Diferència entre revisions de la pàgina «Fonamentació»

Salta a la navegació Salta a la cerca
14 octets eliminats ,  fa 6 mesos
m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
m (neteja i estandardització de codi)
El '''fonament''' és un [[element constructiu]] funcional constituït per dos components: L''''element estructural''' o fonament pròpiament dit és qui té la funció de "rebre, donar resposta i transmetre al terreny o roca, els esforços que s'exerceixen sobre l'estructura resistent o en el mateix fonament; i el [[terreny]] o [[roca]] és el component que ha de suportar i donar resposta als esforços que els transmet el fonament durant tota la vida prevista de la construcció.
 
La dimensió i tipologia d'un fonament, es dissenya en funció dels esforços que ha de suportar i de la capacitat portant del terreny sobre el qual descansa. Es classifiquen en fonaments superficials i fonaments profunds.
 
== Fonaments superficials ==
Les fonamentacions superficials reparteixen la força que li transmet l'estructura a través dels seus elements de suport (pilars) sobre una superfície de terreny bastant gran que admet aquesta càrrega.
 
Una fonamentació es considera fonamentació superficial quan té entre 0,50 metres i 4 metres de profunditat. Es construeix amb aquesta tipologia quan les tensions admissibles de les diferents capes del [[terreny]] que es troben fins a aquesta cota permeten suportar l'edificació sense provocar assentaments excessius que puguin afectar la funcionalitat de l'estructura.
 
'''Tipus de fonaments superficials'''
 
==Fonaments Profunds==
Les fonamentacions profundes són un tipus de fonamentacions que transmeten les càrregues fins als substrats aptes i resistents del sòl, quan aquests estan a certa profunditat.
 
S'opta per fonamentacions profundes :
 
- Quan els esforços transmesos per l'edifici no poden ser distribuïts suficientment a través d'una fonamentació superficial, i en la solució probable se sobrepassa la capacitat portant del sòl.
 
- Quan el terreny tendeix a patir grans variacions estacionals: per inflaments i retraccions.
 
- Quan els estrats pròxims al fonament poden provocar assentaments imprevisibles i a certa profunditat, cas que ocorre en terrenys de farciment o de baixa qualitat.
 
- En edificis sobre l'aigua.
 
- Quan els fonaments estan sol·licitats a [[tracció]]; tal com ocorre en edificis alts sotmesos a esforços per l'acció del vent, o en estructures que necessiten elements sotmesos a tracció per a assolir estabilitat, com estructures de cables o qualsevol estructura ancorada al sòl.
 
- Per a resistir càrregues inclinades, com aquells pilons que es col·loquen en els molls per a resistir l'impacte dels cascos de vaixells.
 
- Per al recalçament de fonaments existents.
 
'''Tipus de Fonaments Profunds'''
 
==Pilons ''in-situ''==
Els '''pilons ''in situ''''', com el seu nom indica, són aquells que s'executen directament a l'obra, variant el sistema d'execució segons el tipus de [[sòl]], l'entorn, la magnitud de les càrregues, etc.
 
En els pilons in-situ, hem de considerar el disseny tant pel que fa a la profunditat com al diàmetre. S'ha de posar especial atenció en la seva execució, ja que l'emmotllament dels pilots es fa a l'obra i de vegades en condicions que no són les més idònies per garantir-ne una bona realització. No s'han de produir buits, bosses d'aire, ni discontinuïtats, presència de llots ni rentats o segregació del formigó. Cal assegurar la no existència de sedimentacions al fons de l'excavació, ja que en cas contrari, i segons la naturalesa i la fondària del sediment, podrien produir-se fàcilment assentaments a l'hora d'entrar el pilot en càrrega.
 
===CPI - 3===
Aquest grup es tracta de pilons de desplaçament amb taponament. És un piló de característiques semblants a l'anterior. Es clava un tub d'acer amb la boca inferior taponada per graves. La maça copeja per l'interior de la canonada sobre el tap de graves que va arrossegant la canonada cap a l'interior del terreny fins a arribar a la capa ferma, on el tap de graves queda perdut i forma una base eixamplada de la punta del piló. Les terres són desplaçades per la canonada cap a l'interior del terreny, ja que es tracta d'un piló clavat, per tant, la perforació es fa també sense extracció de terres. Un cop acabat el clavat, s'hi introdueix l'armat i es formigona la canonada clavada. El formigó introduït per tongades és piconat per copejament amb un picó que es deixa caure per l'interior de la camisa. El formigó emprat serà de consistència seca o plàstica.
 
===CPI - 4===
En pilons de gran diàmetre, per tal de facilitar la introducció de la camisa, s'utilitza un oscil·lador que mitjançant unes mordasses l'abraça i transmet els moviments convenients segons la direcció que interessi.
Un cop finalitzada la perforació, s'hi introdueix l'armat i es formigona per
‘interior de la canonada.
 
===CPI - 5===
 
Un ''canvi del pla vertical'' dels llavis d'una esquerda pot indicar-hi un assentament. Una obertura sense canvi de pla vertical pot indicar-hi un desplaçament horitzontal, un canvi d'aplom entre els llavis pot indicar-hi un desplaçament en sentit perpendicular a l'obertura o bé un gir, etc. L'experiència en el coneixement de molts casos similars potser és la millor eina per desxifrar el que vol dir una lesió en forma de ''fissura o d'esquerda''.
Els motius pels quals poden aparèixer lesions del mateix tipus que les esmentades poden ser diversos i, per tant, cal evitar confondre'ls, ja que es podrien produir errors considerables.
 
== Deformacions verticals: assentaments==
La causa principal de lesions en els edificis degudes als terrenys són els assentaments, definint per assentament la consolidació sota càrrega d'un sòl. Aquesta consolidació dependrà, naturalment, dels tipus de sòl i, per tant, de la deformació màxima a assolir per aquest, i del temps necessari per arribar-hi. Un mateix assentament pot provocar lesions diferents pel mateix tipus estructural segons en sigui la qualitat en l'execució. S'han de distingir dos tipus d'assentaments, els totals i els diferencials, referits aquests últims a la diferència d'assentaments dins d'uns mateixos fonaments.
 
== Deformacions verticals: desploms==
1.983.303

modificacions

Menú de navegació