nacionalisme|nacionalistes]] (vegeu [[nacionalisme romàntic]]). El {{segle|XX|s}} es va començar a estudiar el folklore més objectivament, i des d'un punt de vista [[etnografia|etnogràfic]]. El terme '''cultura popular''' o '''cultura pop''' també s'utilitza (sobretot en països anglosaxons) per referir-se als trets característics (sobretot [[iconografia|iconogràfics]]) de la cultura de masses en un moment determinat (tendències musicals, artístiques, cinematogràfiques, etc.). |
|||
En aquest sentit, la |
El terme ''cultura pop'' també s'utilitza, sobretot en països anglosaxons, per referir-se als trets característics, sobretot [[iconografia|iconogràfics]], de la [[cultura de masses]] en un moment determinat (tendències musicals, artístiques, cinematogràfiques, etc.). En aquest sentit, la cultura popular s'origina com a resposta a la cultura oficial, perquè l'una i l'altra representen diferents sectors socials, així com diferents gustos i interessos, segons autors com [[Mijaíl Bajtín]], estudiós de la cultura popular de l'[[edat mitjana]]. Com a tal, la cultura popular es caracteritza per ser un producte fonamentalment creat i consumit per les classes populars, compostes fonamentalment per individus de baixa extracció social, és a dir, del poble pla o la [[plebs]]. |
||
| ⚫ | |||
Com a tal, la cultura popular es caracteritza per ser un producte fonamentalment creat i consumit per les classes populars, compostes fonamentalment per individus de baixa extracció social, és a dir, del poble pla o la [[plebs]]. |
|||
| ⚫ | Alguns exemples de la cultura popular són expressions musicals com el [[jazz]] (sobretot en els seus inicis), el [[reggae]], el [[Música hip-hop|rap]] o el [[Música rock|rock]], així com els [[Grafit (art)|graffiti]], els [[Còmic|còmics]] i la [[literatura fantàstica]], negra i de [[ciència-ficció]].<ref>{{Ref-web|títol=Significado de Cultura popular|url=https://www.significados.com/cultura-popular/|consulta=2019-12-01|llengua=es}}</ref> |
||
| ⚫ | |||
| ⚫ | Alguns exemples de la cultura popular són expressions musicals com el [[jazz]] (sobretot en els seus inicis), el [[reggae]], el [[Música hip-hop|rap]] o el [[Música rock|rock]], així com |
||
El folklore dels [[Països Catalans]] ha estat compilat per diversos autors, entre els quals destaquen: |
El folklore dels [[Països Catalans]] ha estat compilat per diversos autors, entre els quals destaquen: |
||
Revisió del 15:18, 7 jul 2020
La cultura popular és el conjunt de manifestacions culturals produïdes o consumides per les classes populars, en contraposició a l'alta cultura o cultura acadèmica, centrada en mitjans d'expressió socialment excloents considerats superiors i elitistes.[1], i inclou tradicions, cançons, llegendes, supersticions... Tradicionalment es transmet de manera oral, tot i que modernament l'extensió dels mitjans de comunicació i l'aparició d'Internet han fet que esdevinguin un transmissor molt important de cultura popular. La cultura popular es diferencia del folklore perquè la primera posa èmfasi en la popularitat, mentre que el segon posa èmfasi en el component tradicional.
El terme cultura pop també s'utilitza, sobretot en països anglosaxons, per referir-se als trets característics, sobretot iconogràfics, de la cultura de masses en un moment determinat (tendències musicals, artístiques, cinematogràfiques, etc.). En aquest sentit, la cultura popular s'origina com a resposta a la cultura oficial, perquè l'una i l'altra representen diferents sectors socials, així com diferents gustos i interessos, segons autors com Mijaíl Bajtín, estudiós de la cultura popular de l'edat mitjana. Com a tal, la cultura popular es caracteritza per ser un producte fonamentalment creat i consumit per les classes populars, compostes fonamentalment per individus de baixa extracció social, és a dir, del poble pla o la plebs.
La cultura popular, a més, es considera com un dels factors distintius de la identitat d'una nació, perquè s'hi troben plasmats els valors culturals, tradicions, sistemes de creences i costums que expressen la singularitat del poble que conforma un país.
Alguns exemples de la cultura popular són expressions musicals com el jazz (sobretot en els seus inicis), el reggae, el rap o el rock, així com els graffiti, els còmics i la literatura fantàstica, negra i de ciència-ficció.[2]
El folklore dels Països Catalans ha estat compilat per diversos autors, entre els quals destaquen:
- Mossèn Alcover, que va recopilar un gran nombre de rondalles de les Illes Balears abans de començar a escriure el Diccionari català-valencià-balear.
- Joan Amades i Gelat, autor del Costumari Català.
- L'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria-Toscana: Die Balearen, Rondalles.
- Esteve Caseponce, recopilador de les Rondalles del Vallespir.[3]
- Joan Segura Valls, autor d'Història de Santa Coloma de Queralt, Història del Santuari de Sant Magí, i Història d'Igualada.
- Valeri Serra i Boldú, destacat folklorista, autor entre altres obres de l'Arxiu de tradicions populars.
- Enric Valor i Vives, narrador i gramàtic valencià, fou un dels principals promotors de l'estandardització i normativització del català al País Valencià, autor de les Rondalles valencianes.
- Ramon Violant i Simorra, destacat etnògraf de la regió dels Pirineus, impulsor del Museu d'Indústries i Arts Populars de Barcelona.
Pàgines que s'hi relacionen
- Mitologia
- Música tradicional
- Balls i danses tradicionals
- Festes tradicionals
- Teatre popular
- Indumentària tradicional
- Museu Etnològic de Barcelona
- Museu Casteller de Catalunya - Valls
Referències
- ↑ Porcel Torrens, Pere. Clásicos en Jauja. La historia del tebeo valenciano. València: Edicions de Ponent, 2002, p. 11. ISBN 84-89929-38-6.
- ↑ «Significado de Cultura popular» (en castellà). [Consulta: 1r desembre 2019].
- ↑ Caseponce, Esteve. Rondalles del Vallespir, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Reed. 1993
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cultura popular |